DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/ La crisi de l'Antic Regim: Segle XVIII. Tres factors: Les noves idees de la Il.lustració, el desenvolupament del comerç colonial i el creixement i acens de la burgesia faran trontollar el sistema econòmic, polític, social i cultural que havia dominat a Europa des de el segle XV fins al segle XVIII , obrint el cami cap una nova realitat; El Món Contemporani... el nostre món. Atenció: Part del contigunt d'aquesta presentació estan en forma d'animació, por poder-los visualitzar cal decarregar el ppt. La presentació també inclou "links" per poder ampliar la informació. NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com

1. Antonio Núñez 2016

2. 1.- Introducció: Els factors de canvi
2- El comerç colonial
3- Creixement i desenvolupament de la burgesia
4- La Il·lustració: Aparició de noves Idees
5- Conclusió: L’Antic Regim entra en Crisis
LA CRISI DE L’ANTIC REGIM
Índex

3. A Europa des de el segle XV Fins el segle XVIII havia dominat el sistema de l’Antic
Règim que
Economia
-Agricultura tradicional amb
baixa productivitat (Subsistència)
- Escassa producció artesanal
i manufacturera (Gremis)
- Poc desenvolupament comercial
- Població estancada
Es caracteritzava per:
Societat
Estamental
-Privilegiats (noblesa, clergues)
-No privilegiats (Tercer Estat)
Estat
Absolutista
-Sobirania reial (llei divina)
-Exèrcit,burocràcia,diplomàcia
1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI

4. Però... Al llarg del segle XVIII es desenvoluparen tres factors que qüestionaren
aquest sistema econòmic, social i polític.
QUINS SÓN AQUESTS FACTORS ?
DESENVOLUPAMENT
DEL
COMERÇ COLONIAL
DESENVOLUPAMENT
DE LA
BURGESIA
APARICIÓ DE LES NOVES
IDEES DE
LA IL·LUSTRACIÓ
1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI

5. 2.- EL COMERÇ COLONIAL
EL COMERÇ COLONIAL
És el comerç que realitzaven els europeus amb altres continents, principalment
Amèrica.
És un comerç marítim (vaixell)
i donava grans beneficis als
que ho practicaven.
Contribuí a desenvolupar les
zones des d’on es practicava.

6. 2.- EL COMERÇ COLONIAL
El comerç colonial va tenir un gran desenvolupament al llarg del segle XVIII.
Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal obtenien matèries primeres
(sucre, cacau, coto, pells) de les colònies. I a canvi ells, proveïen a les colònies de
productes manufacturats (roba, estris, calçat...)
I sobre tot...I sobre tot... d’esclaus de raça negre per treballar a les plantacions agrícoles.

7. 2.- EL COMERÇ COLONIAL
La base del comerç colonial va ser l'anomenat comerç triangular, un comerç que tenia
com a element principal el tràfic d’esclaus de raça negra
Entre els segles XVI i XVIII , uns 20 milions d’homes i dones van ser capturats a Àfrica i
tralladats a Amèrica en grans vaixells de càrrega i venuts com a esclaus.

8. 2.- EL COMERÇ COLONIAL
La riquesa generada pels comerç colonial beneficiarà principalment a la burgesia, però
indirectament també millorà una mica la situació d’un dels altres grups del Tercer Estat:
Les Classes Populars Urbanes (CPU) i els Camperols.
El COMERÇ COLONIAL
Fa créixer la demanda de
productes manufacturats.
Una demanda que els gremis no poden
satisfer perquè limiten la producció.
( No deixen produir més )
Per satisfer la demanda apareixen
noves Formes de producció:
DOMESTIC SYSTEM
Els camperols tenen un ingrés extra
MILLOR SITUACIÓ ECONÒMICA
AUGMENT POBLACIÓ

9. CREIXAMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA
El grup social que més es beneficiarà dels beneficis i la riquesa generada pel comerç
colonial durant el segle XVIII serà la BURGESIA
Es dedica als negocis i el comerç i a més
disposa dels diners necessaris per poder
finançar el comerç colonial.
Al llarg del segle XVIII anirà incrementant la
seva riquesa , arribant alguns burgesos a ser
més rics que molts nobles
Tot i la seva riquesa, formaven part dels no privilegiats, estaven sotmesos a
les mateixes injustes lleis que aquests i no gaudien de prestigi social.
3.- CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA
Però ....
La burgesia està descontenta amb la organització social de l’Antic Regim que
no els permet progressar i comença a pensar en la necessitat de canviar-la.

