presentació del període de la transició espanyola 1975-1987

1. Armand Figuera
1973 1975
Amb el govern de Entre el reformisme oberturista (Esperit del 12 de febrer)
Carlos Arias Navarro i les mesures repressives i intolerants
En aquest període es reorganitza l’oposició
Oposició política i isindical
Oposició política sindical
Junta Democràtica (PCE, Santiago Carrillo); Plataforma de Convergència
Democràtica (PSOE, Felipe González); L’Assemblea de Catalunya; CC.OO. …
Oposició armada
Oposició armada
Esquerra (FRAP, ETA) Dreta (Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco-
Español,Triple-A)
És un període de crisi econòmica
Lenta agonia del dictador
Amb problemes
 La pressió de l’extrema dreta (s’aconsegueix aprovar una llei
antiterrorista i l’execució de diversos militants d’ETA i el FRAP)
 Esclata el problema del Sàhara (La Marxa Verda)

2. Armand Figuera
1975 Amb la mort del dictador
Exèrcit, administració i forces d'ordre públic
Inici del regnat de
Joan Carles I Amb control sobre Estructura estatal franquista
Continua el govern de Carlos Arias Navarro
Es decideix pel Consistia en iniciar un camí reformista a través
Reformisme
Reformisme
de la pròpia legislació i institucions franquistes
El seu èxit va dependre, en gran mesura, del president
de les Corts, Torcuato Fernández Miranda.
Però la crisi
econòmica Seria necessari establir contactes amb l’oposició i declarar
provoca un indult general
-Agitació social
-Repressió policial ("els fets de Vitòria")
Aquests fets i la lentitud de les reformes provoquen la creació de
1976 , la Coordinadora Democràtica o “Platajunta” (unió de tota l’oposició)
La crisi i les dificultats acaben amb Arias Navarro, que és substituït per A. Suárez

3. Armand Figuera
1975
1975 Transició democràtica 1982
1982
Reforma o ruptura? 1977
1977 Període constituent 1979
1979 Democràcia amenaçada
L'opció reformista de
Joan Carles I
S’inicia amb
Nomenament d'Adolfo Suárez (1976)
Dirigirà el
Desmantellament legal del franquisme
Desmantellament legal del franquisme
I a través de Amb una
La Llei de Reforma Política (1976) Amnistia i legalització sindical
Acceptada per les Corts i per
un referèndum (majoritàriament
favorable malgrat el rebuig de l’oposició)
1976.- PSOE
Permet legalitzar l'oposició
1977.- PCE
Però no tot estava sota
control 15 juny de 1977
Aquest procés es consolida el Eleccions a
Corts Constituents

4. Armand Figuera
1975
1975 Transició democràtica 1982
1982
Reforma o ruptura? 1977
1977 Període constituent 1979
1979
Govern de l'UCD
buscarà
Consens econòmic Consens polític Organització de l'Estat autonòmic
A través dels A través de
Catalunya
Pactes de la Moncloa
Pactes de la Moncloa La Constitució de 1978
La Constitució de 1978
De l'Estatut de Sau a
Aprovada en l’Estatut de 1979
25 octubre 1977 referèndum el
País Basc
6 desembre 1978
Estatut de Gernika
(1978)
Un cop aprovats al -Referèndums 25 octubre 79
parlament espanyol -Primeres eleccions
autonòmiques al 1980
Març de 1979
Eleccions generals de 1979

5. Armand Figuera En resum
1975
1975 Transició democràtica 1982
1982
Reforma o ruptura? 1977
1977 Període constituent 1979
1979 Democràcia amenaçada
Segon govern de l'UCD
Descrèdit del govern d'UCD
ETA
Terrorisme
Terrorisme FRAP
GRAPO
El colpisme
El colpisme
Exèrcit
"operació
Galàxia" (1978)
23-F,1981
Eleccions generals de 1982

6. Armand Figuera
1982
1982 L’etapa socialista 1996
1996
La dècada socialista 1992
1992 La crisi socialista
Majoria absoluta (1982,86,89) Desunió de l'UCD i iCDS
Desunió de l'UCD CDS
El 23-F
El 23-F Govern en minoria
Manca de lideratge aaAP
Manca de lideratge AP
Debilitat del PCE
Debilitat del PCE Recessió econòmica
Política econòmica social-liberal Augment atur
Augment atur
Despesa pública
Despesa pública
Reconversió industrial
Reconversió industrial
Ajust econòmic Reforma fiscal
Escàndols de corrupció
Reforma fiscal
Política d’ocupació
Política d’ocupació Escàndol del GAL
S’aconsegueix la reactivació econòmica 1986
Política interior Estat del benestar
Estat del benestar
Obres públiques
Obres públiques
Estat autonòmic (LOAPA, 1982)
Estat autonòmic (LOAPA, 1982)
Política antiterrorista (Ajuria Enea/ GAL)
Política antiterrorista (Ajuria Enea/ GAL)
Política exterior
Entrada aala CEE, 1985
Entrada la CEE, 1985 1986 - -Acta Única
1986 Acta Única
Integració aala OTAN, 1986
Integració la OTAN, 1986 1992 - -Maastricht
1992 Maastricht

