SlideShare a Scribd company logo
1 of 60
Download to read offline
L'Edat Mitjana a
Catalunya
1 La Marca Hispànica
• Els francs comandats per C. Martell poden aturar
als sarraïns a la batalla de Poitiers el 732.
• Pipi el breu va ocupar la Septimania
• L’any 801 Carlemany ocupa la zona sud dels
Pirineus fins a Barcelona que la pren Lluí es
piadós.
• Aquesta territoris es coneixen com a Marca
Hispànica, una frontera al sud dels Pirineus per
aturar als sarraïns.
Poitiers 732
L'edat mitjana a catalunya
Pipi el breu va ocupar la Septimania
Barcelona la pren Lluí es pietós.
L'edat mitjana a catalunya
• Els francs van dividir aquest territori en set
comtats per administrar-lo millor:
–Pallars
–Ribagorça
–Urgell i Cerdanya
–Rosselló
–Empúries
–Girona
–Barcelona
L'edat mitjana a catalunya
• En un principi aquests comtats estan en mans del nobles
francs.
• Amb el temps els comtes seran nomenats d’entre la
població local catalana i amb el temps es fan hereditaris.
• L’any 870 Guifré el pelós és nomenat comte d’Urgell per
Carles el Calp i l’any 878 passa a ser comte de Barcelona.
• El 985 el comte de Barcelona Borell II demana ajuda als
francs per un atac sarraí i al no ser ajudat s’independitza
dels francs per que no han complert el pacte de
vassallatge.
• La independència no serà reconeguda pels fracs fins el
tractat de Corbeil el 1258 en temps de Jaume I.
L'edat mitjana a catalunya
• Es repoblen terres i es van construir
monestirs.
–Sant Joan de les abadesses ( El monestir
proscrit de Carme Roca)
–Monestir de Ripoll on destaca l’abat Oliba
–Monestir de Montserrat
• El comte concedia terres als pagesos
en un lloc erm per que els cultivessin
per trenta anys i passava a propietat
del pagès. (Aprisio)
Sant Joan de les abadesses
Monestir de Ripoll
l’abat Oliba
L'edat mitjana a catalunya
2 La consolidació del casal de Barcelona
• Els comtes hereditaris successors de Guifré el
pelós amb una política d’aliances i matrimonis
posarà el casal de Barcelona com el més
important de Catalunya.
• Apareix la paraula Catalònia . Els comtes de
Barcelona engrandeixen el territori i els altres
comtes catalans li donen vassallatge.
– Ramon I
– Ramon Berenguer I
– Ramon Berenguer III
• Al segle XI els comtes catalans cobren
Paries als regnes taifes sarrains.
–El 1056 Ramon Berenguer I ocupa Tàrrega
–El 1078Ramon Berenguer I ocupa Agramunt
–El 1105 Ramon Berenguer II ocupa Balaguer
–El 1129 Ramon Berenguer II ocupa Tarragona.
• L’església de Catalunya farà de Tarragona la
seva capital i s’independitza de Narbona
d¡on depenia des del temps dels visigots.
3 La unió amb Aragó i la intensificació
de l’expansió cap a la Catalunya Nova.
• Alfons I el bataller va ocupar el taifa de Saragossa l’any
1118, però mort sense descendència el 1134. Navarra
es va separar d’Aragó i el seu germà Ramir el Monjo
bisbe de Barbastre que a contracor va tenir una filla,
Peronella que casà a una edat molt petita amb Ramon
Berenguer IV de Barcelona.
• Es va produir la confederació nomenada La Corona
d’Aragó amb institucions i lleis pròpies per cada
territori.
• Ramon Berenguer IV ocupa Tortosa al 1148 i el 1149
Lleida, des pres de conquerir les Garrigues i el Priorat
el 1153 arriba a Siurana assolin les fronteres actuals de
Catalunya.
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
• L’ordre del Cister va tenir molta importància en
aquesta repoblació creant monestirs:
– Vallbona de les Monges
– Santes Creus
– Poblet
• Al mateix temps es va produir l’expansió cap a
Occitània.
– El 1069 Ramon Berenguer I va comprar, gràcies a les
Paries, els comtats de Racès i Carcassona. Que amb els
temps es van engrandir amb herències i matrimonis.
– Ramon Berenguer III es casà amb Dolça de provença
el 1112.
Vallbona de les Monges
Santes Creus
Poblet
L'edat mitjana a catalunya
• La incorporació de les terrers occitanes va portar
l’arribada de la cultura trobadoresca.
• El rei de França amb l’escusa de l’heretgia dels
Càtars i el permís del Sant Pare Innocenci III va
permetre que Simó de Montfort ocupés la zona
derrotant a Pere I el catòlic a la batalla de Muret
el 1213. ( La sang dels innocents de Júlia Navarro)
• Jaume I el seu successor amb el Tractat de Corbeil
renuncia a les pretensions a aquests territoris i el
rei de França als seus sobre Catalunya.
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
4 la formació de la societat feudal (XI i XII)
• Els comtes catalans al afeblir-se el control franc
s’apropien de les terres i sotmeten a la pagesia.
• Era un model basat en les relacions de
vassallatge.
• El comte era al capdamunt de la piràmide feudal
que rep jurament de fidelitat a canvi d’un feu.
• La zona dominada per un castell queda sota el
control d’un noble que rep el nom de jurisdicció.
• Es forma una cadena de vassallatge:
– Comte
– Castellà o Baró
– Castlà
• Les lleis in s’establia el model feudal van ser el codis
dels usatges recompilats al segle XII amb aportacions
dels romans, germànics i el Liber Iudiciorum dels
visigots.
• L’església també està estructurada amb bisbes i abats
que tenen amplis territoris.
• Aparició d’ordes militars com les del Temple que ajuden
