More Related Content Similar to Activitats ESO 4 Similar to Activitats ESO 4 (20) More from Antoni Aixalà (20) Activitats ESO 41. 30/7/08
15:47
RECURSOS PER A L’AULA
830992 _ 0067-0148.qxd
Página 67
Aquesta secció recull idees, consells i suggeriments per al dia a dia de la
classe i proporciona un índex de tots els recursos que oferim al professor
per treballar cada unitat, tant dins com fora de la Guia. Per a cada unitat es
presenten els apartats següents:
• Suggeriments de diferents itineraris per treballar la unitat, que fan
possible explicar-los en tres nivells de dificultat (bàsic, mitjà, alt). Tots
sabem que els professors han d’adaptar la seva feina als diferents nivells
que hi ha entre els diversos grups i dins de cada grup. En aquesta secció
se suggereixen diverses maneres possibles d’enfocar la unitat, seleccionant diferents epígrafs i activitats, la qual cosa permetrà ajustar el nivell
de dificultat amb què es tractarà la unitat.
• Una taula recull totes les fitxes dels diferents apartats de la Guia que
estan relacionats amb la unitat en qüestió.
• Més recursos. Per a cada unitat se seleccionen pàgines web, llibres
científics, llibres de divulgació, novel·les, documentals i pel·lícules.
• S’incorporen diverses fitxes mudes (mapes, esquemes, línies del temps,
imatges per retolar...), que el professor pot fotocopiar o imprimir, i després les pot repartir a classe perquè els alumnes les completin i facin activitats sobre els continguts que es van explicant. També es podrien utilitzar com a exercicis d’examen.
67
2. 830992 _ 0067-0148.qxd
1
30/7/08
15:47
Página 68
El segle XVIII: l’Antic Règim
POSSIBLES ITINERARIS
DINS DEL LLIBRE DE TEXT
Més recursos
ENLLAÇOS
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Com que és una unitat que no presenta excessives complicacions, la major part
es pot desenvolupar en aquest itinerari. Els epígrafs 1, 3 i 6 són imprescindibles
per comprendre diferents processos i corrents polítics que van tenir lloc
al segle XVIII i que van suposar la fi de l’Antic Règim.
Els exercicis més adequats per a aquest itinerari són les activitats incloses
a l’apartat «Idees clau», i també les activitats 1, 13, 14, 15 i 16.
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text són totalment comprensibles per l’alumnat mitjà.
A més dels que s’inclouen a l’itinerari anterior, els exercicis més apropiats
per a aquest itinerari són les activitats de reflexió i anàlisi d’aquest segle,
concretament les 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 17, 18, 19 i 20.
Itinerari 3: continguts més amplis
Per a aquest itinerari es podria ampliar la matèria, incloent-hi els apartats
«Saber llegir» i «Investigar» que aprofundeixen el contingut d’aspectes
concrets de la unitat, i alhora contribueixen a l’exercici de la capacitat
procedimental de l’alumnat.
http://clio.rediris.es/n30/segunda/
antiguoregsoc.htm
http://iris.cnice.mec.es/kairos/
ensenanzas/bachillerato/mundo/
antiguoregimen_00.html
http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/
http://www.eduteka.org/Proyectos
Webquest3.php?gradox=3
http://www.xtec.es/~jdolcet/socials/4
04.htm
BIBLIOGRAFIA
DOMÍNGUEZ ORTIZ, A. Las claves
del despotismo ilustrado
(1715-1789), Planeta, 1990.
ENCISO, L. M. La Europa del
siglo XVIII, Península, 2001.
GIL PUJOL, X. Las claves del
absolutismo y el parlamentarismo
(1630-1715), Planeta, 1991.
PÉREZ SAMPER, M.ª A. Las
monarquías del absolutismo
ilustrado, Síntesis, 1993.
PRATS, J. i VILALTA, J. M. La Europa
del siglo XVIII, Anaya, 1994.
TOCQUEVILLE, A. L'Antic Règim i la
revolució, Edicions 62, 1983.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 34-35)
Fitxes de reforç (pàg. 150-155)
Fitxa 1: El temps
Fitxa 2: Conceptes fonamentals
Fitxa 3: La Declaració de drets de la Revolució
anglesa
Fitxa 4: Felip V i el nou estat després de la guerra
de Successió
Fitxa 5: La divisió de poders
Fitxa 6: Demografia i agricultura a la Catalunya
del segle XVIII
Fitxes d’ampliació (pàg. 156-158)
Fitxa 7: L’Antic Règim al cinema
Fitxa 8: L’Antic Règim a Internet
Fitxa 9: Cirurgia i enginyeria a la Catalunya
del segle XVIII
68
Adaptació curricular (pàg. 276-285)
Fitxa 1: Societat i economia al segle XVIII
Fitxa 2: Canvis polítics al segle XVIII
Fitxa 3: Canvis ideològics i culturals del segle XVIII
Fitxa 4: El reformisme borbònic
Fitxa 5: La Catalunya del segle XVIII
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 496-500)
Lectura 1: L’escassetat d’habitacions a la Barcelona
del segle XVIII
Lectura 2: Voltaire a Anglaterra
Lectura 3: La mort i els funerals de Carles III al dietari
del baró de Maldà
Cinema i Ciències socials (pàg. 570-571)
Esquilache
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
3. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 69
1
RECURS 1. CRONOLOGIA DEL SEGLE XVIII
RECURSOS PER A L’AULA
• Escriu els esdeveniments en el punt adequat de la línea del temps.
1700
1710
Any
1720
Esdeveniment
Tractat d’Utrecht que posa fi
a la guerra de Successió
per a la corona espanyola.
Mor Lluís XIV de França. Lluís XV
el succeeix en el tron.
1733-1735
Guerra de successió a Polònia.
Guerra de successió austríaca.
1746
Pujada al tron de Ferran VI.
1748
Publicació de l’obra L’esperit
de les lleis, de Montesquieu.
1751
Apareix el primer volum de l’obra
Enciclopèdia.
1759
Pujada al tron de Carles III.
1756-1763
Guerra dels Set Anys.
1762
Es publica Del contracte social,
de Rousseau.
1766
Motí d’Esquilache.
1776
Adam Smith publica La riquesa de
les nacions.
1788
Pujada al tron de Carles IV.
1789
1760
1714
1740-1748
1750
Guerra de Successió per a la
corona espanyola.
1715
1740
Mor John Locke, pensador i primer
teòric del liberalisme.
1701-1714
1730
1704
Comença la Revolució Francesa.
1770
1780
1789
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
69
4. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 70
RECURS 2. SISTEMES POLÍTICS DE L’ANTIC RÈGIM
• Completa l’esquema següent sobre els règims polítics de l’Antic Règim.
SISTEMES
POLÍTICS
PAÏSOS REPRESENTANTS
FRANÇA
GRAN BRETANYA
PODERS DELS REIS ABSOLUTS
LÍMITS AL PODER ABSOLUT
• POLÍTICA:
• ECONOMIA:
• ECONOMIA:
• SOCIETAT:
70
• POLÍTICA:
• SOCIETAT:
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
5. No privilegiats
Exterior
Página 71
COMERÇ
15:47
Privilegiats
INDÚSTRIA
IMPULSADA PER
30/7/08
Propietat de la terra
INDÚSTRIA I COMERÇ
830992 _ 0067-0148.qxd
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
AGRICULTURA
RECURS 3. L’ECONOMIA A L’ANTIC RÈGIM
• Completa.
L’ECONOMIA
DE L’ANTIC RÈGIM
Interior
A través de
PRODUCCIÓ DE SUBSISTÈNCIA
1
1
71
RECURSOS PER A L’AULA
6. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 72
RECURS 4. IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME
• Compara les dues ideologies i indica qui les va aplicar.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE LA IL·LUSTRACIÓ
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DEL LIBERALISME
POLÍTICA
POLÍTICA
ECONOMIA
ECONOMIA
SOCIETAT
SOCIETAT
• Aquí tens el cas concret dels monarques espanyols del segle XVIII.
Aplica el que has vist abans en aquest quadre.
MONARQUES
FELIP V
CARLES III
CARLES IV
MESURES POLÍTIQUES
MESURES
ECONÒMIQUES
MESURES SOCIALS
72
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
7. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 73
1
RECURS 5. EUROPA AL SEGLE XVIII
RECURSOS PER A L’AULA
• Escriu el nom dels principals Estats d’Europa del segle XVIII.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
73
8. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 74
RECURS 6. CATALUNYA AL SEGLE XVIII
• Reconeix les imatges següents i anota quina importància tenen en la Catalunya del segle XVIII.
El cirurgià
Pere Virgili.
74
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
9. 830992 _ 0067-0148.qxd
15:47
Página 75
Les revolucions polítiques
(1776-1848)
POSSIBLES ITINERARIS
DINS DEL LLIBRE DE TEXT
RECURSOS PER A L’AULA
2
30/7/08
Més recursos
ENLLAÇOS
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Els epígrafs 2, 3, 4, 5 i 6 del llibre són els que es poden considerar fonamentals
per comprendre en què van consistir les revolucions burgeses i la Restauració
a Europa. Quant a les activitats, les més idònies són les que apareixen
als requadres «Idees clau», així com les que aprofundeixen la comprensió
de mapes i les activitats de repàs que apareixen amb les denominacions
«Recorda» i «Explica».
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
Pel que fa als exercicis, a més del que hem dit per a l’itinerari 1, recomanem
que es facin les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 7 i 10, sobretot les activitats d’anàlisi.
Itinerari 3: continguts més amplis
Els continguts d’aquest apartat són similars als de l’anterior, i s’hi inclouen,
a més, les activitats 8 i 9 i els apartats «Tècniques d’estudi», «Saber llegir»
i «Comprendre el present», que ofereixen una altra visió de les revolucions
esmentades des del punt de vista de les caricatures i dels drets humans.
http://clio.rediris.es/udidactica/
sufragismo2/index.htm
http://www.ub.es/histodidactica/
webquests.htm
http://inmf.org/eveneno.htm
http://www.histoirealacarte.com/
carte/1_histoire-europe-XIXcongres-vienne.php
http://www.claseshistoria.com/
revolucionesburguesas/
esquema.htm
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.
jsp?NDCHEC=0055146
BIBLIOGRAFIA
BLANNING, T. C. W. El siglo XIX.
Historia de Europa, Crítica, 2002.
HOBSBAWM, Eric, La era de la
revolución, Crítica, 2003.
McPHEE, Meter, La Revolución
Francesa, 1789-1799, Crítica,
2003.
PALMADE, Guy, La época de la
burguesía, Siglo XXI, 1990.
SOBOUL, Albert, La Revolució
francesa, Edicions 62, 1997.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 36-37)
Fitxes de reforç (pàg. 159-161)
Fitxa 10: El temps
Fitxa 11: Conceptes fonamentals
Fitxa 12: Simón Bolívar
Fitxes d’ampliació (pàg. 162-164)
Fitxa 13: Les revolucions polítiques a la literatura
Fitxa 14: Les revolucions polítiques al cinema
Fitxa 15: Les revolucions polítiques a Internet
Adaptació curricular (pàg. 286-301)
Fitxa 6: La revolució americana
Fitxa 7: L’esclat de la Revolució Francesa
Fitxa 8: La radicalització de la Revolució Francesa
Fitxa 9: L’època de Napoleó
Fitxa 10: La Restauració
Fitxa 11: Noves revolucions (1820-1848)
Fitxa 12: La independència d’Hispanoamèrica
Fitxa 13: L’art
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 501-503)
Lectura 4: La Revolució Francesa
Lectura 5: La Constitució francesa del 3 de setembre
de 1791
Lectura 6: Retrat d’un influent polític francès: Joseph
Fouché
Cinema i Ciències socials (pàg. 572-573)
Historia de dos ciudades
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
75
10. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 76
RECURS 7. CRONOLOGIA DE LES REVOLUCIONS
• Calca la línia del temps i indica-hi els esdeveniments de la cronologia.
1787
Revolució Francesa
Execució de Lluís XVI (gener). Convenció dels jacobins
o montagnards (juliol). Comença el terror.
1794
Reacció termidoriana (27 de juliol).
Directori (fins el 1799). Constitució de l’any III.
Conspiració dels iguals (Babeuf).
Cop d’estat de brumari (Napoleó Bonaparte).
Napoleó, emperador de França. Comença l’imperi
(fins el 1814).
1808
L’exèrcit napoleònic envaeix Espanya. Comença la
guerra de la Independència.
1813
Les tropes franceses abandonen Espanya.
