42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)

42. El rai de la Medusa THÉODORE GÉRICAULT

Índex
0.- FITXA TÈCNICA
1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
1.1.- TEMÀTICA
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.1.- ELEMENTS PLÀSTICS
2.2.- COMPOSICIÓ
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- DEFINICIÓ I ORIGEN DE ROMANTICISME
4.2.- CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA ROMÀNTICA
4.3.- PRINCIPALS ARTISTES DEL ROMANTICISME: VIDA DE L’AUTOR
5.- CURIOSITATS
6.- BIBLOGRAFIA

0.- FITXA TÈCNICA
1.1.- TEMÀTICA
2.2.- COMPOSICIÓ
5.- CURIOSITATS
6.- BIBLIOGRAFIA
Índex

FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol El rai de la Medusa (La balsa de la
Medusa)
Autor Théodore Géricault: Ruan,1791-1824,París
Cronologia 1819
Estil Romanticisme
Localització Museu del Louvre, París
Tècnica Oli
Suport Llenç (tela)
Dimensions 4’91 m x 7’16 m
Tema L’estiu de 1816, la fragata francesa
“Medusa” naufragà en aigües de
Senegal.

La “Medusa” era una fragata francesa, que formava part d’una divisió de
quatre naus, enviada per França a Senegal per conduir-hi un grup de
funcionaris colonials.
1.1.- TEMÀTICA

1.1.- TEMÀTICA
La incapacitat i la imprudència del seu capità, un vell oficial reialista que havia
tornat a l’exèrcit amb la Restauració francesa i ignorava els avanços marítims de
l’època napoleònica, feren... que el vaixell “Medusa” ...

1.1.- TEMÀTICA
... feren ... que el vaixell
“Medusa” acabarà separant-
se dels altres del seu grup i
topant amb un escull (escollo,
roca), el 2 de juliol de 1816.

1.1.- TEMÀTICA
La situació, agreujada per una tempesta, es
feu insostenible i es va decidir l’evacuació
mitjançant un rai construït amb peces de
fusta, remolcat per unes xalupes.

1.1.- TEMÀTICA
Es donà la circumstància que el capità i els oficials (membres de la noblesa) es
reservaren les xalupes més segures (bots salvavides) i deixaren el rai (balsa)
per a la tripulació i aquells menys privilegiats del passatge.

1.1.- TEMÀTICA
Quan les cordes que unien el rai a les xalupes es van trencar, aquestes es
van allunyar i abandonaren el rai, és a dir, es desentengueren dels mariners, i
el rai va quedar a la deriva durant 13 dies, en els quals es produïren
ofegaments, motins i episodis de canibalisme per a sobreviure.

1.1.- TEMÀTICA
Finalment, el rai va ser rescatat el dia 17
d’aquell mes de juliol de 1816.
De les 150 persones abandonades a la
seva sort, allà en el mar, i embarcades en
el rai, només en varen sobreviure 15 i per
fer-ho van haver de suportar les
inclemències de la natura, l’angúnia i la
desesperació.

1.1.- TEMÀTICA
Dos dels supervivents, el cirurgià Henri Savigny i
l’enginyer naval i geògraf Aléxandre Corréard,
publicaren un fullet on explicaven la seva experiència a
bord del rai titulat ”Naufrage de la Frégate la Méduse”.

“El rai de la Medusa” (La balsa de Medusa) és l’obra més coneguda i famosa
del pintor francès Théodore Géricault, que utilitza aquest tema d’horror i de
violència com a instrument de denúncia política i reprodueix el moment en
què els supervivents albiren en l’horitzó el vaixell que ve a salvar-los.
1.1.- TEMÀTICA

1.1.- TEMÀTICA
És un quadre d’història contemporània que narra un assumpte d’actualitat, la
tràgica odissea viscuda pels nàufrags de la fragata “Medusa” a bord d’un rai.

1.1.- TEMÀTICA
Aquest fet tràgic li serví per fer pública la
hipocresia del règim monàrquic corrupte i
retrògrad (el dels Borbons de l’època de la
Restauració, amb Lluís XVIII).
Théodore Géricault
Lluís XVIII, rei de França

1.1.- TEMÀTICA
“En aquest rai s’hi va embarcar tota França, tota la nostra societat” (Michelet,
historiador de la revolució).
El resultat va ser una impressionant al·legoria d’una França a la deriva
(1819), després de la caiguda de Napoleó (1914).

Pintat en 1819, es va exposar en el Saló de París, però en no tenir un gran èxit
es va traslladar a Anglaterra. És un quadre realitzat amb la tècnica de l’oli sobre
llenç, de gran mida (4’91 m x 7’16 m), que representa la passivitat del govern
davant la tragèdia.
1.1.- TEMÀTICA

El predomini dels COLORS càlids permet l’apropament emocional a l’obra. La
PINZELLADA és ràpida i pastosa (densa), de colors violents, la qual cosa fa
que el CROMATISME destaqui per damunt del DIBUIX.
LLUM: L’escena
està il·luminada
com si hi hagués
un focus que
provoca un
clarobscur
(tècnica apresa de
Caravaggio).

D’altra banda, per aconseguir el negre tenebrós i lluent, que cercava per a
algunes zones del quadre, utilitzà betum, tot i que aquesta substància va
provocar un ennegriment del llenç i quedà malmès sens remei.
Betum

La COMPOSICIÓ del quadre és dinàmica amb un moviment
dramàtic (clarobscurs), en diagonal i ...
2.2.- COMPOSICIÓ

2.2.- COMPOSICIÓ
La COMPOSICIÓ del quadre és dinàmica amb un moviment dramàtic
(clarobscurs), en diagonal i està organitzada en dues construccions piramidals
(dos triangles) de clara influència barroca, que es travessen l’una amb l’altra.

