2. FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Las Meninas o La família de Felip IV
Pintor Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Sevilla,
1599-Madrid, 1660)
Cronologia Vers 1656
Estil Barroc
Localització Museu del Prado (Madrid)
Tècnica i suport Oli sobre llenç
Dimensions 3,18 m x 2,76 m
Tema i gènere A primera vista sembla un RETRAT col·lectiu de
la infanta Margarita i els seus acompanyants, però
una mirada més atenta indica que, segurament,
l’objectiu del pintor era el retrat dels reis, o potser
només un joc de miralls, o un al·legat a favor del
reconeixement social de la figura de l’artista o...
41. Las Meninas
3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
Las Meninas (1656), pintura a l’oli
sobre llenç, fou pintat per
Velázquez a meitat del segle XVII,
durant el regnat de Felip IV
(1605-1665) de la casa dels
Àustria. En el segle XVII es va
produir un gran enfrontament
entre l’Europa catòlica i l’Europa
protestant, Holanda se separa
d’Espanya i comença a apropar-
se a Anglaterra (Guerra dels 30
anys i pau de Westfalia).
Moment quan es va fer palès el
començament del declivi de
l’imperi dels Àustria, tot i que
Portugal i Espanya van
consolidar la colonització del
Nou Món, i Espanya continua
dominant Flandes, Nàpols i
Llombardia (Milà).
Diego Rodríguez de Silva i Velázquez
Felip IV a cavall (1635-1636)
Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm)
Museu del Prado, Madrid
4. EUROPA CATÒLICA
- Imperi dels Àustria
- Portugal
- Itàlia
ABSOLUTISME
- Burocràcia nombrosíssima
- Règim fiscal desigual
- Crisi agricultura
- Fronts militars
GUERRA DELS 30 ANYS (Europa central, principalment
Alemanya)
Flandes i Holanda: entre protestants i catòlics o partidaris
de la reforma o la contrareforma
(1618-1648)
EUROPA PROTESTANT
- Anglaterra
- Holanda
- OPOSICIÓ RELIGIOSA
- OPOSICIÓ POLÍTICA
MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA
• Cronologia de l'obra: 1656 .
• Context històric: segle XVII.
• COLONIALISME ESPANYOL:
- Nou món
- Flandes
- Nàpols
- Llombardia
• IDEOLOGIA:
- Contrareforma: Concili de Trento
• CULTURA: REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
- Galileo Galilei (1564-1642)
- René Descartes (1596-1637)
- Johannes Kepler (1571-1630)
- Isaac Newton ( 1642-1727)
1.- CONTEXT HISTÒRIC AMPLIACIÓ !!!
5. Al albors del segle XVIII, després del
regnat de Carles II (1665-1700), es va
produir un canvi de dinastia a Espanya
i la consolidació dels Borbons
francesos (Felip d’Anjou com Felip V)
enfront dels Habsburg.
Anònim
Retrat de l’Infant Carles, després Carles II
inspirat en el de Velázquez del Prado
Palau de Versalles
1.- CONTEXT HISTÒRIC
Luca Giordano?
Retrat del bust de Carles II
(vers 1698)
6. DIEGO
RODRÍGUEZ
DE SILVA Y
VELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del barroc espanyol
És un dels màxims exponents
de la pintura espanyola i una
figura indiscutible de la pintura
universal.
1.1.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
7. Pintor sevillà del Segle d’Or, dedicat a
l’estudi de la pintura, des dels onze anys,
que va contribuir a ennoblir l’art barroc
espanyol, en un moment que les arts
estaven controlades per l’església i per la
Cort.
Diego de Velázquez es va formar en
l’ambient contrareformista espanyol, tot i
que no es limità a l’estilisme espanyol: els
seus viatges a Itàlia li suposaren afany de
superació i riquesa estètica.
La seva pintura evoluciona a partir dels
coneixements i la pràctica adquirida en les
tres anys d’estança a Itàlia i, als quadres,
reflecteix la influència de Caravaggio,
Tintoretto o Tiziano.