1814
Napoleó abdica. Es restaura la monarquia a França
(Lluís XVIII).
1814-1815
Congrés de Viena: nou mapa d’Europa.
1815
Imperi dels Cent Dies (març-juny).
Napoleó és derrotat a Waterloo.
Confederació Germànica, que substitueix
el Sacre Imperi Romanogermànic.
Comença el moviment d’independència de Grècia
contra el domini turc.
Carles X, rei de França.
1830
Revolució de juliol a París. Lluís Felip Josep d’Orleans,
nou rei. Turquia reconeix la independència
de Grècia.
1831
Independència de Bèlgica. Constitució belga,
model de monarquia constitucional.
1834
Creació de la unió duanera alemanya (Zollverein),
dirigida per Prússia.
1848
Imperi napoleònic i Restauració
1793
1824
Nova onada revolucionària
Destitució de Lluís XVI: es proclama la I República.
1821
76
1792
1804
1848
Primera Constitució francesa.
1799
1821
1791
1797
1815
Constitució Civil del Clergat.
1795
1804
Reunió dels Estats Generals a Versalles: comença la
Revolució a França.
1790
1799
Assemblea dels notables.
1789
1787
Revolució democràtica a França. Fi de la monarquia.
La revolució s’estén pels estats italians,
Prússia, Àustria, Hongria i Estats Pontificis.
Assemblea de Frankfurt.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
11. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 77
2
RECURS 8. LA REVOLUCIÓ FRANCESA I LA FRANÇA NAPOLEÒNICA
ESDEVENIMENTS
DESTACATS
RECURSOS PER A L’AULA
• Completa els quatres següents.
MESURES
MÉS IMPORTANTS
FASES
1789
1790
(
-
)
(
-
)
(
-
)
(
-
)
1791
1792
1793
1794
1795
1796
1797
1798
1799
ESDEVENIMENTS
DESTACATS
MESURES
MÉS IMPORTANTS
FASES
1799
(
-
)
(
-
)
(
-
)
1803
1804
1814
1815
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
77
12. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 78
RECURS 9. L’IMPERI NAPOLEÒNIC
• Compara els mapes i escriu-hi a sota el nom dels països actuals que van pertànyer,
totalment o parcialment, a l’Imperi napoleònic o que en van ser aliats.
NORUEGA
França el 1789
Conquestes de la Convenció
des de 1792
Annexions a l’Imperi des de 1804
SUÈCIA
DINAMARCA
GRAN BRETANYA
Estats dominats per Napoleó
IMPERI
PRÚSSIA
(aliat 1807-1813)
Estats independents aliats
Principals països adversaris
CONFEDERACIÓ
Límit de l’Imperi napoleònic
RUS
GRAN DUCAT
DE VARSÒVIA
DEL
IMPERI AUSTRÍAC
(aliat 1809-1813)
RIN
FRANÇA
CONFEDERACIÓ
HELVÈTICA
REGNE
PROVÍNCIES
IL·LÍRIQUES
SAVOIA
O CE À
A TL À N TI C
D’ITÀLIA
Ne
gre
PO
RT
UG
AL
m
ar
IMPERI
ES P A N Y A
NÀPOLS
OTOMÀ
m ar
Medit er r an i
À F RIC A
Imperi napoleònic.
Europa a l’actualitat.
78
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
13. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 79
2
1820
RECURSOS PER A L’AULA
• Situa en l’eix cronològic les principals
revolucions polítiques i nacionalistes
del segle XIX.
• Situa en el mapa els esdeveniments
que has ordenat en l’eix cronològic.
REVOLUCIONS LIBERALS
UNIFICACIONS NACIONALS
RECURS 10. LIBERALISME I NACIONALISME
Vermell
Revolucions liberals
Verd
Unificacions polítiques
• Destaca el contorn dels nous països
sorgits arran de la ideologia nacionalista.
Penses que van canviar la fisonomia
configurada pel congrés de Viena?
• Enumera els estats que van englobar.
1830
Congrés de Viena, 1815.
REGNE
DE
NORUEGA
REGNE
DE
SUÈCIA
REGNE
Adquisicions
territorials
Principals estats
coixí
Unió
DE
DINAMARCA
Estats fundadors
de la Santa Aliança
RUS
Límit de la
Confederació
Germànica
LUX.
REGNE
IMPERI
DE
BAVIERA
AUSTRÍAC
REGNE
CONFEDERACIÓ
DE
HELVÈTICA
REGNE
FRANÇA
LLOMBARDOVÈNETO
PARMA
MÒDENA
TOSCANA
IMPERI
OCEÀ
ATLÀNTIC
REGNE
DE
PORTUGAL
IMPERI
GRAN
BRETANYA REGNE
REGNE
DELS
DE
PAÏSOS
REGNE DE PRÚSSIA
BAIXOS
POLÒNIA
ESTATS
DE L’ESGLÉSIA
REGNE
OTOMÀ
D’ESPANYA
1848
REGNE DE
PIEMONT-SARDENYA
mar
Mediterrani
REGNE
DE LES DUES
SICÍLIES
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
79
14. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 80
RECURS 11. LA INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA
• Dibuixa a la zona d’Amèrica del Nord les Tretze Colònies i marca amb una creu a les ciutats més
destacades del procés independentista.
• Busca els països d’Hispanoamèrica que es van independitzar a la primera meitat del segle XIX
i escriu-hi la data i el protagonista de la independència.
60º
160º
0º
cer
140º
cle
120º
40º
60º
la
po
àr
tic
r
160º
60º
40º
40º
N
140º
20º
trò
pic
de
Cà
nc
20º
er
20º
equad
or 0º
20º
20º
rni
rico
ic
tròp
ap
de C
40º
120º
80
40º
100º
80º
60º
40º
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
15. 830992 _ 0067-0148.qxd
15:47
Página 81
La Revolució Industrial
POSSIBLES ITINERARIS
DINS DEL LLIBRE DE TEXT
Més recursos
RECURSOS PER A L’AULA
3
30/7/08
ENLLAÇOS
Itinerari 2: continguts mitjans
http://iris.cnice.mec.es/kairos/
ensenanzas/bachillerato/mundo/
revolindustrial_00.html
http://www.educahistoria.com/
reportajes/mov_obrero/
http://www.spartacus.schoolnet.co.uk
http://encina.pntic.mec.es/
~cgonza37/miWebQuest/
WQRevIndustrial.htm#Credits
http://www.xtec.cat/~jbuxader/histori
a/temes/contemp/revolucioindust
rial.htm
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1750-revindustrial.htm
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
BIBLIOGRAFIA
Com a activitats, a més de les esmentades per a l’itinerari 1, són adequats
tots els exercicis de la unitat, que se centren en l’anàlisi i comparació
de situacions que van conduir al desenvolupament de la indústria,
i també en l’aparició de la societat de classes. També es podria fer la resta
d’activitats de repàs.
BALDÓ, M. La revolución industrial,
Síntesis, 1993.
ESCUDERO, A. La revolución
industrial, Anaya, 1990.
VILLAS TINOCO, S. Las claves
de la revolución industrial,
1733-1914, Planeta, 1990.
SERRALLONGA, J. Els moviments
socials, segle XIX, UAB, 2006.
FARMAN, J. La Revolució industrial,
Molino, 2000.
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
En aquest itinerari seria convenient centrar-nos en els apartats 2, 4, 5, 6 i 7,
per comprendre el desenvolupament de les diverses revolucions industrials,
i també els canvis socials i culturals que van originar.
Quant a les activitats de la unitat, és recomanable fer les que es plantegen
als apartats «Idees clau» i també els exercicis 1 i 2 de les activitats
de repàs.
Itinerari 3: continguts més amplis
Els apartats més necessaris per a aquest itinerari són les pàgines finals,
que aprofundeixen els aspectes concrets de la Revolució Industrial.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 38-39)
Fitxes de reforç (pàg. 165-166)
Fitxa 16: El context espacial i el temps
Fitxa 17: Conceptes fonamentals
Fitxes d’ampliació (pàg. 167-171)
Fitxa 18: El marxisme
Fitxa 19: L’encíclica Rerum Novarum
Fitxa 20: La Revolució Industrial a la literatura
Fitxa 21: La Revolució Industrial al cinema
Fitxa 22: La Revolució Industrial a Internet
Adaptació curricular (pàg. 302-317)
Fitxa 14: La Revolució Industrial
Fitxa 15: La Primera Revolució Industrial
Fitxa 16: La revolució dels transports
Fitxa 17: La Segona Revolució Industrial
Fitxa 18: Efectes de la industrialització
Fitxa 19: L’aparició de les classes socials
Fitxa 20: El moviment obrer
Fitxa 21: El canvi cultural
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 504-505)
Lectura 7: Sota terra: el treball a les mines del segle XIX
Lectura 8: L’era del petroli
Cinema i Ciències socials (pág. 574)
Oliver Twist
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
81
16. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 82
RECURS 12. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1710
Abraham Darby utilitza per primera vegada
el carbó de coc per a la fosa de ferro.
1859
1747-48
Kay introdueix la llançadora volant a França
i John Holker, la Jenny.
1864-67 Forn elèctric de Martin i Siemens
1752
Franklin inventa el parallamps.
Primera foneria industrial a França.
1763
Hargreaves inventa la primera màquina de filar
(la Spinning-Jenny).
1767
Nova màquina de filar d’Arkright (waterframe),
moguda per energia hidràulica.
1769
Màquina de vapor, patentada per James Watt.
1771-79
Arkwright i Strutt construeixen la primera fàbrica
industrial moderna (Cromford Mill).
1774
Màquina de filar de Samuel Crompton
(patent el 1779).
1867
Segona Revolució Industrial
1757
Inici de l’extracció de petroli a Pennsilvània
(EUA).
Dinamo.
1867
Dinamita.
1867
Formigó armat.
1876
Telèfon.
1877
Fonògraf.
1878
Llum de filament incandescent (bombeta).
1879
Primer gratacel a Chicago.
1885
Automòbil. Producció en sèrie de Ford.
1895
Cinematògraf.
1896
Ràdio. Marconi comercialitza l’invent.
James Watt aconsegueix que la màquina
de vapor es pugui aplicar al transport.
1897
Telègraf sense fils.
1783
Primera ascensió en globus, de Montgolfier.
1903
Aeroplà, primer vol dels germans
Wright.
1785
Primer taller mecànic, patent d’Edmond
Cartwright.
1911
Funcionament del primer tanc.
1785
Es construeixen els primers alts forns a França
(Le Creusot).
1789
Edmon Cartwright obre una fàbrica a Yorkshire
amb 20 telers mecànics moguts a vapor.
1790
Filadora automàtica, de William Kelly, moguda
per energia hidràulica. Eli Whitney inventa
la màquina de desmotador de cotó.
1796
Parker inventa el ciment.
1800
Primera experiència de fabricació en sèrie
(fàbrica d’armes de Whitney, als EUA).
1802
Pila elèctrica, de Volta.
1815
Primera locomotora de Georges Stephenson.
1822
Teler mecànic de Richard Roberts.
1825
Primera línea de ferrocarril a vapor
a la Gran Bretanya (Stockton-Darlington).
1829
Robert Stephenson aplica per primera vegada
la màquina de vapor al ferrocarril,
amb la construcció de la primera locomotora
que utilitzava calefacció tubular
(la rocket: cohet).
1830
S’inaugura el ferrocarril de Manchester
a Liverpool (primera línea regular).
1833
Primer vaixell de vapor que travessa l’Atlàntic
(el canadenc Royal William).
1838
El navili de vapor Great Western fa la travessia
de l’Atlàntic des d’Anglaterra fins a Amèrica.
1844
Primera línea del telègraf elèctric de Samuel
Morse (patent de 1840).
1846
Elias Howe inventa la màquina de cosir.
1848
Primera Revolució Industrial
1782
Primera línea de ferrocarril espanyol
(Barcelona-Mataró). The Great Britain, primer
navili de vapor de ferro amb hèlix.
• Compara i respon:
En quins sectors es van centrar les innovacions
de la Primera Revolució Industrial?
Quins sectors nous es van desenvolupar a la Segona
Revolució Industrial?
Quines innovacions de la Primera
i la Segona Revolució Industrial continuen vigents
avui dia?
1864-69 Primer transatlàntic nord-americà.
82
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
17. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 83
3
RECURS 13. LA PRIMERA I LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
PRIMERA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
RECURSOS PER A L’AULA
• Completa el quadre sinòptic per establir les diferències entre la Primera i la Segona Revolució
Industrial.