en la reconquesta.
• A partir del segle XI hi ha un creixement agrícola i
comercial amb repoblament de les ciutats al augmentar
la demografia.
• La llengua culta era el llatí.
• A partir del segle XII a través d’occitania arriba
la poesia trobadoresca en llenguadoc provençal.
• El poble que no sap llegir, ni escriure parla el
llatí vulgar que esdevindrà el primitiu català.
– Homilies d’Organyà.
• La cultura estava restringida als escriptoris de
les biblioteques dels monestirs.
– Cal destacar l’abat Oliba com a gran divulgador de
la cultura i de pau creant monestirs i biblioteques i
formant les assemblees de Pau i treva que limita
la violència dels nobles.
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
5 L’expansió de la Corona d’Aragó
• La pèrdua d’occitània fa que la Corona
d’Aragó s’expandeixi cap el sud.
• Jaume I el conqueridor va extendre els
seus dominis:
–Jaume I sortint de Salou amb 150 naus
conquereix Mallorca el 1229 i un xic més tard
Eivissa.
–Alfons III conquereix Menorca el 1287
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
–Es comença la reconquesta del Maestrat
amb Morella i Penyiscola i el 1238 es
conquereix València.
–El 1245 s’arriba al pot de Biar i al Xuquer.
–Al segle XIV Jaume segon conquereix les
terres d’Alacant, Elx i Oriola.
L'edat mitjana a catalunya
• Els territoris es van integrar a la Corona d’Aragó
amb repoblament català a la costa i aragonès a
l’interior i lleis pròpies. La població musulmana
restà sobre el territori fen feines agrícoles.
• El 1244 pel tractat d’Almirra es pacta la frontera
amb els castellans.
• El 1258 pel tractat de Corbeil amb els francs:
– Jaume I renuncia als drets sobre occitània.
– Lluís IX renuncia als drets sobre Catalunya.
• Una de les principals riqueses de Catalunya era el
comerç pel mediterrani i per assegurar aquest
comerç es comença l’expansió cap el mediterrani.
• El 1282 Pere II el gran casat amb Constança de
Sicília expulsa els francesos de Sicília.
• El Papa i la guerra contra França obliguen a Pere
al tractat d’Agnani:
– Renuncia de Sicília
– Dret a ocupar Còrsega i Sardenya
• El 1302 per la pau de Caltabellota els catalans
tornen a dominar Sicília.
• Els Almogàvers, mercenaris que lluiten al costat
de la Corona d’Aragó, van ajudar a Andronic II
emperador de Bizanci a lluitar contra els tucs
comandats per Roger de Flor.
Pere el gran
Almogàvers
• Andrònic no compleix el pacta i fa
executar a Roger de Flor, els almogàvers
comandats per Roger de Lluria es vengen i
ocupen els ducats d’Atenes i Neopatria
que duran 200 anys van pertànyer a la
Corona d’Aragó.
• El 1323 Jaume II comença la conquesta de
Sardenya
• El 1442 Alfons el Magnànim ocupa
Nàpols.
Roger de
flor
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
6 Les institucions de govern de la
Catalunya Medieval
• El monarca imposa el seu poder sobre les lluites
dels nobles amb un exèrcit reial i les assemblees
de Pau i Treva.
• Les revoltes dels nobles contra el poder real eren
constants, s’imposa el Pactisme en que el reu
pren les decisions a Corts.
– El rei demana impostos al tercer estat i aquest, a canvi
favors per les ciutats.
– Els nobles poden exposar les seves queixes.
– Es vota per estaments.
• A partir de 1238 les corts comencen a tenir
caràcter legislatiu.
• El 1359 a Cervera es crea la Diputació del
General que s’encarrega de fer complir els
acord a corts i que amb els temps esdevindrà
la Generalitat.
• El veguer era el batlle local i la ciutat de
Barcelona el poder municipal l’exercia el
Consell de Cent.
• Pel control del comerç hi havien els Consolats
de mar creats des de 1260.
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
7 Catalunya durant els segles XIV i XV
• El segle XIV és un segle de crisi:
–Crisis de subsistència
–Grans epidèmies
–Males collites
–La crisi dinàstica
• El 1333 és nomenat “Lo mal any primer”.
• El 1348 apareix la pesta negre amb una
mortaldat molt gran.
• Hi ha una gran davallada demogràfica.
L'edat mitjana a catalunya
• Els nobles augmenten el poder sobre els pagesos
amb recuperació dels mals usos i molts pagesos
s’apropien dels masos rònecs
• Martí l’Humà mort sense descendència i pel
compromís de Casp el 1412 Ferran d’Antequera de
la dinastia dels Tratàmara serà rei de la Corona
d’Aragó.
• El comte d’Urgell s’enfronta al nou rei , però perd i
s’acaba la dinastia catalana.
• El 1442 Alfons el Magnànim conquerirà Nàpols per
la Corona d’Aragó.
• En temps de Joan II hi ha la revolta Remença que
no es solucionarà de manera definitiva fins el 1486
en que Ferran II dicta la Sentència Arbitral de
Guadalupe.
masos rònecs
El compromís de Casp 1412
Revolta Remença
• El període de revolta remença coincideix amb els
enfrontaments entre la Busca i la Biga pel control
municipal de Barcelona i la guerra civil entre Joan
II i el seu fill Carles de Viana per la pretensió a la
corona de Navarra.
• El 1472 finalitza la guerra civil a la Concòrdia de
Vilafranca.
• Ferran II solucionarà el problema municipal
barcelonès amb el règim insaculatori.
• En la guerra civil La busca i els remences donen
suport al rei, mentre que la Biga i nobles al
príncep de Viana.
Fi

