DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/ Anàlisi i descripció de l'obra etrusca "El Sarcòfag dels esposos" seguint l'esquema d'anàlisi proposat per l'anàlisi d'una obra escultòrica PAU 2018. A l'apartat de l'estil, és realitza un resum exhaustiu dels principals trets que caracteritzen l'arquitectura, l'escultura i la pintura etrusca. . La presentació també inclou un conjunt d'enllaços actualitzats de pàgines web, vídeos i altres presentacions que permeten ampliar la informació sobre l'art etrusc en general, i d'aquesta obra en particular. NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA PAU 2018 al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com

1. Antonio Núñez 2017

2. Índex
1.- Fitxa Tècnica: Catalogació
3.- Estil: L’Art Etrusc
2.- Context Cronològic, Històric i Cultural
4.- Anàlisi Formal
5.- Interpretació: Tema , Significat i Funció.
6.- Aportacions de l’Art Etrusc a l’Art Romà.

3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Forma i Tipologia
Sarcòfag dels esposos
Desconegut
Etrusc
- Cromatisme Textura
- Dimensions
- Localització
520 aC. (finals segle VI aC)
FITXA TÈCNICA: CATALOGACIÓ
- Material i tècnica
- Emplaçament original
Grup Exempt / Sedent
Terracota / Modelatge
Policromada
2,20 X 1,41 (Mida natural )
Museu Nacional de Villa Giulia (Roma)
Necròpolis del Cerveteri

5. 2.- EL CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC i CULTURAL
2.- CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL
El Sarcòfag dels Esposos és una obra original, d’autor desconegut que va ser realitzada el
520 aC.
Ens trobem doncs, en els darrers anys de l’etapa de la monarquia romana , (753 – 509 aC)
Període durant el qual, Roma va ser governada per 7 reis , els tres últims dels quals van
ser etruscs.
La civilització etrusca es va desenvolupar a la
península Itàlica, al territori que correspon a
l’actual Toscana, entre els segles X i II aC.
Els etruscs estengueren el seu domini tant pel
Nord com el Sud de la Península.
En la seva expansió cap el sud (regió del Laci) els
reis etruscos dominaren als llatins de Roma,
fins els 509 aC.
És desconeix l’origen d’aquest poble, tot i que la
tradició li assigna un origen oriental (Àsia Menor).

6. La cultura etrusca recull la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim
Orient (Mesopotàmia) i de la Mediterrània (Egipte i Grècia)
Desenvoluparen una cultura marcada per les seves creences religioses , i especialment
per la seva creença en la vida desprès de la mort. ( al igual que les civilitzacions
d’Egipte i Mesopotàmia).
En aquesta cultura els ritual funeraris tingueren una gran importància i és per això que
hem trobat nombroses restes de tombes decorades amb pintures al fresc, mascares de
cera dels difunts o d’urnes cineràries , de formes antropomòrfiques.
El s.VI aC es considera el segle d'esplendor de l’art i de la civilització etrusca.
2.- CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL
La civilització etrusca va ser el punt de partida de la civilització romana, i , juntament
amb el grecs, influiran de manera decisiva en l’art i la civilització romana.

8. 3.- L’ESTIL ETRUSC
L’Art etrusc aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions orientals del
Pròxim Orient (Mesopotàmia) i les mediterrànies. (Grècia i Egipte)
És un art marcat profundament per les seves creences religioses , i especialment per
la creença en la vida desprès de la mort.
L’Art etrusc influirà de manera determinant en l'evolució de l’art Romà posterior tant en
arquitectura, escultura com la pintura..
En l’arquitectura utilitzaran l’arc i la
volta. ( elements d’origen mesopotàmic
però introduïts a occident pels etruscos )
En l’escultura manifesten una voluntat
realista provinent del costum de realitzar
mascares funeràries dels difunts i que
culminarà amb l’aparició del retrat en
l’Art Romà
En la pintura utilitzaran la tècnica del
fresc per a decora les tombes
3.- L’ESTIL ETRUSC

9. L’ARQUITECTURA ETRUSCA
L’ús de l’arc i la volta, d’origen mesopotàmic, arribaren a occident a través dels etruscs, i
és convertiren en la base tècnica de l’arquitectura romana
Destaquen dos tipus de construccions: el temple i la tomba.
Similars als hipogeus egipcis, són excavades al subsòl i cobertes per un monticle en
forma cònica (inici de la construcció de la volta)
S’hi accedeix a la part subterrània a través de passadissos que solien estar decorats amb
pintures realitzades al fresc.
LES TOMBES
3.- ESTIL: L’ART ETRUSC

10. Els temples etrusc presenten una planta rectangular, aixecat sobre un podi
El TEMPLE ETRUSC
3.- L’ESTIL ETRUSC
Tenen una única cel.la dividida en tres espais , al qual s'accedeix a través d’una façana
única, precedida per un pòrtic de columnes i una escalinata d'accés.
Als temples etruscs el més important era la façana d’entrada, realçada per un profund pòrtic
columnari i l’escalinata d’accés.
També destaca la teulada, format per una coberta de dues aigües amb prominents alerons.