2.2.- COMPOSICIÓ
La primera piràmide la dibuixen els vents que inflen el velam, juntament
amb l’onada gegant que amenaça l’embarcació

2.2.- COMPOSICIÓ

2.2.- COMPOSICIÓ
La segona piràmide, coneguda com a “piràmide de l’esperança”, és una
progressió de la desesperació fins a l’esperança, ja que va des les figures que
estan mortes (part inferior), la piràmide s’alça i passa pels moribunds i malalts
(centre del quadre), i fins arribar al personatge del cim (viu) que encarna la
perspectiva del rescat.

Destaca el dramatisme, un rai (balsa) en mig la
mar, un mar que està revoltat (enfurismat,
“enfurecido”), amb un cel ple de núvols i amb
vent, que amenaça amb enfonsar allò poc que
queda del rai.
2.2.- COMPOSICIÓ

Així, Théodore Géricault vol recordar la quantitat de temps que es va tardar en
rescatar els tripulants (13 dies, perquè no eren considerats importants en no ser
de la noblesa).
2.2.- COMPOSICIÓ

L’escena s’accentua pels colors obscurs
per deixar palès la tragèdia de la situació.
2.2.- COMPOSICIÓ

L’escena s’accentua pels colors obscurs
per deixar palès la tragèdia de la situació.
2.2.- COMPOSICIÓ
El rai de la Medusa, de José Manuel Ballester

Les postures de les figures
estan retorçades, corbes, no
n’hi ha posicions rectes.
Els seus rostres presenten un
enorme dramatisme i...
2.2.- COMPOSICIÓ

Els seus rostres presenten un enorme dramatisme i...
2.2.- COMPOSICIÓ

Els seus rostres presenten un enorme dramatisme i es poden apreciar un seguit de
reaccions humanes: des de la desesperació del pare que sosté el cos del fill mort, com
en una pietat laica (a l’angle inferior esquerre), fins l’agitació dels personatges de la part
davantera que estan eufòrics, esperançats en la salvació perquè divisen un vaixell lluny i, a
l’altre extrem del rai, es posen dempeus i agiten les seves robes; és a dir, n’hi ha un fort
contrast entre els personatges de la part posterior, pensatius, exhaurits i malenconiosos,
envoltats pels que ja han mort, enmig els malalts que es lamenten, i els de davant que
esperen la salvació.
2.2.- COMPOSICIÓ
La desesperació
del pare que
sosté el cos del
fill mort (pietat).
L’agitació dels
que divisen un
vaixell lluny.
Personatges
pensatius,
exhaurits
i malenconiosos.
Personatges
que ja han mort.

Les onades, que aixequen la part davantera de la fràgil embarcació, i el joc de
llums contraposades accentuen el dramatisme i el moviment d’aquesta
composició en diagonal. Els personatges s’endinsen dins el quadre. Aquesta
és, per tant, la realitat del fràgil rai i dels seus ocupants: debatre’s entre la vida i la
mort. D’una banda, la mort i la desesperança encarnades per l’onada fatal que
s’apropa, els niguls amenaçadors i el vent que els empeny mar endins,
allunyant-los del vaixell salvador. D’altra banda, la vida i l’esperança encarnades
en la minúscula nau “Argos” que s’albira en un punt llunyà de l’horitzó i que
representa la salvació.
2.2.- COMPOSICIÓ
Onada fatalLlum Núvols amenaçadors
Vent

Aquest desastre, la terrible odissea dels nàufrags de la fragata “Medusa” va
escandalitzar i commocionar profundament l’opinió pública francesa, que va
culpar al govern de la Restauració borbònica de designar oficials incompetents
que provenien de la noblesa, i això va originar un veritable escàndol polític.

L’artista, d’idees progressistes, critica al govern francès, que havia enviat
a Senegal la fragata Medusa, al manament d’un oficial retirat temps
enrere; la causa del desastre se li atribuïa a l’inepte capità, un aristòcrata
monàrquic, per la seva incompetència.

Després de viatjar a Itàlia, Théodore Géricault tornà a França amb desitjos de
fer una obra important on reflectir el seu aprenentatge italià. La seva idea era
trobar un tema, alhora, contemporani i monumental. Finalment, es decidirà per
naufragi de La Medusa.

Théodore Géricault, a banda de la dificultat d’escollir el moment de la tragèdia, el
precís moment en què el petit grup de supervivents divisen la possibilitat de la seva
salvació en la llunyania, tema en què havia de basar el quadre, es va documentar
exhaustivament sobre els fets (va dedicar molt de temps),...

 es va entrevistar amb alguns supervivents;
 va llegir l’obreta del cirurgià Henri Savigny i de l’enginyer naval i geògraf Aléxandre
Corréard, i va voler conèixer-los perquè li comunicaren, personalment, l’experiència amb
la intenció de conèixer de primera mà els patiments i l’angoixa pels quals van passar; ...,
Géricault es va documentar exhaustivament sobre els fets (dedicà molt de temps):

 va omplir el seu taller de restes humanes i va visitar manicomis per tal de realitzar
estudis i esbossos de diferents parts del cos humà abans iniciar l’execució de l’obra;
 visità sovint l’hospital per prendre apunts sobre els cadàvers i per assolir el cruel
realisme anatòmic, que es pot observar en la tela.
 També, es desplaçà fins a la costa per prendre apunts de la llum i la forma dels núvols i,
 fins i tot, féu construir una reproducció del rai de la Medusa, al fuster, que va col·locar
en el seu estudi, per tal d’observar el seu moviment sobre les ones.
Géricault es va documentar exhaustivament sobre els fets (dedicà molt de temps):
Esborrany del pare que
sustenta el cos del seu fill
mort (pietat laica)
Esborrany d’un dels
personatges morts
Estudi per a “El rai de la Medusa”
Estudi de braç i de mà, París, 1819.
Oli sobre tela, 18 x 33'5 cm
Estudi per a “El rai de la
Medusa”