10. LES NOVES IDEES: LA IL·LUSTRACIÓ
La Il·lustració és un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle
XVIII que aporta noves idees i una nova visió del món:
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
És un moviment que defensa que L'ÚS DE LA RAÓ (Intel·ligència humana) és l’únic
mitjà per poder entendre el món.
I s’hi oposa fermament a ...
Tradició Revelació
Divina
L’ Autoritat
a una explicació del món basada
en:

11. Felicitat L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del
món)
Llibertat i Igualtat Tots els humans neixen lliures i iguals
Justícia El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió.
Progrés
El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat
a la Terra (objectiu últim de la vida humana)
Tolerància El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions
entre els homes
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Basant-se en l’ús de la raó (Intel·ligència humana) els il·lustrats proposen un conjunt
de noves idees:
PRINCIPALS IDEES

12. Recolzant-se en aquest idees els il·lustrats CRITIQUEN i QÜESTIONEN tots els
aspectes de la societat de l’Antic Regim:
Rebutjant la
Societat
Estamental
-No a la pertinença al grup
social per naixement
-Mobilitat social: promoció
social segons la vàlua de
cadascú
Organització
SOCIAL
Organització
ECONÒMICA
No a la
reglamentació
dels gremis.
LLIBERTAT ECONÒMICA
(lliure producció i venta de
productes)
Organització
POLÍTICA
Crítica de
l’Absolutisme
Estableix les bases d’una
nova forma política:
EL LIBERALISME
Camp de la
CULTURA
Condemna de la
Intolerància
religiosa
Proposen la Llibertat de
creences. La relació entre
les persones s’ha de basar
en la Tolerància i el
Respecte
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ

13. Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il.lustrades
Les idees de la Il·lustració es difonen per mitjà de l'Enciclopèdia (1751) i
dels salons o reunions d'il·lustrats.
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
LA DIFUSIÓ DE LES IDEES IL·LUSTRADES

14. Voltaire
-Llibertat de pensament i tolerància religiosa.
Molt crític ...
Rousseau -”Contracte social” “Sobirania nacional”
IL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUS
Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen
els seus majors representants.
Montesquieu
- Planteja la Divisió de poders, al seu llibre
“L’esperit de les lleis”, 1748.
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Montesquieu
PRINCIPALS
IL·LUSTRATS
Totes aquestes idees s’utilitzaran
posteriorment per donar origen a
un nou sistema polític que
substituirà al absolutisme:
EL LIBERALISME POLÍTIC

15. EL LIBERALISME : UN NOU SISTEMA POLÍTIC
El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no
l’atorga (dona) la divinitat, sinó el poble o la nació.
A més a més...
És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants.
El poders han
d’estar separats
Legislatiu
Executiu
Judicial
Al liberalisme les persones són
considerades ciutadans i no súbdits, és
a dir, tenen drets i deures
Ha d’haver una CONSTITUCIÓ, llei suprema
resultat de l’acord entre les ciutadans
(Contracte social)

16. 5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS
CONCLUSIÓ: FINALS DEL S. XVIII : L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISI
Al llarg del segle XVIII hi ha tres elements que s’han anat n
desenvolupant:
CREIXAMENT DEL
COMERÇ COLONIAL
ENREQUIMENT
DE LA BURGESIA
LES NOVES IDEES DE
LA IL·LUSTRACIÓ
CREIXEMENT
ECONÒMIC
CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
DESCONTENTA (FORMA
PART DEL 3R ESTAT)
LLIBERTAT, IGUALTAT,
PROGRÈS, JUSTÍCIA …
A finals del segle, els canvis produïts per aquests tres factors faran entrar en crisis
a l’organització econòmica, social, política i cultural de l’Antic Regim
Per què ?...