SEGONA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
ÈPOCA EN QUÈ ES VA PRODUIR
FONTS D’ENERGIA
CARACTERÍSTIQUES
MOTOR QUE ES DESENVOLUPA
INDÚSTRIES QUE IMPULSEN
EL PROCÉS
MITJANS DE TRANSPORT
QUE ES DESENVOLUPEN
PAÏSOS QUE DESTAQUEN
• Completa el mapa. Pinta d’un color el país en què es va originar la Revolució Industrial
i d’un altre els països per on es va expandir.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
83
18. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 84
Innovadors
Tradicionals
Grups integrants
Economia
preindustrial
SOCIETAT
Absolutisme
Jerarquia
social
SOCIETAT
RECURS 14. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA DE CLASSES
84
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
19. 830992 _ 0067-0148.qxd
15:47
Página 85
Nacions i imperis
(1850-1914)
POSSIBLES ITINERARIS
DINS DEL LLIBRE DE TEXT
RECURSOS PER A L’AULA
4
30/7/08
Més recursos
ENLLAÇOS
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Els continguts imprescindibles d’aquesta unitat per entendre els canvis sorgits
abans de la Primera Guerra Mundial a Europa i al món són els apartats 1, 2, 4
i 5. Quant a les activitats, si es fan les dels apartats «Idees clau», es reforcen
els coneixements bàsics de la unitat.
Itinerari 2: continguts clau
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
Caldria insistir que es fessin les activitats dels mapes, per ubicar bé el tema
de l’imperialisme, la de l’expansió cap a l’oest dels Estats Units i la unificació
d’Alemanya i Itàlia. Concretament, són les activitats 1 i 7 i les de repàs.
També caldria que es fessin les activitats 2, 3, 4, 5 i 6 per comprendre
els canvis ideològics de l’època.
Itinerari 3: continguts més amplis
Els continguts més amplis són els apartats «Saber llegir» i «Investigar»,
que aprofundeixen el tema del colonialisme, així com les activitats
relacionades amb la cultura d’aquest període.
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia
/contextos/
www.fortunecity.es/imaginapoder/
humanidades/587/imperialismo.htm
www.mgar.net/africa/coloniza.htm
www.neoliberalismo.com/
imperialismo_teoria.htm
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i
d=18834&p_ex=en%20guardia
http://www.catradio.cat/reproductor/a
udio.htm?ID=140531
OBRES DE DIVULGACIÓ
CÉSAIRE, Aimé. Discursos sobre
el colonialismo, Col. Cuestiones
de antagonismo. Akal, 2006.
COMELLAS, J. l. Los grandes imperios
coloniales, Rialp, 2001.
PAGÈS, P. Las claves del
nacionalismo y el imperialismo,
Planeta, 1991.
CREUS, J. Àfrica i els europeus:
el colonialisme, Graó, 1994.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 40-41)
Fitxes de reforç (pàg. 172-176)
Fitxa 23: El context espacial
Fitxa 24: El temps
Fitxa 25: Conceptes fonamentals
Fitxa 26: La independència de Grècia
Fitxa 27: Els fonaments de l’imperialisme britànic
Fitxes d’ampliació (pàg. 177-178)
Fitxa 28: Nacions i imperis a la literatura
Fitxa 29: Nacions i imperis al cinema
Adaptació curricular (pàg. 318-329)
Fitxa 22: La unificació d’Alemanya i Itàlia
Fitxa 23: Estats Units al segle XIX
Fitxa 24: Diversos sistemes polítics del segle XIX
Fitxa 25: El perquè del colonialisme europeu
Fitxa 26: Principals imperis europeus
Fitxa 27: Art del segle XIX
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 507-511)
Lectura 9: Conseqüències culturals de l’imperialisme
Lectura 10: La conquesta de l’Oest americà
Lectura 11: Homes blancs vs. pellroges
Cinema i Ciències socials (pàg. 531-534)
Allò que el vent s’endugué
Cinquanta-cinc dies a Pequín
La diligencia
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
85
20. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 86
RECURS 15. CRONOLOGIA
• Completa els esdeveniments que falten a la cronologia.
Unificació alemanya
1815
Confederació Germànica (presidida per Àustria).
1834
1863-1864
Guerra pels ducats danesos.
1866
Batalla de Sadová, creació de la Confederació d’Alemanya del Nord.
1870
1871
Unificació
italiana
1848
Aixecament dels milanesos contra els austríacs. Derrota dels italians.
1859
1861
Es convoca a Torí un parlament per a tot Itàlia.
1866
Annexió de Venècia a Itàlia.
1870
Construcció
dels EUA
1845
La Gran Bretanya cedeix Oregon als Estats Units. Annexió de Texas.
1848
Annexió de Nou Mèxic i Califòrnia.
1845-1870
Expansió cap a l’oest.
1860
1861-1865
1869
Inauguració del canal de Suez.
1877
La reina Victòria d’Anglaterra, emperadriu de l’Índia.
1877
L’expedició de Stanley arriba fins a la desembocadura del riu Congo.
1882
Ocupació anglesa d’Egipte.
Expansió imperialista
1884-1885
1887
Creació de la Unió Indoxinesa.
1899-1902
1894-1895
Guerra entre la Xina i el Japó.
1898
Crisi de Fachoda.
1898
Guerra entre Espanya i Amèrica del Nord a Cuba i Filipines.
1900
Rebel·lió dels bòxers.
1905
Guerra entre Rússia i el Japó.
1905
La crisi del Marroc (Tànger).
1911
Itàlia annexiona Líbia.
1911
2a crisi del Marroc (Agadir).
1914
86
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
21. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 87
4
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 16. LES UNIFICACIONS D’ALEMANYA I ITÀLIA
1815
1825
1835
1845
1855
1865
1870
• Situa a l’eix cronològic els principals esdeveniments
i etapes de la unificació italiana i alemanya.
• Acoloreix els mapes per representar la unificació italiana
i alemanya. Fes servir un sol color, però diferents tons.
El to més viu representarà el territori que va dirigir
la unificació, i tons successius, cada vegada més clars,
els diferents territoris que es van anar incorporant
als nous estats.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
87
22. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 88
RECURS 17. EUROPA AL FINAL DEL SEGLE XIX
• Situa els diferents països europeus i les seves capitals.
• Acoloreix els diferents països segons les llegendes següents:
Vermell
Verd
88
Països amb sistemes liberals.
Països amb monarquies autoritàries.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
23. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 89
4
RECURS 18. ELS PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS
RECURSOS PER A L’AULA
Marró
Imperi francès
Verd
Imperi italià
Taronja
Imperi britànic
POSSESSIONS
PACÍFIC
OCEÀ
O
C
E À
Vermell
Imperi alemany
A N T
À R
T I
C
ÍNDIC
C I A L
G L A
ATLÀNTIC
OCEÀ
OCEÀ
GLACIAL
ÀRTIC
OCEÀ
Morat
Imperi holandès
PACÍFIC
OCEÀ
• Acoloreix els imperis segons la llegenda del mapa.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
89
24. 830992 _ 0067-0148.qxd
5
30/7/08
15:47
Página 90
Espanya i Catalunya
en el segle XIX
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT
Més recursos
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
ENLLAÇOS
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Tot el tema és important perquè els alumnes comprenguin els canvis tant
polítics com socials i econòmics que van tenir lloc a Espanya i Catalunya al segle
XIX. Els apartats absolutament imprescindibles són els que fan referència
a l’evolució política.
Quant a les activitats, són recomanables les incloses a «Idees clau».
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
Encara que en el primer itinerari es recomana estudiar tot el tema, quant
a les activitats, seria convenient fer les que acompanyen el text expositiu,
així com les activitats de repàs.
Itinerari 3: continguts més amplis
La resta de les activitats del tema són convenients per al tercer itinerari,
sobretot les d’anàlisi de la Constitució de 1812. També són recomanables
per a aquest itinerari els apartats «Saber llegir» i «Investigar», sobre les altres
constitucions d’aquest segle i la vida quotidiana a Espanya i Catalunya.
http://www.historiasiglo20.org/HE/
9.htm (10 y 11)
http://www.iescasasviejas.net/histo/
TEMAAR.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia
/personajes/5597.htm
http://www.veuobrera.org/
http://www.xtec.es/~jrovira6/
http://www.uoc.edu/lletra/moviments/
renaixenca/index.html
BIBLIOGRAFIA
ARTOLA, M. Antiguo Régimen
y revolución liberal, 1983.
PALACIO, V. La España del siglo XIX,
1808-1898, 1978.
PASCUAL, P. Agricultura i industrialització
a la Catalunya del segle XIX, 1990.
MARFANY, J. La cultura del
catalanisme: el nacionalisme
català en els seus inicis, 1995.
GALÍ, J. La Renaixença catalana:
persones i institucions, 1997.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 42-43)
Fitxes de reforç (pàg. 179-187)
Fitxa 30: El context espacial
Fitxa 31: El temps
Fitxa 32: Conceptes fonamentals
Fitxa 33: El Decret de València
Fitxa 34: La Pragmàtica Sanció
Fitxa 35: La revolució de 1868
Fitxa 36: El catalanisme (segle XIX)
Fitxa 37: El caciquisme
Fitxa 38: La industrialització a Catalunya
Fitxa 39: Moviments socials a Catalunya
Fitxes d’ampliació (pàg. 188-192)
Fitxa 40: Espanya i Catalunya (segle XIX) a la literatura
Fitxa 41: Espanya i Catalunya (segle XIX) al cinema
Fitxa 42: Espanya (segle XIX) a Internet
Fitxa 42: Espanya i Catalunya (segle XIX) a Internet
Adaptació curricular (pàg. 330-341)
Fitxa 28: La guerra de la Independència
Fitxa 29: El regnat de Ferran VII
90
Fitxa 30: El regnat d’Isabel II
Fitxa 31: Societat i economia a la segona meitat
del segle XIX
Fitxa 32: El Sexenni Democràtic i la Restauració
Fitxa 33: Industrialització i moviment obrer
a Catalunya (segle XIX)
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 512-521)
Lectura 12: La fam del poble madrileny durant la
dominació francesa
Lectura 13: L’epidèmia de febre groga del 1870
a Barcelona
Lectura 14: Principis i orientacions de la Institución
Libre de Enseñanza
Lectura 15: Acords de la Junta Directiva
de l’Associació Catalanista de Reus
Lectura 16: L’arrencada industrial a Sabadell
Cinema i Ciències socials (pàg. 579)
El abuelo
Al CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
25. 830992 _ 0067-0148.qxd
5/8/08
09:21
Página 91
5
RECURS 19. CRONOLOGIA D’ESPANYA AL SEGLE XIX
RECURSOS PER A L’AULA
• Distingeix les etapes de la història d’Espanya al segle XIX amb un color diferent i escriu-ne
els noms.
• Completa el quadre cronològic amb els principals fets de cada període.
1808
1808-1814
1814
1814-1833
1833
1833-1868
1868
1868-1873
1873
1875
1885
1875-1885
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
91
26. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 92
RECURS 20. CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XIX
• Completa el següent quadre comparatiu de les diferents constitucions del segle XIX a Espanya.
Pots utilitzar la informació que ofereix la pàgina web:
http://www.cefax.org/tecno/aulah02/les_constitucions.htm.
CONSTITUCIONS
GOVERN
1812
PRINCIPIS
POLÍTICS
PRINCIPIS
SOCIALS
ALTRES
CARACTERÍSTIQUES
Lliberal
Corts de Cadis
1837
1845
1869
1876
92
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
27. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 93
5
RECURS 21. PERSONATGES DEL SEGLE XIX
1
2
3
4
5
6
7
8
RECURSOS PER A L’AULA
• Escriu el nom que correspongui a cada imatge i també l’any en què va governar.
9
10
1.
6.
2.
7.
3.
8.
4.
9.
5.
10.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
93
28. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 94
RECURS 22. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
• Identifica les següents imatges. Assenyala quins fets rellevants mostren o en són testimoni.
• Quins continguts es troben al Diari Català? Classifica segons aquests dos adjectius
les altres dues imatges.
94
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
29. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 95
5
RECURS 23. CANVIS SOCIALS I ECONÒMICS
mar
Cantàbric
Santander Bilbao
Gijón
la Corunya
FERROCARRIL
Via fèrria 1848-1855
a Baiona
a Perpinyà
Via fèrria 1855-1870
Pamplona
Lleó
Palència
Via fèrria 1870-1890
Zamora
Girona
Burgos
Lleida
Valladolid
Saragossa
a Porto
Segòvia
Salamanca
a Lisboa
Àvila
O C EÀ
ATLÀNTIC
RECURSOS PER A L’AULA
• Relaciona el dos mapes. Quines zones creus que eren les més industrialitzades? Per què ho penses?