More Related Content

What's hot

Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)AranBonamusa
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIsleon4
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOmonicapj
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castellaJulia Valera
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca pptamelisgalmes
 
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAhistgeo345
 
Origens De Catalunya
Origens De CatalunyaOrigens De Catalunya
Origens De CatalunyaGlòria
 
Els regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsEls regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsngt1776
 
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaJosep Gracia
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAguested1d7a
 
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Txema Gs
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanajmpinya
 
T3 Regnes Cristians
T3 Regnes CristiansT3 Regnes Cristians
T3 Regnes CristiansMaria Polo
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointamelisgalmes
 
Tema6.castella
Tema6.castellaTema6.castella
Tema6.castellaLibertango
 
Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Lourdes Pastor
 

What's hot (20)

Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
Els regnes cristians hispànics
Els regnes cristians hispànicsEls regnes cristians hispànics
Els regnes cristians hispànics
 
L'origen de catalunya
L'origen de catalunyaL'origen de catalunya
L'origen de catalunya
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca ppt
 
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
 
Origens De Catalunya
Origens De CatalunyaOrigens De Catalunya
Origens De Catalunya
 
Els regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsEls regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsulars
 
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
T3 Regnes Cristians
T3 Regnes CristiansT3 Regnes Cristians
T3 Regnes Cristians
 
Guillem j
Guillem jGuillem j
Guillem j
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power point
 
Tema6.castella
Tema6.castellaTema6.castella
Tema6.castella
 
Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.
 

