39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS

PETER PAULUS
RUBENS
39. Les
tres
Gràcies
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Las tres Gràcies
Pintor Peter Paulus Rubens (1577-1640)
Cronologia 1630-35 (El Prado) 1636-1638
Estil Barroc als PPBB, escola flamenca
Localització Museu del Prado (Madrid)
Tècnica i suport Oli sobre fusta
Dimensions 2’21 m x 1,81 m
Tema Tema mitològic, segons el model
iconogràfic repetit des
l’Antiguitat clàssica, representa
les deesses de la bellesa, de
l’encís i de l’alegria, les tres
Gràcies com tres joves nues o
cobertes amb fines gases, que
formen un estret cercle (i retrat).
39. Les tres Gràcies
PETER PAULUS RUBENS

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p), I
ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
A.- TEMA
B.- COMPOSICIÓ
C.- INTERPRETACIÓ DEL SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA
D.- ELEMENTS PLÀSTICS
3.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS
I INFLUÈNCIES (1p)
A.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL DE RUBENS
B.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES
C.- HISTÒRIA DE LES TRES GRÀCIES DE RUBENS
4.- APROXIMACIÓ A L’ESTIL DE RUBENS PER GILLES NÉRET
5.- SÍNTESI ESCOLA FLAMENCA I ICONOLOGIA DE LES TRES GRÀCIES
6.- LES TRES GRÀCIES I EL JUDICI DE PARIS EN LA HISTÒRIA DE L’ART
7.- BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX

El context històric és el segle XVII (moment de la Contrareforma, després del Concili de
Trento), s’emmarca en el temps de la GUERRA DELS 30 ANYS (1618-1648, que fa afectar a
Europa central, principalment Alemanya).

L’enfrontament entre catòlics i protestants, el
desenvolupament del comerç i els desitjos
d’independència van produir l’escissió, en el segle
XVII dels Països Baixos en dues parts, entre
protestants i catòlics o partidaris de la reforma o la
contrareforma: per una part,
HOLANDA, protestant, democràtica i burgesa, i
per altra part, FLANDES, catòlica, aristocràtica i
monàrquica, sota domini espanyol fins 1714.

EUROPA CATÒLICA
- Imperi dels Àustria
- Portugal
- Itàlia
ABSOLUTISME
- Burocràcia nombrosíssima
- Règim fiscal desigual
- Crisi agricultura
- Fronts militars
GUERRA DELS 30 ANYS (Europa central, principalment Alemanya)
Flandes i Holanda: entre protestants i catòlics o partidaris de la
reforma o la contrareforma
(1618-1648)
EUROPA PROTESTANT
- Anglaterra
- Holanda
- OPOSICIÓ RELIGIOSA
- OPOSICIÓ POLÍTICA
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
• Cronologia de l'obra: 1630-35 (segons El Prado);
1636-1638 (altres fonts).
• Context històric: segle XVII.
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• COLONIALISME ESPANYOL:
- Nou món
- Flandes
- Nàpols
- Llombardia
• IDEOLOGIA:
- Contrareforma: Concili de Trento
• CULTURA: REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
- Galileo Galilei (1564-1642)
- René Descartes (1596-1637)
- Johannes Kepler (1571-1630)
- Isaac Newton ( 1642-1727)

L’originalitat dels pintors primitius
flamencs s’havia perdut el segle XVI a causa
de la influència de la pintura italiana.
El segle XVII apareix una personalitat
poderosa, Rubens, que dóna novament un
caràcter peculiar a l’art pictòric de Flandes.
El catolicisme enfortit per la presència de
les tropes espanyoles, va contribuir a
mantenir la importància dels temes
religiosos, amb la qual cosa es diferencia de
l’escola holandesa.
Però Flandes no va destacar, precisament,
per l’emoció religiosa, sempre més tèbia
que la que inspira els pintors espanyols,
sinó per l’optimisme, pel seu caire alegre,
exultant, que a diferència del naturalisme
inspirat en Caravaggio, s’inclina pels
aspectes més agradables de l’existència.
Autoretrats. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

RUBENS

La pintura flamenca d’assumpte religiós s’expressa en grans quadres insistint,
particularment, en els temes rebutjats pels protestants. Els temes mitològics són, també,
tractats en grans dimensions per decorar palaus reals. Es conrea el retrat, destacant
l’elevada posició social del retratat. També s’inicia la pintura de gènere, que deriva del
gust pels temes humils i secundaris.
Així, les escenes costumistes (els
casaments, les festes rurals), són un
gènere que conreen sovint.

Creació flamenca és la pintura de natures
mortes que exhibeixen, encara d’una manera
més clara, el culte de menjar ben adobat; en
què es representen a més de menjars, les grans
peces d’aus de caça i l’opulència de les taules,
plenes de fruita i d’aliments; i de peces de
vidre, formant un conjunt de múltiples objectes
que s'amunteguen, si les comparem amb les
espanyoles d’una austeritat franciscana
(bodegons de Zurbarán), entreveiem el reflex
d’una societat enriquida pel comerç de roba i
avesada als plaers de la vida.
Molt lligada a la pintura de natures
mortes cal esmentar la d'animals que,
al seu torn, es relaciona amb el
paisatge, quan se’l representa
formant part de les caceres. Les
temàtiques paisatgístiques preferides
són les de caça i les aus.

2.- ANÀLISI TÈCNICA FORMAL I ICONOGRÀFICA
A.- TEMA
El tema tractat, en aquest, quadre ha estat
present a l’art des de l’època hel·lenística,
tant en pintures com en escultures.
Segons la mitologia grega (primera font on
s’esmenten és a la Teogonia del poeta grec
Hesiode, s. VIII aC), les tres Gràcies o Càrites
joves i belles (Aglae, Eufròsine i Talia) foren
divinitats, filles de Zeus i de la nimfa
Eurínome, representen l’impuls positiu de
la vida; i són deesses de la bellesa, de
l’encís i de l’alegria. Segons diverses fonts, a
cada una correspon un atribut o qualitat,
però no n’hi ha classificació clara.
Las Gràcies habiten l’Olimp junt a les muses
i protegeixen els filòsofs. Acompanyen les
divinitats de l’amor, Afrodita i Eros, i
presidien els convits, les danses i la resta
d’esdeveniments socials plaents. Influeixen
en els treball de l’esperit i en les obres d’art.

Rubens pintà el tema de les tres Gràcies, en diverses
ocasions, però només en aquesta versió les
representà segons el model iconogràfic repetit des
de l’antiguitat clàssica: les tres figures entrellaçades
formen un petit cercle, de manera que dues estan
de perfil i una dóna l’esquena a l’espectador.
Les dones de bons palpissos i en primer pla, estan
nues o bé cobreixen parts dels seu cossos amb
gases, i s’aprecia una gran delicadesa en el
moviment de les figures femenines que, amb els
cabells no ben recollits, semblen iniciar un ball amb
un lleu moviment de les cames (totes tres
endarrereixen el peu dret i es sustenten amb
l’esquerre); els braços s’estenen fins a arribar a tocar
les figures contigües i formar un grup tancat, perquè
totes tres en conjunt, representen la perfecció
(cercle sense principi ni final), ja que les virtuts de
cadascuna es complementen amb les de les seves
companyes.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL I ASPECTES ICONOGRÀFICS
B.- COMPOSICIÓ
B) COMPOSICIÓ
• EQUILIBRADA / DESEQUILIBRADA
- Equilibrada.
• ESQUEMA COMPOSITIU
- Disposició de les figures: model antiguitat
clàssica (primer pla, en cercle, una d’esquena).
- Dinamisme, ritme, moviment: Ritme de la roba
(gran delicadesa moviment gases) i lleu
moviment peus i braços (moviment contingut).