11. La teulada apareix profusament decorada amb estatuetes, acroteris o antefixes , realitzats
en terracota policromada amb vius colors.
3.- L’ESTIL ETRUSC
En general els temples etruscs que ens resten estan
molt mal conservats. donat que es van realitzar amb
materials de poca durabilitat com la fusta o el maó,
per la qual cosa la major part ha desaparegut a
excepció de la part inferior , el podi , que va estar
realitzada en pedra.

12. Un altre element que destaca de l'arquitectura etrusca és la creació d’un nou ordre
arquitectònic arquitravat: L’ORDRE TOSCÀ
L’Ordre Tosca deriva de l’ordre Dòric grec, presentant algunes modificacions:
3.- L’ESTIL ETRUSC
Un ordre que posteriorment serà adoptat pels romans, juntament amb els altres tres ordres
creats pels grecs: El Dòric, el Jònic i el Corinti.
- La columna te base i el fust és presenta llis (no estriat)
- El capitell amb àbac de caràcter geomètric, equí i collarí
L’entaulament
presenta un
arquitrau llis, un
fris senzill, (sense
tríglifs ni mètopes,)
i una cornisa que
sobresurt.

13. L’ESCULTURA ETRUSCA
No obstant això, introdueix importants
novetats com :
En la representació de la figura humana, l’escultura etrusca presenta una marcada
influència de l’escultura arcaica grega (Kouros i les Kores) : Esquematisme,
geometrització, ulls ametllats, somriure arcaic...
- l’increment del dinamisme de les
extremitats del cos.
- la seva intenció de singularitzar els
rostres (inici del retrat)
3.- L’ESTIL ETRUSC

14. 3.- L’ESTIL ETRUSC
L’escultura etrusca va tenir un marcat caràcter utilitari: Bé, com com element decoratiu
o bé, de relació amb les seves creences religioses.
Dins de la producció escultòrica etrusca destaca especialment l’escultura de caràcter
funerari: Urnes cineràries i sarcòfags que utilitzaren com a recipients per dipositar les
cendres dels difunts.
El material més utilitzat amb caràcter general per realitzar les escultures va ser la
terracota i en ocasions el bronze. També algun metall noble (or i plata), per la realització
d’alguna peça petita, però rarament van utilitzar la pedra o el marbre.

15. La pintura és especialment present a les tombes les quals els etruscs van decorar amb
pintures al fresc amb representacions d’escenes de dansa, banquets, animals...
3.- L’ESTIL ETRUSC
LA PINTURA ETRUSCA
És doncs, una pintura fonamentalment mural i funerària (parets de tombes).
Mostra una clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però mostrant en
alguns aspectes un major realisme.

16. Estilísticament en certs casos van utilitzar la llei de la frontalitat dels egipcis ( visió
simultània de cara i perfil ), i perfilaren les figures amb negre.
La major part són representacions de les festes amb ball i música i denoten una concepció
alegre de la vida i del món d’ultratomba.
També adoptaren certs convencionalismes, com l'aplicació de tonalitats més fosques en els
cossos masculins, o l’ús del vermell fosc per les estructures arquitectòniques.
Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment i incrementar el dinamisme
3.- L’ESTIL ETRUSC

18. 4.- ANALISI FORMAL
EL SARCÒFAG DELS ESPOSOS ( 520 aC )
Realitzada en terracota policromada, mitjançant la tècnica del modelatge, aquesta escultura
exempta ens presenta les figures d’un home i una dona, reclinats sobre un llit anomenat
kliné en actitud plàcida i relaxada.
4.- ANALIS FORMAL
La figura masculina situada darrera de la dona, presenta el tors
nu, va descalç i porta el cabell tirat cap enrere.
La dona, situada en primer terme, apareix vestida amb una
llarga túnica d’estil grec (Kitón), i calçada amb unes sabates
acabades en punta i el cap cobert (gorra frígia)
La parella es mostrada en una
escena quotidiana, en una
actitud natural i afectuosa de dos
esposos.
Una relació afectuosa que és fa
patent, no amb les mirades (no
s’estan mirant) sinó a través dels
gestos amb les mans.
DESCRIPCIÓ