Viewers also liked (12)

Edat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a CatalunyaEdat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a Catalunya
 
L’espai físic
L’espai físicL’espai físic
L’espai físic
 
Acces a habitatge
Acces a habitatgeAcces a habitatge
Acces a habitatge
 
Jocs Florals
Jocs FloralsJocs Florals
Jocs Florals
 
La revolució bolxevic
La revolució bolxevicLa revolució bolxevic
La revolució bolxevic
 
El Parc De Sant Eloi
El Parc De Sant EloiEl Parc De Sant Eloi
El Parc De Sant Eloi
 
Adaptació edat mitjana (primària).ppt
Adaptació edat mitjana (primària).pptAdaptació edat mitjana (primària).ppt
Adaptació edat mitjana (primària).ppt
 
Edad Media: Los Reinos Cristianos
Edad Media: Los Reinos CristianosEdad Media: Los Reinos Cristianos
Edad Media: Los Reinos Cristianos
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
05 El Fin De L Mundo Antiguo
05 El  Fin De L Mundo Antiguo05 El  Fin De L Mundo Antiguo
05 El Fin De L Mundo Antiguo
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
Paginas de matematicas
Paginas de matematicasPaginas de matematicas
Paginas de matematicas
 

Similar to L'edat mitjana a catalunya

4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)Julia Valera
 
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02xalobesser
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIÓ
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓhistgeo345
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.evavila
 
Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2rlm13
 
L'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquestaL'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquestaIES Xarc
 
Catalunya dins la monarquia hispànica
Catalunya dins la monarquia hispànicaCatalunya dins la monarquia hispànica
Catalunya dins la monarquia hispànicaMarian del Rosal
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaMARSALAT
 
Treball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli georgeTreball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli georgeRosa Plana Trullols
 

Similar to L'edat mitjana a catalunya (20)

4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
 
7catalunya
7catalunya7catalunya
7catalunya
 
Power pony
Power ponyPower pony
Power pony
 
7catalunya
7catalunya7catalunya
7catalunya
 
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó
Catalunya dins la Corona d'AragóCatalunya dins la Corona d'Aragó
Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
Treball sebas guillem jaume
Treball sebas guillem jaumeTreball sebas guillem jaume
Treball sebas guillem jaume
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
Power 2n ESO
Power 2n ESOPower 2n ESO
Power 2n ESO
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
 
Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2
 
L'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquestaL'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquesta
 
Pol i sergio
Pol i sergioPol i sergio
Pol i sergio
 
Catalunya dins la monarquia hispànica
Catalunya dins la monarquia hispànicaCatalunya dins la monarquia hispànica
Catalunya dins la monarquia hispànica
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunya
 
U6 Regnes cristians 2.0.pdf
U6 Regnes cristians 2.0.pdfU6 Regnes cristians 2.0.pdf
U6 Regnes cristians 2.0.pdf
 
Edat mitjana a catalunya
Edat mitjana a catalunyaEdat mitjana a catalunya
Edat mitjana a catalunya
 
Treball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli georgeTreball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli george
 

More from arritatanet

Principals edificacions dels romans a la península
Principals edificacions dels romans a la penínsulaPrincipals edificacions dels romans a la península
Principals edificacions dels romans a la penínsulaarritatanet
 
Monuments romans
Monuments romansMonuments romans
Monuments romansarritatanet
 
Mites i llegendes
Mites i llegendesMites i llegendes
Mites i llegendesarritatanet
 
Tema 3 les aigües ii
Tema 3  les aigües iiTema 3  les aigües ii
Tema 3 les aigües iiarritatanet
 
Tema 3 les aigües
Tema 3  les aigüesTema 3  les aigües
Tema 3 les aigüesarritatanet
 
Rococó i neoclàssic
Rococó i neoclàssicRococó i neoclàssic
Rococó i neoclàssicarritatanet
 
Grècia clàssica religió
Grècia clàssica religióGrècia clàssica religió
Grècia clàssica religióarritatanet
 
Grècia clàssica iii
Grècia clàssica iiiGrècia clàssica iii
Grècia clàssica iiiarritatanet
 
Grècia clàssica ii
Grècia clàssica iiGrècia clàssica ii
Grècia clàssica iiarritatanet
 
La grècia clàssica
La grècia clàssicaLa grècia clàssica
La grècia clàssicaarritatanet
 
Pintura rupestre
Pintura rupestrePintura rupestre
Pintura rupestrearritatanet
 
Industria lítica2
Industria lítica2Industria lítica2
Industria lítica2arritatanet
 