17. Tres són les raons principals:
El Sistema Gremial de
producció de bens
No deixa augmentar la producció de bens
manufacturats que és necessiten pel
comerç colonial i per l’augment de la
població.
La Societat Estamental
Impedeix l’ascensió social de LA BURGESIA,
un grup social cada cop més ric i poderós.
5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS
L’explicació del món basada
en la tradició, la revelació
divina i l’autoritat
Xoquen amb les noves idees de la
Il·lustració basades en l'ús de la raó:
Progrés, Igualtat, llibertat ...

18. Calia doncs, posar fi a una
organització econòmica,
social i política que...
NO PERMETIA EL CREIXEMENT ECONÒMIC
(AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ)
NO PERMETIA LA MOVILITAT SOCIAL
(CANVI DE GRUP SOCIAL)
Quin serà el grup social més interessat en canviar aquesta situació ?
LA BURGESIA
PER QUÈ ?
El sistema de l’Antic Regim els impedia
desenvolupar-se econòmicament
El sistema de l’Antic Regim els impedia
ascendir socialment
5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS
Pels burgesos, havia arribat l’hora de
canviar la situació: era l’hora de...
LA
REVOLUCIÓ

19. 1. L’ANTIC REGIM EN CRISIS
LES REVOLUCIONS LIBERALS
BURGESES
La Burgesia amb l’ajut de la resta del
Tercer Estat lluitarà per aconseguir El
Poder Polític
LEGISLAR I
CANVIAR EL MÓN

20. PER SABER-NE MÉS
Per saber-ne més i ampliar la vostra informació sobre la Crisi de l’Antic
Regim “cliqueu” sobre qualsevol de les següents imatges:
També pot comprovar el teu nivell d'assoliment sobre el tema treballat
realitzant els següents exercicis interactius
Exercici 2 Exercici 3
Exercici 5
Exercici 1
Exercici 4

21. “Pensad por cuenta propia y dejad que los demás disfruten del derecho a
hacer lo mismo.“
François Marie Arouet Voltaire
“No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu
dret a dir-ho”
“A França un noble és molt superior a un negociant. Però jo no sé qui és
més útil a un Estat: el senyor ben engalanat que sap amb precisió a
quina hora es lleva el rei i que es dona aires de grandesa, o ... un
negociant que enriqueix el seu país, practicant el comerç i contribueix a
la felicitat del món”
Voltaire: “ Cartes filosòfiques “(1734)
- També critica durament la societat francesa
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
-Defensor del racionalisme, (ús de la raó) La tolerància i la llibertat
política i religiosa..

22. “L’home es lliure en la natura i esclau en la societat”
El Contracte Social: Per poder viure en societat els individus fan un pacte que els
dona certs drets i deures i a canvi renuncien a la llibertat que tenien vivint a la natura.
Jean Jacques ROUSSEAU
Sobirania Nacional: El poder emana (sorgeix) del lliure consentiment de tots el
ciutadans , expressat mitjançant el vot. Els governats trien el governant.
PLANTEJA:
EL CONTRACTE SOCIAL
LA SOBERANIA NACIONAL
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
“ L’esser humà es bo per naturalesa., es la civilització qui el fa corrupte”
També s’acorda la creació de l’Estat com a element encarregat de fer complir el
contracte.
Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat.
El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir (...)
Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el
representant del poble sobirà.
Jean-Jacques ROUSSEAU 1762

23. 1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis.
(Parlament o assemblea)
2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder
legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per
poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris ....
3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i
fiscals
s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis aprovades pel poder legislatiu
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu
Montesquieu a la seva obra “L'esperit de les lleis” 1748 planteja la
necessitat de el poder ha d’estar dividit:
Per a Montesquieu aquests tres poders han d’estar separats i exercits per persones
diferents
En l'Estat en què un home sol .... administrés els tres poders i tingués la
facultat de fer les lleis, d'executar-les o fer-les complir i de jutjar si es
compleixen o no les lleis, tot es perdria completament.
No hi hauria llibertat , ni respecte per la decisió de la majoria, perquè és
de témer que el governant faci lleis tiràniques per executar-les de la
mateixa manera.
Montesquieu, "L'esperit de les lleis“ 1748