Théodore Géricault va experimentar certes vacil·lacions a l’hora de triar l’escena exacta que
representaria al seu llenç. Els inicis del treball van ser lents i difícils. Es conserven un parell
d’aquarel·les sobre el naufragi de La Medusa que recreen episodis diferents.
En aquest estudi preparatori podem apreciar algunes diferències respecte a l’obra final: el vaixell salvador, el
mar, els cadàvers i la pròpia composició, aquí menys piramidal i amb un punt de vista lleugerament més baix.

Pel que fa a l’estil, Théodore Géricault cuida al
màxim els detalls. El detallisme amb què foren
tractats els nàufrags del llenç podria indicar que
el pintor cerca el màxim realisme, però
Théodore Géricault no pretén imitar la
natura, cerca denunciar un esdeveniment que
commogué la societat de la seva època.

..., així, els seus personatges,
desordenats, constitueixen un
embolic de cossos entortolligats,
que transmeten un sentiment
general d’angoixa.
Per fer-ho havia de trencar amb
l’esquema convencional neoclàssic ...,
El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David, 1784

L’obra té, emperò, qualque record neoclassicista que es nota en la línia.
Però més important és el dramàtic realisme d’aquests cossos, especialment el
del primer pla, hi ha influències de Miquel Àngel, Rubens o Caravaggio.

Mentre que per les dimensions de la tela, el rigor quasi escultòric amb el qual
executa els cossos, la correlació entre els gestos i els sentiments, són influències
de Jacques-Louis David. Ara bé, els protagonistes de l’escena es mouen
únicament per l’instint de supervivència, no hi ha autocontrol ni accions heroiques.

Théodore Géricault tingué com a models a:
 Miquel Àngel Buonarroti,
 Peter Paulus Rubens,
 Caravaggio i
 Jacques-Louis David.
Miquel Àngel, La creació d’Adam
Caravaggio, La vocació de Sant Mateu
Jacques-Louis David, El jurament dels Horacis
Peter Paulus Rubens, Les tres Gràcies

Miquel Àngel l’influencià amb el vigor escultòric i el dramàtic realisme dels
cossos.
Miquel Àngel, La creació d’Adam

Peter Paulus Rubens l’influencià amb el dinamisme barroc i la fogositat, un
sentit de la composició en oblic o diagonal.
Tríptic Alçament de la creu (detall), 1610. Oli sobre taula.
Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral d’Anvers.

Caravaggio l’influencià amb uns violents contrastos de llum i ombra (tècnica del
clarobscur).
Caravaggio, La vocació de Sant Mateu

Jacques-Louis David l’influencià amb el rigor quasi escultòric amb el qual
executa els cossos, la correlació entre els gestos i els sentiments i amb el
record neoclàssic que es nota en la línia.
Jacques-Louis David, La mort de Marat

La batalla de JenaAutoretrat
Théodore Géricault tingué també influències de:
 Vermet, pintor francès de batalles.

Morfeo i IrisSafo
Théodore Géricault tingué també influències de:
 Guérin, pintor francès, mestre del classicisme especialitzat en temes històrics.
Henri de la Rochejacquelein

“El rai de la Medusa” (La balsa de Medusa) és una obra ROMÀNTICA.

El romanticisme sorgeix a Europa
després de la caiguda de
Napoleó i és l’estil artístic que es
va desenvolupat des dels darrers
anys del segle XVIII fins a 1850
(primera meitat dels segle XIX);...
Jacques-Louis David, Napoleó creuant els Alps

...; coincideix amb l’oposició de
la burgesia a la Restauració de
l’Absolutisme i el retorn a
l’Antic Règim implantat pel
Congrés de Viena (1815), que
intentava esborrar qualsevol
vestigi de la Revolució Francesa.

El romanticisme es basa, fonamentalment, en la llibertat en l’art. L’ORIGEN és
la pèrdua de la fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifesta
pràcticament en tots els àmbits, tot i que la poesia i la música són els mitjans
d’expressió més idonis.
 L’art deixa de ser un servidor del poder (és una reacció violenta contra el neoclassicisme,
enfrontament entre neoclàssics i romàntics).
 Defensa les idees de la Revolució Francesa: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”.
 Dóna prioritat i exalça la llibertat individual, el jo interior, i l’expressió de sentiments
individuals (subjectivitat, sensibilitat, imaginació, passions,...) i de la llibertat dels pobles
(defensa el patriotisme i el nacionalisme). Preeminència de l’expressió emocional per
sobre de la perfecció acadèmica.
 Té un afany de transcendència que reviu ideals catòlics; proposen la tornada a una
religiositat íntima i condemnen les institucions eclesiàstiques.
 El COLOR predomina sobre el dibuix.
 La PINZELLADA és ràpida i pastosa.
 Utilitzen moltes TÈCNIQUES com l’aquarel·la, el gravat ...
 COMPOSICIONS dinàmiques amb moviment, dramatisme (clarobscurs)… tot això junt
amb el color fa oblidar el neoclassicisme.