Evolució humana2
Evolució humana2Evolució humana2
Evolució humana2arritatanet
 
Cultura megalítica
Cultura megalíticaCultura megalítica
Cultura megalíticaarritatanet
 
La indústria a la ue, a l’estat
La indústria a la ue, a l’estatLa indústria a la ue, a l’estat
La indústria a la ue, a l’estatarritatanet
 

More from arritatanet (20)

Principals edificacions dels romans a la península
Principals edificacions dels romans a la penínsulaPrincipals edificacions dels romans a la península
Principals edificacions dels romans a la península
 
Monuments romans
Monuments romansMonuments romans
Monuments romans
 
Musulmans
MusulmansMusulmans
Musulmans
 
Mites i llegendes
Mites i llegendesMites i llegendes
Mites i llegendes
 
Roma ii
Roma iiRoma ii
Roma ii
 
Tema 3 les aigües ii
Tema 3  les aigües iiTema 3  les aigües ii
Tema 3 les aigües ii
 
Tema 3 les aigües
Tema 3  les aigüesTema 3  les aigües
Tema 3 les aigües
 
Rococó i neoclàssic
Rococó i neoclàssicRococó i neoclàssic
Rococó i neoclàssic
 
Abraham ii
Abraham iiAbraham ii
Abraham ii
 
Abraham 1
Abraham 1Abraham 1
Abraham 1
 
Grècia clàssica religió
Grècia clàssica religióGrècia clàssica religió
Grècia clàssica religió
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Grècia clàssica iii
Grècia clàssica iiiGrècia clàssica iii
Grècia clàssica iii
 
Grècia clàssica ii
Grècia clàssica iiGrècia clàssica ii
Grècia clàssica ii
 
La grècia clàssica
La grècia clàssicaLa grècia clàssica
La grècia clàssica
 
Pintura rupestre
Pintura rupestrePintura rupestre
Pintura rupestre
 
Industria lítica2
Industria lítica2Industria lítica2
Industria lítica2
 
Evolució humana2
Evolució humana2Evolució humana2
Evolució humana2
 
Cultura megalítica
Cultura megalíticaCultura megalítica
Cultura megalítica
 
La indústria a la ue, a l’estat
La indústria a la ue, a l’estatLa indústria a la ue, a l’estat
La indústria a la ue, a l’estat
 