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Autoretrat
Oli sobre llenç (103,5 x 82,5 cm)
Galleria degli Uffizi, Florència
1.1.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
8. Als 24 anys (1623) va ser nomenat pintor del
rei Felip IV i va començar a pintar retrats del
monarca, de la seva família i altres quadres
per decorar les mansions reals.
Diego Velázquez
Retrat Felip IV (vers 1626, retrat del jove rei)
Oli sobre llenç
(201 x 102 cm)
Museu del Prado, Madrid
1.1.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
9. Té un catàleg de 120-125 obres.
És un dels més grans artistes
de la història de l’art, va ser un
gran referent per Manet, el qual
defineix a Velázquez amb una
frase: “El pintor més gran dels
que han existit”. Tal com
afirmava Monet: “Velàzquez és
els pintor dels pintors”.
1.1.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
Autoretrat (1650)
(45,8x38 cm)
Museu de Belles Arts València
10. PRIMERA APROXIMACIÓ: A primera vista, es pot veure 1 home pintant un
quadre (a filla del rei?). Al costat de la infanta, hi ha 3 noies, 1 nin i 1 gos, més
enrere 1 senyor i 1 monja. Tots vesteixen d’època. Al final, sobre la paret ,un
mirall on es reflecteixen el rei i la reina i, al fons de tot, 1 home a la porta.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL 2.1.- PERSONATGES
No!
Capacitat de síntesi sí, però
precisió i vocabulari propi
matèria.
11. 1. Infanta Margarita
2. Doña Isabel de Velasco
3. Doña María Agustina
Sarmiento de Sotomayor
4. Mari Bárbola
5. Nicolasito Pertusato
6. Doña Marcela de Ulloa
7. Don Diego Ruíz Azcona
8. Don José Nieto
Velázquez
9. Velázquez (el pintor)
10. El rei Felipe IV
11. La reina Mariana
d’Àustria
L’obra representa una escena quotidiana, en una de les estances del “Alcázar”
(Alcàsser) de Madrid, on apareixen les següents persones:
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL 2.1.- PERSONATGES
12. 2.2.- TEMÀTICA
Són tantes les
interpretacions que han
originat Las Meninas
que, per aquest motiu, el
quadre s’ha guanyat el
sobrenom de “quadre
d’endevinalles”.
Diego Velázquez
Las Meninas o la Família de Felip IV
(1656)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
13. A primera vista sembla un
RETRAT de la filla del rei, la
infanta Margarita.
Diego Velázquez
Las Meninas o la Família de Felip IV
(1656)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
2.2.- TEMÀTICA
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
14. O... un RETRAT COL·LECTIU de la infanta
Margarita i els seus acompanyants.
Diego Velázquez
Las Meninas o la Família de Felip IV (1656)
Oli sobre llenç (318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
2.- ANÀLISI FORMAL
2.2.- TEMÀTICA
15. Una mirada més atenta indica que,
segurament, l’objectiu del pintor era el
retrat dels reis, o potser només un joc
de miralls...
Diego Velázquez
Las Meninas o la Família de Felip IV (1656)
Oli sobre llenç (318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
2.- ANÀLISI FORMAL
2.2.- TEMÀTICA
16. 5a etapa, després 2n viatge a Itàlia.
1) De quina deessa es tracta?
2) Quin nom rep l’àngel i què simbolitza?
3) Quin objecte sosté?
Diego Velázquez
(1649-51)
Oli sobre llenç (122 x 177 cm)
National Gallery, Londres
17. Velázquez.
El Primo
La Venus del mirall
Diego Velázquez
Venus del Mirall (1649-51)
Oli sobre llenç (122 x 177 cm)
National Gallery, Londres
5a etapa, després 2n viatge a Itàlia.
1) De quina deessa es tracta?
2) Quin nom rep l’àngel i què simbolitza?
3) Quin objecte sosté?
18. Diego Velázquez
Las Meninas o la Família de Felip IV
AUTORETRAT?
(1656)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
O…, un autoretrat de
Velázquez (el pintor).