Càceres
a Lisboa
Badajoz
a Lisboa
Huelva
Sevilla
Tarragona
Madrid
Conca
Toledo
Ciudad
Real
València
Albacete
Còrdova
Múrcia
Granada
Cadis
Barcelona
Alacant
MAR
M E DI T E RRA N I
Màlaga
Mapa de la via fèrria d’Espanya al segle XIX.
Més de 70 hab./km2
Entre 51 hab. i 70 hab./km2
Entre 31 hab. i 50 hab./km2
Menys de 30 hab./km2
OCEÀ
ATLÀNTIC
mar
Mediterrani
OCEÀ
ATLÀNTIC
Mapa de la població d’Espanya el 1857.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
95
30. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 96
RECURS 24. LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA: CANVIS SOCIALS
I MOVIMENT OBRER (SEGLE XIX)
Escala
19
ga
riu Llobre
quilòmetres
riu Freser
0
Berga
Ripoll
Borgonyà
riu Ter
t
Girona
riu Ter
riu
Vic
ner
rde
Ca
l’Ametlla de Merola
(1871)
Manresa
riu
Sedó
(1875)
at
eg
br
Llo
Güell
(1895)
96
Barcelona
Colònia
indudstrial
Sedó Nom i any
(1875) de fundació
• Assenyala els elements característics
de la industrialització que apareixen
en la imatge de Barcelona.
• On es troben les colònies industrials?
Quins avantatges i inconvenients
tenen respecte a les localitzacions
urbanes?
• L’obrerisme de la primera meitat
del segle XIX on va ser més significatiu?
Per què?
• Quins canvis es van produir en el
moviment obrer català quan va entrar
en contacte amb l’Associació
Internacional de Treballadors?
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
31. 830992 _ 0067-0148.qxd
15:47
Página 97
Tensions i conflictes
(1914-1939)
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Es pot considerar que l’estudi dels epígrafs 1, 2, 4, 5, 6 és suficient per
comprendre els conflictes de la primera meitat del segle XX i concretament
la Primera Guerra Mundial. Considerem adequades per a aquest itinerari les
activitats referents a mapes i al desenvolupament dels conflictes (les activitats
2, 4 i les categoritzades com a «Recorda» de les «Activitats de Repàs»),
a més a més de les incloses a «Idees Clau».
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
Però s’hauria d’aprofundir una mica més en les activitats que estudien els
efectes tant dels conflictes armats com del crac del 29. Aquestes activitats
són les 3, 5, 6, 7 i 8 i la resta de les activitats de repàs.
Itinerari 3: continguts més amplis
Les pàgines finals «Saber llegir» i «Comprendre el present» tenen un grau
de dificultat més alt que la resta d’activitats de la unitat, i ajudaran
els alumnes a aprofundir en temes com els tractats de la postguerra
i la igualtat de la dona.
RECURSOS PER A L’AULA
6
30/7/08
Més recursos
ENLLAÇOS
http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/
http://www.xtec.es/~jbuxader/historia
/temes/contemp/primeraguerram
undial.htm
http://webs.racocatala.cat/seglexx/i19002000.htm
http://iris.cnice.mec.es/kairos/
ensenanzas/bachillerato/mundo/
economia_03_00.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/
historia/contextos/3112.htm
http://www.portalplanetasedna.com.
ar/crisis29.htm
BIBLIOGRAFIA
ABELLA, Rafael, i altres, Siglo XX:
los grandes hechos; La Primera
Guerra Mundial 1913-1920,
Orbis-Fabbri, 1995.
ARÓSTEGUI, Julio, La Europa de las
grandes guerras (1914-1945),
Anaya, 1994.
RENOUVIN, Pierre, La crisis europea
y la Primera Guerra Mundial:
(1904-1918), Akal, 1990.
TEMIN, P. Lecciones de la Gran
Depresión, Alianza Editorial, 1995.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 44-45)
Fitxes de reforç (pàg. 193-197)
Fitxa 44: El context espacial
Fitxa 45: El temps
Fitxa 46: Conceptes fonamentals
Fitxa 47: Els Estats Units i la I Guerra Mundial
Fitxa 48: La Gran Depressió i el New Deal
de Roosevelt
Fitxes d’ampliació (pàg. 198-200)
Fitxa 49: La Primera Guerra Mundial a la literatura
Fitxa 50: La Primera Guerra Mundial al cinema
Fitxa 51: La Primera Guerra Mundial a Internet
Adaptació curricular (pàg. 342-351)
Fitxa 34: Causes i desenvolupament de la I Guerra
Mundial
Fitxa 35: Conseqüències del conflicte
Fitxa 36: Els anys vint
Fitxa 37: Els anys trenta
Fitxa 38: Canvis socials i culturals en el període
d’entreguerres
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 522-523)
Lectura 17: Les trinxeres a la Gran Guerra
Lectura 18: La lluita a la tercera dimensió: l’aviació
a la Primera Guerra Mundial
Cinema i Ciències socials (pàg. 580-583)
Camins de glòria
Els intocables d’Elliot Ness
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
97
32. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 98
RECURS 25. CRONOLOGIA
• Completa els fets que estan en blanc.
1905
Primera crisi marroquina.
Pau armada
1907
1908
Crisi de Bòsnia-Herzegovina.
1911
Segona crisi marroquina.
1912
Primera guerra balcànica.
1913
Agost:
1918
Guerra de trinxeres i de desgast.
1914
Novembre: Turquia entra a la guerra al costat dels imperis centrals.
1915
La Gran Bretanya promet donar suport a la independència àrab.
1915
Maig: Itàlia declara la guerra a Àustria-Hongria.
1915
Octubre: Bulgària entra a la guerra al costat dels imperis centrals.
1916
Agost: Romania declara la guerra a Àustria-Hongria.
1917
Abril:
1917
Juny: Grècia declara la guerra als imperis centrals.
1917
Febrer-octubre:
1917
Novembre: Declaració de Balfour: Anglaterra favorable a la creació d’un estat jueu a Palestina.
1918
Març:
1918
Novembre:
1919
Abril:
1919
Juny:
1919
Octubre: Tractat de Saint-Germain (amb Àustria).
1920
Juny: Tractat de Trianon (amb Hongria).
1920
Agost: Tractat de Sèvres (amb l’imperi turc).
1920
Novembre: Tractat de Neuilly (amb Bulgària).
1921
Tractats de pau
Juliol:
1914
Primera Guerra Mundial
1914
Abril: Conferència de Londres (fixa l’import de les reparacions alemanyes).
1922-1923
1923
Gener:
1924
Octubre: Acords de Locarno.
1928
Agost: Pacte Briand-Kellog.
1929
Octubre:
1933
Gener:
1933
Anys 20 i 30
1925
Març: F. D. Roosevelt (Partit Demòcrata) inicia la presidència als Estats Units.
1933-1938
98
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
33. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 99
6
RECURS 26. CANVIS TERRITORIALS DESPRÉS DE LA I GUERRA
MUNDIAL
RECURSOS PER A L’AULA
• Completa el mapa superior amb el nom dels països.
• Observa els mapes i escriu, al segon mapa, el nom dels estats que van aparèixer a Europa després
de la Primera Guerra Mundial.
• Fixa’t en l’extensió d’Alemanya abans i després de la Primera Guerra Mundial. Assenyala quins
territoris va perdre i enfront de quins països.
• Descriu l’evolució que reflecteixen els dos mapes de la divisió territorial europea.
OCEÀ
ATLÀNTIC
mar
M e d i t e r r a ni
Europa abans de la Primera Guerra Mundial.
Nous
estats
Mandat
anglès
Mandat
francès
Zona
desmilitaritzada
Zones
en disputa
Sota control
de la Societat
de Nacions
Zones en disputa,
desmilitaritzades
i pendents
de plebiscit
Europa després de la Primera Guerra Mundial.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
99
34. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 100
Conferència
100
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
Socials
Polítiques
Econòmiques
ORÍGENS
CRAC DEL 29
CONSEQÜÈNCIES
EUA
SOLUCIONS
RECURS 27. EL CRAC DEL 29
35. 830992 _ 0067-0148.qxd
15:47
Página 101
L’URSS,
un nou model d’estat
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Com que és una unitat breu, tots els epígrafs es podrien estudiar en el primer
itinerari, però es podria insistir més en els apartats 1, 3 i 4 per aclarir
en què va consistir la revolució bolxevic i la formació de l’URSS.
Quant a les activitats recomanades, a més de les incloses als requadres
«Idees Clau», també es poden fer les activitats 1, 3, 11, 12, 13, 14 i 15.
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
A més, es poden dur a terme les activitats centrades especialment
en el tema d’anàlisi i debat sobre el nou sistema polític instaurat a Rússia
(activitats 2, 4, 6, 7, 8 i 9).
Itinerari 3: continguts més amplis
En aquest itinerari caldria aturar-se en les activitats que tracten els aspectes
polítics de la revolució bolxevic, així com en l’apartat final «Saber llegir»,
que estudia tant els cartells de propaganda com la valoració de la Revolució
Russa.
Més recursos
ENLLAÇOS
www.artehistoria.com/historia/
contextos/3077.htm
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1917russia.htm
http://www.marxists.org/catala/index.
htm
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.j
sp?NDCHEC=0055151&SFR=1
www.portalplanetasedna.com.ar/
rusa.htm
http://personales.com/espana/malaga
/Guardiolapage/tema7.html
RECURSOS PER A L’AULA
7
30/7/08
BIBLIOGRAFIA
CAIRNS, T. El siglo XX, Historia del
mundo para jóvenes, Akal, 1996.
WEBER, H. Lenin, Edicions 62, 1993.
REED, J. Deu dies que trasbalsaren el
món, Edicions de 1984, 1986.
CORFE, T. Las revoluciones rusas,
Historia del mundo para jóvenes,
Akal-Cambridge, 1991.
DÍAZ DEL CORRAL, F. La Revolución
Rusa, Biblioteca Básica, Anaya,
1994.
RODRÍGUEZ FIERRO, A. La Revolución
rusa y el desarrollo de la URSS,
Col. Historia del mundo
contemporáneo, Akal, 1991.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 46-47)
Fitxes de reforç (pàg. 201-203)
Fitxa 52: El context espacial
Fitxa 53: El temps
Fitxa 54: La revolució soviètica
Fitxes d’ampliació (pàg. 204-205)
Fitxa 55: L’URSS a la literatura
Fitxa 56: L’URSS al cinema
Adaptació curricular (pàg. 352-359)
Fitxa 39: La caiguda del tsarisme
Fitxa 40: La revolució bolxevic (I)
Fitxa 41: La revolució bolxevic (II)
Fitxa 42: La dictadura estalinista
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 524-527)
Lectura 19: La fi d’una era i el principi d’una altra:
els esdeveniments del 25 d’octubre
Lectura 20: Aparicions públiques de Stalin
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
101
36. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 102
RECURS 28. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ RUSSA
• Completa la cronologia amb els esdeveniments que falten.
1905
1905
1905
Octubre: Manifest imperial.
1906-1911
Fracàs de les reformes promeses pel tsar.
1914
Agost: Rússia intervé a la Primera Guerra Mundial.
1914-1916
Fracàs de les ofensives russes a la Primera Guerra Mundial.
Febrer:
1917
Març:
1917
Març-octubre:
1917
Octubre:
1918
Març:
1918
Juny: Dissolució de l’Assemblea Constituent.
1918
Juny: Execució del tsar Nicolau II i de tota la seva família.
1918-1921
Formació de l’URSS: De Lenin a Stalin
Fundació del soviet de Sant Petersburg, presidit per Trotski.
1917
Caiguda del tsarisme
1905
Guerra civil russa i comunisme de guerra.
1919
Març:
1921
Març: Motí de Kronstadt.
1921-1928
Nova Política Econòmica (NEP).
1922
Desembre:
1924
1924
Gener:
1923-1929
La lluita pel poder i el triomf de Stalin.
1927
Expulsió de Trotski, Kamenev i Zinoniev del Partit.
1929-1933
Primer pla quinquennal.
1934-1938
1936
1936-1939
Processos de Moscou.
1939-1941
102
Gener: Segona constitució de l’URSS.