19. 4.- ANALISI FORMAL
COMPOSICIÓ
L’obra presenta una composició equilibrada i estàtica resultat del predomini de les línies
rectes, horitzontals i verticals que marquen la composició formant un angle recte.
Hi ha un clar predomini de la línia horitzontal (el llit i les cames del personatges) que són
contrarestades per les dues línies verticals que marquen els cossos i el cap dels esposos.
Tot plegat, dona com a resultat una composició en forma
d’angle recte, que reforça la idea de tranquil·litat, calma,
equilibri i harmonia que transmet l’obra.
L’obra presenta una manifesta
frontalitat, per ser contemplada
des de d’un únic punt de vista
òptim. El frontal.
Escultura exempta d’embalum
rodó presenta un volum massís i
compacte.
VOLUM

20. TRACTAMENTS DELS MOTIUS (ANÀLISI DE LES FORMES)
HI ha un tractament naturalista de les formes, però que manifesten un cert esquematisme ,
que manifesta la influència dels convencionalismes propis de l’escultura grega arcaica.
- Els ulls ametllats
- Somriure estereotipat
- Un cert hieratisme.
- Cabells geomètrics
- La nuesa del tors de la figura masculina
en contrast amb la figura completament
vestida de la dona (Kore)
No obstant la utilització de certs estereotips facials, en aquesta escultura etrusca, ja podem
observar una certa voluntat, una intenció, d’individualitzar els rostres dels personatges:
“INICI DEL RETRAT”
4.- ANALISI FORMAL

22. Apareixen representats una parella reclinats sobre del seu sarcòfag en forma de Kline (llit) i
adoptant una postura, com de comensals en un banquet.
5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
TEMA ( ICONOGRAFIA )
La parella es mostrada en una actitud natural
d’afectivitat entre dos esposos amb una intencionalitat
clara de representar una actitud pròpia de la vida
quotidiana.
L’expressivitat és superior a l’ideal de bellesa.
Les figures mostren una relació entre elles , una
relació que no es manifesta amb intercanvi de
mirades, sinó amb els gestos de les mans
L’escultura tot i que de manera esquemàtica, ens
presenta una escena d’afectivitat i tendresa entre els
dos esposos
5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

23. SIGNIFICAT
El tema i la manera de representar-lo ens mostra les creences dels etruscos i el profund
respecte que aquest poble sentia per la mort.
Els etruscos creien que la mort era l’inici d’una nova vida més enllà de la mort.
Per això a les tombes, també hi havia
representacions festives i alegres de
persones dansant i tocant instruments.
A les tombes també s’hi dipositaven
objectes i altres ensers destinats a
facilitar al difunt la nova vida que
començava amb la mort.
(manifesta Influència egípcia)
Creien que les persones difuntes continuaven vivint en una altra vida, per això intenten
mostrar als difunts en una escena quotidiana i relaxada.
O d’amics o familiars compartint la festa
de comiat i el banquet amb els difunts.
5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

24. Hi ha un altre aspecte en aquesta escultura que ens que ens revela quin era l’estatus de la
dona en la societat etrusca.
La dona etrusca podia participar activament en la vida social i pública assistint a tota
classe d’actes, festes, banquets, jocs, etc.
La situació de l’esposa en primer terme, ens mostra de manera clara, que la dona etrusca
no estava marginada de la vida social com passava en les cultures grega i romana
5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

25. FUNCIÓ
Aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres dels difunts. Per tant en realitat
es tracta d’una “urna cinerària”.
Les cendres es dipositaven a
la part posterior un cop acabat
el ritual d’incineració.
Aquesta escultura és doncs, una escultura funerària que vol retre un homenatge a la vida
de les dues persones representades.
5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

26. ARQUITECTURA
Ús de l’arc i la volta (procedents d’Orient)
Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius
Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb
una sola entrada i cel·la dividida en tres parts
Ordre toscà: columna amb fust llis i base i capitell geomètrics,
arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mètopes i cornisa
Realisme en els rostres : Retrats
(derivat de les màscares funeràries de cera)
Decoració escultòrica dels sarcòfags
ESCULTURA
APORTACIONS DE L’ART ETRUCS A L’ART ROMÀ
5.- L’ART ETRUSC: APORTACIÓS A L’ART ROMÀ
RESUM
PINTURA
La pintura etrusca desenvoluparà i millorarà la tècnica dels fresc,
( molt utilitzada posteriorment pels romans a les seves pintures)

27. AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
Monografia sobre els etruscs : Història,
Cultura i Art.
VIDEOS
Primera aproximació a l’anàlisi del
“Sarcòfag dels esposos”
ALTRES PRESENTACIONS
PAU17PAU17 PAU17
PAU17PAU17