2.- ANÀLISI FORMAL
B.- COMPOSICIÓ
El pintor les situa en el primer pla del quadre,
sobre un espai escenogràfic i un fons de paisatge
idíl·lic amb animals pasturant, destacant la
lluminositat dels enèrgics cossos sobre la línia de
l’horitzó. L’escena queda emmarcada per alguns
elements que simbolitzen els seus dons, com el
putti o cupido amb el corn de l’abundància, que
vessa aigua sobre la terra, a mena de font a la
seva esquerra (pròpia d’un jardí) i, a l’altra part, el
tronc i una branca d’arbre amb la roba
abandonada, i una garlanda de roses, que penja
de les branques, situada sobre els caps de les
deesses (probablement pintada per Jan Brueghel
o algun deixeble seu). A diferència d’altres
composicions de Rubens, dinàmiques i
centrífugues, Les tres Gràcies presenten un
dinamisme contingut i una composició tancada.
B) COMPOSICIÓ
• SIMÈTRICA / ASIMÈTRICA
- Presenta eix de simetria marcat.
• TRACTAMENT DEL VOLUM I DE L’ESPAI
- Poc tractament de la profunditat (línia horitzó baixa).
- Escena primer pla emmarcada, i paisatge de fons idíl·lic.
• TANCADA / OBERTA
- Composició tancada i dinamisme contingut.
Línia de
l'horitzó
baixa
Putti amb corn abundància vessa aigua sobre terra
Tronc amb branca arbre
Garlanda flors sobre els caps de les deesses (Brueghel?)

2.- ANÀLISI FORMAL
C.- INTERPRETACIÓ DEL
SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA
C) INTERPRETACIÓ (primera part):
• Iconografia
- Mitologia grecoromana: Hesiode
(Teogonia. S. VIII aC).
- Deesses: Àglae, Eufròsine i Talia.
- Bellesa, Alegria i Passió.
- Filles de Zeus i Eurínome.
72.- Iconografia. Ciència que estudia el
significat simbòlic de les obres d’art.
Estudi de l’origen, la formació i el
desenvolupament dels temes
representats.
Terminologia PAU

Damon i Aglae, 1866. Simeon Solomon (1840-1905, època victoriana). Prerafaelista.
2.- ANÀLISI FORMAL
ÀGLAE
- Mitologia grega, Aglaia o Aglae : Ἀγλαΐα.
- La que brilla, l’esplendorosa, l’esplèndida
(“la deslumbrante”).
- La més jove i bella de les tres Càrites.
-Simbolitza la intel·ligència, el poder creatiu i
la intuïció de l’intel·lecte, casada amb
Hefest, l’artesà dels déus, cosa que explica la
tradicional relació de les Gràcies amb les arts,
proporcionant a artistes i poetes l’habilitat de
crear bellesa en la seva obra.
- Representa la bellesa.

Eufròsine amb la Fantasia i la Serenitat, 1799-1800.
SiJohann Heinrich Füssli (1741-1825). Neoclàssic. Neomanierista. Preromàntic?
2.- ANÀLISI FORMAL
EUFRÒSINE
- Mitologia grega Eufròsine: Ευφροσυνη.
- Sembla que era la gràcia mitjana, entre Àglae
(més petita) i Talia (la major).
- Simbolitza el plaer i l’alegria (“la gozosa”).

Talia, 1739. Jean-Marc Nattier (1685-1766). Etapa rococó.
2.- ANÀLISI FORMAL
TALIA
- Mitologia grega Talia: Θάλεια del
verb θάλλεω “florir”.
- Representa l‘ardor, l’encís, la
passió (“la floreciente”).
- Musa de la comèdia i de la poesia
bucòlica o pastoril. Divinitat de
caràcter rural, jove i riallera
(“risueña”), representada amb una
màscara i una corona d’heura
(símbol d’immortalitat), amb
aspecte eixerit (“vivaracho”) i
mirada burlesca.
- La major de les tres Gràcies.

2.- ANÀLISI FORMAL
C.- INTERPRETACIÓ DEL SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA
D’aquesta manera, en aquest quadre sense acció, els
cossos prenen tot el protagonisme; les dues figures
laterals són amb molta probabilitat, retrats de les dues
esposes de Rubens: la primera muller, Isabella Brandt (a
la dreta) i Helena Fourment (a l’esquerra), la jove de 16
anys amb la qual s’havia casat el vidu Rubens, quan
comptava 60 anys, i que es va convertir en una presència
constant en les pintures dels últims anys de l‘artista
flamenc.
Isabella Brandt
C) INTERPRETACIÓ (segona part):
• Iconografia
- Retrats.
- Hélène Fourment (segona dona).
- Isabella Brandt (primera dona,
no amb seguretat).
Helena Fourment

2.- ANÀLISI FORMAL
Les Tres Gràcies mostren un
preciós color de pell humana
fruit de la mescla de vermell,
groc i blau, els tres colors
primaris. Una esplèndida
lluminositat envaeix l’escena,
que té lloc a l’exterior. A les
figures femenines hi predomina
els traços sinuosos, amb la clara
intenció d’accentuar la
sensualitat dels cossos rotunds.
En un cert sentit, es pot dir que
en aquesta obra, com en
d’altres de tema mitològic,
Rubens plasma la seva visió
particular de dues de les seves
obsessions: la pintura sensual i
colorista de Tiziano (Ticià) i
l’atracció per la plenitud del
cos femení.

• CROMATISME
- Tret diferencial de l’estil de Rubens.
- Gamma cromàtica rica.
- Contrast fons grana / pell humana.
- Tonalitats pàl·lides.
- Color pell: 3 primaris (vermell, groc i blau).
- Pinzellada: perspectiva atmosfèrica.
• PREDOMINI LÍNIA / COLOR
- Predomini color.
- Emperò, gran qualitat del dibuix.
• LÍNIA
- Corbes curtes, pinzellada ràpida (traços
sinuosos).
- Vida, energia, èmfasi sensualitat dels
cossos rotunds.
• LLUM
- Natural i envoltant (embolcalla cossos).
- Clarobscur.
• RITME / DINAMISME
- Interacció entre els personatges.
- Moviment corporal. Dinamisme contingut.
• FORMA D’EXPRESSIÓ
- Figurativa, naturalista, realista.
- Cànon de bellesa època.
2.- ANÀLISI FORMAL
Blau anyil
Nacrat Grana

Visió particular Rubens (2 seves
obsessions): pintura sensual i
colorista de Ticià i atracció per la
plenitud del cos femení.
CONCLUSIÓ
2.- ANÀLISI FORMAL

3.- JUSTIFICACIÓ ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
A.- TRETS DE L’ESTIL RUBENS
Rubens fou un dels grans artistes del
barroc, probablement el més influent,
el gran mestre de l’escola flamenca
barroca.
Els principals TRETS CARACTERÍSTICS
de la pintura de Rubens són:
El rapte de les filles de Leucip, 1616. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
1) Representació cos humà
- Cromatisme (cos dones més clar).
- Diferència figures masculines / femenines.