Caspar David Friedrich, El caminant sobre un mar de núvols
o Viatger sobre un mar de boira .

En pintura solen utilitzar sempre els mateixos TEMES:
• Donen importància als temes del passat, històrics (l’Edat Mitjana es recupera com a
tema).
• També atrauen els temes exòtics, pintorescs i orientals (viatgen molt), dramàtics,
malenconiosos, de terror i passió.
• Temes polítics amb escenes de revolucions del moment (La Llibertat guiant el poble,
revolució de 1830, Eugène Delacroix).
• Els temes predilectes són els paisatges (redescobriment), preferentment els paisatges
d’aspecte misteriós, més salvatges o que mostren desastres naturals; es pinta l’ésser
humà sumit en la contemplació del paisatge. L’individu es manté lliurat al paisatge, al
qual se subordina l’arquitectura; és la lluita de la humanitat per la supervivència
enfront de la natura.
• El retrat s’usarà com el millor gènere per a representar l’esperit romàntic, d’aquesta forma
observen rostres plens de tristesa i de tendresa, solitaris.

Eugène Delacroix, La Llibertat guiant el poble

Francisco de Goya y Lucientes, Els fusellaments del 3 de maig de 1808 (1814)

El romanticisme es va establir a França després d’una llarga lluita amb el
neoclassicisme, art oficial de l’Imperi. Després de la profusió d’obres que commemoraven
l’epopeia napoleònica es modifica la concepció de la història i ja no hi ha heroisme i triomf
en els quadres, sinó desesperació, mort i desastre.
Jacques-Louis David, La coronació de l’emperador Napoleó i de l’emperadriu (1805-1807)

La pintura romàntica francesa és una al·legoria sobre França a la deriva després
de la caiguda de Napoleó.

Els grans pintors romàntics francesos són Théodore Gericault i Eugène
Delacroix, mestres de la Revolució que prediquen l’esperit de rebel·lia i glorifiquen
els dies revolucionaris de 1820, 1830 i 1848.
Théodore Géricault, Autoretrat Eugène Delacroix, Autoretrat

Théodore Géricault, Autoretrats

Eugène Delacroix, Autoretrats

Delacroix el primer cop que el veié l’obra del rai va dir: “La impressió que
em produí fou tan forta que quan vaig sortir de l’estudi vaig començar a
córrer i vaig continuar corrent com un boig…”.

Esquema general
En pintura, el segle XIX es va caracteritzar perquè, en cada una de les seves
dues meitats, es va donar la presència de dos estils:
Primera meitat
Neoclassicisme
Romanticisme
Segona meitat
Realisme
Impressionisme
ARTS FIGURATIVES SEGLE XIX

Primera meitat: estils i representants en pintura
Neoclassicisme
Jacques-Louis David
Jean Auguste Dominique Ingres (tots dos francesos)
Romanticisme
Francisco de Goya y Lucientes
Federico Madrazo (espanyols)
Eugène Delacroix
Théodore Géricault (tots dos francesos)
John Constable
William Turner(tots dos anglesos)
Caspar David Friedrich (alemany)
Goya per Vicente López
Gèricault per Alexandre Collin
Autoretrat de William Turner
Autoretrat de Caspar David Friedrich
Eugène Delacroix

- Jean Louis André THÉODORE
GÉRICAULT (Ruan 1791 - París 1824), fou
pioner i un símbol i del romanticisme.
Les seves obres no sempre foren
acceptades, ja que la majoria representaren
una crítica social, i influirà en Delacroix,
l’altre gran romàntic francès.
Vida curta i plena d’aventures, començà els
seus estudis artístics als 17 anys guiat per
mestres com Vernet i Guérin.
Com a figura romàntica i apassionada,
s’aparta del classicisme oficial de Jacques-
Louis David (neoclàssic) i s’oposa a l’ideal
de bellesa clàssica, preferint la bellesa de
l’expressivitat.
Viatja a Itàlia i connecta amb la grandesa,
les postures i anatomies dels cossos de
Miquel Àngel, el clarobscur de
Caravaggio, la desesperació de Goya, i
obre el camí del Realisme.
Théodore Géricault, Autoretrat

Théodore Géricault, Autoretrat
Morí jove (als 27 anys) i tràgicament, en caure
d’un cavall.
L’obra de Géricault ha estat un canvi de timó en
la pintura francesa, similar al que Goya
representarà per a l’espanyola.
A partir de aleshores, ja no es representaren
herois capaços de sacrificar-se per la pàtria i la
glòria, com en el cas del Jurament dels Horacis
de David, sinó que el sentiment popular, la
desesperació i la mort van protagonitzar el
quadres d’aquests artistes del romanticisme.

L’obra més coneguda i famosa, “El rai de la Medusa” (La balsa de Medusa, FITXA 42),
és un quadre d’història contemporània que narra un assumpte d’actualitat, la tràgica
odissea viscuda pels nàufrags de la fragata “Medusa” a bord d’un rai. Aquest desastre va
commocionar l’opinió pública, que va culpar al govern de la Restauració borbònica, de
designar oficials incompetents que provenien de la noblesa.

El Naufragi de la fragata “Medusa” (juliol 1814) deixa 150 passatgers en un rai, en
sobreviuen 15. Interès “periodístic”. Gran dramatisme, moviment, clarobscurs.
Influència de Caravaggio i Miquel Àngel.

