1 crisi i-dicta_17-18

sortir
Restauració Borbònica II
Crisi i Dictadura 1898 - 1930Crisi i Dictadura 1898 - 1930
Història d’Espanya i Catalunya
tornar
Armand Figuera
Textos
CronologiaCronologia
1898
1902
1931
19301923
Regnat d’Alfons XIII
Dictadura de
Primo de
Rivera
Crisi del sistema de la
Restauració Dictablanda
IIª República
1- Les causes de la crisi
a)El desastre de 1898
b)La crisi dels partits dinàstics
c)L’oposició
d)Les guerres del Marroc
2- Les etapes (els fets)
a)Les primeres crisis (1902-1917)
b)La fallida del sistema (1917-1923)
La Restauració Borbònica en el segle XX

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923
- Es van perdre mercats, però... va provocar la
repatriació de capitals (reactivació industrial)
- Malgrat la importància del desastre, no s’assumeix
responsabilitats polítiques ni va provocar grans
canvis polítics (continua la monarquia)
Regeneracionisme de Joaquín Costa
1 Causes de la crisi
Provoca l’aparició d’un moviment crític que es basava en la
necessitat de regenerar el sistema
Però també
1.1- El desastre de 1898
“Oligarquía y caciquismo”escriu
On critica
El sistema polític corrupte que
separa la classe política del
poble
Incentivar educació,
europeïtzació,
descentralisme i política
hidràulica i agrària
proposa
Una regeneració de la classe política i
mobilitzar les classes mitjanes (“Masses
neutres”) i aplicar una “disciplina social
fèrria” amb un “cirugià de ferro”
Per això cal Exercici 1
DOSSIER

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
1.2.- La crisi dels partits dinàstics
Després de 1898 hi ha els intents regeneracionistes
de govern de Francisco Silvela i el general Polavieja
Crisi que és agreujada per l’augment
de l’oposició al sistema
amb un projecte de descentralització, unes millores en la legislació
social i una reforma pressupostària... però van fracassar
A partir d’aquest moment els partits
dinàstics entren en crisi
La seva política fiscal va
provocar el Tancament
de Caixes Catalunya

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Altres
dirigents
destacables
Destacarà per l’aprovació de les Mancomunitats regionals i
l’obligatorietat del servei militar. I reformes socials com la
“Ley del candado” (prohibició noves ordres religioses) i la
supressió de l’impost de “consums”
José CanalejasJosé Canalejas
Legislació social favorable classes mitjanes i
baixes (intents regeneracionistes)
Llei d’Administració Local
(intent d’acabar amb el frau electoral)
Nova Llei Electoral
Antonio Maura
Comença la crisi del torn de partits a causa de la
manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política
Antoni Maura (1907-1909)Antoni Maura (1907-1909)
Reforma del sistema “Revolució des de dalt”Reforma del sistema “Revolució des de dalt”
És substituït a causa de la
repressió de la setmana
tràgica de 1909
És substituït a causa de la
repressió de la setmana
tràgica de 1909
Partit conservadorPartit conservador
Partit liberalPartit liberal
Canalejas
Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme
Però...
Eduardo Dato
1.2.- La crisi dels partits dinàstics

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Els nacionalismesEls nacionalismes
Els republicansEls republicans
-Catalanistes (Lliga Regionalista de Francesc Cambó)
Amb suport de
la burgesia
catalana
-El PNB (amb Sabino Arana)
-La Lliga Galega
-El Partit Radical (amb Alejandro Lerroux)
-Unió Republicana (de Nicolás Salmerón)
-Partit Reformista (de Melquíades Álvarez)
El moviment obrerEl moviment obrer
-El PSOE (Pablo Iglesias)
-Centre Autonomista de Dependents del
Comerç i de la Indústria (CADCI)
-Solidaritat Obrera (1907)
-CNT (1910)
1.3.- L’oposició pren força

