1. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Barcelona a principis
1- Evolució econòmica de segle
1900 1936
Lent creixement de l’economia... fins 1929
Pèrdua colonial Però...
Això va exigir Anys vint Depressió
Pèrdua de 1914 - 1919
mercats Proteccionisme Primera Guerra creixement
Mundial 2a República
Repatriació Dictadura
de capitals Primo de Rivera
provoca Prosperitat Es va caracteritzar per
Disminució Intervencionisme
del deute
Malgrat tot
Crisi social Sous baixos
Inflació
Poca modernització
(poca reinversió dels beneficis)
SORTIR TORNAR
sortir

2. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Agricultura Indústria
Demografia Moviment obrer
La condició de la dona
SORTIR TORNAR
sortir

3. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
2.- AGRICULTURA
Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola?
Espanya 1900
Espanya 1930
Terciari
Terciari
Secundari
Primari
Secundari
Primari
Evolució de la població activa espanyola
Continua tenint un gran pes econòmic, però perd pes a favor
de la indústria i els serveis.
SORTIR TORNAR
sortir

4. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Rendiments i productivitat per hectàrea
2.000.000
1.533.924 300
Augment de
1.500.000 1.230.000
la superfície 250
1.000.000 regada en Espanya
500.000 hectàrees 200 Itàlia
Alem anya
150
0 França
1900 1930 100 Dinam arca
Holanda
50
0
1890 1910 1930
Espanya 58 55 61
Itàlia 156 161 180
Alem anya 148 205 218
França 128 136 153
Dinam arca 140 202 270
Holanda 192 237 282
L’explotació és desigual i amb poca productivitat a causa del gran
endarreriment i el seu baix rendiment. Amb una lenta modernització.
SORTIR TORNAR
sortir

5. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Relaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell social
Estructura de la propietat a Espanya Rendes de la terra a Espanya (1930)
(1930)
Grans
Grans propietaris
1% 4% 32%
propietaris 43%
Mitjans
Mitjans propietaris
propietaris
Petits 25% Petits
95% propietaris propietaris
Explica les diferències entre aquestes dues zones d’Espanya
Espanya Resta
meridional d’Espanya
Propietaris 21,6% 52,4%
Arrendataris i parcers 12,8% 14,4%
Jornalers 65,3% 33,2%
Desigual repartiment de la propietat
SORTIR TORNAR
sortir

6. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Quina problemàtica representa
aquest acudit?
SORTIR TORNAR
sortir

7. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
En resum:
Característiques generals de l’agricultura
Gran pes en l’economia del país
Poca productivitat en general
- Endarreriment
- Poca modernització
- Necessitat de proteccionisme
Desigual repartiment de la terra
- Espanya meridional de terratinents
- Espanya del nord amb una propietat més dividida
- Provoca conflictivitat social (Unió de Rabassaires)
Polítiques estatals
- Anys 20 millores en el regadiu
- Durant la república: Reforma agrària, Llei de Contractes
de Conreu
SORTIR TORNAR
sortir

8. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
En resum:
Malgrat tot…
Lenta modernització
Intensificació de conreus i especialització
- Vinya, oli... orientats al mercat
S’apliquen polítiques proteccionistes aranzelàries
A Catalunya
-Gran expansió de la producció agrària i de l’especialització per la
forta demanda urbana.
-Comença a tenir molta força la producció de l’avellana, l’ametlla i
l’oliva.
SORTIR TORNAR
sortir

9. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
3.- INDÚSTRIA
Importacions i exportacions espanyoles de teixits de llana
9000
Exportacions
8000
Importacions
7000
6000
5000
4000
3000
2000
1000
0
1910- 1915- 1920- 1925-
1914 1919 1924 1929
Quina és la principal deducció que es pot
extreure d’aquesta taula?
SORTIR TORNAR
sortir

10. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Què vol dir?
La diversificació industrial a Espanya (1890-1935) (1936=100)
160 120
140
Tèxtil 100
120
80
100
80 60
Alim entària Energia
60
40
40
Quím ica 20
20
0 0
1890 1895 1900 1905 1910 1915 1920 1925 1930 1935 1936
Alim entària Energia Tèxtil Quím ica
Què es pot deduir d’aquesta evolució?
SORTIR TORNAR
sortir

11. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Salaris, preus i beneficis
300
250 Beneficis
200 Preus
150
Salaris
100
50
0
1913 1914 1915 1916 1917 1918
Salaris Preus Beneficis
Quin problema ens presenta aquesta gràfica?
SORTIR TORNAR
sortir

12. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Catalunya 1900
Catalunya 1930
Terciari
Primari
Secundari
Espanya 1900
Espanya 1930
Terciari
Primari
Secundari
Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de
la població activa de Catalunya i Espanya
SORTIR TORNAR
sortir

13. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
En resum:
Característiques generals de la indústria
Poca productivitat
Regionalització industrial
- Tèxtil a Catalunya
- Siderometal·lúrgia al País Basc
Necessitat de proteccionisme
Més pes de la indústria de béns d’equip que de
béns de consum
Guanya importància respecte al sector primari
Nous sectors industrials
- Químic, elèctric, petroli, ciment
Enorme importància de la Primera Guerra
Mundial
SORTIR TORNAR
sortir

14. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
4.- DEMOGRAFIA
Creixement de la població Comenta aquesta evolució. Creus que ja
a Espanya eren paràmetres d’una societat
moderna i industrialitzada?
1900 18.594.405
1910 19.927.150
1920 21.303.162
1930 23.563.867
Esperança de vida
Quina és la causa d’un augment
de l’esperança de vida? dones
70
60 hom es
50
40
30
20
10
0
1900 1910 1920 1936
SORTIR TORNAR
sortir

15. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Creixement natural de la població a Espanya i a Catalunya
Taxa natalitat (‰) Taxa mortalitat (‰)
Període
Espanya Catalunya Espanya Catalunya
1901-1905 35,13 27,61 25,95 23,24
1906-1910 33,21 26,04 24,05 21,93
1911-1915 30,67 24,21 21,17 21,04
1916-1917 28,95 21,87
1918 29.24 33,21
1919-1920 28,57 22,77 23,09 22,59
1921-1925 29,89 23,22 20,23 18,31
1926-1930 28,55 20,36 17,89 15,46
Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i
les del conjunt d’Espanya.
Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de
la mortalitat?
SORTIR TORNAR
sortir

16. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Creixement dels nuclis urbans Comenta els aspectes
de mobilitat que afecta
Ciutats 1900 1930
a la població espanyola
Madrid 539.835 952.832 en aquest període.
Barcelona 533.000 1.005.565
València 213.550 320.195
Sevilla 148.315 228.729
Bilbao 83.306 161.987
Emigració cap a Amèrica
Període Total d’espanyols a
Amèrica
1898-1907 682.370
1908-1917 1.419.927
1918-1927 874.308
1928-1936 311.568
SORTIR TORNAR
sortir

17. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
En resum:
Característiques generals de la demografia
Modernització del règim demogràfic
- Lenta baixada de natalitat
- Fort descens de la mortalitat
Millores higièniques i sanitàries
Forta mobilitat de la població
- Migracions internes (anys 20)
Forta urbanització
- Creixement de ciutats com Barcelona o Madrid
- Transformacions urbanístiques (Eixample)
Augment de l’emigració exterior
- Cap a Amèrica, Algèria i a França
Població activa primària es redueix un terç
- Continua sent la primària la més important a Espanya
- A Catalunya la meitat es dedica a la secundària
SORTIR TORNAR
sortir

18. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS 5.1.-El moviment obrer
Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)
Articles 1913 1917
Oli 13,7 18,5
Arròs 0,5 0,66
Bacallà 1,23 2,2
Mitjana dels jornals Mongetes 0,67 0,97
(pessetes per dia)
Any Homes Dones Hores/dia
1913 2,81 1,31 10
1914 2,76 1,23 10
1915 3,02 1,31 10 Compara les dues fonts i
1916 3,03 1,38 9 extreu conclusions
1917 3,11 1,42 9 econòmiques i socials
1918 3,53 1,77 8,9
1919 4,13 1,77 8
1920 5,04 2,22 8
SORTIR TORNAR
sortir

19. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS 5.1.-El moviment obrer
Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931)
Any UGT CNT
1910 40000 11000
1914 119114 Comenta l’evolució de
1918 90000 114000 les taules i compara els
1919 160480 745000 dos sindicats?
1920 220000
1923 210617 250000
1929 228507
1930 277011
1931 958176 535565
SORTIR TORNAR
sortir

20. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS 5.1.-El moviment obrer
El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració
Entre 1900 i 1923
Augment de la industrialització = Augment del proletariat
Increment del moviment obrer
(participació dels obrers a través de sindicats i partits)
Les principals organitzacions obreres
Els socialistes
-PSOE (Pablo Iglesias). L’any 1921 es va escindir un grup que va fundar el PCE
( es consolidava la divisió entre socialdemocràcia i comunisme)
-UGT (sindicat socialista)
Els anarquistes
-Solidaritat Obrera, entre socialistes i anarquistes (de l’any 1907 a 1910).
-L’anarquisme, primer molt dispers fins que el 1910 es crea la CNT
A l’any 1918 la CNT va celebrar el Congrés de Sants i es va
constituir en un sindicat únic. Amb Àngel Pestaña i Salvador Seguí.
Els republicans
-Partits republicans (Partit Radical, Alejandro Lerroux)
SORTIR TORNAR
sortir

21. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS 5.1.-El moviment obrer
El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la Restauració
Entre 1900 i 1923
Les principals accions
Vagues de 1902 (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de
sindicalistes)
1909 Setmana Tràgica
1917 Vaga revolucionària
1919 La vaga de la Canadenca
1919-1923 Pistolerisme, violència de la CNT i la patronal (Sindicat
Lliure) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de
fugues // Assassinat d’Eduardo Dato...
SORTIR TORNAR
sortir

22. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS 5.1.-El moviment obrer
El moviment obrer durant la Dictadura de Primo de Rivera
Entre 1923 i 1930
Clandestinitat del moviment
obrer (excepte el PSOE i UGT)
Neix la FAI (Federació Anarquista
Ibèrica) a l’any 1927 (B. Durruti)
Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti and Gregorio Jover
SORTIR TORNAR
sortir

23. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
5.2.- La condició de la dona
En els inicis del segle XX es caracteritzava per
En uns inicis Pocs canvis, pocs drets legals
Lluita reivindicativa Submissió, incultura i analfabetisme
Circumscrita a un
Moviment de dretes i catòlic
Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918)
Les millores
Les millores
1910 Accés de la dona a la Universitat
1918 Accés a l’administració pública
2a República
Emancipació femenina
Equiparació legal amb els homes
(dret al vot, elegibilitat...)
(Victoria Kent, Clara
Campoamor...)
SORTIR TORNAR
sortir

24. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
int
ls a nys v
lu nya a
Cata
SORTIR TORNAR
sortir

25. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS
opiso
SORTIR TORNAR
sortir

26. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931)
L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals
L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals
dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors
dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors
ii catorze més a la resta de les matèries.
catorze més a la resta de les matèries.
La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment ii
La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment
l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó ii la consciència.
l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó la consciència.
Doble jornada laboral (a casa ii a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa
Doble jornada laboral (a casa a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa
feina que la de l’home.
feina que la de l’home.
Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al
Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al
marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La
marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La
dona no va tenir dret de vot fins el 1933.
dona no va tenir dret de vot fins el 1933.
Comenta aquests exemples
L’educació de les nenes a principis de segle XX
http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm
SORTIR TORNAR
sortir

27. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Documents Moviment Obrer
Congrés de Sants
Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28,
29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi
participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860
afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del
Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des
del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915.
Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la
discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la
qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT.
En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de
Salvador Seguí, Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel
Pestaña— els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic, limitaven la
defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren l'apoliticisme i el rebuig
dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la
CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns 345000) i impulsà la seva reorganització a
tot l'estat espanyol.
Font: Buxaweb
SORTIR TORNAR
sortir

28. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Solidaritat Obrera Armand Figuera
Denominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una
mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part
tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de
Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest
—programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la
proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la
unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme
revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els
anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós
corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i
Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i
Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents
anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un
desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907).
Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada
a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se
celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats
de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província
de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i
Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend
Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords
ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho
determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri
entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i
anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins
la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan
1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909
per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i
anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general
Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la
SORTIR TORNAR
sortir

29. Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya
Armand Figuera
Documents demografia: la febre espanyola
SORTIR TORNAR
sortir