DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/ En aquesta presentació es descriuen els trets més significatius que van caracteritzar l'ABSTRACCIÓ, EL FUTURISME, el DADAISME i el SURREALISME Es recomanable descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els “links” d'ampliació. NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com

1. Antonio Núñez 2017

2. ÍNDEX
8.- EL DADAISME
9.- EL SURREALISME
6.- L'ABSTRACCIÓ
7.- EL FUTURISME

4. L’ABSTRACCIÓ
Considerat el moviment més trencador del segle XX, prescindeix completament de qualsevol
referent de la realitat.
Wassily Kandinsky:
1ª aquarel.la abstracta 1910
La intenció de Kandinsky era
la de provocar en
l’espectador un impacte
emocional a partir de la
contemplació de les taques
de colors i les formes.
El moviment l’inicià Wassily Kandinsky cap el 1910 quan abandonà la figuració per influir en
l’ànima de l’espectador a través de la forma i el color.
Els artistes abstractes composen els seus quadres mitjançant la
combinació de línies, formes i colors en un sentit purament plàstic.
6.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ

5. “L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com la representació gràfica d’un estat
d’ànim, i no pas com a representació de certs objectes”.
6.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ

6. Per Kandinsky els colors i les formes són els mitjans més purs per expressar o
provocar una emoció.
Kandinsky elimina intencionadament l’element figuratiu per tal d’incidir més
directament en la sensibilitat de l’espectador.
Amb aquesta intenció realitzarà a partir de 1910 tres tipus d’obres que ell anomenarà:
Impressions Improvisacions Composicions
En elles Kandinsky
expressa les Impressions
que rep directament del
món exterior
Aquestes obres són una
expressió inconscient
I espontània del món
interior de l’artista.
Són obres resultat d’una
elaboració lenta i meditada
a partir d’impressions i
improvisacions prèvies
“La pintura de Kandinsky no va adreçada al sentit de la vista ,
sinó a l’ànima”
6.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ

7. Una altra característica de la pintura de Kandinsky és la relació que aquest estableix entre
música i pintura.
Per Kandinsky, música i pintura són una mateixa cosa, per ell una pintura és com una
composició musical, és capaç de transmetre o provocar en el espectador una emoció, un
estat d'ànim o un sentiment.
Els colors i les formes
són a la pintura el els
instruments i els sons a
la música:
“El blau clar era la
flauta, el fosc el
violoncel, i el més fosc el
contrabaix. El groc es
torna agut i no pot baixar
i fer-se profund, el blau
al revés. L’equilibri ideal
es troba en el verd... La
calma...”
6.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ

8. COMPOSICIÓ IV
Composició IV és una de les pintures de Kandinski on podem observar la intencionalitat del
pintor d’abandonar la figuració per provocar a traves dels colors i les formes una emoció en
l’espectador.
És una obra de transició cap a l’abstracció, donat que encara podem observar en ella certs
elements que per les seves formes remeten a objectes de la natura (muntanya, castell,
barques...) tot i que la intencionalitat del pintor ja no es representar aquests.
Kandinsky el que vol és que
l’espectador es limiti a la
contemplació dels colors, les
línies i les formes, i desenvolupi
una emoció, un sentiment
Aquesta intencionalitat de
Kandinsky de dirigir-se més
que a la vista, dirigir-se
directament a l’ànima, a la
sensibilitat de l’espectador
queda palesa en que
prescindeix del títol.
PAU17
PAU17
OBRES PAU 2017
6.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ

9. El terme art abstracte s’aplica a totes aquelles manifestacions plàstiques en que l’artista
rebutja voluntàriament al concepte tradicional de l’art com a imitació de la realitat
L'abstracció supera el simple reconeixement dels objectes i figures representats i cerca
despertar emocions per mitjà de les línies, els colors i les formes.
PRIMERES TENDÈNCIES DE L’ABSTRACCIÓ
Sota aquestes premisses es desenvolupen dos PRIMERES TENDÈNCIES significatives:
EL SUPREMATISME EL NEOPLASTICISME
K. Malevitch: Quadrat negre sobre
fons blanc
P. Mondrian: Composició en
vermell, groc i blau
6.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ

10. EL SUPREMATISME
Tendència que és desenvolupa principalment a Rússia, on un conjunt d’artistes
representaran la modernitat revolucionaria abans de l’arribada de l’estalinisme.
El seu màxim representant serà en Kasimir MALEVICH (1878 -1935)
Aquesta tendència utilitza les formes geomètriques simples ( quadrat, cercle, triangle)
i una gama cromàtica molt reduïda per depurar al màxim el llenguatge Artistic.
6.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ

11. EL NEOPLASTICISME
Aquesta tendència que es desenvolupa principalment a Holanda a través de les obres d’en
Pietr Mondrian (1872-1931) i en Theo Van Doesburg (1883-1931).
Els neoplasticistes eliminen tot el que és superflu, és a dir les formes, i centren el seu
interès en el que ells consideren essencial: l’estructura.
Una tendència que cerca la puresa plàstica total treballant només amb formes geomètriques
regulars i utilitzant els colors primaris (groc, vermell, blau) i neutres (blanc, negre, gris).
6.- ART SEGLE XX: L’ABSTRACCIÓ

13. EL FUTURISME
7.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME
És un moviment que es desenvolupa fonamentalment a Itàlia gairebé simultàniament
al cubisme en Paris.
- El desig de trencar amb el passat
- L’Exaltació de tot el que és modern: La tecnologia, les màquines ...
Els artistes van buscar de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions relacionades
amb la idea de progrés com ara : El moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació
Es caracteritza per:
Russolo,: Dinamismeo d’un automòbil Luigi Russolo: Dinamisme d’un tren (1910)

14. El moviment neix al 1909 quan el poeta italià Filippo Tomasso MARINETTI publica al diari
“Le Figaro” el primer manifest futurista.
El propi nom del moviment “Futurisme”
emfatitza la seva voluntat de descartar l'art
del passat i celebrar el canvi i la innovació.
CARACTERÍSTIQUES
- Rebuig del passat, de la tradició, i
defensa d’un nou art.
- Exaltació de la societat industrial,
el progrés, la màquina, el dinamisme,
l’energia i la vilolència.
- Glorifiquen la tecnologia, la velocitat, el
moviment. S’exalta la bellesa de la màquina
“Un cotxe de carreres... un cotxe brogent, que
sembla que corre sobre la metralla, és més bell
que la Victòria de Samotràcia.”
- Els futuristes equiparen el museus als
cementiris.
7.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME

15. - Reivindiquen la ciutat moderna: Exalten la vida trepidant de la ciutat: el soroll, els gratacels...
Umberto Boccioni. El carrer davant la casa (1911)
- Es glorifica la guerra...“Única higiene del món”, el militarisme, el patriotisme i es declara
el menyspreu per la dona i pel feminisme.
Gino Severini: Tren blindat en marxa (1915)
7.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME

16. Giacomo Balla: Nena corrent al balcó (1912)
Umberto Boccioni. Càrrega dels llancers (1915)
- Tecnicament utilitzen en pintura una amplia gama de colors, i la tècnica del divisionisme,
el simultaneisme per expressar el moviment
7.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME

17. El moviment, el dinamisme que presenten totes les obres futuristes és una representació
simbòlica del canvi, del progres que caracteritzà a la societat moderna industrial. .
Els principals artistes futuristes van ser Umberto Boccioni (1882-1916), Carlo Carrà (1881-
1966), Gino Severini (1883-1966) i Giacomo Balla (1874-1958).
PRINCIPALS AUTORS
Carlo Carra: Funeral del anarquista Galli
Boccioni: La ciutat s’aixeca (1910)
7.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME

18. Formes úniques de continuïtat
en l’espai.
PAU17
PAU17
PAU17
“Representació simbòlica de l’energia
interna i dinàmica de l’home modern,
que viu en l’època industrial i que
avança amb decisió cap el futur.”
Umberto Boccioni (1913)
OBRES PAU 2017
7.- ART SEGLE XX: EL FUTURISME