2) Cromatisme
- Variada i intensa gamma.
3) Llum
- Contrasts lumínics.
- Clarobscur.
Deposició o davallament de la creu , 1611-1614.
Peter Paulus Rubens (1577-1640).
Catedral d’Anvers. Bèlgica.
A.- CARACTERÍSTIQUES
ESTIL RUBENS

4) Crítica
- Manca de profunditat psicològica.
Rubens i autoretrat amb esposa Isabella Brandt,
1609-10. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
Alte Pinakothek. Munic. Alemanya.
ESTIL RUBENS

5) Composicions
- Diagonals i escorços.
- Exuberant en detalls i colorit.
- Sensació de moviment.
- Influències tenebrisme.
- Classicisme barroc dels Carracci.
- Naturalisme barroc de Caravaggio.
Deposició o davallament de la creu , 1611-1614.
ESTIL RUBENS

5) Composicions
- Grans tríptics.
Visitació de la Mare de Déu i Presentació de Jesús en el
temple, 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
ESTIL RUBENS

3.- ESTIL DE RUBENS
6) Temàtica més usual
- Religiosa: Davallament creu.
- Mitològica: Rapte de les filles de Leucip o La Via Làctia.
- Retrats: Autoretrats i retrats de l’entorn.

3.- ESTIL DE RUBENS
6) Temàtica: - Religiosa.
Adoració dels Reis Mags, 1624.
Koninklijk Museum Amberes (Anvers).
Barroc centre europeu.

3.- ESTIL DE RUBENS
Adoració dels Reis Mags, 1626-29.

3.- ESTIL DE RUBENS
Adoració dels Reis Mags.

3.- ESTIL DE RUBENS
L’erecció de la creu.

5) Composicions
- Grans tríptics.
3.- ESTIL DE RUBENS
Visitació de la Mare de Déu i Presentació de Jesús en el
temple, 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

6) Temàtica: - Mitològica.
- Color.
- Estructura compositiva
(oberta).
- Anatomia.
El rapte de les filles de Leucip, 1616,
(222 x 209 cm).
ESTIL RUBENS

La Via Làctia, 1636-37.
Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.
ESTIL RUBENS

El Judici de Paris, 1638-39.
Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.
A.- CARACTERÍSTIQUES ESTIL RUBENS

3.- ESTIL DE RUBENS
6) Temàtica: - Retrats.

3.- ESTIL DE RUBENS

3.- ESTIL DE RUBENS
Autoretrats. Peter Paulus Rubens (1577-1640)
amb esposa Isabella Brandt, 1609-10.

3.- ESTIL DE RUBENS
Retrats d’Hélène Fourment.
Paul Peter Paulus Rubens (1577-1640).

3.- ESTIL DE RUBENS
Rubens amb Hélène Fourment i el seu fill Peter Paul.

3.- ESTIL DE RUBENS
Hélène Fourment i els seus fills, Clara
Johanna i Frans, 1936-37.
Musée Louvre.

Hélène Fourment i el seu fill.
Musée du Louvre.
3.- ESTIL DE RUBENS

3.- ESTIL DE RUBENS
6) Temàtica:
- Retrats.
- Històric.
- Mitològic.
El desembarcament de Maria de Mèdici a Marsella, 1922-25. Oli sobre fusta (394 cm × 295 cm).
Peter Paulus Rubens (1577-1640). Musée du Louvre.

3.- ESTIL DE RUBENS
6) Temàtica:
- Retrats.
- Històric.
Retrat del Duc de Lerma, 1603.
Oli sobre fusta (283 x 200 cm).
Museu del Prado.

3.- ESTIL DE RUBENS
6) Temàtica: - Pintura gènere. No abunda el
gènere en Rubens. Pocs quadres de
camperols en alguns paisatge. Denota
influència de Brueghel el vell.
Le Kermese, 1630-35. Oli sobre fusta (149 x 261 cm). Peter Paulus Rubens (1577-1640). Musée del Louvre.

El triomf de la mort
(vers 1562, Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado, Madrid
Característiques: Ritme frenètic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge. Però més que representar el
paisatge de forma realista, ho va fer introduint una concepció dinàmica, amb moltes ondulacions i
utilitzant molts de simbolismes, en el mateix camí que El Bosch. Una de les seves obres més
conegudes és El triomf de la mort.
BRUEGHEL
El VELL

ANVERS
• Neix a Alemanya.
• Es trasllada a Flandes.
- Mestre flamenc.
• Estudia a Itàlia (1600-1608).
- Contractat pel Duc de Màntua.
MÀNTUA
GÈNOVA
ROMA
MATEGNA
LEONARDO DA VINCI
RAFAEL
MIQUEL ÀNGEL
CARAVAGGIO
CORREGGIO
VELÀZQUEZ
MESTRES RENAIXEMENT I DEL BARROC
TICIÀ
TINTORETTO
IL VERONESE

3.- MODELS I INFLUÈNCIES
Per al gran públic les seves pintures són fàcils de
reconèixer per les seves figures robustes i cossos
contundents, imbuïdes de la vehemència de
Miquel Àngel. Figures femenines que són reflex de
l’ideal estètic de l’època, i que són clarament
obeses, la qual cosa no deixa de semblar sorprenent
per a la cultura actual, que valora l’esveltesa. Per
tant, el cànon de bellesa femenina de Rubens
queda molt lluny de la delicadesa de Botticelli, i se
situa més a prop de la sensualitat de Ticià, però
amb cossos més exuberants, l’atractiu dels quals
contrasta amb els models de bellesa femenina
actual, que ens proposa la publicitat, ja des de finals
del segle XX, en el qual la migradesa de les carns
sembla el valor més preuat.
El seu sentit del color recorda l’escola veneciana, i
el tractament de la llum s’inspira en Caravaggio.
• ANTECEDENTS
- Models d’influència
1) Quattrocento: Mantegna (Pàdua).
2) Cinquecento: Miquel Àngel, etc.
3) Escola veneciana: color.
4) Classicisme barroc bolonyesos: Carracci.
5) Naturalisme barroc: Caravaggio.
6) Velázquez (pas cort espanyola).

3.- MODELS I INFLUÈNCIES
La Primavera o la Consagració de la Primavera, 1477-78.
Alexandro o Sandro Botticelli (1445-1510).
Quattrocento. Galleria degli Uffizi. Florència.
• MODELS D’INFLUÈNCIA
- Cànon de bellesa femenina
de Rubens molt lluny de la
delicadesa de Botticelli.