2.2.- TEMÀTICA
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
19. I... per què no, un al·legat a
favor del reconeixement social
de la figura de l’artista? O...
2.2.- TEMÀTICA
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
20. 41. Las Meninas
Diego Rodríguez de Silva y
Velázquez
Sigui com sigui, Velázquez ha estat un referent
per a la pintura moderna i contemporània.
21. TÈCNICA. El pintor ha
utilitzat, en Las Meninas, la
tècnica de pintura a l’oli (l’oli
és d’origen vegetal) aplicada
amb pinzell sobre el suport
de tela.
LLUM. Hi ha dos focus de
llum, el focus principal que
entra a través de les
finestres, i l’altre focus es
troba al fons del quadre, on
la llum entra per la porta.
El pintor es recreà en la
il·luminació fent que
incideixi sobre les figures
en primer pla i submergint
en la penombra les que
s’allunyaven d’aquestes.
2.3.- ELEMENTS PLÀSTICS
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
22. LLUM. El joc de llum i
ombra ajuda a crear la
il·lusió d’espai en el
quadre. La llum que entra
per la porta del fons i el
seu contrast amb la foscor
del sostre i de la paret
lateral, a la dreta de
l’espectador, donen
profunditat a l’escena. En
definitiva, un tractament
dels efectes de la llum i
l’ombra a partir de
l’observació acurada i
directa del natural.
2.3.- ELEMENTS PLÀSTICS
Diego Velázquez
Las Meninas o la Família de Felip IV
(1656)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
23. Textures: duresa, rigidesa o suavitat? TEXTURA,
LÍNIES o DIBUIX, IMATGES: La pinzellada és
llarga, fluida i visible. Les figures estan
delimitades i els seus contorns queden
difuminats, i ressalten les línies corbes, és a dir,
és una representació figurativa de les imatges,
perquè es distingeixen els personatges.
2.- ANÀLISI FORMAL 2.3.- ELEMENTS PLÀSTICS
TEXTURA: Les formes etèries dels reis,
reflectides al mirall del fons de la sala, les
realitzà Velázquez amb el pinzell humitejat
amb més trementina que pigment i
acariciant més que pintant la tela.
24. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.3.- ELEMENTS PLÀSTICS
Diego Velázquez
Las Meninas o Família de Felip IV
(1656)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
CROMATISME. La paleta
és clara i lluminosa,
d’una gran riquesa de
colors i matisos. El
quadre es pot dividir en
diferents tonalitats: la
gama freda i la gama
càlida. Els colors càlids
emprats donen la
sensació que puguis
avançar fins els
personatges.
25. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
En el central hi ha la infanta Margarida,
filla dels reis d’Espanya, i les seves
Menines o dames de companyia (en
portuguès, donzelles d’honor, nom amb
que es coneixia les acompanyants dels
infants reals en el segle XVII). María
Agustina Sarmiento de Sotomayor, a
l’esquerra de la nina, que li ofereix
servicialment un búcar d’aigua en un plat
d’or; i Isabel de Velasco que, a l’altre
cantó la reverencia amb una lleugera
inclinació. A la dreta de l’espectador se
situa l’altra triada, que es compon de la
nana macrocèfala Mari Bárbola, el nin
Nicolasito Pertusato, en actitud lúdica, i
el mastí, que suporta impassible la
trepitjada d’aquest.
EIXOS ORGANITZADORS. Per llegir aquest obra hem de centrar la mirada en
tres aspectes: PERSONATGES, ESPAI i la MIRADA DEL PINTOR. Predominen
les línies verticals dins l'habitació, que organitzen els personatges de primer pla
en dos grups de tres persones.
1
2
26. La infanta Margarita es troba al centre de la composició, un factor que, unit a la
lluminositat que li ha conferit el pintor, la converteix en el personatge més
rellevant del quadre.
2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
27.
28. Al costat de la infanta Margarita, Les
Menines, Maria Agustina Sarmiento de
Sotomayor i Isabel de Velasco.
29. 1.- Infanta Margarita.