20. EL DADAISME
8.- ART SEGLE XX: EL DADAISME
El Dada o Dadaisme va ser un moviment anti-artístic sorgit en la ciutat de Zurich
(Suïssa) en 1916, país neutral, quan tota Europa estava en guerra.
En aquesta ciutat van coincidir un grup d’artistes que exiliats dels seus països hi hi
van cercar refugi durant el conflicte bèl·lic i que tenien com a centre de reunió el
“Cabaret Voltaire”.
Dada és una paraula sense cap significat inventada pel
poeta Tristan Tzara i amb la que es designa una actitud
de protesta, de rebuig a tot allò establert.
El dadaistes realitzen obres absurdes, nihilistes
i il·lògiques, com a reflex de la bogeria destructora de
la Primera Guerra Mundial.
Les obres dels artistes dada tenen un caràcter provocador
orientat a desprestigiar l’obra d’art tradicional.
Els dadaista es burlaven de l’art burges.
“Pels Dadaistes l'art ha de ser un acte de rebel·lia.”
La difusió del moviment es realitzà a través de la revista DADA, amb la qual el Dadaisme
va tenir una gran difusió i es va estendre per ciutats com Paris, Londres o Nova York...

21. Els dadaistes van utilitzar diversos mitjans per la creació: La Pintura, l’escultura, el
collage, el ready-made i fins i tot la poesia fonètica.
En la realització de les seves creacions van fer servir tota mena de materials, fins i tot
deixalles tretes de papereres tals com : bitllets, etiquetes, trossos de fusta o metall...
En realitat els objectes importaven poc, el que realment contava és la manipulació
imaginativa que es fa d’aquests objectes.
La sorpresa, l'escàndol i la ironia van ser principis de l'actuació dels dadaistes
8.- ART SEGLE XX: EL DADAISME

22. RAOUL HAUSMANN 1919
Cabeza mecànica: L'esperit del nostre temps
8.- ART SEGLE XX: EL DADAISME

23. En 1917, Marcel Duchamp presenta el seu primer “ready-made”, la màxima expressió del
fet anti-artístic.
Duchamp va enviar a la Societat d'artistes independents un urinari col·locat en posició
invertida, signat amb el pseudònim R. Mutt i amb el títol La Font.
Amb aquest acte provocador, Duchamp inicia, sense voler-ho, un nou camí dins de la
producció artística i de la funció de l'artista.
L’obra d’art no es realitza, sinó que s'escull,
d'entre els objectes quotidians.
“L’artista doncs, no és sol el que pinta o esculpeix,
sinó també el que escull un objecte”
El sentit de provocació que comportava el Dadaisme ha estat
fonamental per tal d'entendre l'evolució posterior de l'art
Tots els corrents conceptuals de la segona meitat del segle XX
que consideren més important l'acte creador que no el resultat
de la creació mateixa són hereus de l'esperit Dada.
El Dadadaisme significà doncs, el primers pas cap la concepció de l’obra d’art com un acte
creador, més que no pas, com el resultat material d’aquest procés.
8.- ART SEGLE XX: EL DADAISME

25. 9.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME
El Surrealisme apareix el 1924 quan André Breton (poeta francès) redacta a Paris
el primer manifest surrealista i el defineix com:
“Automatisme psíquic pur mitjançant el
qual algú es proposa d’ expressar
verbalment , per escrit o de qualsevol
altra forma el funcionament real del
pensament en absència de qualsevol
control exercit per la raó i al marge de
tota preocupació moral o estètica”
Aquest moviment en un principi va sorgit molt lligat al dadaisme moviment amb el
qual el surrealisme comparteix característiques com la llibertat, la immediatesa , l’
absurditat (manca de lògica) o fins i tot el caràcter provocatiu que poden tenir
algunes de les seves obres.