Crist Mort, 1490. Quattrocento. Escola Pàdua.
Andrea de Mantegna (1430-1506).
Pinacoteca di Brera. Milà.
- Punt de vist: Grandiositat i dramatisme
(no imprimeix color).
- Pintura escultòrica: austeritat.
- Perspectiva: escorç extraordinari
(protagonisme cos inert).
- Rostres afligits Verge i Magdalena
semblen superflus (segon pla).

3.- ESTIL DE L’AUTOR
B.- BIOGRAFIA. MODELS I
INFLUÈNCIES
Santa Anna, la Verge i el Nin, 1508.
Leonardo da Vinci (1452-1519).
Musée du Louvre. París.

INFLUÈNCIES
Sagrada família, 1518.
Rafael Sanzio (1483-1520). Museu del Prado.
Les tres Gràcies, 1504-05 (17 x 17 cm).
Rafael Sanzio (1483-1520). Museu Condé.

Volta Capella Sixtina, 1508-1512. Miquel Àngel Buonarrotti (1475-1564).
Vaticà: Escenes de la Gènesi (des de la Creació fins el Diluvi Universal).
• MODELS D’INFLUÈNCIA: El pecat original i l’expulsió del paradís.
- Estudis anatòmics: monumentalitat, volumetria i opulència de
les figures.

ESCOLA VENECIANA
TIZIANO (1490–1576)
El Sant Enterrament, 1559. Ticià (1490-1576).
- Cànon bellesa
femenina a prop
sensualitat de Ticià,
però amb cossos més
exuberants.
- Lluny models bellesa
femenina actual.

Les noces de Canà, 1563. Il Veronese (1528-1588). Museé du Louvre.
IL VERONESE
(1528–1588)

Baco i Ariadna, 1578. Jacopo Il Tintoreto (1518-1594). Palau Ducal. Venècia.
TINTORETTO
(1518–1594)

Venus, Adonis i Cupido, vers 1590.
Annibale Carracci (1560-1609).
Museu del Prado. Madrid.
El triomf de Baco i Ariadna, vers 1597-1600.
Annibale Carracci (1560-1609).
Fresc al Palau Farnese.
ESCOLA BOLONYESA
(CLASSICISME
BARROC): CARRACCI

Decapitació d'Holofernes, 1591. Caravaggio (1571-1610). Galeria Nacional d’Art Antic. Roma.
CARAVAGGIO
(NATURALISME BARROC)
- Il·luminació.
- Tenebrisme.
- Clarobscur.

Viatge a Itàlia (1600-1608)
Rubens rendeix homenatge als
mestres del tenebrisme com
Caravaggio i Correggio amb aquesta
obra que pinta a Roma.
INFLUÈNCIES
Adoració dels pastors, vers 1608.
St. Pauluskerk, Antwerp.

Adoració dels pastors, vers 1608.
St. Pauluskerk, Antwerp.
Oli sobre llenç
Nativitat, 1528-1530.
Il Correggio (1489-1534).
Gemäldegaleri. Dresden.
Oli sobre llenç

Durant la seva estada en la cort espanyola féu amistat
amb Velázquez, a qui impel·lí a visitar les col·leccions
d’art italianes, que tant admirava ell.
Reclamat per la cort espanyola (Felip IV)
La forja (“fragua”) de Vulcà, 1630. Oli sobre llenç (223 x 290
cm). Diego Velázquez (1599-1660).
Museu del Prado.
Felipe IV, vers 1626, retrat del jove rei.
Oli sobre llenç.
Diego Velázquez (1599-1660).
Museu del Prado.

INFLUÈNCIES
Torna a Flandes (1608)
- Principal artista d' Anvers.
- Ascens social.
- Redecoració dels temples després de
la Iconoclàstia Calvinista (1566-1585).
- Un dels primers grans retaules.
71.- Iconoclàstia. Doctrina contrària al
culte o veneració de les icones o
imatges sagrades, i a què decorin les
parets de les esglésies, que dominà el
món bizantí dels segles VIII i IX.
Terminologia PAU
Tríptic Alçament de la creu (detall), 1610.
Catedral d’Anvers.

Tríptic Alçament de la creu (detall), 1610. Oli sobre taula.
Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral d’Anvers.
3.- ESTIL DE L’AUTOR: B.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES

A.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES
Per tal de satisfer les demandes pictòriques de la
seva clientela, Rubens hagué d’obrir un taller, on es
formaren els pintors més destacats de la següent
fornada de pintors flamencs; artistes de renom com
Van Dyck, Jordaens i Brueghel van ser els seus
col·laboradors més notables, que s’especialitzaren en
aspectes concrets (decoració floral, figures de
gènere, retrats, etc), però sempre sota la marca de
pintura “a l’estil de Rubens”. El seu art va influir en
artistes de concepcions i èpoques diferents, i força
dispars com Watteau, Delacroix i Renoir.
A) BIOGRAFIA
• DIPLOMÀTIC. Al servei de noblesa i reis:
– Duc de Màntua.
– Maria de Mèdici.
– Carles I d'Anglaterra.
– Felip IV d'Espanya.
A) BIOGRAFIA
• FRUCTÍFERA CARRERA:
– Gran taller amb 200 col·laboradors.
– Anton Van Dyk.
– Jacob Jordaens.
– Jan Brueghel el Vell (fill de Pieter Brueghel el Vell).
• TRANSCENDÈNCIA SEVA OBRA:
– Jean-Antoine Watteau (final barroc i rococó, 1r ¼ s. XVIII).
– Eugène Delacroix (romanticisme, 1a ½ segle XIX).
– Pierre August Renoir (impressionisme, 2a ½ s. XIX).

A.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES
A més de Rubens, Sandro Botticelli (Quattrocento), Raffaello
Sanzio (Cinquecento), Il Tintoretto (escola veneciana), i Jean-
Baptiste Regnault (neoclàssic) plasmaren en alguna de les seves
pintures el motiu de les tres Gràcies (els 3 primers ho faran abans i
el darrer després).
Les tres Gràcies, 1504-05.
Rafael Sanzio (1483-1520).
Les tres Gràcies i Mercuri, 1564-1565.
Il Tintoretto (1518-1594).
La Primavera, 1477-78.
Sandro Botticelli (1445-1510).
Les tres Gràcies, 1799.
Jean-Baptiste Regnault (1754-1829).