7. Armand Figuera
180 UCD 165
160
PNB 8
140
120 PDC 11
100
AP 16
80
60 Altres 11
40
PSOE 118
20
0 PCE-PSUC
15 juny de 1977
20
UCD_ Unión de Centro
Democràtico (Suárez)
PDC_ Pacte democràtic per
Catalunya (CDC, Pujol)
AP_ Alianza Popular (Fraga)
PSP-US_ Partido Socialista
Popular (Tierno Galván)

8. Armand Figuera
Aprovació dels estatuts d’autonomia

9. Armand Figuera
Eleccions
generals de
1979

10. Armand Figuera
Eleccions generals
de 1982

11. Armand Figuera
1975
1975 Transició democràtica a Catalunya 1982
1982
Recuperació de la Generalitat
S’inicia amb 1977
1977 1978
1978 1980
1980
Assemblea de Després de les L’Estatut de Sau, Primeres eleccions
Catalunya eleccions 1978 autonòmiques
Reclama generals del 15 Es presenta al
Llibertat, amnistia juny 1977 Parlament
i autonomia
espanyol i es Comença l’època de
Es crea proclama l’ Jordi Pujol (CIU)
A través de
Assemblea de L’Estatut de 1979
Manifestacions i parlamentaris
mobilitzacions 1. La nacionalitat catalana, el Dret Civil Català
Reclama Reconeix
(11 de setembre de i l’autogovern a través de la Generalitat
1976 a Sant Boi)
El retorn de 2. Òrgans de poder (President, Consell
Josep Tarradellas Executiu i Parlament)
i la Generalitat 3. Amb el control del Síndic de Greuges i el
Es crea Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Comissió de
parlamentaris
Redacten
L’Estatut de Sau,
1978

12. Armand Figuera
Eleccions autonòmiques (Parlament de Catalunya) 1980

13. Armand Figuera
Eleccions autonòmiques a Catalunya

14. Armand Figuera
1975 Transició democràtica 1982
Reforma o ruptura? 1977 Període constituent 1979 Democràcia amenaçada
L'opció reformista de Govern de l'UCD
Joan Carles I Terrorisme
Nomenament Consens Consens Organització de
econòmic polític l'Estat autonòmic
Descrèdit del
d'Adolfo Suárez govern d'UCD
Pactes de la La Constitució El colpisme
Moncloa de 1978
Catalunya
l'Estatut de Sau (1978)
La Llei de Reforma Política País Basc
(1976) Estatut de Gernika. 1978,
15 juny de 1977
Eleccions a
Corts Constituents
Eleccions generals de 1979 Eleccions generals de 1982

15. Armand Figuera
Cançó amb fotografies
Diàleg de la policia / comentaris dels testimonis
Enterrament i manifestació
Després de visualitzar la pel·lícula respon les següents preguntes:
• Què feien 4000 persones dintre de l’església?
• Quina va ser la versió oficial dels fets? Qui la va exposar?
• Com van justificar l’actitud policial?
• Es van assumir responsabilitats polítiques?
• Hi havia llibertat d’expressió?
• Durant i després de la transició es van perseguir i condemnar els crims
comesos pel Franquisme?

16. Armand Figuera

17. Armand Figuera
La Junta Democrática propugna:
1. La formación de un Gobierno provisional que sustituye al actual,
para devolver al hombre y a la mujer espa ñoles, mayores de dieciocho
años, su plena ciudadanía mediante el reconocimiento legal de las
libertades, derechos y deberes democráticos.
2. La amnistía absoluta de todas las responsabilidades por hechos de
naturaleza política, y la liberación inmediata de todos los detenidos
por razones políticas y sindicales.
3. La legalización de los partidos políticos sin exclusiones.
4. La libertad sindical y la restitución al movimiento obrero del
patrimonio del Sindicato Vertical.
5. Los derechos de huelga, de reunión y de manifestación política.
6. La libertad de prensa, radio, de opinión y de información objetiva en
los medios estatales de comunicación social, especialmente en la
televisión. [...]
7. El reconocimiento, bajo la unidad del Estado espa ñol, de la
personalidad política de los pueblos catalán, vasco, gallego y de las
comunidades regionales que lo decidan democráticamente. […]
Declaració de la «Junta Democrática de España», constituïda a París el
juliol de 1974