Tercer pla quinquennal.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
37. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 103
7
Causa
Causes profundes
immediata
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 29. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I FORMACIÓ DE L’URSS
REVOLUCIÓ SOVIÈTICA
ETAPES
GOVERN PROVISIONAL
DE
REVOLUCIÓ
D’OCTUBRE
GUERRA CIVIL
FORMACIÓ DE L’URSS
LENIN
STALIN
Organització internacional
Política
Política
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
103
38. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 104
RECURS 30. LES REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES
104
El 1922
El 1925
El 1929
El 1936
El 1940
Groc
Vermell
Verd
Taronja
Marró
REPÚBLIQUES SOCIALISTES
SOVIÈTIQUES
• Escriu el nom de les diferents repúbliques soviètiques que integraven l’URSS.
• Completa el mapa segons la llegenda.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
39. 830992 _ 0067-0148.qxd
15:47
Página 105
Feixisme i nazisme
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Tots els alumnes haurien d’estudiar els continguts referents a l’arribada del
feixisme italià i el nazisme alemany al poder (apartats 1, 3, 4), a més a més
de l’apartat 6, que els ajudarà a comprendre el començament de la Segona
Guerra Mundial.
També és important que facin les activitats referents als símbols feixistes,
així com a l’expansió alemanya (1 i 8).
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
En aquest itinerari es podrien aprofundir una mica més les polítiques
dictatorials posades en marxa tant a Itàlia com a Alemanya, sobretot a través
de les activitats 2, 3, 6 i 9.
Itinerari 3: continguts més amplis
En aquest itinerari seria convenient que centrar-nos en els efectes
que aquestes dictadures han tingut en el present, així com en els mecanismes
de manipulació cultural.
A més, són convenients els apartats «Saber llegir», «Comprendre el present»
i «Investigar», sobretot per aprofundir el tema de l’Holocaust.
Més recursos
ENLLAÇOS
http://www.educahistoria.com/
reportajes/fascismos/index.php
http://www.historiasiglo20.org/
enlaces/fascinazismo.htm
http://www.biografiasyvidas.com
http://www.amical-mauthausen.org/
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1922-italia.htm
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1933alemanya.htm
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i
d=26023&p_ex=feixisme
RECURSOS PER A L’AULA
8
30/7/08
BIBLIOGRAFIA
CERVERA JOVER, C. Los fascismos,
Historia del mundo
contemporáneo, Akal, 1995.
FRÍAS NÚÑEZ, M. Las democracias
parlamentarias en el período de
entreguerras, Historia del mundo
contemporáneo, Akal, 1990.
JULIÁ, S. i altres, El terremoto nazi.
Europa: fascismos y Frentes
Populares, Historia 16, 1983.
THORNTON, J. M. El nazismo
(1918-1945), Oikos-Tau, 1985.
ROIG, M. Els catalans als camps
nazis, Edicions 62, 2001.
BOSWORTH, R. J. B. Mussolini,
Península, 2003.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 48-49)
Fitxes de reforç (pàg. 206-207)
Fitxa 57: El temps
Fitxa 58: Conceptes fonamentals
Fitxes d’ampliació (pàg. 208-209)
Fitxa 59: El feixisme i el nazisme a la literatura
Fitxa 60: El feixisme i el nazisme al cinema
Adaptació curricular (pàg. 360-367)
Fitxa 43: Els feixismes a Europa
Fitxa 44: El feixisme a Itàlia
Fitxa 45: Alemanya abans de l’arribada de Hitler
Fitxa 46: El nazisme
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 528-531)
Lectura 21: Les noves angoixes i el feixisme
Lectura 22: L’estiu del 1933 a Alemanya
Lectura 23: El control del funcionariat
en l’Alemanya nazi
Cinema i Ciències socials (pàg. 584-585)
El gran dictador
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
105
40. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 106
RECURS 31. CRONOLOGIA
• Completa els esdeveniments que falten a les cronologies.
1919
1920
Ocupació de fàbriques i terres.
1921
Fundació del Partit Comunista Italià.
La Itàlia feixista
1921
1922
1924
Eleccions de 1924. Assassinat de Matteotti.
1926-1928
Lleis feixistíssimes.
1935
1936
Intervenció a la Guerra Civil espanyola i formació de l’Eix Roma-Berlín.
1937
Pacte...
1939
Pacte...
1939
Invasió...
1919
Aixecament espartaquista.
1919
1921
Hitler, cap del NSDAP.
1923
1925
Hindenburg, president de la República.
L’Alemanya nazi
1933
1933
1933
Llei que atorga plens poders al Führer.
1934
Creació de la Gestapo.
1934
1935
1938
1938
1938
Conferència de Munic.
1939
1939
106
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
41. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 107
8
• Completa i compara els quadres amb l’ideari de la Itàlia feixista i de l’Alemanya nazi.
• Busca a les imatges els elements que has escrit als quadres.
CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISME ITALIÀ
CARACTERÍSTIQUES DEL NAZISME ALEMANY
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 32. IDEARI FEIXISTA I NAZI
107
42. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 108
RECURS 33. POLÍTICA EXPANSIONISTA ALEMANYA
• Completa el quadre a partir del mapa.
S U È C IA
D IN A M A RC A
M AR
B ÀL TIC
MAR
DEL
NORD
Danzig
riu
t
er
s
de
Su
Rin
Llocs annexionats
P O L Ò N IA
a
riu
riu
F R AN Ç A
Dan
el març de 1939
el setembre de 1939
ul
ALEMANYA
Renània
l’octubre de 1938
st
Od
el març de 1938
Ví
riu
Elba
el març de 1936
Prússia
oriental
ri u
Berlín
TERRITORIS OCUPATS
PER ALEMANYA
U RS S
Memel
ub
Bohèmia-Moràvia
i
ÀUSTRIA
S U ÏS S A
Dates de les annexions
Conseqüències de l’expansió
• Explica els conceptes següents relacionats amb la política exterior alemanya i a què va portar
cada un d’ells:
– Pangermanisme:
– Teoria de l’espai vital:
108
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
43. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 109
8
• Escriu a l’eix cronològic les principals mesures antisemites nazis.
• Relaciona cada imatge amb el període en què es va produir.
1932
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 34: L’ANTISEMITISME A L’ALEMANYA NAZI
Imatge que il·lustra:
1937
Imatge que il·lustra:
1942
Imatge que il·lustra:
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
109
44. 830992 _ 0067-0148.qxd
9
30/7/08
15:47
Página 110
La Segona Guerra Mundial
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Per comprendre tant els orígens com el desenvolupament i les conseqüències
de la Segona Guerra Mundial seria important estudiar tota la unitat en aquest
itinerari.
En les activitats potser és on es pot matisar i només és necessari fer
les que tenen relació amb el desenvolupament del conflicte en mapes (2, 4),
l’anàlisi de gràfics (7), les línies del temps (9) i els protagonistes del conflicte
(10 i 11).
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
En aquest itinerari, per aprofundir el contingut, es podrien fer algunes
activitats més complexes, com la 1, 3, 5, 6 i 8, que tracten l’anàlisi
i la interpretació dels efectes del conflicte, i també la creació de l’ONU.
Itinerari 3: continguts més amplis
El tercer itinerari està pensat per aprofundir aspectes de caràcter ètic i social
de la Segona Guerra Mundial, com ara el judici de Nuremberg i
la proliferació nuclear, que es troben als apartats «Saber llegir»
i «Comprendre el present».
Més recursos
ENLLAÇOS
http://www.aldeaeducativa.com/terra/
temas/tareas2.asp?which=99´
http://iris.cnice.mec.es/kairos/
ensenanzas/bachillerato/mundo/
2guerramundial_00.html
http://2gm.balearweb.net/
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1939guerramundial.htm
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p
_tip=&p_cp=1&p_amb=&p_niv=
&p_are=&p_ex=segona+guerra+
mundial&p_to=Cle%F2patra&p_
alg=&x=14&y=11
http://www.xtec.cat/~jbuxader/histori
a/temes/contemp/segonaguerram
undial.htm
BIBLIOGRAFIA
ARTOLA, R. La Segunda Guerra
Mundial, Alianza Editorial, 1998.
BRUNET, J. P. i LAUNAY, M. De una
guerra a otra. 1914-1945, Col.
Iniciación a la Historia, Akal, 1991.
CAMBELL, J. La Segunda Guerra
Mundial, Aguilar, 1992.
BOURKE, J. La Segona Guerra
Mundial: història de les víctimes,
Empúries, 2003.
ARASA, D. 50 històries catalanes de
la Segona Guerra Mundial, Laia,
1998.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 50-51)
Fitxes de reforç (pàg. 210-215)
Fitxa 61: El context espacial
Fitxa 62: El temps
Fitxa 63: Conceptes fonamentals
Fitxa 64: L’expansió alemanya i els anuncis de guerra
Fitxa 65: Winston Churchill i la resistència a tot preu
Fitxa 66: La Declaració Universal dels Drets Humans
Fitxa 48: L’ofensiva alemanya (1939-1941)
Fitxa 49: La victòria aliada (1942-1945)
Fitxa 50: Els acords de pau
Fitxa 51: Les conseqüències de la guerra
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 532-535)
Lectura 24: El reglament d’un camp
de concentració
Lectura 25: La resistència jueva
Lectura 26: Hiroshima
Fitxes d’ampliació (pàg. 216-217)
Fitxa 67: La II Guerra Mundial a la literatura
Fitxa 68: La II Guerra Mundial al cinema
Adaptació curricular (pàg. 368-377)
Fitxa 47: Causes del conflicte
110
Cinema i Ciències socials (pàg. 586-587)
U-571
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
45. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 111
9
• Indica a l’eix cronològic les diferents etapes en què es divideix la Segona Guerra Mundial i les
batalles principals.
• Situa als mapes els països ocupats per les potències de l’Eix i les principals batalles de l’ofensiva
aliada.
1939
1940
1941
1942
1943
1944
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 35. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
1945
Les conquestes de l’Eix.
El contraatac aliat.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
111
46. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 112
RECURS 36. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
• Completa el quadre cronològic sobre les conferències en les quals es va organitzar la postguerra i
fes servir el mapa per indicar els canvis que van tenir lloc.
CONFERÈNCIES
(
-
)
(
-
)
(
-
PAÏSOS
PARTICIPANTS
LÍDERS
ACORDS
OBTINGUTS
OCEÀ
ÀR TIC
GL ACIAL
1
ANNEXIONS
1
Salla (Finlàndia) per l’URSS
2
Carèlia (Finlàndia) per l’URSS
3
Estònia per l’URSS
4
Letònia per l’URSS
5
Lituània per l’URSS
6
Prússia Oriental (Alemanya) per l’URSS i Polònia
7
Pomerània (Alemanya) per Polònia
8
Silèsia (Alemanya) per Polònia
9
Bucovina-Galítzia Oriental-Polèsia-Wolínia (Polònia)
per l’URSS
10
Carpats ucraïnesos (Txecoslovàquia) per l’URSS
11
Bessaràbia (Romania) per l’URSS
12
Dobrudja (Romania) per Bulgària
13
Ístria (Itàlia) per Iugoslàvia
mar
de Noruega
2
3
4
mar
del
Nord
5
6
7
9
8
Frontera anterior a 1945
10
ZONES D’OCUPACIÓ ALIADES
D’ALEMANYA I ÀUSTRIA
Zona de l’URSS
11
13
12
mar Negre
Zona dels Estats Units
Zona del Regne Unit
Zona de França
112
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
)
47. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 113
9
Consell de Seguretat
Membres permanents
Organismes principals
ONU
Objectius
Altres organismes rellevants
Organismos
especializados
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 37. L’ORGANITZACIÓ DE L’ONU
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
113
48. 830992 _ 0067-0148.qxd
10
30/7/08
15:47
Página 114
Espanya i Catalunya
de 1902 a 1939
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT
Més recursos
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
http://www.segundarepublica.com/
index.php?opcion=6
http://www.guerracivil.org/
http://www.aviacioiguerracivil.org/
http://www.mhcat.net/oferta_museal/
exposici_permanent/els_anys_el_
ctrics
http://www.xtec.cat/recursos/socials/
eltemps/temps_h15.pdf
http://www.catradio.cat/reproductor/
audio.htm?ID=93650
Itinerari 1: continguts imprescindibles
En aquest itinerari és important centrar-nos solament en les crisis
de la Restauració, la Segona República i l’evolució de la Guerra Civil. Seria
convenient fer sobretot les activitats incloses als apartats «Idees clau»,
així com les de repàs del bloc final.