L'edat mitjana a catalunya

  • 2. 1 La Marca Hispànica • Els francs comandats per C. Martell poden aturar als sarraïns a la batalla de Poitiers el 732. • Pipi el breu va ocupar la Septimania • L’any 801 Carlemany ocupa la zona sud dels Pirineus fins a Barcelona que la pren Lluí es piadós. • Aquesta territoris es coneixen com a Marca Hispànica, una frontera al sud dels Pirineus per aturar als sarraïns.
  • 5. Pipi el breu va ocupar la Septimania
  • 6. Barcelona la pren Lluí es pietós.
  • 8. • Els francs van dividir aquest territori en set comtats per administrar-lo millor: –Pallars –Ribagorça –Urgell i Cerdanya –Rosselló –Empúries –Girona –Barcelona
  • 10. • En un principi aquests comtats estan en mans del nobles francs. • Amb el temps els comtes seran nomenats d’entre la població local catalana i amb el temps es fan hereditaris. • L’any 870 Guifré el pelós és nomenat comte d’Urgell per Carles el Calp i l’any 878 passa a ser comte de Barcelona. • El 985 el comte de Barcelona Borell II demana ajuda als francs per un atac sarraí i al no ser ajudat s’independitza dels francs per que no han complert el pacte de vassallatge. • La independència no serà reconeguda pels fracs fins el tractat de Corbeil el 1258 en temps de Jaume I.
  • 12. • Es repoblen terres i es van construir monestirs. –Sant Joan de les abadesses ( El monestir proscrit de Carme Roca) –Monestir de Ripoll on destaca l’abat Oliba –Monestir de Montserrat • El comte concedia terres als pagesos en un lloc erm per que els cultivessin per trenta anys i passava a propietat del pagès. (Aprisio)
  • 13. Sant Joan de les abadesses
  • 17. 2 La consolidació del casal de Barcelona • Els comtes hereditaris successors de Guifré el pelós amb una política d’aliances i matrimonis posarà el casal de Barcelona com el més important de Catalunya. • Apareix la paraula Catalònia . Els comtes de Barcelona engrandeixen el territori i els altres comtes catalans li donen vassallatge. – Ramon I – Ramon Berenguer I – Ramon Berenguer III
  • 18. • Al segle XI els comtes catalans cobren Paries als regnes taifes sarrains. –El 1056 Ramon Berenguer I ocupa Tàrrega –El 1078Ramon Berenguer I ocupa Agramunt –El 1105 Ramon Berenguer II ocupa Balaguer –El 1129 Ramon Berenguer II ocupa Tarragona. • L’església de Catalunya farà de Tarragona la seva capital i s’independitza de Narbona d¡on depenia des del temps dels visigots.
  • 19. 3 La unió amb Aragó i la intensificació de l’expansió cap a la Catalunya Nova. • Alfons I el bataller va ocupar el taifa de Saragossa l’any 1118, però mort sense descendència el 1134. Navarra es va separar d’Aragó i el seu germà Ramir el Monjo bisbe de Barbastre que a contracor va tenir una filla, Peronella que casà a una edat molt petita amb Ramon Berenguer IV de Barcelona. • Es va produir la confederació nomenada La Corona d’Aragó amb institucions i lleis pròpies per cada territori. • Ramon Berenguer IV ocupa Tortosa al 1148 i el 1149 Lleida, des pres de conquerir les Garrigues i el Priorat el 1153 arriba a Siurana assolin les fronteres actuals de Catalunya.
  • 22. • L’ordre del Cister va tenir molta importància en aquesta repoblació creant monestirs: – Vallbona de les Monges – Santes Creus – Poblet • Al mateix temps es va produir l’expansió cap a Occitània. – El 1069 Ramon Berenguer I va comprar, gràcies a les Paries, els comtats de Racès i Carcassona. Que amb els temps es van engrandir amb herències i matrimonis. – Ramon Berenguer III es casà amb Dolça de provença el 1112.
  • 23. Vallbona de les Monges
  • 27. • La incorporació de les terrers occitanes va portar l’arribada de la cultura trobadoresca. • El rei de França amb l’escusa de l’heretgia dels Càtars i el permís del Sant Pare Innocenci III va permetre que Simó de Montfort ocupés la zona derrotant a Pere I el catòlic a la batalla de Muret el 1213. ( La sang dels innocents de Júlia Navarro) • Jaume I el seu successor amb el Tractat de Corbeil renuncia a les pretensions a aquests territoris i el rei de França als seus sobre Catalunya.
  • 30. 4 la formació de la societat feudal (XI i XII) • Els comtes catalans al afeblir-se el control franc s’apropien de les terres i sotmeten a la pagesia. • Era un model basat en les relacions de vassallatge. • El comte era al capdamunt de la piràmide feudal que rep jurament de fidelitat a canvi d’un feu. • La zona dominada per un castell queda sota el control d’un noble que rep el nom de jurisdicció.
  • 31. • Es forma una cadena de vassallatge: – Comte – Castellà o Baró – Castlà • Les lleis in s’establia el model feudal van ser el codis dels usatges recompilats al segle XII amb aportacions dels romans, germànics i el Liber Iudiciorum dels visigots. • L’església també està estructurada amb bisbes i abats que tenen amplis territoris. • Aparició d’ordes militars com les del Temple que ajuden en la reconquesta. • A partir del segle XI hi ha un creixement agrícola i comercial amb repoblament de les ciutats al augmentar la demografia. • La llengua culta era el llatí.