26. Dintre del Surrealisme podem diferenciar dos corrents:
CORRENT AUTOMATISTA
Mecanisme pel qual les idees,
surten a l’exterior a través de la
paraula , l’escriptura o la pintura
de manera ràpida , espontània i
fluida, sense fer cas en cap
moment de la coherència o el
sentit.
CORRENT ONÍRIC (MON DELS SOMNIS)
Els somnis és l’altre via, per la qual el
pintor aconseguia entrar en el món
surrealista.
L’artista recrea associacions d’imatges
estranyes i inquietants pròpies dels
somnis. Es tractava de plasmar imatges
oníriques,
En aquestes dues vies s’hi reconeix la influència rebuda de la psicoanàlisis de
Sigmun Freud i les seves idees sobre l’inconscient i els somnis
“una persona té el món del conscient que el controla,
però el món del subconscient existeix sense el control de
la persona..”
Els surrealistes a les seves obres intenten plasmar, aquest
món del subconscient.
9.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME

27. En general, els artistes surrealistes, no són
partidaris de l'abstracció sinó que utilitzen el
naturalisme.
Trenquen amb les convencions socials, fan
grans excentricitats... Les dites de Dalí són
un exemple de l’automatisme irracional.
Pinten formes allargades, espais buits i
opressius, metamorfosis, etc.
CARACTERÍSTIQUES DEL SURREALISME
En general en les seves obres el dibuix és
meticulós, presentant moltes vegades una
minuciositat gairebé fotogràfica en el
tractament dels detalls
“Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor
de una granada un segundo antes del despertar”
Salvador Dalí 1944
9.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME

28. LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA SALVADOR DALÍ (1931)
OBRES PAU 2017
9.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME

29. Amb una minuciositat gairebé fotogràfica Dalí ens presenta un paisatge oníric (somni)
Un caràcter oníric que vindria
reforçat per la inclusió de
l'autoretrat de Dalí dormint.
Amb aquesta escena irracional, procedent del món del somnis, l’obra evoca una de les
grans obsessions dels essers humans: El pas del temps:
“Tot és efímer i fugisser, tot és desfà i es descompon amb el pas del temps”
9.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME

30. Sols hi ha un element capaç de fer front al pas del temps: la memòria, doncs permet a
l’home fer que allò passat encara visqui en els records
I és aquí, on potser, troben l’autèntic significat del que representen els rellotges tous.
Mentre que el rellotge “dur” significaria el present, aquell temps que encara no s’ha
integrat en la memòria, els rellotges tous representarien el temps passat que conservem
en la memòria: els records
Els rellotges tous són la memòria, els records que hem aconseguit mantenir lliure de
la descomposició què caracteritza al temps pressent.
9.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME

31. El temps present, aquell que és descompon apareix representat al quadre amb les formigues
que recobreixen el rellotge dur.
PAU17PAU17 PAU17PAU17
Les formigues són sempre, dins el llenguatge dalinià un símbol de descomposició, de
putrefacció, de desfeta, de transformació, de desaparició, en definitiva de l’acció
inexorable del pas del temps, que ho desfà i lo transforma tot.
Entenem doncs, el títol del quadre, “” La persistència de la memòria” entenen la memòria
com a únic element capaç de fer front a la desfeta i desaparició que el pas inexorable
del temps provoca en qualsevol existència, i representat al quadre mitjançant “els
rellotges tous”..
PAU17
9.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME

32. NIT DE LLUNA LEANDRE CRISTÒFOL (1935)
Escultura no figurativa i simbòlica s'emmarca dins
del corrent del surrealisme de l’automatisme pur
(l’objecte trobat)
També presenta una certa connexió amb els
Ready-Made de Marcel Duchamp: Transformació
de objectes quotidians en objectes poètics.
Però... Cristòfol s'aparta del no-significat propi de
l’autor dadaista, donat que, segons les pròpies
paraules l'artista la peça és un retrat matern.
“Va arribar un moment en que vaig veure que
els perdia i vaig pensar que si feia una
composicióamb un fus d’aqueslls amb què
filava la mare i un ou de sargir mitges,
tindria amb allò un record de la meva mare.
PAU17PAU17 PAU17
OBRES PAU 2017
9.- ART SEGLE XX: EL SURREALISME

33. AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
VIDEOS PÀGINES WEB
EL FUTURISME
EL DADAISME
EL FUTURISME
EL DADAISME
EL SURREALISME EL SURREALISME
L’ ABSTRACCIÓ L’ ABSTRACCIÓ