3.- Doña María Agustina Sarmiento de Sotomayor, a La dreta de la
nina, que li ofereix servicialment un búcar d’aigua en un plat d’or.
2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
30. 1.- Infanta Margarita
3.- Doña María Agustina
Sarmiento de Sotomayor
2.- ANÀLISI FORMAL
2.4.- COMPOSICIÓ
31. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
1
2
Isabel de Velasco que, a l’esquerra de la Infanta, fa reverència amb una
lleugera inclinació. Les anomalies físiques i els colors foscos dels
vestits dels components del segon grup, la triada dels nans/nins de la
Cort i el mastí, ressalten la bellesa i la claredat cromàtica dels vestits
dels altres tres.
32. 1.- Infanta Margarita
3.- Doña María Agustina
Sarmiento de Sotomayor
2.- Doña Isabel de Velasco
10.- El rei Felipe IV
33. Darrere dels petits personatges, en primer terme, conversen, mig amagats en la
penombra, la dama d’honor Marcela de Ulloa i un guardadames (Diego Ruiz
Azcona). A la banda esquerre, s’erigeix la figura escrutadora del mateix
Velázquez.
2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
34. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
2.- Doña Isabel de Velasco que, a la dreta de
la Infanta, fa reverència amb una lleugera
inclinació.
4.- Mari Bárbola (nana macrocèfala).
5.- Nicolasito Pertusato (el nin) i el mastí, que
suporta impassible la trepitjada d’aquest.
6.- Doña Marcela de Ulloa (dama d’honor).
7.- Don Diego Ruíz Azcona (guardadames).
8.- Don José Nieto Velázquez (aposentador).
35. 2.- Isabel de Velasco
4.- Mari Bárbola
5.- Nicolasito Pertusato
6.- Doña Marcela de Ulloa
7.- Diego Ruíz Azcona
8.- José Nieto Velázquez
2.- ANÀLISI FORMAL
2.4.- COMPOSICIÓ
36. 5.- Nicolasito Pertusato (el nin) i
el mastí.
2.- Doña Isabel de Velasco
4.- Mari Bárbola (nana macrocèfala).
37. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
Autoretrat de Velázquez que, amb una
mà aguanta un pinzell i amb l’altra la
paleta (realitzant la tasca de pintor de
Cort). La creu vermella de Santiago,
que porta al pit, fou afegida un cop mort
(pòstumament) per ordre del rei i és un
símbol del seu propi ennobliment, pel
qual lluità molt en vida.
38. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
Un gran llenç, que dóna l’esquena a l’espectador s’alça
davant de l’artista. Què està pintant? Aquest és un dels
enigmes sense resoldre d’aquest quadre.
39. Un gran llenç.
Estança del “Alcàzar” de Madrid
desprès de Las Meninas de
Diego Velázquez
40. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
La imatge, dempeus i sota un cortinatge, dels reis Felip IV i Mariana d’Àustria es
reflecteix al mirall de la paret del fons de la sala, devora la porta. L’home que
observa l’escena des dels graons i que descorre les cortines és José Nieto
Velázquez, aposentador de la Cort. El gest del seu braç fa que l’espectador
repari en el reflex dels reis al mirall. El punt de fuga del quadre es concentra en la
seva silueta.
41. Si no fos pel toc de llum que el
pintor donà al mirall, no
repararíem en els reis, fins i tot,
sembla que són un quadre més
dins l’estança. Aquest joc
visual, un tant enigmàtic, ens
permet obtenir més informació
de la resta de persones que hi
ha a l’espai representat.
La instantaneïtat
(fotogràfica) del
moment es pot
observar en els
gestos dels
personatges, que
pareixen haver
estat alertats per
la cridada de
qualcú extern a
l’escena.
2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
42. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
És una instantaneïtat (fotogràfica): Quasi tots ens miren!
43. TEXTURA: Les formes etèries
dels reis, reflectides al mirall
del fons de la sala, les realitzà
Velázquez amb el pinzell
humitejat amb més trementina
que pigment i acariciant més
que pintant la tela.