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
Dins d’aquest nivell seria convenient fer les activitats que acompanyen
el text expositiu.
Itinerari 3: continguts més amplis
En aquest tercer itinerari es poden fer les activitats plantejades al final
de la unitat, als apartats «Saber llegir», «Investigar» i «Comprendre
el present», que tenen com a finalitat que l’alumnat se centri més en
alguns aspectes concrets de la Guerra Civil espanyola.
ENLLAÇOS
BIBLIOGRAFIA
SECO SERRANO, C. i TUSELL, J. La
España de Alfonso XIII. El Estado
y la política, vol. XXXVIII, Espasa
Calpe, 1995.
VOLTAS, E. (dir.), La Guerra Civil a
Catalunya, Edicions 62, 2004.
PRESTON, P. La guerra civil
espanyola, Base, 2006.
ROGLAN, J. 14 d'abril: la Catalunya
republicana (1931-1939),
Cossetània, 2006.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 52-53)
Fitxes de reforç (pàg. 218-227)
Fitxa 69: El context espacial
Fitxa 70: El temps
Fitxa 71: Conceptes fonamentals
Fitxa 72: El regeneracionisme
Fitxa 73: El catalanisme a la Restauració
Fitxa 74: Judici a la revolta de 1934
Fitxa 75: Espanya després de les eleccions
de febrer de 1936
Fitxa 76: La República a Catalunya
Fitxa 77: La Guerra Civil a Catalunya
Fitxes d’ampliació (pàg. 228-232)
Fitxa 78: Espanya (1902-1939) a la literatura
Fitxa 79: Espanya (1902-1939) al cinema
Fitxa 80: Espanya (1902-1939) a Internet
Fitxa 81: Catalunya (1902-1939) a la literatura
i al cinema
Fitxa 82: Catalunya (1902-1939) a Internet
114
Adaptació curricular (pàg. 378-387)
Fitxa 52: El regnat d’Alfons XIII
Fitxa 53: La Segona República
Fitxa 54: La Guerra Civil espanyola
Fitxa 55: República i Guerra Civil a Catalunya
Fitxa 56: Vida i literatura als anys vint i trenta
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 536-542)
Lectura 27: La fallida de la monarquia d’Alfons XIII
Lectura 28: Els costos econòmics directes
de la Guerra Civil
Lectura 29: Bellver de Cerdanya durant la II República
Lectura 30: Les fosses comunes de la Guerra Civil
a Catalunya
Cinema i Ciències socials (pàg. 590-591)
Las bicicletas son para el verano
Investigació (pàg. 607-638)
Memòria familiar
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
49. 30/7/08
15:47
Página 115
RECURS 38. CRONOLOGIA D’ESPANYA DE 1902 A 1939
• Indica a la línia del temps les etapes de la història d’Espanya entre 1902 i 1939.
• Llegeix les cronologies, selecciona els esdeveniments que et semblin més importants
i anota’ls a la línia. Després, justifica per què has seleccionat cadascun dels esdeveniments.
1902
10
RECURSOS PER A L’AULA
830992 _ 0067-0148.qxd
1931
1936
1939
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
115
50. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 116
Majoria d’edat d’Alfons XIII.
1909
Guerra a Melilla. Setmana Tràgica.
1910
Creació de la CNT.
1912
Assassinat de Canalejas.
1917
Vaga general – Juntes militars de defensa.
1917-23
Governs de concentració.
1918-23
Pistolerisme patronal i terrorisme anarquista.
1921
Desastre d’Annual.
1923
Informe Picasso.
17 de juliol: Aixecament a Melilla.
1936
Dictadura de Primo de Rivera.
Febrer: Reunió de la Junta Militar presidida
per Sanjurjo.
1936
1923-30
1936
18 de juliol: Aixecament a la resta d’Espanya.
Resistència i fracàs de la rebel·lió a àmplies
zones. Inici de la guerra.
Directori militar.
Desembarcament d’Alhucemas.
1925
1936
Rendició d’Abd-el-Krim.
1930
1931
Assassinat del poeta Federico García Lorca.
1936
Setembre: Comitè de No-intervenció:
les democràcies aïllen la República.
1936
Arribada de voluntaris d’esquerres,
les Brigades Internacionals, a favor
de la República.
1936-37
Lluita per Madrid («No pasarán»,
establiment del front de la Casa de Campo
i Ciutat Universitària, batalles del Jarama i
de Brunete).
Govern de Berenguer.
Govern d’Aznar.
Victòria republicana a les eleccions
municipals.
1931
1936
Dimissió de Primo de Rivera.
Eleccions municipals.
Proclamació de la República.
Agost: «Pas de l’estret»: implicació
de l’Alemanya nazi a favor de Franco.
Enviament de tropes italianes.
Directori civil.
Guerra Civil
Alfons XIII i dictadura de Primo de Rivera
1902
Exili d’Alfons XIII.
Constitució democràtica.
Front del Nord: Bombardeig de Guernica.
Segona República
1931-33
1937
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya.
1932
Llei de Reforma agrària.
1933
1934
1936
1936
Eleccions: Triomf de les dretes (CEDA).
Fundació de Falange Española.
Caiguda d’Astúries, Santander i País Basc
a mans franquistes.
1937-39
El front de l’Ebre: batalles de Terol, arribada
dels franquistes al Mediterrani, batalla
de l’Ebre i caiguda de Catalunya
(Barcelona, 29-1-1939).
1939
28 de març: Caiguda de Madrid.
1939
1 d’abril: Fi de la guerra.
Intent de cop d’Estat de Sanjurjo
(«Sanjurjada»).
1933-36
116
Governs de centre-esquerra.
Bienni conservador.
Vaga general revolucionària.
Repressió per F. Franco.
Eleccions: Triomf de les esquerres
(Front Popular).
18 de juliol. Aixecament militar.
Inici de la guerra.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
51. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 117
10
• Completa les taules amb els termes següents:
Setmana Tràgica, constitució de la Mancomunitat de Catalunya, El Poble Català, Enric Prat
de la Riba, Eugeni d’Ors, La Veu de Catalunya, noucentisme, Unió Federal Nacionalista
Republicana, aixecament armat a Prats de Molló, Lliga Regionalista, La nacionalitat catalana,
dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià, Institut d’Estudis Catalans, episodi del Cu-cut!
Política
Fets
Partits
Dirigents
Diaris
Moviment
Obra teòrica
Impulsors
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 39. CATALUNYA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
Institucions
1901
1905
1909
1910
1914
1923
1926
Cultura
1906
1907
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
117
52. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 118
RECURS 40. LES POLÍTIQUES DE LA SEGONA REPÚBLICA
• Completa el quadre amb les principals mesures que es van prendre a cada etapa de la Segona
República.
ETAPES
REFORMES
ECONÒMIQUES
REFORMES
POLÍTIQUES
REFORMES
SOCIALS
BIENNI
PROGRESSISTA
(1931-1933)
BIENNI
CONSERVADOR
(1933-1935)
FRONT POPULAR
(1936)
• Uneix cada imatge amb l’etapa a la qual correspon.
118
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
53. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 119
10
RECURS 41. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
mar
Cantàbric
F R A N Ç A
Sant Sebastià
Oviedo
Burgos
Saragossa
AL
Segòvia
Terol
Madrid
Palma
València
Càceres
PO
RT
ATLÀNTIC
Barcelona
Àvila
UG
OCEÀ
RECURSOS PER A L’AULA
• Acoloreix els següents mapes muts, seguint l’exemple del primer i la llegenda.
Còrdova
Sevilla
Granada
ma r
M ed i t erra n i
Cadis
OCEÀ ATLÀNTIC
Santa Cruz
de Tenerife
Las Palmas de
Gran Canaria
Ceuta
Melilla
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Territori ocupat
per l’exèrcit de Franco
Territori ocupat
per l’exèrcit republicà
Espanya entre agost i setembre de 1936.
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Blau
Zona nacionalista
inicial
Vermell
Zona republicana
Verd
Avenç
nacionalista
Espanya entre juliol i març de 1937.
Espanya entre abril i octubre de 1937.
Espanya entre octubre de 1937 i abril de 1939.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
119
54. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 120
RECURS 42. CATALUNYA DURANT LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
• Cronologia: completa els fets que estan en blanc.
II República
1930
14 d’abril:
... L’Estatut d’autonomia.
1932
... Esquerra Republicana
El president Companys ...
1934
1936
i el govern espanyol ...
Febrer:
Juliol:
Guerra Civil
1936
i es constitueix el ...
1937
... els fets de maig.
La batalla de l’Ebre ...
1939
Abril:
• Compara la divisió territorial de Catalunya al 1936 i en l’actualitat. Quines diferències més
importants hi trobes?
Vall
d’Aran
Alta
Ribagorça
Pallars
Jussà
Aragó
França
Pallars
Sobirà
Alt
Urgell
Andorra
Ripollès
Garrotxa
Berguedà
Solsonès
Noguera
Alt
Empordà
Cerdanya
Osona
Pla
de l’Estany
Gironès
Selva
Vallès
Vallès Oriental
Anoia
Urgell
occidental
Maresme
Conca
Garrigues
Alt
de Barberà Penedès
Barcelonès
Baix
Alt
Baix
Priorat
Llobregat
Garraf
Camp
Penedès
Ribera Baix
Camp Tarragonès
Terra d’Ebre
ma r
Alta
Pla
Segrià d’Urgell
Baix Ebre
Segarra
Bages
Mediterra ni
Montsià
120
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
Baix
Empordà
55. 830992 _ 0067-0148.qxd
15:47
Página 121
La guerra freda (1945-1991)
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
En aquesta unitat, per entendre què va ser la guerra freda i quins dos blocs
va enfrontar, seria convenient estudiar els apartats 1, 3, 4 i 5.
Pel que fa a les activitats es podrien fer les relatives a les pàgines 1, 5, 7,
així com la 3, 8, 9 i 11 dels altres apartats.
També seria convenient fer les activitats plantejades als apartats
«Idees clau».
Més recursos
ENLLAÇOS
http://www.historiasiglo20.org/GF/
http://www.portalplanetasedna.com.
ar/corea_vietnam.htm
http://www.solidaritat.ub.edu/observa
tori/dossiers/guerrafreda/guerrafr
eda.htm
http://www.tvcatalunya.com/p30minu
ts/30Item.jsp?idint=343&item=re
portatges
http://cv.uoc.edu/~mat/matII/cursoW
eb/guerrafreda/index.html
RECURSOS PER A L’AULA
11
30/7/08
OBRES DE DIVULGACIÓ
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
En aquest itinerari es podrien concretar alguns aspectes de la guerra freda,
com ara els diferents conflictes de baixa intensitat que van tenir lloc
a les diverses etapes (apartats 2 i 6).
Les activitats que convindria fer en aquest itinerari se centren en l’anàlisi
i explicació de les fases de la guerra freda.
Itinerari 3: continguts més amplis
Els continguts d’aquest itinerari són similars als de l’anterior, incloent-hi
els apartats «Saber llegir» i «Investigar», que se centren en temes com
la «guerra de les galàxies» i la carrera espacial.
GARCÍA de CORTÁZAR, F. i LORENZO,
J. M. Historia del mundo actual,
1945-1992, Alianza Ed., 1991.
PANIAGUA, J. El mundo desde 1945,
Anaya, 1994.
PEREIRA, J. C. Los orígenes de la
Guerra Fría, Arco Libros, 1997.
TUSELL, J. El siglo XX, Manual de H.ª
de España, Historia 16, 1990.
VEIGA, F., i altres, La paz simulada.
Una historia de la Guerra Fría
1941-1991, Alianza, 1997.
VARELA, A. La guerra freda: Kennedy
i Jruschov, Graó, 1993.
VEIGA, F. La guerra freda, UOC, 2005.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 54-55)
Fitxes de reforç (pàg. 233-235)
Fitxa 83: El temps
Fitxa 84: Conceptes fonamentals
Fitxa 85: John Fitzgerald Kennedy
Fitxes d’ampliació (pàg. 236-237)
Fitxa 86: La guerra freda a la literatura
Fitxa 87: La guerra freda al cinema
Adaptació curricular (pàg. 388-399)
Fitxa 57: Definició i armes de la guerra freda
Fitxa 58: Els blocs en conflicte (I)
Fitxa 59: Els blocs en conflicte (II)
Fitxa 60: Les etapes de la guerra freda
Fitxa 61: Crisis més greus de la guerra freda
Fitxa 62: Distensió i rebrot de la guerra freda
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 543-544)
Lectura 31: Conflictes regionals de la guerra freda:
l’exemple del Congo
Lectura 32: La carrera espacial
Cinema i Ciències socials (pàg. 592-593)
Uno, dos, tres
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
121
56. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 122
RECURS 43. CRONOLOGIA DE LA GUERRA FREDA
• Calca la línia del temps i completa-la amb les dades del quadre cronològic.