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
1.4.- Les guerres del Marroc
La Batalla de Tetuan, Marià Fortuny
Segle XV: Melilla, Ceuta, Tànger...
1859-1860: Guerra entre Espanya i el Marroc (generals O’Donnell i Prim)
Precedents
Espany
a
Marroc

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
1.4.- Les guerres del Marroc
El Protectorat espanyol del Marroc
Segle XX
1906: La Conferència d’Algesires, creació del Protectorat marroquí.
Els conflictes sovintegen.
1909: La guerra de Melilla (“El Barranco del Lobo”) i la Setmana Tràgica.
1921: El desastre d’Annual.

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
En resum: les causes de la crisi del sistema
• El desastre de 1898
• La crisi dels partits dinàstics
• L’oposició
• Les guerres del Marroc

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
2 Les etapes
2.1.- Les primeres crisis: 1902-1917
2.2.- La fallida del sistema: 1917-1923
1909 La Setmana Tràgica
1905 Assalt al Cu-cut
1902 Primera vaga general i revolucionària
La crisi de 1917
Inestabilitat política (tretze governs)
Desastre d’Annual (1921)Desastre d’Annual (1921)
Crisi econòmica i social
Guerra al Marroc

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
1905 Assalt militar a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya
1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)
1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya)
La guerra del Marroc
“La Guerra de Melilla”
La crida dels reservistes Vaga i revolta anticlerical
provoca
Repressió del govern
Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia
(Escola Moderna i laica)
provoca
Campanya contra Maura,
conservador (“Maura no!”) Serà
substituït per Canalejas, liberal
1905 Primera crisi política: L’assalt al Cu-Cut!
provoca
Com a reacció
Exercici 3
DOSSIER
Exercici 5
DOSSIER

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Provocada per la Gran Guerra
(1914-1918)
1905 Primera crisi política: L’assalt al Cu-Cut!
La crisi de 1917

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Crisi socialCrisi militar Crisi parlamentària
Inflació a causa de la Guerra Mundial i sous molt baixos
Provoquen una forta
agitació social
La Gran Guerra (1914-1918)
Es desenvolupa en el context de la
-Problemes de sobredimensió
-Sous baixos
-Criteris d’ascens que
beneficiaven els “africanistes”
Es creen les Juntes de Defensa
Missatge corporatiu,
regeneracionista i apolític
A causa de
El govern de García Prieto intenta
la seva dissolució , però fracassa i
és substituït per Eduardo Dato
Lectura d’un manifest de les Juntes de Defensa
Eduardo Dato

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Provoquen una forta
agitació social
Davant la situació creada per les Juntes i la conflictivitat social, els socialistes
i republicans demanen canvis polítics (reforma constitucional)
Francesc Cambó convoca l’
Assemblea de parlamentaris (juliol)
Govern de coalició
Corts constituents
Autonomia
El govern de Eduardo
Dato reacciona suspenent
les garanties
constitucionals i el
parlament
provoca
L’Assemblea de parlamentaris
el dia 5 de juliol
Fracassarà pel poc suport dels
partits dinàstics, el rebuig de
l’Exèrcit i la por a la revolució social
Exigeix
Exercici 6
DOSSIER

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Provoquen una forta
agitació social
CNT i UGT
(Comitè Revolucionari)
Vaga revolucionària
Agost
Reprimida per l’Exèrcit
(70 morts, 2000 detinguts)
Convoca

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Provoquen una forta
agitació social
Aconsegueixen els seus
objectius laborals
Els partits burgesos
s’espanten davant la
revolució social
Finalment
S’aliaran amb el govern conservador
enfront de la revolució social
Es crearà un govern de
concentració nacional