10.- El rei Felipe IV
11.- La reina Mariana d’Àustria
dempeus i sota un cortinatge.
RECORDATORI !!!
44. 1.- Infanta Margarita.
2.- Doña Isabel de Velasco
(reverència amb una
lleugera inclinació).
8.- Don José Nieto Velázquez
(aposentador de la reina).
10.- El rei Felip IV.
11.- La reina Mariana d’Àustria.
45. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
El punt de fuga geomètric del
quadre (perspectiva lineal) és la
silueta de Don José Nieto
Velázquez (aposentador de la
reina amb posició destacada).
46. Diego Velázquez
Las Meninas o la Família de Felip IV
(1656)
Oli sobre llenç
(318 x 276 cm)
Museu del Prado, Madrid
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
2.4.- COMPOSICIÓ
47. El punt de fuga geomètric (perspectiva lineal): silueta de
Don José Nieto Velázquez (l’aposentador).
48. 8.- Don José Nieto Velázquez
(aposentador de palau).
Salvador Dalí
Don José Nieto Velázquez (1983)
Museu del Prado, Madrid
49. Estança del “Alcàzar” de Madrid
desprès de Las Meninas de
Diego Velázquez
Les parets de la sala
estan plenes a vessar de
quadres. Els que pengen
damunt del mirall són
còpies d’originals de
Rubens, fetes per Juan
Bautista del Mazo.
2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
50. ESQUEMA GEOMÈTRIC de la
composició de Les Menines.
Groc: Eix del centre de la imatge.
Blau: Eix del terç de la imatge.
Verd: Punt de fuga geomètric.
Vermell: Punt de fuga dels Reis.
2.- ANÀLISI FORMAL
2.4.- COMPOSICIÓ
51. 2.- ANÀLISI FORMAL 2.4.- COMPOSICIÓ
DISTRIBUCIÓ DELS ELEMENTS EN L’ESPAI PICTÒRIC: Tot està bastant
centrat, però és una composició no unitària, cada personatge té un valor
per si mateix.
52. PERSPECTIVA
Lineal
Establiment del punt i línies de fuga
Disminució gradual de la mida de les figures
Inclinació dels objectes respecte a
la perpendicularitat
Aèria
Direcció de la llum del quadre
Il·luminació dels objectes i intensitat del color
Representació de l’aire ambient
2.- ANÀLISI FORMAL 2.5.- PERPECTIVA
54. L’art barroc neix a Roma, al
voltant del 1600, impulsat pel
papa Sixt V, com una
culminació del Manierisme
(que havia sorgit en el segle
XVI com a reacció contra el
racionalisme renaixentista), i
amb l’objectiu de manifestar
la grandesa de l’Església
per mitjà de les arts
figuratives (és el moment de
Sant Pere del Vaticà).
3.1.- ESTIL: BARROC
El vocable Barroc va ser encunyat en sentit pejoratiu pels pensadors liberals
de principis del segle XIX per designar un art que consideraven decadent, i que
el relacionaven amb l’Antic Règim, l’aristocràcia i la Monarquia Absoluta.
3.- JUSTIFICACIÓ ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
55. Representa una reacció contra la
serenitat i l’equilibri dels cànons
del Renaixement. Ara, en
contraposició a l’equilibri, les
proporcions i l’harmonia de l’art
renaixentista, el Barroc valorarà
més el dinamisme i l’expressivitat.
3.1.- ESTIL: BARROC
56. 3.1.- ESTIL: BARROC
a) El barroc de la Contrareforma, que es
localitza a Portugal, sobretot a ltàlia,
Espanya i els dominis dels Habsburg,
on es manté la temàtica mística i
religiosa, amb la qual es pretén
comunicar d’una manera exaltada els
postulats del Concili de Trento.