Els seus temes preferits són els
cavalls de curses, les lluites
violentes, els estudis de bojos…
Théodore Géricault,
Soldats ferits tornant de Rússia (1814)

Va pintar retrats de bojos, per als quals
va prendre els models directament dels
manicomi i en els quals domina la
penetració psicològica.
La boja o l’Envejosa, 1822-1828,
Oli sobre llenç, 72 × 58 cm,
Museu de Belles Artes de Lyon

Aquest pintat en col·laboració amb el
psiquiatre E. Georget (sèrie de retrats).
Penetra en les zones del patiment i la
irracionalitat, com a continuació de les
investigacions que va fer sobre la psique dels
supervivents del “rai”.
El boig assassí

El motiu dominant, a la seva obra, és l’energia, el sentiment apassionat,
el dramatisme, la mort i la bogeria.

“Oficial de la Guardia Imperial a cavall”,
actualmente en el Museo del Louvre.
Tenia tan sols 21 anys i una formació
autodidacta, i va presentar la seva primera
gran obra en el Saló de París de 1812.
Les seves composicions mostren
un gran dinamisme, un maneig
fàcil del pinzell i una paleta de
tons obscurs.
Les formes estan fetes amb
masses de color.

5.- CURIOSITATS
Escena de canibalisme
Obra realitzada per l’autor abans de la definitiva:

5.- CURIOSITATS
En aquest estudi preparatori podem apreciar algunes diferències respecte a l’obra final: el vaixell salvador, el
mar, els cadàvers i la pròpia composició, aquí menys piramidal i amb un punt de vista lleugerament més baix.

5.- CURIOSITATS

5.- CURIOSITATS
Obres realitzades per l’autor abans de la definitiva:

Hu Jieming fou un dels primers artistes que treballaren amb tècniques digitals i vídeo - instalacions en la
Xina actual. En la seva obra El rai de la Medusa estableix un paral·lelisme entre aquest succés històric i
la crueltat del règim sorgit de la Revolució Cultural xinesa. Tracta de fer una profunda crítica.

Versió vegetal
5.- CURIOSITATS

5.- CURIOSITATS
Una fotografía feta per Joel-Peter Witkin

5.- CURIOSITATS
Homenatge a Géricault de Fabrizio Fontana

5.- CURIOSITATS
El drama de l’emigració en l’art actual. Valeriano López (Huéscar, Granada, 1963).
Recentment ha participat en la VI Biennal d’Art Leandre Cristòfol, celebrada al Centre d’Art la Panera,
amb una adaptació d’El rai de la Medusa, il·lustrant el drama de l’emigració cap el món desenvolupat.

6.- BIBLIOGRAFIA
- http://personal.biada.org/~jsorolla/wordpress/?p=93
- http://madmegblog.blogspot.com.es/2008/05/le-radeau-de-la-mduse_02.html
- Los secretos de las obras de arte
- Museo del Louvre
- Visiona Art, Vicens Vives.
- http://www.arteespana.com/theodoregericault.htm
- http://es.wikipedia.org/
- http://frenopaticoo.blogspot.com/2013/03/la-balsa-de-la-medusa-de-t-gericault.html
- https://docs.google.com/document/edit?id=1uW_8DbHTQ2THdSrViFYFgFPIE125x5zDai4hVw5VZpM&
- hl=es&pli=1
- http://www.taringa.net/posts/arte/15733576/La-Balsa-de-la-Medusa.html
- Apunts i power points de na Susi

Primera meitat: estils i representants en pintura
Neoclassicisme
Jacques-Louis David
Jean Auguste Dominique Ingres (tots dos francesos)
Romanticisme
Federico Madrazo (espanyols)
Eugène Delacroix
Théodore Géricault (tots dos francesos)
John Constable
William Turner(tots dos anglesos)
Caspar David Friedrich (alemany)
Goya per Vicente López
Gèricault per Alexandre Collin
Autorrtrat de William Turner
Autoretrat de Caspar David Friedrich
Eugène Delacroix

Delacroix el primer cop que el veié l’obra va dir: “La impressió que em
produí fou tan forta que quan vaig sortir de l’estudi vaig començar a
córrer i vaig continuar corrent com un boig…”.

- EUGÈNE DELACROIX (França, 1798-1863).
Company de Géricault, era profundament
conservador: menyspreava el progrés i
valorava la idea de la tradició. Tanmateix, no
era academicista a la manera dels
neoclàssics.
Va rebre una gran influència de Rafael i, en
general, del Renaixement italià.
És considerat com un dels més grans
coloristes de la història de l’art. Aquest pintor
romàntic treballa amb un estil d’un gran
dinamisme i moviment colorista. L’acció
s’uneix al protagonisme del color com a
element expressiu. Utilitza el color com a
valor pictòric per ell mateix, investigant-ne
les possibilitats.
Eugène Delacroix, Autoretrat

Per mitjà de la seva pintura, Eugène Delacroix mostra interès pels temes literaris (Dant i
Virgili en els inferns o La Barca de Dant); històrics, contemporanis, polítics i de
denúncia (La llibertat guiant al poble) i exòtics o orientals a partir d’un viatge realitzat, el
1832, a l’Àfrica (Dones d’Alger). En els quadres de tema oriental aclareix la paleta i la
llum omple la composició. Obra seva és La Mort de Sardanàpal.
Eugène Delacroix,
La Barca de Dant (1822),
oli sobre llenç (189 x 241 cm),
Museu del Louvre, París, França.
Eugène Delacroix,
La mort de Sardanàpal (1827),
oli sobre tela (391 x 496 cm),
Eugène Delacroix,
La Llibertat guiant el poble (1830),
Eugène Delacroix,
Dones d’Alger (1834, Femmes
d’Alger dans leur appartement),
oli sobre llenç (180 x 229 cm),

La carrera artística de Delacroix va començar en 1822. El seu primer quadre, Dant i Virgili
en els inferns o La Barca de Dant va ser acceptat en el Saló de París. En l’obra accentua
el dramatisme de la situació amb el gest dels condemnats, que s’aferren desesperadament
al bot o l’embarcació. Actualment està exposat en el Museu del Louvre, París.
Eugène Delacroix,
La Barca de Dant (1822),
oli sobre llenç
(189 x 241 cm),
Museu del Louvre,
París, França.