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Inestabilitat política (tretze governs)
La revolta de 1919 (La vaga de la Canadenca)
Desastre d’Annual (1921)
Es genera un clima de tensió i violència Pistolerisme
Cop d’Estat de Primo de Rivera
13 de setembre de 1923
S’entra en una crisi permanent
provoca
1920 __ insurrecció d’Abd el-Krim....
Crisi econòmica i social (Crisi de postguerra)
Guerra al Marroc
Dificultats en el torn de partits
@
Exercici 8
DOSSIER

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Fernández Silvestre
Abd El-Krim

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
El desastre d’Annual

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Recolzament de la burgesia,
l’Exèrcit i la Corona
La Dictadura de Primo de RiveraLa Dictadura de Primo de Rivera
3
Es tracta d’una dictadura personal i
militar
Les causes del cop d’Estat: la crisi
social (por a la revolució), el
nacionalisme perifèric i la crisi
política
Amb l’objectiu d’acabar amb el
caciquisme, posar fi a la corrupció
política, a la indisciplina social i a les
amenaces a la unitat nacional
En realitat era una reacció a una
democratització del sistema i a la
assumpció de responsabilitats per Annual

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Ofensiva francoespanyola
Desembarcament d’Alhucemas
Derrota d’Abd-El-Krim
Ocupació del RIF, 1927
Dues etapes: Directori militar i Directori Civil
3.1.- Directori Militar (1923-1925)
• Eliminació del sistema de la Restauració
(s’anul·la la constitució de 1876)
• Censura i prohibició de partits i sindicats
• Poder concentrat en els militars (governadors
civils)
• Supressió de llibertats individuals
• Repressió policial (acaba amb el pistolerisme)
Problema Marroc
Autoritarisme i repressió a la recerca de l’ordre social
Directori Militar
@
La Dictadura de Primo de Rivera 1923-1930

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
3.2.- Directori Civil (1925-1930)
Creació de la Unión Patriótica
Amb la participació
d’elements civils en el govern
Política econòmica
Cal
destacar
Obres públiques
Monopolis
Proteccionisme
Intervencionisme
Es basa en
en
Creació de monopolis (Campsa, Telefònica...)
Va faltar millorar el camp (reforma agrària)
i les condicions de vida dels camperols
Xarxa de carreteres i ferrocarrils
Regadiu i electrificació (Confederacions
hidrogràfiques)
Assemblea Nacional Consultiva
Amb membres triats corporativament

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
La política social
Supressió i persecució dels sindicats anarquistes (CNT) i
radicals, i dels comunistes (PCE)
Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...)
Intervenció en totes les facetes socials (Cartilla Gimnàstica Infantil....)
Els sindicats són substituïts per l’Organització Corporativa
Nacional (comitès d’obrers i de patrons amb presència de
delegats del govern_ Comitès Paritaris)
• S’integren sectors moderats del socialisme (PSOE i UGT)
«A los niños hay que educarlos también de una manera que vieran en
el régimen la receta para la salvación de España. La escuela y la
Iglesia, maestros y sacerdotes deben de combinarse para inculcar el
amor al régimen» (Primo de Rivera, La Nación, 1-1-1929.
Exercici 10
DOSSIER

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Política anticatalanista
Anticatalanisme radical tant en els aspectes socials com en els polítics
Suport de les forces conservadores de Catalunya (tradicionalistes,
dinàstics...) Alfonso Sala...
Al 1925_Abolició de la Mancomunitat (Autonomia)
Desmantellament institucional
-Prohibició del català a les escoles, a l’església, en l’ús públic...
-Prohibició de la bandera catalana, dels Segadors, de la Santa Espina...
-Repressió en entitats com l’Orfeó Català, Futbol Club Barcelona...
prohibició de parlar en català als funcionaris
i en els actes oficials i d’emprar el català en
la documentació i en la retolació viària
I totes aquestes prohibicions a través de decrets lleis contra el
“separatismo”
“catalán, vasco, valenciano y gallego son lenguas vernáculas y son idiomas literarios. Sobre
todos el castellano ha de ser la obligatoria base de la formación espiritual y ciudadana”