L’art Barroc es va desenvolupar en el segle XVII i la 1a
½ del segle XVIII, després del Concili de Trento a
Itàlia. Però, aquest estil s’expressa de manera diferent
segons l’àrea geogràfica on es desenvolupa. Per
aquest motiu hi podem diferenciar:
b) El barroc de l’absolutisme, més classicista,
es desenvolupa a França i empra l’art com a
canal propagandístic.
c) El barroc protestant es troba a Holanda, on una burgesia, cada cop més poderosa,
s’apropia del mercat de l’art. Els seus temes preferits són les escenes quotidianes
d’interior i les natures mortes (bodegons).
57. El barroc utilitza una
iconografia directa i teatral
amb una gran ornamentació.
Va ser un estil sofisticat i
emocional, sovint extravagant.
Com a CARACTERÍSTIQUES
COMUNES destaquen
l’ornamentació, les línies
diagonals, la importància
donada a la llum, tot el que
hem observat, clarament, en
l’obra de Las Meninas.
3.1.- ESTIL: BARROC
58. 3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
Velázquez, el gran mestre del
barroc, rep influència de l’art
pictòric del passat i aprèn dels
grans mestres que li són
contemporanis com Peter Paulus
Rubens.
59. 67 no
DEPOSICIÓ O DAVALLAMENT DE LA
CREU (1611-1614)
PETER PAUL RUBENS
CATEDRAL D’ANVERS. BÈLGICA
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
60. Visitació de la Mare de Déu i Presentació de Jesús en el
temple, 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
Catedral d’Anvers. Bèlgica.
ESTIL RUBENS: Composicions de
grans tríptics.3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
62. F
A
M
Í
I
L
I
A
C
A
R
L
O
S
I
V
no
LA FAMÍLIA DE CARLES IV (1800-1801)
FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828)
MUSEU DEL PRADO. MADRID
Goya, gran admirador de Velázquez, es va inspirar en Las
Meninas per a realitzar la seva obra “La família de Carles IV”.
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
63. LE DÉJEUNER SUR L’HERBE. EL DINAR CAMPESTRE O
L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863). ÉDOUARD MANET (1832-1883)
MUSEU D’ORSAY. PARÍS. IMPRESSIONISTA
A la vegada, Velázquez deixarà la seva empremta
en el nou corrent dels impressionistes (Manet).
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
49
64. Diego Velázquez
Innocenci X (1650)
Oli sobre llenç (140 x 120 cm)
Galeria Doria Pamphili, Roma
Francis Bacon realitzarà el
“Retrat d’Innocenci X”, a partir
del de Velázquez.
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
65. Cap VI, 1949.
Primer vestigi en l’obra de Francis
Bacon del retrat d’Innocenci X, de
Velázquez. El crit primordial és el
tema més destacat en aquests
primers quadres, on tot el rostre
desapareix en la penombra, per a
centrar-se en la boca que crida.
Francis Bacon
Cap VI, retrat Innocenci X (1949)
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
66. Picasso va fer les seves pròpies versions del quadre i l’Equip
Crònica el quadre “ Interior de Las Meninas”.
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
67. 1957. Las Meninas. Picasso.
Las Meninas (after Velázquez)
1656. Las Meninas.
Diego Velázquez
68. 3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
Es pot establir un paral·lelisme entre l’estructura
compositiva de Las Meninas i El Guernica de Picasso.
72. EL MATRIMONI ARNOLFINI
(1434 dC)
JAN VAN EYCK
NATIONAL GALLERY. LONDON
I es creu que Velázquez es va
inspirar en el quadre de Jan van
Eyck per fer les seves Meninas.
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
20
73. Evidentment, Velázquez fou capaç d’assimilar l’art pictòric del seu temps i del
passat i, alhora, d’anar més enllà per crear una obra i una tècnica personal
innovadores.
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES
74. Les interpretacions, que
ha suscitat el quadre
de Velázquez, són força
variades, com hem
apuntat al principi del
comentari, i en podem
afegir unes quantes
més, com ara un intent
de pintar el seu senyor
Felip IV, ja que durant
els últims anys de la
seva vida no volgué ser
retratat per ell a causa
del sever realisme de
les seves obres, i
també, pot ser que
signifiqui un anar més
enllà de la realitat per
pintar la pintura
mateixa.
