1. TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS AGRICULTURA DEMOGRAFIA 3- LA CONDICIÓ DE LA DONA MOVIMENT OBRER Creació mercat espanyol (ferrocarril) Inici del procés industrial català ECONOMIA I SOCIETAT durant la Restauració (1874-1898) 1- Economia i societat durant la Restauració (1875 - 1898) 2- La consolidació del moviment obrer (Restauració 1875-1898) Creixement lent Estancament interior i concentració perifèrica Agricultura estancada Influència socialisme utòpic A partir de 1868, influència socialisme i anarquisme (AIT) El segle XIX, una època de grans transformacions socials i econòmiques ECONOMIA i SOCIETAT anterior a 1874
2. Demografia 1 Economia durant la Restauració (1875 - 1898) Lent creixement Mortalitat alta 30 ‰ Guerres cubana, carlina Epidèmies (còlera, 1885) Crisis de subsistència (Andalusia) Comença a baixar a partir de 1885 Molt moviment migratori Èxode rural Emigració a la perifèria i a Amèrica (Argentina i Brasil) 2 Catalunya Decreixement de la natalitat i la mortalitat Augment població Barcelona i litoral Emigració forana: Aragó i País Valencià ECONOMIA I SOCIETAT durant la Restauració (1874-1898) Població (milions) Estats
3. 1 Economia durant la Restauració (1875 - 1898) Sectors econòmics Període de creixement Expansió del ferrocarril Innovació agrícola (Vinya) Expansió industrial (Catalunya i País Basc) 3 Agricultura Tendències del XIX Inici de nous conreus Especialització vitivinícola orientada exportació Introducció remolatxa (sucre) Imperava els cereals (blat insuficient) Catalunya Població activa agrària majoritària Ascens i davallada de la viticultura (fil·loxera) Importància de la indústria xampanyera ECONOMIA I SOCIETAT durant la Restauració (1874-1898)
4. 1 Economia durant la Restauració (1875 - 1898) Indústria Indústria siderometal·lúrgica a Biscaia Finals del segle XIX Sorgeix de la venda de ferro per carbó anglès 1882 Altos Hornos de Bilbao, 1902 Altos Hornos de Vizcaia 4 Indústria tèxtil cotonera i llanera de Catalunya La manca de carbó de qualitat Localització industrial ( vapors ) a la costa (Barcelona) Maquinista Terrestre i Marítima Proliferació de colònies industrials Llobregat i Ter Necessitat d’aranzels proteccionistes Això obligava a una ECONOMIA I SOCIETAT durant la Restauració (1874-1898)
5. Durant la Restauració 1874-1900 2 La consolidació del moviment obrer (Restauració 1875-1898) Socialisme marxista 1879.- PSOE 1888.- UGT (sindicat socialista) “ Cases del poble”, IIa Internacional, Jornada laboral de les 8 hores. Clandestinitat del moviment obrer en els primers anys Marx Pablo Iglesias 5 Antecedents: inicis del moviment obrer Reivindicacions laborals i econòmiques A causa de les males condicions de vida i de treball Dret d’associació i manteniment del sou Entre 1830 i 1868 es donen les primeres Basades en el Associacions d’ajuda mútua Socialisme Utòpic I es creen les primeres Sota la influència del Durant el sexenni revolucionari 1868-1874 Legalització d’organitzacions obreres S’aconsegueix la Basades en el Socialisme sota la influència de l’AIT Les Classes de Vapor FRE de l’AIT
6. Anarcocomunista Anarcocol·lectivista Durant la Restauració 1874-1900 2 La consolidació del moviment obrer (Restauració 1875-1898) L’anarquisme Destaquem dues tendències (Bakuninistes- acció sindical) (Kropotkin, Malatesta) Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (1880-1900) Això comporta una Repressió indiscriminada Processos de Montjuïc provoca “ Propaganda pel fet” “ Acció directa” Atemptats: Martínez Campos, Liceu, Corpus, Assassinat de Cánovas del Castillo (1897) Bakunin Malatesta 6 A favor de Llibertat absoluta sense jerarquies Bondat de la societat lliure A l’any 1881 es crea la FTRE
7. La condició de la dona Funció natural d’esposa i mare Àmbit domèstic A les classes baixes també es treballa a la fàbrica o es fa feina a domicili (doble jornada laboral) Salaris més baixos Discriminació legal Sense moviment feminista a Espanya del XIX Lluita reivindicativa Dret a una educació femenina digna (Concepción Arenal, Emília Pardo Bazán) A les classes treballadores Millorar les condicions laborals (Teresa Claramunt, anarquisme) Es caracteritzava per ser Circumscrit a un Sense dret al vot Jurídicament sotmeses a l’home (en totes les decisions) provoca malgrat Encara que Però amb 3 La condició de la dona en el segle XIX 7
8. L’anarquisme durant la Restauració “ L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.” Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979 8
16. Les colònies industrials Ús de l’aigua com a font d’energia Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbina Salts d’aigua (es troben aïllats dels nuclis urbans) cal Construcció d’habitatges i serveis bàsics cal A partir de 1860, expansió de les colònies Ter i Llobregat Factors que ho faciliten Poca producció de carbó català Abundant mà d’obra Obres d'infrastructura barates Legislació sobre aigües adequada Els espais d’una colònia Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa) Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda, teatre, cinema, escoles, horts, galliners...) Espai de domini (Casa propietari, església...) 16
19. 17 Estructura de la propietat agrícola a l’Espanya de finals del segle XIX Propietaris petits i mitjans Grans propietaris Nord 61,7% 38,3% Centre 53,1% 46,9% Sud 33,5% 66,5%
22. 17 - Evolució demogràfica i econòmica d’Espanya i Catalunya (1875-1931) - Evolució del moviment obrer: socialisme i anarquisme - Evolució de la condició femenina Continguts PAU