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Àngel Pestaña
3.3.- L’oposició a la Dictadura
La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno)La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno)
A partir de 1928 s’intensifica l’oposició a la dictadura
Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació...)
Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit
A causa de
Dimissió de Primo de Rivera (1930)
Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”)
Això provoca
Anarquisme FAI (insurrecció i violència)Anarquisme FAI (insurrecció i violència)
Catalanisme Radical i d’esquerres (lluita armada)
Estat Català (Francesc Macià)-Prats de Molló, 1926
Catalanisme Radical i d’esquerres (lluita armada)
Estat Català (Francesc Macià)-Prats de Molló, 1926
Republicans Creació de l’Aliança Republicana, 1926
(estudiants, intel·lectuals i una part de l’Exèrcit)
Republicans Creació de l’Aliança Republicana, 1926
(estudiants, intel·lectuals i una part de l’Exèrcit)
Partits dinàstics (conspiració, “Sanjuanada, 1926)Partits dinàstics (conspiració, “Sanjuanada, 1926)

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
3.4.- La “dictablanda”
L’almirall Juan Bautista Aznar
El general Dámaso Berenguer
Serà un intent de retornar al sistema de la Restauració.
Convoca unes eleccions que no són acceptades per l’oposició.
Berenguer fracassa i és substituït per
Convoca unes eleccions municipals pel 12 d’Abril.
Victòria republicana a les principals ciutats
14 d’Abril_ proclamació de la Segona República
Insurrecció militar a Jaca (Fermín Galán i
Angel García)
Aquesta situació provoca
Pacte de Sant Sebastià entre l’oposició
1930
Resum de la DictaduraResum de la Dictadura Documents

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Rebeldes, rebeldes!Rebeldes, rebeldes!
Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y
miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus
dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoria de madres
para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y
haced el fuego que purifique la infame organización social, entrad en los
hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo
tiemble ante sus jueces despiertos. (...)
“Escuela y despensa”, decía el más grande patriota español, don
Joaquín Costa.
Para crear la escuela hay que derribar la Iglesia o siquiera cerrarla, o por
lo menos reducirla a condiciones de inferioridad.
Para llenar la despesa hay que crear el trabajador y organizar el trabajo.
A toda esa obra gigante se oponen la tradición, la rutina, los derechos
creados, los intereses conservadores, el caciquismo, el clericalismo, la
mano muerta, el centralismo y la estúpida contextura de partidos y
programas concebidos por cerebros vaciados en los troqueles que
fabricaran el dogma religioso y el despotismo político.
Alejandro Lerroux, Partit Republicà RadicalAlejandro Lerroux, Partit Republicà Radical
Exercici 4
DOSSIER

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Assemblea de parlamentaris, 1917Assemblea de parlamentaris, 1917
“Los representantes en Cortes de Catalunya, ante la gravedad y
trascendencia de los momentos actuales, coinciden en afirmar (...) que es de
gran coincidencia para España transformar la organización del estado,
basándola en un régimen de autonomia (...).
Y acuerdan pedir al Gobierno la inmediata reunión de las Cortes para que las
mismas, en funciones de Constituyentes, deliberen y resuelvan sobre la
organización del Estado y la autonomia de los municipios y den solución
inmediata al problema militar y a los que las circunstancias actuales plantean
con apremio inaplazable para la vida económica de España.”
La convocatòria per
part de F. Cambó
La convocatòria per
part de F. Cambó