4.- ASPECTES ICONOGRÀFICS. SIGNIFICAT I FUNCIÓ
75. La primera interpretació seria que
Margarita va entrar a la
habitació, acompanyada del seu
seguici, mentre Velázquez
pintava a la parella reial que es
pot veure en el mirall.
L’altra interpretació apunta que, quan Velázquez
està pintant el quadre de Las Meninas, Felip IV
i Mariana d'Àustria estan observant l’escena i
per això estan reflectits al mirall.
4.- ASPECTES ICONOGRÀFICS. SIGNIFICAT I FUNCIÓ
76. 4.- ASPECTES ICONOGRÀFICS. SIGNIFICAT I FUNCIÓ
FUNCIÓ: Relacionada amb el
tema representat, la funció del
quadre és la de fer un retrat de
la família reial i, també,
decorativa, per la qual cosa
primer li van posar el nom La
família, nom en què es coneixia
(inventari de 1743), a partir del
segle XIX li van donar el nom
amb què es coneix avui dia.
El que sí se sap és que aquest
llenç fou molt estimat pel rei
Felip IV, que sovint presenciava,
acompanyat per la reina i les
infantes, les evolucions de l’obra.
El quadre fou destinat a una
estança de l’Alcàsser, on el rei
es resguardava dels calors de
l’estiu, lluny de qualsevol
activitat pública.
77. 5.- UBICACIÓ INICIAL
Pintura s. XVII del Reial Alcàsser,
Madrid. La façana meridional (dreta)
de l’arquitecte Juan Gómez de Mora
(1636). L’occidental (esquerra) és
anterior, tal vegada, del primitiu
castell musulmà.
Dibuix, de Filippo Pallota, de la
façana principal de l’Alcàsser en
1704, trenta anys abans de
l’incendi que el va destruir.
78. Palau Reial d’Orient, Madrid, construït sobre el solar de l’Alcàsser, quatre anys
després de l’incendi de la Nit Bona de 1734, en temps de Felip V. Grans tresors
artístics es varen perdre, entre ells 500 quadres, però es va rescatar Las
Meninas.
5.- UBICACIÓ INICIAL
81. Diego Velázquez
Retrat de l’infant Don Carlos (vers 1626-1627)
Oli sobre llenç
(209 x 125 cm)
Museu del Prado, Madrid
6.- ALTRES OBRES DE L’AUTOR
82. Diego Velázquez
La rendició de Breda o Les Llances
(1634)
Oli sobre llenç
(307 x 367 cm)
Museu del Prado, Madrid
6.- OBRES DE L’AUTOR
83. Diego Velázquez
Les filoses o la faula d’Aracné o el Somni d’Aracné (1654-57)
Oli sobre llenç (167 x 252 cm) (222,5 x 293 cm amb els afegits posteriors)
Museu del Prado, Madrid
6.- OBRES DE L’AUTOR
84. no
LES FILOSES O LA FAULA D’ARACNE (1657)
DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I VELÁZQUEZ
MUSEU DEL PRADO. MADRID
6.- OBRES
VELÀZQUEZ
85. LES FILOSES O LA FAULA D’ARACNÉ
6.- OBRES DE L’AUTOR
86. 6.- OBRES DE L’AUTOR Velázquez (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660) va
pintar Las Meninas quatre anys abans de
morir, en 1656.
87. ACTIVITATS
Qui fou Diego Rodríguez de Silva y Velàzquez?______________
On va néixer?
València: Xàtiva; Alcira; Alcàsser.
Castella: Valladolid; Zamora; Àvila.
Andalusia: Cadis; Sevilla; Màlaga.
Quin any va néixer?
En 1500
En 1599
En 1660
Qui era el rei en la seva època?
Felip II
Carles IV
Carles II
Felip IV
88. DIEGO
RODRÍGUEZ
DE SILVA Y
VELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del barroc espanyol
És un dels màxims exponents
de la pintura espanyola i una
figura indiscutible de la pintura
universal.