El rei Felip IV va encarregar a Rubens la realització
d’una sèrie de pintures de tema mitològic per a
decorar la Torre de la Parada, un palauet de caça
situat a les afores de Madrid. Tanmateix, algunes de
les obres pintades durant aquest temps van
romandre en poder del pintor fins la seva mort.
És el cas de la taula de les tres Gràcies, avui
exposada al Prado. Rubens la va reservar per a si
mateix i formà part de la seva col·lecció particular
fins els seus darrers dies, perquè la seva condició
econòmica i social li va permetre de pintar per gust i
no per encàrrec.
Hélène Fourment, en desaparèixer el seu marit,
estigué a punt de cremar el quadre per la
sensualitat, segons ella pecaminosa.
Finalment, fou suposadament regalada, per Helena
Fourment, o bé subhastada (no n’hi ha acord) i, el
1640, el rei Felip IV d’Espanya l’adquirí.
3.- HISTÒRIA. LLOCS UBICACIÓ I PROCEDÈNCIA:
- Casa de Rubens.
- Col·leccions reials. Sales de l’Alcázar, Madrid.
- Inventariada 1866 en les voltes de Ticià, junt a
nus que Ticià pintà per Felip II.
- S. XVIII a punt de ser destruïda (conflictiva).
- Confinada Acadèmia San Fernando (sala nus).
- Abandó incomunicació 1838 (Isabel II):
Exposada amb la col·lecció general del Museu
del Prado.
- Número de catàleg: P01670.
Existeixen dos dibuixos preparatoris per a Les tres Gràcies; un es troba en el
Museu Nacional de Varsòvia i l’altre en el Courtauld Institute de Londres.
C.- HISTÒRIA 3 GRACIES RUBENS

“El impulso vital que emana de su prolífica obra, su extrema fecundidad, la
energía de su trabajo y la rapidez con la que ejecuta sus cuadros, le valieron
a Rubens la denominación de “Homero de la pintura”, por parte de
Delacroix. En efecto, Rubens aborda todos los temas con entusiasmo.
Alentados por una misma inspiración, lienzos profanos y religiosos, temas
mitológicos y retratos se suceden en una rápida cadena. Su carácter barroco
queda claramente reflejado en la forma, el movimiento, el ritmo, la
exuberancia del color y la sobrefiguración de los efectos, unas veces patéticos
y otras dramáticos, enfáticos, apasionados... Sin embargo, Rubens se somete
a las exigencias decorativas impuestas por los inmensos formatos de sus
composiciones. En ellas da muestras de un extraño sentido de la
escenificación, poblándolas de magníficos efectos de carácter dramático o
triunfal. Este estilo único, para el cual nos vemos obligados a inventar el
término de “rubeniano”, se basa en una exaltación sistemática de la energía,
el culto apasionado al movimiento y la búsqueda de efectos dinámicos.
Rubens realiza composiciones en diagonal o en espiral, crea movimientos
ascensionales y turbulentos, muestra preferencia por las poses inestables y
concede a los rostros una expresión animada. (...) La síntesis que Rubens
logra realizar entre su estilo clásico y su estilo barroco, le permite obtener un
resultado más entusiasta que una composición clásica y, al mismo tiempo,
más equilibrado que una obra barroca”.
Gilles Néret. RUBENS. Ed. Taschen.
4.- “APROXIMACIÓ A L’ESTIL DE RUBENS”

• ICONOLOGIA (del gr. Εἰκονολογία). DE L’OBRA:
1. f. Escultura i pintura. Representació de les virtuts,
vicis o altres coses morals o naturals, figurativament
o amb l’aparença de persones.
- Referència a les fonts clàssiques.
- Ideals estètics de l’època.
- Identificació amb persones de l’entorn (retrat).
- El quadre amb la vida de l’autor.
- Després de mort.
5.- SÍNTESI ESCOLA FLAMENCA I ICONOLOGIA DE L’OBRA
• ESCOLA FLAMENCA:
– Influència escola dels primitius flamencs (s. XV).
– Jan van Eyck, Rogier van der Weyden.
– Territori catòlic (corona espanyola).
– Església i burgesia demanden obres d’art.
• PINTURA BARROCA A FLANDES:
– Realisme.
– Expressió de moviment.
– Llum.
– Profunditat.
– Asimetria.
– Temes: Religiosos, mitològics, retrats, gènere, etc.
Les tres Gràcies, 1636-38. Oli sobre fusta (2’21 x 1’81 m)
Museu del Prado.

Imatge repetidament representada pels diferents corrents estilístics. Al principi de la
civilització grega anaven cobertes amb una fina túnica però, després, més
habitualment se’ls ha representat nues o poc cobertes. Rarament es fa referència a les
deesses de manera individual, i són la representació grega de la triple deessa arcaica,
present en moltes mitologies del món.
La iconografia més freqüent en la història de l’art, tant en escultura com en pintura, és
la representació que Rubens va fer de les tres deesses, en actitud de donar-se les
mans, i amb els cabells no ben recollits, en acte d’iniciar el ball, i es correspon a la
descripció literària d’Hesiode a la Teogonia. Probablement Rubens es va inspirar en les
diverses versions sobre el tema: com el grup hel·lenístic de la Catedral de Siena (tal
vegada admirat en el seu viatge a Itàlia, 1600-08) o l’estampa del gravador florentí,
Marcantonio Raimondi, molt divulgada en la seva època (influirà en Manet i Picasso) .
6.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART

Grup escultòric romà de la biblioteca Piccolomini. Duomo de Siena.

El Judici de Paris, vers 1515-12. Marcantonio Raimondi, sobre una obra de Rafael Sanzio.

Cova d’Angles sur Anglin, Vienne (Poitou-Charentes, França). Paleolític superior.
Des de molt antic, les
conegudes com les Tres
Venus són representades.
És difícil creure que,
llavors, es creés ja un
cànon premeditat, pot
ser pintaven les reunions
de dones nues que
visionaven o, tal vegada,
respon a un desig del
subconscient o a una
necessitat social de
grup,... Emperò “Les tres
Gràcies“ són aquí,
qualsevol que fos el
motiu.

Fris grec de Les tres Gràcies, s. V aC.

Les tres Gràcies. Relleu grec, vers any 100 aC.

Les tres Gràcies. Relleu romà, 200 a 150 aC.

Les tres Gràcies. Relleu en
recipient de plata.

Museu d’Òstia, segle II aC.

Representació de Les tres Càrites en una pintura al fresc, trobada a Pompeia, vers segle I.

Les Càrites. Fresc del s. I a Pompeia.
6.- LES TRES GRÀCIES
EN LA HISTÒRIA DE
L’ART

Judici de Paris en Herculano. Museu arqueològic de Nàpols.

Mosaic romà, segles I i II dC. Museu Nacional de Catalunya. Barcelona.

Mosaic romà. Villa Fuente Álamo a Puente Genil. Àglae, Eufròsine i Talia, filles de Zeus i d’Eurínome,
deesses de la bellesa, de l’encís i de l’alegria.

Judici de Paris. Mosaic trobat a Estepa, Sevilla (vers 500 dC).

Relleus romans, segle II dC (v. 115).
Musée du Louvre. Una de les interpretacions més antigues, encara que no és pintura.

Còpia romana d’original hel·lenístic, s. II dC. Reforma Nicolas Cordier. Musée Louvre. Troballa mont Caelius.

6.- LES TRES
GRÀCIES EN
LA HISTÒRIA
DE L’ART
Còpia romana d’original hel·lenístic, s. II dC. Reforma Nicolas Cordier. Musée Louvre. Troballa mont Caelius.

6.- LES TRES
GRÀCIES EN
LA HISTÒRIA
DE L’ART
Còpia romana d’original hel·lenístic, s. II dC.
Reforma Nicolas Cordier.
Musée du Louvre.
Descobertes en el mont Caelius.

Relleu romà. Museu del Bardo. Tuníssia.

Gràcies, a la dreta de la Venus de Cnido.
Sala de les Màscares dels Museus Vaticans.