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Impacte de la guerra en l’economia espanyolaImpacte de la guerra en l’economia espanyola
"La dificultat de los transportes marítimos se puede
considerar como la causa originaria del estado anormal,
(...) y de ahí la alteración en los precios de los mercados,
que han producido enormes desniveles para el consumo
regular, cuya consecuencia ha sido el acaparamiento
extremadamente exagerado llevado a cabo por los
especuladores sin conciencia.
Así las cosas, la clase obrera, organizada y constituida
en Asociaciones, federaciones y Sindicatos, ha sido la
primera en expresar su malestar, provocando conflictos,
algunos de importancia y trascendencia, pidiendo
aumento de salario, sin que los alcanzados fueran
suficientes para contrarrestar la carestía."
Instituto de Reformas Sociales.
Informe sobre el impacto de la guerra en la economia (1915)
Dins: Fernández, A. I altres. Op. Cit.
De quina guerra està parlant?
Com beneficia i com perjudica a l'Estat espanyol?
De quina guerra està parlant?
Com beneficia i com perjudica a l'Estat espanyol?

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
La crisi espanyola de 1917La crisi espanyola de 1917
Per què la crisi de 1917 va crear la desarticulació de l'Estat?
Quines característiques tindrà el període posterior a la crisi de
1917?
Per què la crisi de 1917 va crear la desarticulació de l'Estat?
Quines característiques tindrà el període posterior a la crisi de
1917?
"La Restauració (...) havia fonamentat la seva vida en dos
grans plans: la Constitució de 1876 (...) i el torn de partits
(...). A l'altura de 1917, aquests eixos es mostraven
inservibles. La Constitució apareixia inútil i irreal (...). Per
la seva banda, el sistema del torn de partits ja ni tenia
sentit, perquè el país real que era Espanya l'any 1917
desbordava per totes bandes els artificiosos i mínims
cabals que Cànoves havia dissenyat. Per això, la crisi
espanyola de 1917, encara que aparentment es clausurés
en ella mateixa, realment ocasionarà la desarticulació
orgànica de l'Estat absolutista espanyol, esquerdant-ne
l'estructura com a sistema de poder (...).
Així, doncs, després de la gran crisi de 1917 la monarquia
quedarà sense mecanismes de govern. Tot, d'ara
endavant, haurà de ser improvisat. Aquesta és la
dificultosa marxa, l'agonia, fins al crac de 1931.“
Traduït de: Lacomba, J.A. La crisi española de 1917

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
La patronal respon amb “Lock-out” i amb la
repressió contra el sindicalisme anarquista
La patronal respon amb “Lock-out” i amb la
repressió contra el sindicalisme anarquista
La vaga de la Canadenca 1919La vaga de la Canadenca 1919
Del 4 de febrer al 14 d’abril
La més llarga de la història d’Espanya
Del 4 de febrer al 14 d’abril
La més llarga de la història d’Espanya
70% de paralització de la indústria de
Barcelona / Barcelona sense llum
70% de paralització de la indústria de
Barcelona / Barcelona sense llum
Malgrat l’èxit aconseguit (readmissió
dels acomiadats, millores salarials i
aprovació de la jornada laboral de les
8 hores)
Malgrat l’èxit aconseguit (readmissió
dels acomiadats, millores salarials i
aprovació de la jornada laboral de les
8 hores)

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Assassinats a Barcelona (1916-1923)Assassinats a Barcelona (1916-1923)
Grups del “sindicat únic”
(CNT). “Los
solidarios”(Buenaventura
Durruti, Joan Garcia Oliver i
Francisco Ascaso)
Grups del “sindicat únic”
(CNT). “Los
solidarios”(Buenaventura
Durruti, Joan Garcia Oliver i
Francisco Ascaso)
A causa de la repressió
policial (“llei de fugues”) o
dels pistolers del “Sindicat
Lliure” (patronal)
A causa de la repressió
policial (“llei de fugues”) o
dels pistolers del “Sindicat
Lliure” (patronal)
Francesc Layret (1920)
President Eduardo Dato (1921)
Salvador Seguí “el noi del sucre” (1923)
Francesc Layret (1920)
President Eduardo Dato (1921)
Salvador Seguí “el noi del sucre” (1923)
La conflictivitat augmenta després de la Gran Guerra (1918)La conflictivitat augmenta després de la Gran Guerra (1918)
Any Patrons
Directors
i
encarrega
ts
Agents de
l’autoritat
Obrers
1916 – 1 – 1
1917 2 – – 3
1918 4 3 – 6
1919 – 3 5 7
1920 8 4 1 26
1921-
1923
9 13 2 128
Assassinats
Exercici 7
DOSSIER