En 1824 va obtenir un gran èxit popular amb La matança de Quios, que representa el
tema heroic de la lluita dels grecs contra els turcs per la independència. És una tela de
gran mida, molt dramàtica, on es pot apreciar la mort, la tragèdia, el patiment, el
moviment. Al fons la terra i l’horitzó (també al Louvre).
Eugène Delacroix,
La matança de Quios (1824),
Museu del Louvre,
París, França.

En 1825 va viatjar a Anglaterra. La influència de Richard Parkes Bonington, que
pintava amb colors brillants, es manifesta en obres posteriors de Delacroix com La
mort de Sardanàpal (1827).
Eugène Delacroix,
La mort de Sardanàpal,
oli sobre tela (1827),
391 x 496 cm,
Museu del Louvre,
París, França.

Aquesta exuberant obra de maduresa, de gran colorit, violència i fastuositat, mostra a
dones, esclaus, joies i teles combinats en una composició delirant, gairebé orgiàstica.
El tema del quadre és la
decisió que pren un rei de
l’antiguitat de destruir les
seves possessions
(incloses les seves
esposes) abans de
suïcidar-se. Representa
el precís moment en què
els servidors del rei assiri
maten les seves dones i
animals, abans que la
crema ho arrasi tot.
Destaca la influència de
Rubens, el drama, la
mort i el colorit.
Eugène Delacroix,
La mort de Sardanàpal (1827),

En La llibertat guiant
al poble, Eugène
Delacroix tria un tema
de l’actualitat que
l’envolta, és un quadre
polític i contemporani,
un tema patriòtic i
emotiu, que exalta la
revolució liberal de
1830 (les “tres
jornades glorioses”,
27-29 de juliol de
1830).
A l’esdeveniment
històric hi uneix la
realitat i la ficció, la
història i l’al·legoria.
Eugène Delacroix, La Llibertat guiant el poble (1830),

La dona que fa onejar la bandera sobre les barricades, representada com una
deessa, és alhora la Llibertat i França. Amb una baioneta calada en una mà i
una bandera en l’altra anima la gent del poble a què surti al carrer a lluitar per la
seva llibertat en contra del absolutisme.

Venus de Milo. Alexandros
d’Antioquia. Praxiteles?
La Llibertat. Delacroix. Victòria de Samotràcia.
Pithócritos (Rodes).
La Llibertat guiant el poble recorda

N’hi ha molt de color i dinamisme, absència de línies rectes i estàtiques.
En primer pla les figures són més precises i en el fons estan simplement
esbossades.

La llum difumina els edificis (Nôtre-Dame al fons
a la dreta) i crea una aureola entorn de la
Llibertat.

A la dreta de la llibertat apareix un nin amb un arma, cosa
que li dóna un major dramatisme. I a l’esquerra un
representant de la burgesia, encara que qualcú apunta
que és el propi pintor, que tal como ell va dir en no haver
pogut lluitar, col·laborava en el moviment revolucionari
amb els seus quadres.

Qualcú apunta que, a l’esquerra, és el propi pintor,
que tal como ell va dir en no haver pogut lluitar,
col·laborava en el moviment revolucionari amb
els seus quadres: “Si no he lluitat per la pàtria com
a mínim pintaré per a ella”.
Daguerrotip d'Eugène Delacroix, Léon
Riesener (1842). Musée d'Orsay, París

Utilitza vernissos i té influència de Goya, Rubens i
Géricault. ”
Delacroix retratat per Gaspard-Félix Tournachon, “Nadar”

Representant de la burgesia
amb capell i arcabús
(autoretrat de Delacroix?).
Representant del proletariat
aixecant un sabre d’infanteria.
Representa el sacrifici anònim
(destacar-hi el detall, atroçment realista,
de deixar el pubis al descobert).
Ferit que representa
l’esperança de la Llibertat.
Vestit com un camperol.
Representant del jovent
armat amb dues pistoles i
amb gorra de vellut.
La Llibertat guiant el poble

4.3.- PRINCIPALS ARTISTES DEL ROMANTICISME
”
En aquesta imatge promocional de la seva sèrie Liberty
Meadows, Franck Cho fa un homenatge literal de l’obra
al·legòrica de Delacroix: La Llibertat guiant el poble.
Franck Cho

Eugène Delacroix,
Dones d’Alger (1834, Femmes d’Alger dans leur appartement), oli sobre llenç (180 x 229 cm),
Finalment, etapa de
temàtica oriental i
musulmana, després
d’un viatge al Marroc i
a Algèria, on
descobreix la llum
enlluernadora i el
color dels seus
paisatges, la gent, la
sensualitat i el misteri,
com queda reflectit, a
partir de 1832, en la
seva obra posterior
(Dones d’Alger,
1834, o Fanàtics a
Tànger, 1838).