1.1.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
89. ACTIVITATS
Quin número correspon als títols de cada quadre?
Vella fregint ous (1618).
L’aiguader de Sevilla (1620).
L’adoració dels reis mags (1619).
1 32
91. 7.- CURIOSITATS Si unim els caps dels diferents personatges, es
forma l'estructura de la constel·lació anomenada
“corona borealis”, l'estrella central de la qual es
denomina Margarida, al igual que la infanta.
D'aquesta manera la continuïtat de la monarquia
recau en mans de Margarida, l'hereva de la família.
92. Déu ni do!!!
La infanta Margarita ha
esdevingut una bella
senyoreta. Els nan que
li alegraven el temps
d‘esbarjo ja no hi són.
Els temps han canviat!!!
Abans calia mostrar el
nombre de nans de
palau, car era un criteri
que mesurava el
prestigi de la Cort.
En època de crisi han quedat eliminats, no estaria ben vist. Velázquez ha canviat,
també el pinzell per la càmera de fotos, adaptant-se als nous mitjans tècnics. Tot i
que, malgrat ser una fotografia, “l’instant decisiu”, “aquell que s’ha volgut
immortalitzar”..., no ha variat...!. I les persones han hagut de posar quietes durant
hores!
Campanya publicitària del Corte Inglés, 2009.
7.- CURIOSITATS
94. ACTIVITAT: MISTERI DE MENINES
ENTREN ELS REIS...
Quins són els
personatges?
On estan els
personatges?
Què és?
Què n’hi ha?
Nom sencer
del pintor?
Què pinta?
A qui pinta?
Quins reis?
La Infanta. Nom?
Què evoca la paraula
“Menina”?
Aquí una
Menina. Nom?
Quina nana?
Qui és el nin
que juga?
Un frare i una monja?
95.
96. La infanta Margarita, la primogènita del rei amb 5 anys, ha
vingut per veure treballar a l’artista (personatge reial més
retratat pel pintor). En qualque moment, abans que
s’aixequés el “teló”, ha demanat aigua que, en aquests
moments, li ofereix la dama de genolls, de la seva dreta.
MISTERI DE MENINES
97. MISTERI DE MENINES
En el moment en què la Menina (...?) li acosta a
la princesa un petit búcar, el rei i la reina entren
en l’estança, reflectint-se en el espill de la paret
del fons.
98. MISTERI DE MENINES
Una a una, tot i que no simultàniament,
les persones congregades comencen a
reaccionar davant la presència reial. La
dama d’honor de la dreta (Menina ...?),
que ha estat la primera en adonar-se’n
de la seva presència, comença a fer la
reverència.
99. Velázquez ha notat, també, la seva
aparició, i para..., enmig del seu
treball, en un gest com si anés a
soltar la paleta i el pinzell.
MISTERI DE MENINES
101. MISTERI DE MENINES
I si ens pintés a nosaltres?
Si Velázquez pinta els reis que
posen fora del quadre, a l’espai que
ocupem els espectadors, d’alguna
manera, aquesta treta ens integra
dintre del quadre i ens fa participar,
perquè fusiona realitat i aparença.
102. Arriben els reis...
I els sorprenen a tots.
• Què dibuixa el pintor?
• Què diuen la resta dels
personatges?
• Comença per completar els globus a
partir de tot el que hem treballat
amb aquest comentari d’imatge, i
redacta la teva pròpia versió.
116. 28. 30. Grup complet
29. María Augustina Sarmiento i Infanta Margarita
31. 32.33. Grup complet
117. 34. Grup complet
35. Isabel de Velasco
36. 38. 39. María Augustina Sarmiento
37. María Augustina Sarmiento i Infanta Margarita
118. 40. El Piano
41. Nicolasito Pertusato
42. 43. 44. Isabel de Velasco, María Bárbola, Nicolasito Pertusato i el gos
45. Isabel de Velasco i María Bárbola
119. 46. Infanta Margarita i Isabel de Velasco
47. 48. Grup complet
49. María Augustina Sarmiento
50. 51. Isabel de Velasco