18. Armand Figuera
Assemblea de Catalunya , 1971
"Nosaltres catalans de diferents tendències pertanyents i no pertanyents a organitzacions polítiques, de diversos
sectors de la població, obrers, camperols, estudiants intel.lectuals, professionals i ciutadans en general, de
Barcelona i de comarques, reunits en Assemblea, malgrat que som conscients que les actuals circumstàncies
dificulten d' esgotar les possibilitats de representació, formulem la present Declaració:
L' actual crisi del règim de la qual el procés de Burgos fou una manifestació sobresortint, la progressiva presa
de consciència i la mobilització de les classes populars, i la necessitat d'oposar-nos fermament a la maniobra
continuista d' instaurar Juan Carlos com a successor a títol de rei, del dictador, exigeixen l' adopció unitària d'
una alternativa democràtica basada en els punts mínims acceptables per les forces i sectors representants a l'
Assemblea, alguns dels quals tenen objectius divergents a llarg termini, però que coincideixen en l' objectiu
immediat, però que coincideixen en l' objectiu immediat de l' enderrocament del franquisme. Aquests punts de
coincidència són els següents:
1.- La consecució de l' Amnistia general per als presos i els exilats polítics.
2.- L' exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d' expressió, d' associació -
inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l' accés efectiu del poble al poder econòmic i
polític.
3.- El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l' Estatut de 1932, com a
expressió concreta d' aquestes llibertats a Catalunya, i com a via per arribar al ple exercici del dret d'
autodeterminació.
4.- La coordinació de l' acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.
Com a objectius immediats, (.... )obtenció de:
a.La unitat d' acció de totes les forces democràtiques.
b.La solidaritat en la lluita en favor dels repressaliats.
c.L' acabament de la repressió i la consecució de l' amnistia.
Per tal de vetllar per l' aplicació dels acords de l' Assemblea, és elegida una Comissió Permanent, la qual
impulsarà totes les iniciatives útils per aconseguir la mobilització popular, fomentarà accions unitàries i preparà
una nova sessió de l' Assemblea de Catalunya, més àmplia i més representativa."
Catalunya, 7 de novembre de 1971

19. Armand Figuera
Llei de Reforma Política
El artículo décimo de la Ley de Sucesión enumera las leyes fundamentales y dispone que ‘para derogarías o modificarlas
será necesario, además del acuerdo de las Cortes, el Referéndum de la Nación (...)’.
Se somete a Referéndum de la Nación el Proyecto de Ley para la Reforma Política, de rango fundamental, aprobado por
las Cortes españolas en su sesión plenaria del día 18 del presente mes y cuyo texto literal es el siguiente:
Art. 1.º 1. La democracia en el Estado español se basa en la supremacía de la Ley, expresión de lo voluntad soberana del
pueblo. Los derechos de la persona son inviolables y vinculan a todos los órganos del Estado. 2. La potestad de elaborar
y aprobar las leyes reside en las Cortes. El Rey sanciona y promulga las leyes.
Art. 2.° 1. Las Cortes se componen del Congreso de los Diputados y el Senado. 2. Los diputados del Congreso serán
elegidos por sufragio universal, directo y secreto de los españoles mayores de edad. 3. Los senadores serán elegidos en
representación de las entidades territoriales. El Rey podrá designar para cada legislatura senadores en número no
superior a la quinta parte del de los elegidos. 4. la duración del mandato de diputados y senadores será de cuatro años
(...).
Art. 5.° El Rey podrá someter directamente al pueblo una opción política de interés nacional, sea o no de carácter
constitucional, para que decida mediante referéndum, cuyos resultados se impondrán a todos los órganos del Estado (...).
Disposición final
Art. 1 º. La presente Ley tendrá rango de Ley Fundamental.
Art. 2.° El Referéndum se efectuará con sujeción al procedimiento que establece en el Real Decreto de la Presidencia de
Gobierno 2636/1976, de 1 9/Xl, y tendrá lugar el quince de diciembre del año actual.
Art. 3 La consulta se llevará a cabo formulando la siguiente pregunta: ‘¿Aprueba el Proyecto de Ley para la Reforma
Política?’.
Dado en Madrid a 24 de noviembre de 1976.
El Presidente de Gobierno Adolfo Suárez González

20. Armand Figuera
Els escàndols de corrupció
Els escàndols de corrupció
La prosperitat dels anys 80 va donar lloc a
La cultura del "pelotazo"
Enriquiment ràpid amb
l'especulació financera
Els escàndols més famosos
1990- Juan Guerra
1991- Filesa (finançament il·legal del PSOE)
1992- Mariano Rubio (Banc d'Espanya- Frau fiscal)
1993- Mario Conde (Banesto)
1994- Luís Roldan (Guàrdia Civil - fons reservats, comissions)
1994- Reobrir el GAL (J. Barrionuevo)
(Els papers del CESID)

21. Armand Figuera