L’entrada dels croats a Contantinoble. Tema inspirat en l’Edat mitjana (1840).
L’obra d’Eugène
Delacroix es
caracteritza per la
perfecció de la
línia i una
composició
evocadora de
Miquel Àngel i
Rubens.
Busca la brillantor
de l’execució, la
transparència i la
fluïdesa del
colorit, el vigor
pictòric i la
pastositat,
l’orientalisme
exòtic, la
sensualitat i la
violenta diagonal.

En 1850 s’imagina l’estudi de
Miquel Àngel i pinta una Pietat de
tipus michelangelesca.

Eugène Delacroix, George Sand
(1838, 79 x 57 cm),
Ordrupgaard Museum. Copenhaguen.
Eugène Delacroix, Frédéric Chopin
(1838, 46 x 38 cm),
Museu Louvre. París.
Hipotètica reconstrucció moderna de la pintura.

Eugène Delacroix, Autoretrats
Mestre indiscutible i el màxim exponent del romanticisme pictòric francès i, segurament,
de l’europeu, la seva obra carregada de dramatisme, de color i de moviment va excel·lir; la
passió que es desprèn dels seus quadres, la vitalitat desbordant i la vivacitat cromàtica
no deixen ningú indiferent. La seva influència en la pintura posterior ha estat molt intensa:
Renoir, Cézanne.

Le Moulin de la Galette (1876). Pierre August Renoir. Musée d’Orsay. Impressionisme.

COLOR
MOVIMENT
PROFUNDITAT
LLUMINOSITAT

Curiositats: Museu Louvre
La Llibertat fou considerada
“pamfletària” i, durant anys,
únicament fou exposada
esporàdicament.
Des de 1861 es pot
contemplar regularment.

Transcendència

“El primer mèrit d'un quadre és ser una festa per a la vista”. Eugène Delacroix.

Delacroix, Òrfena en un cementiri, 1824, oli sobre tela, 65 x 54 cm,
Museu del Louvre, París, França

Paisatge romàntic
• John Constable (Anglaterra, 1776-1837).
• Joseph William Turner (Anglaterra, 1775-1851).
• Màxim exponent d’Alemanya: Caspar David
Friedrich (1774-1840), que concep l’art com a
expressió de visions interiors i sentiments místics,
espirituals.

John Constable
- JOHN CONSTABLE (Anglaterra, 1776-
1837).
És un pont entre el romanticisme i el
realisme; alguns el situen, amb Turner,
en l’anomenat “paisatge romàntic”.
Tanmateix, també es pot situar en el
realisme, perquè, a diferència de Turner,
respecta molt més l’objectivitat del que
pinta. S’ha dit que a Turner li agradava
la grandiositat i, en canvi, a Constable
la senzillesa d’allò natural.
Va exposar a la Royal Academy i al Saló
Oficial de París.
Desenvolupà la pintura al natural i és un
precursor de l’Escola de Barbizon i dels
impressionistes francesos.

John Constable, Wivenhoe Park (Essex), 1816, oli sobre tela, 56 x 102 cm,
National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units
- JOHN CONSTABLE (Anglaterra, 1776-1837). Destaca per
l’ús d’alguns colors, per exemple, el verd, intensament viu.
John Constable

Constable, El cavall blanc, 1819, oli sobre tela, 130 x 188 cm,
The Frick Collection, Nova York, Estats Units
Escull paisatges amb núvols inestables, canviants, i els treballa
amb una tècnica pastosa (espessa), aplicada amb espàtula, lluny
de la netedat i claror de la tècnica de moda, l’aquarel·la.
John Constable

John Constable (1776-1837), La catedral de Salisbury vista des del jardí del palau episcopal,
(1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm, Victoria and Albert Museum, Londres
La catedral de Salisbury. No existeix pràcticament la línia, les pinzellades
són ràpides i pastoses, i adquireixen una veritable vitalitat quan l’espectador
s’allunya del quadre i la tela està immersa totalment en llum.
John Constable

John Constable, Autoretrat
- JOHN CONSTABLE (Anglaterra, 1776-1837).

John Constable, Cromlec de Stonehenge (1835)

Joseph Mallord William Turner
- Joseph Mallord WILLIAM TURNER
(Anglaterra, 1775-1851).
Representant màxim de l’anomenat
“paisatge romàntic” (juntament amb
John Constable, tot i que aquest darrer
l’ubicarem dins el realisme).
Joseph Mallord William Turner, Pluja, vapor i velocitat.
El Gran Ferrocarril Occidental, (1839-44), escola de
paisatgistes anglesos, oli sobre tela, 92 cm x 123 cm,
National Gallery de Londres

William Turner, Illa Wight, 1827, aquarel·la en paper, col·lecció privada
En un començament va ser un gran aquarel·lista. Se l’hi va criticar la
indefinició pels contorns, la utilització poc apropiada del color i la infidelitat a
la naturalesa. Tot i que això va arribar a ser la seva gran virtut com a pintor.
Joseph Mallord
William Turner

William Turner, El gran canal de Venècia, 1835, oli sobre tela,
Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units
- Joseph Mallord WILLIAM TURNER (Anglaterra, 1775-1851).
S’interessa pels efectes atmosfèrics (de la llum), i és un clar precursor de
Monet i de l’impressionisme.
Joseph
Mallord
William
Turner

William Turner, Vaixells alemanys (1801)
Joseph Mallord
William Turner

William Turner, Paisatge amb riu i una badia al fons (1835)
És un antecedent, molt anterior, de l’abstracció del segle XX.
Joseph Mallord
William Turner

William Turner, Llum i color (teoria de Goethe)

William Turner, Tempesta de neu, 1842, 91 x 122 cm, Tate Gallery, Londres, Regne Unit
La tempesta. Representa un paisatge més imaginari que real. Pinzellades gruixudes i
ràpides. Utilitza l’aquarel·la perquè li permet crear espais i aspectes més lluminosos.

William Turner, Rain, Steam and Speed The Great Western Railway before 1844
O també Pluja, vapor i velocitat (fitxa 44) i ...
Joseph Mallord
William Turner

Joseph Mallord William Turner, Pluja, vapor i velocitat. El Gran Ferrocarril Occidental, (1839-44), escola
de paisatgistes anglesos, oli sobre tela, 92 cm x 123 cm, National Gallery de Londres

William Turner, El castell de Norham: amanecer
... i ... El castell de Norham

Romanticisme alemany
• Època d’esplendor de la cultura alemanya
(Beethoven, Goethe, Schiller…).
• Cal tenir en compte: el nacionalisme i la
religiositat (protestant o catòlica).
• Màxim exponent: Caspar David
FRIEDRICH, que concep l’art com a
expressió de visions interiors i sentiments
místics, espirituals.

Caspar David Friedrich
- CASPAR DAVID FRIEDRICH
(Greifswald, 1774 - Dresde, 1840).
Fou un dels pintors més importants
del romanticisme alemany, sobre
el qual ell, juntament amb Philipp
Otto Runge, va exercir una
influència sense parió.
Les seves obres sovint representen
paisatges i la natura amb un
caràcter transcendent.

Caspar David
Friedrich
Caspar David Friedrich, Mar de gel
Caspar David Friedrich, Parella contemplant la lluna

Caspar David Friedrich,
La creu a la muntanya (1808)
La creu a la muntanya (1808).
En el primer paisatge religiós,
intenta representar sentiments
místics abans que plasmar llocs
concrets.
Religiositat i misteri.
Tinta sèpia: una sola tonalitat.

Monjo a la vora del mar (1808-1810)
- CASPAR DAVID FRIEDRICH (Greifswald, 1774 - Dresde, 1840).
Monjo a la vora del mar (1808-1810).
Soledat i indefensió d’intensitat
aclaparadora.
Figura diminuta d’un monjo caputxí,
que contempla la immensitat d’un mar
buit, en una composició d’extrema
senzillesa, en què la representació dels
elements més monòtons del paisatge
aconsegueixen plasmar, de forma
insuperable la soledat de l’home
davant la creació d’un Déu absent.
Redueix el paisatge a tres franges de color: la terra, el mar i el cel, i situa la figura humana
molt per sota de la línia de l’horitzó de manera que l’home queda empetitit davant la
natura inabastable. Model per als surrealistes del s. XX (tendència a representar espais
opressius, que interroguen...). La seva pintura l’han comparada amb la música del Schubert,
romàntic que considerava normal que la música estigués mancada d’alegria.

El caminant sobre un mar de núvols
o Viatger sobre un mar de boira, 1818, 74,8 x 94,8 cm,
Museu Kunsthalle, Hamburg (Alemanya)
Viatger sobre un mar de boira.
“Tanca els ulls físics per veure abans el
teu quadre amb els ulls espirituals”.
Posa d’esquena un personatge que
s’encara a la immensitat, símbol del
destí, de la incertesa...

o Viatger sobre un mar de boira
Pintor: Caspar David Friedrich
Data de realització: 1818
Estil: Romanticisme
Mides: 74,8 x 94,8 cm
Localització: Museu Kunsthalle,
Hamburg (Alemanya)

o Viatger sobre un mar de boira,
1818, 74,8 x 94,8 cm,
Museu Kunsthalle,
Hamburg (Alemanya)

- Francisco de GOYA y Lucientes
(Fuendetodos, 1746 – Burdeus,1828).
És considerat l’artista més gran del segle
XVIII. Va rebre la influència del pintor
neoclàssic Anton Mengs (Alemanya, 1728-
1779).
No entra en cap categoria estilística: la seva
obra dura 60 anys: en la seva joventut va ser
rococó, però en la maduresa arriba a ser
romàntic. L’home solitari davant el destí, la
visió interior que contempla els misteris de la
naturalesa... De fet, és considerat un dels
primers exponents del romanticisme.
A més, Goya és precursor de
l’impressionisme i de l’expressionisme. En el
primer cas, per la deformació de les figures
humanes. Un dels seus dons principals és
penetrar la façana dels seus models per
desemmascarar-ne la veritat interior.

Goya, La família de Carles IV, 1800, oli sobre tela, 280 x 336 cm, Museu del Prado, Madrid, Espanya

Goya, Afusellaments del 3 de maig 1808, 1814, oli sobre tela, 260 x 345 cm, Museu del Prado, Madrid, Espanya

FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Els afusellaments del 3 de maig de 1808
Pintor Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828)
Cronologia 1814
Estil Neoclàssic – romàntic (però Goya és
difícilment classificable)
Localització actual Museu del Prado (Madrid)
Tècnica i suport Oli sobre tela
Dimensions 2’68 x 3’47 m
Tema Encàrrec del govern de de les Corts de
Cadis, fet per Goya el 1814. Segons paraules
del propi pintor: “Para perpetuar las más
heroicas i notables hazañas de nuestra gloriosa
insurrección contra el tirano de Europa”
(Napoleó).
43. Els Afusellaments de 3 maig 1808 GOYA

42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (15)

Similar to 42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)

Similar to 42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA) (14)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)