La Primavera o la Consagració de la Primavera, 1477-78.
Alexandro o Sandro Botticelli (1445-1510).
Quattrocento. Galleria degli Uffizi. Florència.
- Cànon de bellesa femenina
de Rubens molt lluny de la
delicadesa de Botticelli.
6.- LES TRES GRÀCIES EN HISTÒRIA DE L’ART

6.- LES TRES GRÀCIES EN
LA HISTÒRIA DE L’ART
1497, Renaixement alemany.
Albrecht Dürer (1471-1528)

6.- LES TRES
GRÀCIES EN
LA HISTÒRIA
DE L’ART
Rafael Sanzio (1483-1520).

6.- TRES
GRÀCIES EN
LA HISTÒRIA
DE L’ART

Les tres Gràcies, 1519. Antonio Allegri Il Correggio (1489-1534).

6.- LES TRES GRÀCIES I EL JUDICI DE PARIS EN LA Hª DE L’ART
Eris o Eride, deessa de la Discòrdia, molesta por no ser convidada a las noces de Tetis i
Peleo (pare d’Aquiles), quan tots els déus ho estaven, tramà la venjança sembrant la
discòrdia entre els convidats: es presentà al banquet, i llençà sobre la taula una poma d’or,
amb la paraula kallisti inscrita (“per a la més bella”). La Poma de la Discòrdia provocà la
baralla entre Afrodita-Venus, Hera-Juno i Atenea-Minerva, que la reclamaven. Zeus-
Júpiter encomenà l’elecció a un jove, Paris, fill del rei de Troia. Hermes-Mercuri, déu
missatger fou enviat amb l’encàrrec del Judici sol·licitat; localitzà el príncip-pastor i li
mostrà la poma, que havia de lliurar a la deessa que considerava més bella. Zeus esperava
de Paris un judici imparcial, en haver viscut allunyat del món i de les passions humanes.
Cada deessa oferia, per convèncer l’improvisat jutge, fins el suborn: Hera, esposa de Zeus,
tot el poder que desitgés o, també, el títol d’Emperador d’Àsia; Atena, deessa de la
intel·ligència i la guerra, la saviesa o vèncer totes les batalles; Afrodita, li oferí l’amor de la
més bella dona del món. I Paris decidí Afrodita, decisió de greus conseqüències pel seu
poble, perquè Helena (la més bella dona) era esposa de Menelao, rei d’Esparta. I en un
viatge a Esparta, Paris raptà Helena i la dugué a Troia (provocant la guerra).
Vàries versions del judici: 1) Les tres deesses es nuaren per mostrar la seva bellesa al
mortal; 2) Tan sol ho va fer Afrodita i, per això, guanyà; 3) Cap deessa: nega la possibilitat
del nu. Sigui com fos, el tema del Judici de Paris ha possibilitat, als artistes, retratar tres
dones nues idealment belles, així Les tres Gràcies i El Judici de Paris, artísticament, són el
mateix motiu: composar tres vistes que agrupen el conjunt de l’anatomia de la dona.

El Judici de Paris, vers 1515-12. Marcantonio Raimondi, sobre una obra de Rafael Sanzio.
La part dreta inspirà a Edouard Manet per Dejeuner sur l’herbe. La part esquerra
sembla que fou inspiració per Les mademoiselles d’Avignon de Picasso.
A dalt i entre núvols, Zeus, en
el seu tron, amb els raigs i la
seva àguila, observa l’escena
amb altres divinitats com
Ártemis (mitja lluna en el
front), Helios amb el carro…I
la Victòria corona a la deessa
vencedora.
Composició equilibrada: les
deesses estan nues en un
món, on és allò més natural,
no n’hi ha desigualtat davant
el que arbitra o el jutge.

49
LE DÉJEUNER SUR L’HERBE.
EL DINAR CAMPESTRE O L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863).
ÉDOUARD MANET (1832-1883).
MUSEU D’ORSAY. PARÍS. IMPRESSIONISME.

NO
LES DEMOISELLES D’AVIGNON O SENYORESTES DEL CARRER D’AVINYÓ (1907)
PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)
MUSEU D’ART MODERN DE NOVA YORK (MOMA). CUBISME.

Lucas Cranach el vell (1472-1553).
El Judici de Paris, vers 1540.
Lucas Cranach el vell (1472-1553) entre 1508 i 1535,
ja va entendre que el motiu era el mateix.
Gotha, Stiftung Schloss Friedenstein, Schlossmuseum.
Hermes, sense casc, senyala Eros i
una deessa segueix direcció vara.

El Judici de Paris, 1512-41. Renaixement.
Curiós: Hermes com ancià amb casc
alat i, enlloc de poma, du una bola de
cristall amb una inscripció llatina.

El Judici de Paris, 1926-29.
Metropolitan Museum of Art. Nova York (MOMA).
Tres deesses nues i Paris no és un
pastor, sinó un guerrer, com en
altres versions de Cranach.
Hermes du una bola de cristall i
Atena, amb capell de plomes,
senyala Eros, a punt de disparar la
fletxa.

Jacopo Pantormo, 1533.

Les trois Grâces, 1561-62. Marbre. Musée du Louvre.
Monument que conté el cor del rei d’Henri II.
Germain Pilon (1528-1590). Escultor de les tombes dels reis
francesos del segle XVI. Renaixement a França.

Les tres Gràcies i Mercuri, 1564-65. Jacopo Robusti Il Tintoretto (1518-1594). Palau Ducal de Venècia.
Encara que amb postura rebuscada, al mestre li agrada representar les tres Càrites.
Imatges que pretenen demostrar
el bon govern dels Ducs en la
ciutat de Venècia. Àglae (la
brillant), Talia (fa brotar i créixer la
vegetació), i Eufròsine (l’alegria
interior), triple encarnació de la
gràcia i la bellesa. Aquí junt a
Mercuri, déu del comerç i símbol
de la prosperitat de la
Sereníssima República, els
ingressos de la qual procedien
majorment del comerç. Figures
nues, que cobreixen el sexe amb
un drap, i presenten un escorç per
accentuar el moviment de la
composició, així com Mercuri, el
cos del qual es projecta cap a
l’espectador.

El Judici de Paris.
Joan de Joanes (Vicente Juan Masip; Fuente la Higuera, València, v. 1523-
Bocairent, Espanya, 1579), Renaixement.
Museu de Belles Arts de València.
Impossible distingir les
deesses, mateixa postura
i mirada, si no és per què
una porta llança i l’altra
fletxa.

Natura adornant Les tres Gràcies.
Peter Paulus Rubens (1577-1640) i
Jan Brueghel el vell.
Pieter Paul Rubens té totes les
variants imaginables de les tres
Gràcies, bé com les Càrites o amb el
títol de Judici de Paris.

6.- LES TRES
GRÀCIES EN LA
HISTÒRIA DE L’ART
Oli sobre fusta (2’21 x 1’81 m).
Museu del Prado.

EN LA HISTÒRIA DE
L’ART
El desembarcament de Maria de
Mèdici a Marsella, 1922-25.
Oli sobre fusta (394 cm × 295 cm).
Musée du Louvre.