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Manifest de Primo de RiveraManifest de Primo de Rivera
“Españoles: ha llegado para nosotros el momento
más temido que esperado (...) de recoger las ansias,
de atender el clamoroso requerimiento de cuantos
amando la patria no ven para ella otra salvación que
liberarla de los profesionales de la política, de los que
por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de
desdichas e inmoralidades que empezaron el año
1898 y amenazan a España con un próximo fin
trágico y deshonroso (...).
Este movimiento es de hombres: el que no sienta la
masculinidad completamente caracterizada que
espere en un rincón, sin perturbar los buenos días
que para la patria preparamos (...).“
Manifest de Primo de Rivera de 13 de setembre de
1923
Exercici 9
DOSSIER

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Ortega y GassetOrtega y Gasset
“Responde el régimen(a la dictadura) con el Gobierno
Berenguer, cuya política significa: Volvamos
tranquilamente a la normalidad por los medios más
normales: hagamos “como si” aquí no hubiera pasado nada
radicalmente nuevo, substancialment anormal. Eso es todo
lo que el régimen puede ofrecer (...) a los 20 millones de
hombres (...) después de haberlos vejado, pisoteado,
envilecido y esquilmado durante siete años. Y (...) pretende,
impávido, seguir al frente de los destinos de esos
españoles y de esta España. (...) Éste es el error Berenguer
(...). Y como es irremediablemente un error, somos
nosotros, gente de la calle, (...) nada revolucionarios,
quienes tenemos que decir a nuestros ciudadanos:
¡Españoles, vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo!
Delenda est Monarchia (la monarquia debe ser destruida). “
Ortega y Gasset, J., El Sol (15 de novembre de 1930), extret de:
Historia de España, dirigida per Tuñón de Lara, M., vol. XII. Ed.
Labor. Barcelona, 1988.
ExercicExercic
ii

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Paladín de la Patria redimida,
Recio soldado que pelea y canta,
Ira de Dios que cuando azota es santa,
Místico rayo que al matar es vida.
Otra es España a tu virtud rendida;
Ella es feliz bajo tu noble planta,
Sólo el hampón, que en odio se amamanta,
Blasfema ante tu frente esclarecida.
Otro es el mundo ante la España nueva,
Rencores viejos de la edad medieva,
Rompió tu lanza, que a los viles trunca,
Ahora está en paz tu grey bajo el amado
Chorro de luz de tu inmortal cayado.
¡Oh, pastor santo! ¡No nos dejes nunca!
Poema en honor de Primo de RiveraPoema en honor de Primo de Rivera
P
R
I
M
O
E
S
B
O
R
R
A
Ch
O

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Joaquín Costa: “Oligarquia i caciquisme”Joaquín Costa: “Oligarquia i caciquisme”
No es la forma de gobierno en España la misma que impera en Europa, aunque
un día lo haya pretendido la Gaceta; nuestro atraso en este respecto no es menor que en
ciencia y cultura, que en industria, que en agricultura, que en milicia, que en administración
pública. No es (…) nuestra forma de gobierno un régimen parlamentario, viciado por
corruptelas y abusos, según es uso entender, sino, al contrario, un régimen oligárquico,
servido, que no moderado, por instituciones aparentemente parlamentarias. (…) Con esto
llegamos como por la mano a determinar los factores que integran esta forma de gobierno y
la posición que cada uno ocupa respecto de los demás.
Estos componentes exteriores son tres: 1º los oligarcas (llamados primates,
prohombres o notables de cada bando que forman su “plana mayor”, residentes
ordinariamente en el centro); 2º los caciques, de primero, segundo o tercer grado,
diseminados por el territorio; 3º el gobernador civil, que les sirve de órgano de
comunicación y de instrumento. A esto se reduce fundamentalmente todo artificio bajo cuya
pesadumbre gime rendida y postrada la Nación.
Oligarcas y caciques constituyen lo que solemos denominar clase directora o
gobernante, distribuida o encasillada en “partidos”. Pero aunque se lo llamemos, no lo es; si
lo fuese, formaría parte integrante de la Nación, sería orgánica representación de ella, y no
es sino un cuerpo extraño, como pudiera serlo una facción de extranjeros apoderados por
la fuerza de Ministerios, Capitanías, telégrafos, ferrocarriles, baterías y fortalezas para
imponer tributos y cobrarlos.

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Vicente Moreno: “La política social de la Dictadura”Vicente Moreno: “La política social de la Dictadura”
En el terreny social, la dictadura va posar en marxa un model
de regulació del treball que pretenia eliminar els conflictes laborals
mitjançant la intervenció de l’Estat, la integració dels sectors moderats
del moviment obrer (UGT) i la repressió de les organitzacions més
radicals (CNT i PCE).
Amb aquesta finalitat va crear-se l’Organització Corporativa Nacional,
un sistema de sindicalisme vertical que agrupava patrons i obrers en
grans corporacions i que regulava els conflictes laborals a través de la
formació de comitès paritaris formats per un nombre igual de patrons i
obrers. La seva missió era la reglamentació dels salaris i de les
condicions de treball, i també la mediació i l’arbitratge en cas de
conflicte.
El sistema corporativista va ser ben vist, encara que no en tots els seus
aspectes, per una part del moviment obrer, representat per la UGT, que
gràcies al seu col·laboracionisme amb la dictadura va poder moure’s
amb una certa llibertat. Per contra, anarcosindicalistes i comunistes van
rebutjar el model i, a més, van ser perseguits i obligats a actuar des de
la clandestinitat.
Revista Sàpiens “Ciències Socials en xarxa”

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Exercici 2Exercici 2
DOSSIER

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
coeducació
L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional;
en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural
Ensenyaments adaptats a la
psicologia i a l’edat dels alumnes
Conferències dominicals pels
alumnes i les seves famílies
Educació moral humanística,
l’educació religiosa queda
reservada a l’àmbit familiar
Sense premis, càstigs ni
exàmens
Vida i obra

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Els fets a través de la Setmana Tràgica
Setmana Tràgica

sortir
tornar
Armand Figuera
Textos
Cartilla de la Unión Patriótica
Decidme:
¿Qué es la UNIÓN PATRIÓTICA?
La UNIÓN PATRIÓTICA es una Agrupación de españo
les que procuran distinguirse en el cumplimiento de su
s deberes.
(...) ¿Cuáles son los deberes patrióticos?
El conocimiento y la divulgación de las glorias y del val
or histórico de España./ La defensa de su
unidad nacional./ El sacrificio personal para defender la
Patria contra sus enemigos exteriores e interiores.
(...) ¿Cuál es el origen de la UNIÓN PATRIÓTICA?
La santa rebeldía del alzamiento militar que, bajo las ór
denes del general Primo de Rivera, salvó a España de
su inmediata ruina.
¿Es la UNIÓN PATRIÓTICA un partido político?
No es un partido político; es una organización
ciudadana...
Unión Patriótica, Madrid nº 38, 1-4-1928
Discurs de Primo de Rivera,Discurs de Primo de Rivera,
1 de gener de 19301 de gener de 1930

1 crisi i-dicta_17-18

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Similar to 1 crisi i-dicta_17-18

Similar to 1 crisi i-dicta_17-18 (20)

More from Armand Figuera

More from Armand Figuera (15)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

1 crisi i-dicta_17-18