1946
1950
Guerra de Corea.
L’URSS assaja la bomba H.
Creació de l’OTASE / Creació del pacte de Varsòvia.
Revolta d’Hongria.
Guerra al Vietnam. Intervenció francesa.
Conferència de països no alineats a Bandung.
1960
Ruptura URSS-Xina.
1961
Construcció del mur de Berlín.
1962
Crisi dels míssils a Cuba.
1963
Inici de l’escalada intervencionista dels EUA
al Vietnam.
1965
Invasió nord-americana de la República Dominicana.
1968
Tractat de no-proliferació nuclear. Primavera de Praga.
1970
La RF d’Alemanya inicia l’obertura a l’est (ostpolitik).
1972
Signatura dels acords SALT entre l’URSS i els EUA.
1973
Acords de París entre els EUA i el Vietnam del Nord.
Alto el foc al Vietnam.
1973
Cop d’estat de Pinochet a Xile.
Guerra del Yom Kippur.
1975
Retirada nord-americana del Vietnam.
Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació d’Hèlsinki.
1979
Revolució sandinista a Nicaragua.
1979
Revolució islàmica a l’Iran. Invasió soviètica
de l’Afganistan.
1980
Acords SALT 2.
1981
Ronald Reagan guanya les eleccions als EUA.
Iniciativa nord-americana de «guerra de les galàxies».
Invasió nord-americana de l’illa de Granada.
1985
Gorbatxov arriba al poder a l’URSS.
1987
Tractat de Washington per al desmantellament
dels míssils d’abast intermedi.
1988
George Bush (pare) guanya les eleccions als EUA.
1989
Normalització de les relacions Xina-URSS.
Caiguda del mur de Berlín.
1990
Reunificació alemanya.
1991
Tensió màxima
Creació de l’OTAN. Revolució xinesa.
1959
Època de distensió
1949
1955
Rebrot de la guerra freda
Bloqueig de Berlín / Cop de Praga.
Ruptura Iugoslàvia-URSS.
1957
122
1948
1956
1991
Doctrina Truman.
1952
1977
Pla Marshall. Kominform.
1947
1956
Informe Jdànov.
1947
1946
Dissolució del Pacte de Varsòvia. Desaparició de l’URSS.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
57. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 123
11
• Acoloreix els mapes d’Europa i del món de manera que s’hi vegi la divisió a les dues àrees
d’influència: soviètica i nord-americana.
• Situa en els mapes els principals conflictes que van enfrontar els dos blocs durant
la guerra freda.
GUERRA FREDA
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 44. EL MÓN DIVIDIT
Vermell Influència soviètica
Verd
Influència nord-americana
Conflictes principals
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
123
58. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 124
RECURS 45. CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA
BLOCS
PAÍS HEGEMÒNIC
Sistema polític:
Divisió de poders:
Sistema de propietat:
Sistema comercial:
Sistema comercial:
Sistema de preus:
Sistema de preus:
Filosofia:
Filosofia:
Ideòlegs:
CARACTERÍSTIQUES
IDEOLÒGIQUES
Mètode electoral:
Sistema de propietat:
CARACTERÍSTIQUES
ECONÒMIQUES
Mètode electoral:
Divisió de poders:
CARACTERÍSTIQUES
POLÍTIQUES
Sistema polític:
Ideòlegs:
Principis bàsics:
Principis bàsics:
FORMES D’ENFRONTAMENT
124
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
59. 830992 _ 0067-0148.qxd
15:47
Página 125
La descolonització
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
La unitat sobre la descolonització és important en tota l’extensió que té, però
si no es vol estudiar cada continent en concret, els epígrafs 1 i 5
en proporcionen una visió general.
Quant a les activitats, seria convenient fer les que proposen analitzar
els mapes de la descolonització (activitats 2 i 5), així com les incloses
als apartats «Idees clau».
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
En aquest itinerari és important centrar-se en cada continent i en com
es va dur a terme la descolonització en cada indret. Això es pot concretar
en les activitats restants de la unitat, així com en les de repàs.
Itinerari 3: continguts més amplis
Com que es tracta d’un tema que inclou molts continents, és important situar
bé cada zona i sobretot l’estudi de l’Orient Mitjà (un conflicte que encara és
actiu). També convindria centrar-se en els apartats «Investigar» i
«Comprendre el present», que estudien els temes de les colònies espanyoles
i la relació entre descolonització i desenvolupament.
Més recursos
ENLLAÇOS
http://www.historiasiglo20.org/GF/
descolonizacion.htm
http://www.un.org/spanish/
descolonizacion/main.htm
www.acnur.org/biblioteca/pdf/
2009.pdf
http://www.eumed.net/cursecon/18/
el_circulo_vicioso_del_subdesarr.
htm
http://www.xtec.es/~jbuxader/historia
/temes/contemp/descolonitzacio.
htm
http://www.intermonoxfam.org/
RECURSOS PER A L’AULA
12
30/7/08
BIBLIOGRAFIA
DURET, A. Oriente Medio.
Crisis y desafíos, Salvat, 1995.
PNUD, Informe sobre Desarrollo
Humano 2003, Mundi-Prensa,
2003.
SANPEDRO, J. L. i BERZOSA, C.
Conciencia del subdesarrollo
veinticinco años después,
Taurus, 1996.
OLIVERES, A. Un altre món, Angle,
2006.
USALL R. Algèria viurà! França
i la guerra per la independència
algeriana, 1954-1962,
UdV, 2004.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 56-57)
Fitxes de reforç (pàg. 238-240)
Fitxa 88: El context espacial
Fitxa 89: El temps
Fitxa 90: Conceptes fonamentals
Fitxes d’ampliació (pàg. 241-242)
Fitxa 91: La descolonització a la literatura
Fitxa 92: La descolonització al cinema
Adaptació curricular (pàg. 400-409)
Fitxa 63: La descolonització
Fitxa 64: La descolonització a Àsia
Fitxa 65: La descolonització a l’Àfrica
Fitxa 66: L’Orient Mitjà
Fitxa 67: Concepte de Tercer Món
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 545-549)
Lectura 33: La descolonització: l’imperi Britànic
Lectura 34: Un «negre» pretén conquerir el cel
(30 de juny de 1960)
Lectura 35: La tragèdia rwandesa
Cinema i Ciències socials (pàg. 594-595)
Gandhi
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
125
60. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 126
RECURS 46. CRONOLOGIA DE LA DESCOLONITZACIÓ
• Calca la línia del temps i completa-la amb les dades del quadre cronològic.
1947
Independència de l’Índia i el Pakistan.
1947
Guerra entre l’Índia i el Pakistan.
1948
Proclamació de l’Estat d’Israel. Primera guerra araboisraeliana.
1949
Independència d’Indonèsia.
1951
Independència de Líbia
1954
Inici de la guerra d’Argèlia.
1955
Independència del Marroc i Tunísia.
1956
Independència del Vietnam, Laos i Cambotja.
1956
Conferència de Bandung.
1956
Nacionalització del canal de Suez.
1960
Segona guerra araboisraeliana.
1960
Independència de l’Àfrica francesa i Nigèria.
1961
Independència del Congo Belga (Zaire des de 1971).
1962
Independència de Sudàfrica.
1963
Fi de la guerra d’Argèlia i independència.
1963
Independència de Kenya.
1963
Es funda l’Organització de la Unitat Africana (OUA).
1965
Guerra entre l’Índia i el Pakistan.
1967
Guerra del Sis Dies entre Israel i diversos països àrabs.
1967
Secessió i gerra de Biafra (Nigèria).
1968
Independència de les colònies espanyoles d’Ifni i Guinea.
1971
Guerra entre l’Índia i el Pakistan.
1971
Separació de Bangla Desh.
1973
Guerra del Yom Kippur.
1975
Marxa Verda i lliurament del Sàhara Espanyol al Marroc.
1975
Independència de Moçambic i Angola. Inici de guerres civils.
1978
Acords de Camp David entre Israel i Egipte.
1982
Ocupació israeliana del Líban.
1991
Fi de l’apartheid a Sud-àfrica.
1993
Creació de l’autonomia palestina.
1947
1967
1987
1994
1994
126
Enfrontaments tribals a Rwanda.
Genocidi de gairebé 500.000 persones.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
61. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 127
12
• Escriu als requadres els noms
dels països indicats, l’any
d’independència i la potència
colonial que els va dominar.
• Acoloreix aquests països
d’acord amb els criteris
següents:
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 47. LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICA I A ÀSIA
Si es van produir conflictes amb
la metròpoli per la independència.
Vermell
Si es va aconseguir
la independència mitjançant
un acord.
Verd
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
127
62. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 128
RECURS 48. EL CONFLICTE DE L’ORIENT MITJÀ
• Completa un eix cronològic sobre el conflicte de l’Orient Mitjà. Escriu les dates dels acords
de partició de l’ONU, la creació de l’Estat israelià i els principals conflictes i acords que hi ha
hagut en aquest territori.
1947
1967
1987
2007
• Calca el mapa dues vegades i elabora tres mapes segons la llegenda.
LÍBAN
CONFLICTE ÀRABOISRAELIÀ
SÍRIA
Primer mapa
Verd
Israel durant els dos primers
conflictes
Groc
Palestina durant els dos
primers conflictes
Jerusalem
Segon mapa
Blau
Marró
Israel entre el 1967 i el 1993
JORDÀNIA
Palestina entre
el 1967 i el 1993
EGIPTE
PENÍNSULA
DEL
SINAÍ
Tercer mapa
Taronja
Vermell
128
Israel després dels acords
de pau recents
Palestina després dels acords
de pau recents
ARÀBIA
SAUDITA
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
63. 830992 _ 0067-0148.qxd
15:47
Página 129
El món de la guerra freda
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT
Més recursos
ENLLAÇOS
Itinerari 2: continguts mitjans
http://www.nodo50.org/mujeresred/
historia.htm
http://www.cetim.ch/es/interventions_
details.php?iid=90
http://www.granma.cu/
http://www.lanuevacuba.com/
master.htm
http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/
specials/2005/china/
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.j
sp?NDCHEC=0113241
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i
d=30042&p_ex=guerra%20freda
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
RECURSOS PER A L’AULA
13
30/7/08
BIBLIOGRAFIA
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Com que és una unitat més propera a l’actualitat, convindria fer un repàs
dels esdeveniments que van tenir lloc als diferents continents durant la guerra
freda. Per a una visió general del tema, seria convenient centrar-se
en els apartats 1, 3, 5 i 7.
Quant a les activitats, a més de les incloses als apartats «Idees clau», també
es pot fer l’activitat 2, per conèixer tres crisis polítiques dels Estats Units.
En aquest itinerari es podrien aprofundir els altres apartats, a més de fer
les activitats restants del tema (de l’1 a la 8).
Itinerari 3: continguts més amplis
A més del que hem dit per a l’itinerari anterior, en aquest apartat s’haurien
de fer les activitats de les seccions «Comprendre el present» i «Investigar»
centrades en temes propers, com ara els canvis a la vida quotidiana
i les dones.
CASTELLS, M. La nueva revolución
rusa, Sistema, 1992.
GARCÍA DE CORTÁZAR, F. i altres,
Historia del mundo actual,
1945-1992, Alianza, 1991.
VEGA, E. La mujer en la historia,
Anaya, 1992.
VEIGA, F. L'Europa Oriental (19451991), Graó, 1999.
VERDE, J. Tractats i constitucions per
a Europa: 1945-2004,
Mediterrània, 2007.
PEDRO, P. 30 anys d'història
d'europeisme català: 1948-1978,
Mediterrània, 1999.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 58-59)
Fitxes de reforç (pàg. 243-246)
Fitxa 93: El context espacial
Fitxa 94: El temps
Fitxa 95: Conceptes fonamentals
Fitxa 96: La fase final de la guerra freda
Fitxes d’ampliació (pàg. 247-249)
Fitxa 97: El món de la guerra freda a la literatura
Fitxa 98: El món de la guerra freda al cinema
Fitxa 99: El món de la guerra freda a Internet
Adaptació curricular (pàg. 410-419)
Fitxa 68: Els canvis al bloc occidental
Fitxa 69: Els Estats Units
Fitxa 70: El desenvolupament d’Europa occidental
Fitxa 71: Dos casos diferents: el Japó i la Xina
Fitxa 72: L’URSS i el món comunista
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 550-554)
Lectura 36: L’origen de la CEE: La Declaració
de Robert Schuman de 9 de maig de 1950
Lectura 37: El relleu de Stalin: Nikita Khrusxev
Lectura 38: La Xina: els caràcters originals del nou
règim
Cinema i Ciències socials (pàg. 596-599)
Els crits del silenci
Persèpolis
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
129
64. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 130
RECURS 49. CRONOLOGIA DEL MÓN DE LA GUERRA FREDA
• Calca la línia del temps. Anota a la dreta els esdeveniments relacionats amb el bloc occidental
i a l’esquerra els del bloc comunista.
1984
1986
130
1951
Tractat de Pau de San Francisco (entre els EUA i el Japó)
i fi de l’ocupació nord-americana.
1956
1956
1957
1958-1964
1958-1961
1959
1960
1960
1961
1961
1962
1964-1982
1965-1970
XX Congrés del PCUS.
Insurrecció polonesa a Poznan. Repressió soviètica.
Tractat de Roma. Neix la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Mandat de Khrusxov a la URSS.
Crisi econòmica a la Xina: fam.
Revolució cubana.
Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA).
Ruptura entre la Xina i l’URSS.
Primer vol espacial tripulat soviètic (Gagarin).
Ruptura de relacions Albània-URSS.
Assassinat de John F. Kennedy.
Mandat de Brejnev a l’URSS.
Revolució cultural a la Xina.
Assassinat de Martin L. King, líder per als drets de la població negra
als EUA.
1968
1968
1970
1973
1973
1974
Acord General de Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
Nova Constitució al Japó.
Pla Marshall.
Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE).
Creació del COMECON.
Mandat de Mao Zedong a la Xina.
Comença la «cacera de bruixes» organitzada pel senador J. R. McCarthy.
Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).
1968
1964
Creació de la República Socialista de Iugoslàvia.
Tito, president.
1947
1947
1948
1948
1949
1949- 1976
1950-1954
1951
1954
Conferència internacional de Bretton Woods.
Les dones obtenen el dret de vot a França i Itàlia.
1946
1944
1944
1945
Maig revolucionari a França.
Primavera de Praga.
Govern d’Unitat Popular a Xile. Salvador Allende, president.
Adhesió a la CEE del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
Crisi del petroli. Dictadura militar a Xile.
1975
Fi de les dictadures als països europeus mediterranis
(Espanya, Portugal i Grècia).
1975
1976
1977
1978-1982
1978
1979
1979
1979
1980
1981
1981
1982-1984
1982-1987
1984
1984-1985
1986
Fi de la guerra del Vietnam.
Dictadura militar a l’Argentina. Fins el 1983.
Inclusió d’Etiòpia a l’òrbita soviètica.
Mandat de Deng Xiaoping a la Xina.
Vietnam entra al COMECON.
Triomf de la revolució islamista a l’Iran. Nova crisi del petroli.
Guerra entre el Vietnam i Kampuchea (Cambodja).
Invasió xinesa del Vietnam.
Mort de Tito.
Adhesió de Grècia a la CEE.
Apareix el sindicat Solidaritat a Polònia.
Mandat d’Andròpov a l’URSS.
Mandat de Zhao Ziyang a la Xina.
Reformes econòmiques a la Xina.
Mandat de Txernenko a l’URSS.
Adhesió d’Espanya i Portugal a la CEE. Es crea l’Europa dels dotze.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
65. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 131
13
RECURS 50. ELS ESTATS UNITS I L’URSS (1945-1991)
President
Anys de presidència
Fets principals
President
Anys de presidència
RECURSOS PER A L’AULA
• Completa els quadres amb els principals presidents.
Fets principals
E
S
T
A
T
S
U
N
I
T
S
U
R
S
S
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
131
66. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 132
RECURS 51. EL NAIXEMENT DE LA CEE
• Completa l’eix cronològic amb les principals fites del procés d’unitat europea.
1945
1955
1965
1975
1985 1986
• Acoloreix el mapa de la Comunitat Europea segons la llegenda.
Vermell Europa dels
sis (1958)
Verd
Europa dels
nou (1973)
Blau
Europa dels
deu (1981)
Taronja Europa dels
dotze (1986)
132
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
67. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 133
13
• Acoloreix, en el mapa, els països més
industrialitzats d’Àsia, diferenciant
el Japó i dels «dragons asiàtics».
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 52. EL DESENVOLUPAMENT DELS PAÏSOS ASIÀTICS
• Completa el quadre sinòptic per
resumir els factors d’industrialització
d’Àsia (inclou-hi també el cas
de la Xina).
REGIONS
INDUSTRIALITZADES
FACTORS
COMUNS
D’INDUSTRIALITZACIÓ
FACTORS
SINGULARS
D’INDUSTRIALITZACIÓ
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
133
68. 830992 _ 0067-0148.qxd
14
30/7/08
15:47
Página 134
Espanya i Catalunya sota
el franquisme (1939-1975)
POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT
El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.
Itinerari 1: continguts imprescindibles
Convindria conèixer les etapes per les quals va passar el règim franquista
a Espanya i Catalunya, que s’estudien en els apartats 2, 3, 4, 5 i 6. D’altra
banda, l’activitat 1 serviria per conèixer els símbols franquistes i la resta de
les activitats incloses a «Idees clau», per reforçar els continguts bàsics
de la unitat.
Més recursos
ENLLAÇOS
http://www.historiasiglo20.org/
HE/15.htm
http://www.cervantesvirtual.com/
portal/exilio/presentacion.shtml
http://www.memoriacatalunya.org/
http://www.cefid.uab.cat/
http://www.tvcatalunya.com/franquis
me/
http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/
catalunyasotaelfranquisme.htm
Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
En aquest itinerari es podrien fer la resta de les activitats proposades
en la unitat.
Itinerari 3: continguts més amplis
A més a més d’estudiar el que recullen els itineraris anteriors convindria
aturar-se en els apartats «Saber llegir» i «Comprendre el present»,
que estudien la repressió i els símbols franquistes amb més detall
i el cas d’Espanya com un país d’emigrants en aquest període.
BIBLIOGRAFIA
TAMAMES, Ramón, Estructura
económica de España,
Alianza Universidad, 2000.
MOLINERO, Carme, Catalunya durant
el franquisme, Empúries, 1999.
MOLINERO, Carme, El Règim franquista:
feixisme, modernització
i consens, UdG, 1992.
RIERA, Ignasi, Opressió i resistència:
el franquisme (1939-1975),
Barcanova, 1991.
SOLÉ, Queralt, A les presons de
Franco, Proa, 2004.
RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 60-61)
Fitxes de reforç (pàg. 250-253)
Fitxa 100: Conceptes fonamentals
Fitxa 101: La Llei de successió de 1947
Fitxa 102: La renovació del socialisme
Fitxa 103: Conceptes fonamentals
Fitxes d’ampliació (pàg. 254-257)
Fitxa 104: Espanya (1939-1975) a la literatura
Fitxa 105: Espanya (1939-1975) al cinema
Fitxa 106: Catalunya (1939-1975) en la literatura
i el cinema
Fitxa 107: Espanya i Catalunya (1939-1975)
a Internet
Adaptació curricular (pàg. 420-433)
Fitxa 73: Característiques i etapes del franquisme
Fitxa 74: La postguerra (1939-1945)
134
Fitxa 75: L’establiment del règim (1945-1959)
Fitxa 76: El desenvolupament econòmic dels seixanta
Fitxa 77: Els canvis socials dels seixanta
Fitxa 78: Catalunya sota el franquisme
Fitxa 79: La fi de la dictadura
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 555-559)
Lectura 39: Francisco Franco
Lectura 40: Preses i presos en el franquisme
Lectura 41: L’art català en el primer franquisme
Cinema i Ciències socials (pàg. 600)
Bienvenido, Mr. Marshall
Investigació (pàg. 607-638)
Memòria familiar
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
69. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 135
14
• Calca la línia del temps. Distingeix els períodes i escriu-hi els fets que es recullen
a la cronologia.
1939
La postguerra
L’establiment del règim
Enviament de la División Azul a l’URSS.
Llei de Corts, de referèndum i «fuero» dels espanyols.
Arran de la derrota de l’Eix a la guerra, Espanya es desvincula
de la ideologia nazifeixista i el règim canvia d’orientació.
1945-1959
Franco concedeix preeminència a la família catòlica del règim
i relega la falangista (supressió de la salutació feixista).
Ofensiva diplomàtica internacional.
1945-1950
Aïllament internacional i bloqueig de fronteres, només trencat
pel recolzament econòmic i alimentari de l’Argentina.
1953
Concordat amb la Santa Seu.
Acord amb els EUA. (Bases de Torrejón, Rota, Morón,
Saragossa...)
1955
Entrada a l’ONU.
Sorgeix una nova oposició al règim
(estudiants, democratacristians, nova esquerra).
1957
L’època del desenvolupisme
1941
1956
1959
1940
Llei de repressió de la francmaçoneria i el comunisme.
Llei d’organització sindical.
Espanya passa de ser neutral a ser «no bel·ligerant» a la Segona
Guerra Mundial. Entrevista de Franco amb Hitler a Hendaia.
1945
1945
Instauració de la dictadura. Espanya es declara neutral
a la Segona Guerra Mundial.
1942
1939
Nou govern amb abundància de ministres tecnòcrates.
Devaluació de la pesseta.
1959
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 53. CRONOLOGIA DE LA DICTADURA DE FRANCO
Pla d’estabilització, caracteritzat per una clara política
liberalitzadora de l’economia. Creació d’ETA.
Anys de desenvolupament econòmic, afavorit pel creixement
de la «indústria» turística, les inversions de capital estranger
i les remeses de diners de més d’un milió d’emigrants espanyols
a Amèrica i, sobretot, Europa.
Anys 60
Fortes migracions interiors del camp a les ciutats.
L’espanyol mitjà comença a gaudir de l’estat del benestar.
La seguretat social, un fet.
Evolució dels plantejaments de l’Església (concili II del Vaticà)
que implica un allunyament més gran del règim.
La universitat es mou i es va radicalitzant en contra del règim.
Apareixen els sindicats de classe, que al final del període tindran
més força que el sindicat oficial.
20 de desembre: mor en atemptat d’ETA el president del Govern,
Carrero Blanco. Franco entra en un estat de decadència física.
1975
Penes de mort contra membres del FRAP i ETA,
que provoquen un aixecament internacional contra el règim
franquista. A l’interior, l’oposició comença a organitzar-se
i a prendre posicions.
1975
Conflicte amb el Marroc a causa del Sàhara Espanyol,
que finalment és abandonat a les mans del Marroc
i Mauritània.
1975
1975
La crisi final
1973
20 de novembre: mor Franco.
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
135
70. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 136
RECURS 54. ETAPES DE LA DICTADURA DE FRANCO
• Completa els quadres amb les mides principals de cada etapa del franquisme.
LA POSTGUERRA (1939-1945)
POLÍTICA
SOCIETAT
ECONOMIA
L’ESTABLIMENT DEL RÈGIM (1945-1959)
POLÍTICA
SOCIETAT
ECONOMIA
EL DESENVOLUPISME I LA CRISI FINAL (1959-1975)
POLÍTICA
136
SOCIETAT
ECONOMIA
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
71. 830992 _ 0067-0148.qxd
30/7/08
15:47
Página 137
14
• Acoloreix, en el mapa actual d’Europa, els llocs als quals van anar principalment
els emigrants espanyols.
RECURSOS PER A L’AULA
RECURS 55. MIGRACIONS INTERNES I EXTERNES DELS ANYS 60
EMIGRACIÓ A EUROPA
PAÏSOS
%
Suïssa
38,5%
República Federal
d’Alemanya
34,9%
França
20,8%
Holanda
3,8%
Gran Bretanya
1,2%
Bèlgica
0,5%
• Marca, en el mapa d’Espanya, unes fletxes que vagin dels llocs d’origen dels emigrants
als de destí. Quins devien ser els motius d’aquestes migracions?
EMIGRACIÓ INTERIOR
ORIGEN
DESTÍ
Madrid
Castella i Lleó
País Basc
Madrid
Extremadura
Andalusia
Catalunya
Andalusia
CastellaLa Manxa
Catalunya
Comunitat
Valenciana
Madrid
Aragó
Catalunya
HISTÒRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
137