Les tres Gràcies
Peter Paulus Rubens (1577-1640)

No es veu la poma i les tres deesses,
nues i sense atributs, es presenten
davant Paris, l’artista que toca el
violoncel, amb altres instruments
musicals, escultures, i pinzells pel terra,
junt a l’escut d’Atena.
Hermes, volant des del cel, sembla
contemplar l’escena en el moment en
què Afrodita, amb una garlanda de flors
a la mà, promet els amors de la bella
Helena, que pot estar representada per
la dona del centre amb el propi Paris.
L’educació de Maria de Mèdici i el Judici de Paris, 1621.
1ª INTERPRETACIÓ

Atena, asseguda i amb casc corinti, sosté un
llibre i personifica la saviesa, i la reina com una
nina. Motiu pres del cristianisme: Santa Anna
educant la Verge (s’unifica mitologia i
cristianisme.
Darrere la nina, Venus amb una corona de flors
o bé Flora nua i dempeus, simbolitza la bellesa
de la reina, i altres dues dones nues. A
l’esquerre, Orfeo toca el violoncel, demostra la
formació musical d’una dama. Mercuri amb
escorç (part superior llenç) serà l’encarregat
d’ensenyar a la reina l’art de l’eloqüència. La
formació es completa amb els busts a primer
pla (simbolitzen filosofia i ciència); al terra un
instrument musical, un escut i una paleta
recorden la resta de disciplines.
Técnica de Rubens: il·luminació daurada amb
contrasts lumínics, accentuats pels tons
brillants, sobretot vermellons (influència
veneciana, Il Tintoretto).
L’educació de Maria de Mèdici i el Judici de Paris,
1621. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
ALTRA INTERPRETACIÓ ICONOGRÀFICA

Les Gràcies, 1628-30.
Oli sobre taula (47’5 x 35 cm).
Galeria Palatina, Palazzo Pitti. Florència.

El Judici a Paris, 1632-35.
National Gallery (Londres)
Paris ofereix la poma a Afrodita,
entre les altres dues deesses, ben
identificades, en aquesta com en
altres versions, pels atributs.
Atena deixa al seu costat el casc,
l’espasa i l’escut (reflecteix el cap
de Gorgona Medusa). A una
branca posa l’animal consagrat a
ella, l’òliba (“lechuza”). El petit
Cupido alat acompanya a
Afrodita. Hera el gall d’indi (“pavo
real”) al seu costat.
En el cel s’endevina la figura de la Erinia o Fúria de la
guerra, amb la torxa a la mà i el fuet (látigo) a l’altra, en
un cel casi turmentós, perquè el quadre és, a la vegada,
dramàtic i tranquil. La seva presència augura la tragèdia
del veredicte: la conseqüència, la Guerra de Troia.

Rubens composa, en un
sol instant, tot un
discurs narratiu. És el
moment de tensió:
Paris estén la poma,
però encara no ha pres
la decisió, donat que
Afrodita i Hera el miren
expectants.
National Gallery (Londres)
Aquí, ni Hermes ni Paris donen l’esquena i les deesses són apercebudes a la vegada, no
individualitzades. Es posa èmfasi en la bellesa i les sensuals maneres, no en l’adjudicació
del premi de bellesa a una sola d’elles. Paris, assegut sota l’arbre, garrot de pastor i el ca
fidel als seus peus. Al fons les ovelles pasturen pel prat. Darrere, Hermes amb barret alat
contempla l’escena.

El Judici de Paris, 1638-39. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.
Es creu que el rostre d’Afrodita és el de la segona esposa de Rubens, Hélène Fourment.

En la versió del 1639, Hermes (Mercuri) és qui lliura la poma a Paris i li mostra les tres
finalistes, reconegudes pels símbols: esquerre Atena (Minerva), a terra l’òliba, casc i escut;
dreta, Hera (Juno) indiot; i al centre, Afrodita (Venus) i l’amoret aferrat a la seva cama.

El Judici a Paris, vers 1590-1606.
Akademie der Bildenden Künst. Viena.

National Gallery. Londres.
Paris mateixa postura que quadre
de 1606, assegut d’esquena a
l’espectador, i du també pell de
caçador al cap. En canvi, les
deesses, mostren el cos femení en
diferents postures. Afrodita, en el
centre, rep la corona que ve del
cel. A la seva dreta, Hera es
mostra irritada per la decisió, i a
la seva esquerra, mirant cap a
altre costat, Atena amb
l’armadura als seus peus. El riu
Escamandro, representat amb un
càntir d’aigua, contempla l’escena
a la dreta, acompanyat d’una
nimfa, igual que altres dues
figures, tal vegada uns sàtirs,
darrere d’Hermes (se’l reconeix
per la vara i el barret alat).

Les tres Gràcies.
Giovanni Martinelli (1600-1659, italià lligat a Florència).

Il·lustració de la metamorfosi d’Ovidi amb el Judici de Paris, 1677.

El Judici de Paris, 1881-83. Luca Giordano o Lucas Jordán. Museu Hermitage. Moscou. Barroc.

El Judici de Paris, 1885. Luca Giordano o Lucas Jordán. Galeria Pallavicini. Roma. Barroc.

6.- LES TRES
GRÀCIES EN LA
Les tres Gràcies.
Jean Baptiste van Loo (1684-1745).

6.- LES TRES
GRÀCIES EN LA
El judici de Paris, 1718. Rococó.
Jean-Antoine Watteau (1684-1721).
Museo del Louvre, Paris.

6.- LES TRES GRÀCIES EN LA
Afrodita recull la poma, mentre mira cap a dalt a un
amoret que li col·loca la corona. Hera s’eleva (indiot
“pavo real”) seguida d’Atena (armes).
El Judici de Paris, 1754
François Boucher (1703-1770).

El Judici de Paris, 1757. Anton Raphael Mengs (1728-1779). Hermitage. Moscou.

Les Tres Gràcies, 1763.
Charles van Loo (1705-1765)
6.- LES TRES
GRÀCIES EN LA

Les tres Gràcies. Fragonard (1732-1806). Rococó.

El Judici de Paris, 1820.
Varó Jean-Baptiste Regnault (1843-1871).
Neoclassicisme francès.
EN LA HISTÒRIA DE L’ART
Originalitat: Les deesses col·locades
en tres plans superposats.

6.- LES TRES
GRÀCIES EN LA
Fotografia de Alecio de Andrade en 1970.
Tres monges contemplen el quadre Les
tres Gràcies de Jean-Baptiste Regnault
(1793), en el Museu del Louvre, París
(França).

Judici de Paris.
George Frederick Watts (1817-1904).
Associat al moviment simbòlic.

Mart desarmat per Venus i Les tres
Gràcies, 1822-24. Neoclassicisme.
Jacques-Louis David (1748-1825).

Les tres Gràcies de 1817 i de 1842.
Bertel Thorvaldsen (1770-1844).

Antonio Canova (1757-1822).

Les tres Gràcies.
Pasquale Romanelli (1812-1887).
Còpia de l’obra de Canova.

Les tres Gràcies, 1831. Neoclassicisme.
James (Jean Jacques) Pradier (1790-1852).
Musée du Louvre.

A finals del segle XIX irromp en l’art una
nova eina, un nou suport, una nova
tècnica: LA FOTOGRAFIA.