  • 32. • A partir del segle XII a través d’occitania arriba la poesia trobadoresca en llenguadoc provençal. • El poble que no sap llegir, ni escriure parla el llatí vulgar que esdevindrà el primitiu català. – Homilies d’Organyà. • La cultura estava restringida als escriptoris de les biblioteques dels monestirs. – Cal destacar l’abat Oliba com a gran divulgador de la cultura i de pau creant monestirs i biblioteques i formant les assemblees de Pau i treva que limita la violència dels nobles.
  • 35. 5 L’expansió de la Corona d’Aragó • La pèrdua d’occitània fa que la Corona d’Aragó s’expandeixi cap el sud. • Jaume I el conqueridor va extendre els seus dominis: –Jaume I sortint de Salou amb 150 naus conquereix Mallorca el 1229 i un xic més tard Eivissa. –Alfons III conquereix Menorca el 1287
  • 38. –Es comença la reconquesta del Maestrat amb Morella i Penyiscola i el 1238 es conquereix València. –El 1245 s’arriba al pot de Biar i al Xuquer. –Al segle XIV Jaume segon conquereix les terres d’Alacant, Elx i Oriola.
  • 40. • Els territoris es van integrar a la Corona d’Aragó amb repoblament català a la costa i aragonès a l’interior i lleis pròpies. La població musulmana restà sobre el territori fen feines agrícoles. • El 1244 pel tractat d’Almirra es pacta la frontera amb els castellans. • El 1258 pel tractat de Corbeil amb els francs: – Jaume I renuncia als drets sobre occitània. – Lluís IX renuncia als drets sobre Catalunya. • Una de les principals riqueses de Catalunya era el comerç pel mediterrani i per assegurar aquest comerç es comença l’expansió cap el mediterrani.
  • 41. • El 1282 Pere II el gran casat amb Constança de Sicília expulsa els francesos de Sicília. • El Papa i la guerra contra França obliguen a Pere al tractat d’Agnani: – Renuncia de Sicília – Dret a ocupar Còrsega i Sardenya • El 1302 per la pau de Caltabellota els catalans tornen a dominar Sicília. • Els Almogàvers, mercenaris que lluiten al costat de la Corona d’Aragó, van ajudar a Andronic II emperador de Bizanci a lluitar contra els tucs comandats per Roger de Flor.
  • 44. • Andrònic no compleix el pacta i fa executar a Roger de Flor, els almogàvers comandats per Roger de Lluria es vengen i ocupen els ducats d’Atenes i Neopatria que duran 200 anys van pertànyer a la Corona d’Aragó. • El 1323 Jaume II comença la conquesta de Sardenya • El 1442 Alfons el Magnànim ocupa Nàpols.
  • 49. 6 Les institucions de govern de la Catalunya Medieval • El monarca imposa el seu poder sobre les lluites dels nobles amb un exèrcit reial i les assemblees de Pau i Treva. • Les revoltes dels nobles contra el poder real eren constants, s’imposa el Pactisme en que el reu pren les decisions a Corts. – El rei demana impostos al tercer estat i aquest, a canvi favors per les ciutats. – Els nobles poden exposar les seves queixes. – Es vota per estaments.
  • 50. • A partir de 1238 les corts comencen a tenir caràcter legislatiu. • El 1359 a Cervera es crea la Diputació del General que s’encarrega de fer complir els acord a corts i que amb els temps esdevindrà la Generalitat. • El veguer era el batlle local i la ciutat de Barcelona el poder municipal l’exercia el Consell de Cent. • Pel control del comerç hi havien els Consolats de mar creats des de 1260.
  • 53. 7 Catalunya durant els segles XIV i XV • El segle XIV és un segle de crisi: –Crisis de subsistència –Grans epidèmies –Males collites –La crisi dinàstica • El 1333 és nomenat “Lo mal any primer”. • El 1348 apareix la pesta negre amb una mortaldat molt gran. • Hi ha una gran davallada demogràfica.
  • 55. • Els nobles augmenten el poder sobre els pagesos amb recuperació dels mals usos i molts pagesos s’apropien dels masos rònecs • Martí l’Humà mort sense descendència i pel compromís de Casp el 1412 Ferran d’Antequera de la dinastia dels Tratàmara serà rei de la Corona d’Aragó. • El comte d’Urgell s’enfronta al nou rei , però perd i s’acaba la dinastia catalana. • El 1442 Alfons el Magnànim conquerirà Nàpols per la Corona d’Aragó. • En temps de Joan II hi ha la revolta Remença que no es solucionarà de manera definitiva fins el 1486 en que Ferran II dicta la Sentència Arbitral de Guadalupe.
  • 57. El compromís de Casp 1412
  • 59. • El període de revolta remença coincideix amb els enfrontaments entre la Busca i la Biga pel control municipal de Barcelona i la guerra civil entre Joan II i el seu fill Carles de Viana per la pretensió a la corona de Navarra. • El 1472 finalitza la guerra civil a la Concòrdia de Vilafranca. • Ferran II solucionarà el problema municipal barcelonès amb el règim insaculatori. • En la guerra civil La busca i els remences donen suport al rei, mentre que la Biga i nobles al príncep de Viana.
  • 60. Fi