El Judici a Paris, 1862-64. Postimpressionisme.
Paul Cèzanne (1839-1906). Col·lecció privada.

Les tres banyistes.
Paul Cèzanne (1839-1906). Postimpressionisme.

El Judici de Paris (comprada pel Prado en 1882). Federico Jiménez Fernández (Madrid, 1841-
1910). Curiosa al·legoria del mite, parodia el cèlebre judici entre tres … gallines i un gall.

El Judici de Paris. Calendari de 1895.
Alphonse Mucha (1860-1939).
Renaissance café.

El Judici a Paris, 1904. Oli sobre llenç.
Enrique Simonet Lombardo (València, 1866- Madrid, 1927).

Les tres Gràcies , 1908.
Kazimir Malevich (Rússia, 1878-1935).
Creador del suprematisme (formes
geomètriques fonamentals junt a
constructivisme).
EN LA HISTÒRIA DE
L’ART

Franz Ritter von Stuck
(1863-1928).
6.- LES TRES
GRÀCIES EN LA
HISTÒRIA DE
L’ART

Ernst Ludwig Kirchner (1880-1938).
Expressionisme.
EN LA HISTÒRIA DE
L’ART

El Judici a Paris, 1914. Impressionisme.
Pierre-Auguste Renoir (1841-1919). Pintura tardana (l’autor molt malalt d’artritis)
Phillips Memorial Gallery. Washington.

1920. Pere Pruna Ocerans (Barcelona, 1904-1977). Estil figuratiu conservador, en contrast amb les
avantguardes europees del moment.

Les trois Graces, 1920.
Pierre Girieud (1876-1948).
Participa en la creació de l’art modern:
Salon dels Indepéndents 1905.
EN LA HISTÒRIA DE
L’ART

Tres dones en la font, 1921.
Pablo Picasso (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973).
El revolucionari Pablo Ruiz Picasso
renuncia als seus principis "....la
dona quant més nua millor",.... I fart
de veure-les nues, les vesteix i, a la
vegada, baixa les deesses a la terra.

Esbós de llapis sobre paper, 2010.
Creat per Diego Negrete Giribaldi
Tres dones en la font, 1921.
Pablo Picasso.

Les tres Gràcies, 1921. Pablo Picasso. Classicisme.
Picasso barreja dues obres exemplars:
"Les tres Gràcies" de Rubens amb les
seves “Senyoretes d’Avignon“.
Les tres Gràcies. Acrílic sobre llenç (100 x 70 cm).
Pablo Picasso. Precubista.

6.- TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART
El Judici de Paris.
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)

EN LA HISTÒRIA DE
L’ART
José de Togores.

Pancho Gutierrez Cossio.
EN LA HISTÒRIA DE
L’ART

Les trois Belles o Les trois Grâces, 1926 i
1950. Ossip Zadkine.

EN LA HISTÒRIA DE
L’ART
Les tres Gràcies, 1830-38. Aristide Maillol
(1861-1944, Rosselló francès).

Les tres Gràcies, 1830-38. Aristide Maillol (1861-1944, Rosselló francès).

André Louis Derain, 1939.

Rafael Zabaleta.

René François Ghislain Magritte, 1946.

Antonio Saura (Osca 1930-Conca 1998).

El Judici de Paris.
1950 (dalt), 1963 (dreta i a sota).
Salvador Dalí.

Les tres Gràcies, 1970 i 1973.
Salvador Dalí.

Les tres Gràcies de Jan Saudek (1935-).

Les tres Gràcies. Fotografia inspirada en Rafael
(anterior a Rubens) de Joel-Peter Witkin (1939-).

6.- LES TRES
GRÀCIES EN LA
HISTÒRIA DE
L’ART
Fotografia de Della GRACE,
titulada Three Graces, 1992.

El Judici de Paris, 1994. Antonio Mingote (Barcelona, 1919-).
Tres deesses de grans mides distorsionades, en comparació a un jove Paris, elegantment
vestit, que du a la mà la poma de la discòrdia. Mingote és un dibuixant humorístic català.

Les tres Gràcies. Juan Barjola
(Badajoz, 1919-Madrid, 2004).
Les tres Gràcies, 1997. Antoni Pixot
(Figueres, 1934-). Du el llegat de Dalí.

Les tres Gràcies. Influència de l’art brut i el graffiti)
Eleazar (Siles, Jaén, 1954- taller a Barcelona).

Les tres Gràcies.
Mariano Vargas.

Anònim, publicat per Tania Cristiano.

Les tres Gràcies amb ganivet.
Natalie Shau.

Les tres Gràcies.
D’esquerra a dreta, Alexandra, Marie-Chantal i
Pia, les tres germanes Miller.

Stefan Blondal, 1998
Normunds Braslins
Neil Moore, 2005
Juan Barjola, 2003
6.- LES TRES GRÀCIES EN L’ART

Isidro Gosalvez

Yvonne Jeanette Karlsen, 2008

Judici de Paris, 2008.
Verónica Analía Aguirre
(San Rafael, Mendoza,
Argentina, 1979-).
Missatge de l’artista: Tota dona és una artista, i són els “draps” els que ens fan
representar un o un altre paper. Afrodita és Marilyn Monroe, la guerrera Atena
du roba urbana, i Hera és una dona sexuada, pot ser la típica dona objecte.

Debbie Han Wins, 2009. Sovereign Asian Art prize.

Isabella Brandt
Helena Fourment
Les Tres Gràcies. Dagaro. Edició: 99. Escultura en bronze (20x48x30cm).

El Flamenc. Patrimoni Cultural immaterial de la Humanitat. Dilluns 29 novembre 2010

 http://museoprado.mcu.es
 www.museodelprado.es/coleccion/...on.../las-tres-gracias/
 es.wikipedia.org/wiki/Las_tres_Gracias_(Rubens)
 es.wikipedia.org/wiki/Cárites
 www.historia-del-arte-erotico.com/tres_gracias/home.htm
 www.civilopedia.com/.../las-tres-gracias-o-carites
 www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/1193.htm
 www.jdiezarnal.com/artepinturalastresgracias.html
 http://www.slideshare.net/piluchi /.../historia-visual-de-las-tres-gracias. Las tres Gracias
(Belleza, Júbilo y Festividades). 2010
 Elena Gallardo Paúls. elenegp.wordpress.com/.../catalogo-de-algunas-interpretaciones-
el-juicio-de-paris-en-la-historia-de-la-pintura
 artedibujosfotosimagenesobraspinturas.blogspot.com
 leaimnetz.wordpress.com/2010/.../el-juicio-de-paris
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Ed. 62, Col·lecció El
Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, oct del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43.
Més informació de pàginas d’Internet on trobar referèncias a imatges sobre mitologia:
http://homepage.mac.com/cparada/GML/Images.html
http://www.mlahanas.de/Greeks/Mythology/ListGreekMythologyImagesA.html
http://www.historia-del-arte-erotico.com/tres_gracias/
http://www.philipresheph.com/demodokos/helen/jupar.htm
http://usuarios.lycos.es/anapiru/ANACLASSICA/mitoarte.htm
8.- BIBLIOGRAFIA

39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to 39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS

Similar to 39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS