1. 49. Déjeuner sur l’herbe
Édouard Manet
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Professora: Assumpció Granero Cueves
2. FITXA TÈCNICA (documentació general),
1v (2011, setembre)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Le déjeuner sur l’herbe (El dinar campestre o
L’esmorzar sobre l’herba)
Pintor Édouard Manet (1832-83)
Cronologia 1863
Estil Impressionisme
Localització Museu d’Orsay (París)
Tècnica i suport Oli sobre tela
Dimensions 2’08 m x 2’64 m
Tema Entre naturalesa, un rierol i una natura morta, el
quadre, que va provocar l’escàndol, no
reprodueix, com indica el seu títol, cap menjar
sobre l’herba, sinó la prostitució que en aquella
època era normal i coneguda al “Bois de
Boulogne”, de París.
4. 49
LE DÉJEUNER SUR L’HERBE. EL DINAR CAMPESTRE O
L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863). ÉDOUARD MANET
(1832-1883). MUSEU D’ORSAY. PARÍS . IMPRESSIONISTA
1v
5. 50
SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-
94). OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926)
MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)
6. 50
SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-
94). OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926)
MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)
Fig. 4.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1894.
Nova York, Metropolitan Museum of Art.
Fig. 5.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1893.
Paris, Museu d'Orsay.
Fig. 6.- Claude Monet: La Catedral de Rouen i la torre d'Albane a ple sol, harmonia en blau i or.
1894. Washington, National Gallery of Art.
9. 51
EL S JUGADORS DE CARTES (1890-1892)
PAUL CÉZANNE (1839-1906)
MUSEU D’ORSAY. PARÍS
10. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
Reconeixement visual i descripció
(general i detallada de l’obra)
1.1.- ELEMENTS PLÀSTICS
1.2.- COMPOSICIÓ
11. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
Reconeixement visual i descripció
(general i detallada de l’obra)
1.1.- ELEMENTS PLÀSTICS
1.2.- COMPOSICIÓ
12. En “L’esmorzar sobre l’herba”, els
verds predominen amb moltes
tonalitats.
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
1.1.- ELEMENTS PLÀSTICS
És un oli sobre tela de 2’08 m x 2’64
m, que es pot visionar en el Museu
d’Orsay (París).
13.
14.
15. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
1.1.- ELEMENTS PLÀSTICS
Édouard Manet representa una
sensació de transparència al rierol.
No utilitza clarobscur, perquè la
llum es fon en els colors i les
ombres són taques de color.
Crea zones de colors plans que es
juxtaposen en les figures. Zones planes
de color, sense ombres (influència del món
japonès). Pel que fa a la tècnica pictòrica
és revolucionària: Pinzellades breus i
soltes, juxtaposades unes amb les altres
(base de l’impressionisme).
18. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
Reconeixement visual i descripció
(general i detallada de l’obra)
1.1.- ELEMENTS PLÀSTICS
1.2.- COMPOSICIÓ
19. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
1.2.- COMPOSICIÓ
En el quadre es representen tres figures
en l’espai central: Una dona nua i dos
homes vestits que, juntament amb el
personatge del fons, s’emmarquen en una
estructura piramidal de figures humanes.
Una piràmide grossa (perspectiva lineal)
emmarca tots els personatges i es poden formar
tres piràmides petites a l’interior de la gran.
20. La composició és com un pícnic a l’aire lliure = a mena de pastoral, que
introdueix la natura morta (restes del dinar) en primer pla.
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
1.2.- COMPOSICIÓ
21. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
1.2.- COMPOSICIÓ
És una composició que trenca amb la perspectiva tradicional i presenta una
clariana de tonalitats blavoses al fons.
22. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
1.2.- COMPOSICIÓ
Crea un espai que s’eleva a la part superior del quadre per mitjà dels efectes atmosfèrics i
cromàtics. Manet ha utilitzat diverses tonalitats de verd en el paisatge, així com violents
contrastos cromàtics, el to clar de la noia rentant-se en el rierol o el blanc de la dona de
primer pla amb l’imponent peu blanc, contrasta fortament amb la bota negra de l’home de
primer pla o amb les robes obscures dels dos homes.
23. La mirada directa i insolent del nu femení, adreçada a l’espectador, l’implica i el
fa còmplice i protagonista de l’escena.
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
1.2.- COMPOSICIÓ
24. Els dos homes els representa així: l’un, col·locat rere la dona nua, amb aspecte
distret i no mira a l’espectador, i l’altre és retratat amb el braç dret tensat i en el
seu gest o moviment de la mà indica que ha pres la paraula.
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).
1.2.- COMPOSICIÓ
27. 2.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Referent als personatges representats,
l’home de l’esquerre d’aspecte distret
sembla ser Ferdinand Leenhoff (escultor
holandès); la noia de darrere que es renta
en el rierol sembla ser Suzanne (germana
de Leenhoff i esposa de Manet).
El senyor de la dreta amb el braç
atansat i que parla és Eugène Manet,
germà del mateix pintor Édouard
Manet i la dona nua és Victorine
Meurent, la model preferida de Manet.
28. El seu escandalós quadre no reprodueix, com indica el seu títol, cap menjar
sobre l’herba, sinó la prostitució que en aquella època era normal al “Bois de
Boulogne”. Era un fet conegut a París, però no es parlava del tema i molt
menys es pensava que fos digne de ser representat en l’art.
2.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Les idees noves propugnaven
que la pintura havia de
compaginar els temes dels
nous temps amb formes
tradicionals de la història de
l’art.
Segons la definició del poeta
de l’època i crític de l’art,
Charles Baudelaire, Manet
fou el prototipus de pintor
“modern”.
29. La distribució de les figures en el quadre també és molt estranya, ja que més
aviat sembla un “collage”, enganxant artificialment totes les parts sobre
l’escenari del paisatge (un bosc), amb picnic i natura morta inclosa.
2.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
30. 2.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
No és una escena observada pel pintor, sinó un muntatge inspirat en obres del
passat, que es pot relacionar amb obres d’altres pintors anteriors (“El concert
campestre” de Ticià / Giorgione, 1508, Escola renaixentista de Venècia).
Giorgione/Ticià - Concert campestre (1508)
31. 2.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Així, els personatges de Manet són burgesos encaixats en les figures
mitològiques, tot i que aconsegueix desproveir-los d’aquest significat històric o
mitològic. També es podria interpretar a l’inrevés, és a dir, donar a un tema
profà un relleu històric o mitològic (més importància).
32. El rebuig del públic causà sofriment a
Manet, perquè ell sempre buscava el
reconeixement oficial, al contrari que
els seus amics impressionistes, que
volien ser renovadors.
2.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Ell però, aconseguí plasmar
l’ambient modern del seu
temps amb formes d’expressió
clàssiques (diria Baudelaire).
34. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- HISTÒRIA
Aquesta obra,“Déjeuner sur l’herbe”, fou
presentada per Manet en el Saló de París
de 1863, celebrat al Palau de la Indústria.
El jurat la rebutjà, junt amb 2000 obres
de diferents artistes. Aquest rebuig va
significar un gran escàndol en l’ambient
artístic de París, principalment entre els
joves artistes d’avantguarda, que tenien a
Manet com a l’artista més gran de la
seva generació.
35. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- HISTÒRIA
El jurat va considerar guanyadora “El Naixement de Venus” d’Alexandre
Cabanel. En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres
desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per què el públic pogués
donar fe de la “seva poca qualitat pictòrica”.
Del “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel (1863, mateixa data de
realització que “Déjeuner sur l’herbe”), diria Émile Zola: “La deessa ofegada en
un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de carn i ossos, sinó d’una
espècie de massapà blanc i rosa”.
36. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- HISTÒRIA
Sobre “Déjeuner sur l’herbe” es diria:
“... és d’un gust molt atrevit, la persona
nua no té cap bellesa de formes i no
podem imaginar un senyor tan lleig al
seu costat. No comprenc el que motiva
un artista, tan intel·ligent i distingit, a fer
una composició tan absurda”.
37. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
4.2.- OBRES O MODELS EN QUÈ S’INSPIRÀ I INFLUÈNCIES
4.2.a.- MODELS
4.2.b.- INFLUÈNCIES
38. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
4.2.- OBRES O MODELS EN QUÈ S’INSPIRÀ I INFLUÈNCIES
4.2.a.- MODELS
4.2.b.- INFLUÈNCIES
39. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
Nascut en una família acomodada, Manet
abandonà la carrera naval aviat per
dedicar-se a pintar.
Va estudiar amb el pintor Couture i va
començar a copiar quadres del Louvre:
Tiziano, Rembrandt, Veláquez, Goya,
Delacroix...
Va fer una original síntesi de l’art del
passat, dels gravats japonesos i del
realisme del seu temps.
Buscava fer composicions lliures,
malgrat la perfecta organització que es
veu als seus llenços.
Del 1853 al 1856 es dedicà a viatjar
(Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Àustria)
i a copiar als grans mestres.
41. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
El 1859 presentà per primer cop al Saló el “Bevedor d’absenta”,
que fou rebutjat, provocant moltes crítiques.
En la dècada dels ’60, la seva pintura de tema espanyol, molt de
moda a França, tingué èxit. D’aquest moment és “Lola de Valencia”
i el Saló acceptà per primer cop un quadre seu, “Guitarrista
espanyol” (1860), obra amb la qual Manet guanya una menció
d’honor en el Saló de 1861.
42. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
En 1862, pintarà “Música a les Tulleries”.
L’obra d’Édouard Manet és transcendental en al
formació de l’impressionisme, i és considerat
banderer i inspirador del moviment. Malgrat les
analogies que s’han establert entre la seva pintura i la
pintura impressionista, Manet no va adoptar-ne
totalment els principis de l’impressionisme, mai no es
va comprometre amb el moviment, ni va participar en
les seves exposicions.
Manet mai es considerà un
impressionista, no exposà amb el
grup, sempre acudia als Salons
oficials, malgrat que el rebutgessin.
Ell observa i reprodueix allò que
l’envolta, de manera refinada i
elegant.
44. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
El 1863 va acabar el seu quadre més escandalós i polèmic, rebutjat en el Saló
de 1863 i exposat al Saló dels Rebutjats: “L’esmorzar sobre l'herba”.
Fou rebutjat unànimement per crítics i públic, només acceptat pels joves
pintors del moment, que proposaven l’observació directa de la vida contemporània
i la seva innovació tècnica.
45. “El dinar campestre” està basada en “El
concert campestre” de Ticià / Giorgione (1508).
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
Fou durant la seva època molt criticada por
traslladar a l’actualitat un tema que pertany a
la tradició: els personatges semblen trets de la
mitologia i han esdevingut contemporanis del
pintor. Però, el que més desagradà fou
l’absència del clarobscur i el fet de retratar a
una dona nua i sense idealitzar (compareu
amb el quadre guanyador, “Naixement de
Venus” d’Alexandre Cabanel).
46. Sense voler-ho, Édouard Manet es
convertí en el personatge principal
del grup dels impressionistes,
molts joves pintors el consideraven el
seu líder, encara que ell rebutjà el
càrrec (insistir en què Manet mai es
considerà un impressionista).
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
47. Claude Monet
Auguste Renoir
Camille Pissarro
Paul Cézanne
Edgar Degas
Berthe Morisot
La història de l’Impressionisme comença a
París, el 15 d’abril de 1874 quan una
colla de joves pintors rebutjats del Saló
Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot,
exposar llurs creacions en la galeria-saló
del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35
del Boulevard des Capucines
«Société Anonyme des artistes»
Alfred Sisley
48. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
Els impressionistes es
van apropiar de...
la importància que Manet
donava a la llum,
de l’intent de transmetre la
sensació,
dels temes de l’actualitat
quotidiana,
dels colors clars
i de l’arbitrarietat de la
perspectiva.
Però, a diferència d’ells, Manet no va suprimir de la seva paleta el blanc, el negre i el
gris, i la seva pinzellada no es fragmentava en petites comes, practicava amb
reticència la pintura a l’aire lliure i treballava el paisatge però introduint-hi figures.
49. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
Més polèmica i escàndol provocà la seva “Olympia” (1863), presentada en el Saló de
1865, que seguia els paràmetres de la “Maja nua” de Goya. Fou molt més criticada que
“Déjeuner sur l’herbe” per la falta de sensibilitat de l’artista en haver representat amb
audàcia una dona de la vida (que rep el regal d’un amant, que li du la seva criada negra),
nua i sense idealitzar, a més, la representa de forma vulgar i amb la mirada dirigida cap a
l’espectador com si el reptés a gaudir del seu nu. Utilitza els tons clars sobre clars i els
obscurs sobre obscurs, cosa que li confereix harmonia.
Édouard Manet,
Olympia, 1863,
Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm,
Musée d´Orsay, París
50. Édouard Manet,
Olympia, 1863,
Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm,
Musée d´Orsay, París
Francisco de Goya y Lucientes
Maja nua,
Museu del Prado, Madrid
51. Édouard Manet,
Olympia, 1863,
Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm,
Musée d´Orsay, París
Ticià,
Venus d’urbino
L’academicisme i la inspiració de
Manet en els grans mestres és
evident.
52. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
D’influència de “Majas en el balcó”
(1810 -1812) de Goya, és el quadre
de Manet titulat “El balcó” (1869).
Édouard Manet,
El balcó, 1869
Francisco de Goya y Lucientes,
Majas en el balcón, 1810-12
53. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
Édouard Manet,
Retrat d’Émile Zola, 1868
El 1867, Manet muntà la seva pròpia
exposició, cansat de ser rebutjat. El
catàleg li va escriure el seu amic,
l’escriptor Émile Zola, a qui també va
pintar en el “Retrat d’Émile Zola” (1868).
55. Édouard Manet,
Retrat de Madam Zola
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
Édouard Manet,
Retrat d’Émile Zola, 1868
57. Édouard Manet,
Natura morta: fruita i meló en un aparador, 1866,
oli sobre tela, 60 x 92 cm,
The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units
58. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
Altres obres són: “El pífan” (1866).
Édouard Manet,
Pífano, 1866,
oli sobre llenç, 160 x 98 cm,
Musée d´Orsay, París
Velázquez,
Pablo de Valladolid
59. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
En 1867, com a crítica a la política
de Napoleó III pintà, “L’execució
de Maximilià”, inspirat clarament en
els “Afusellaments del 3 de maig
de 1808”, de Goya.
60. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
També pintà: “Nana” (1877); “Jeanne de Marsy, Primavera”
(1881); “El bar del Folies Bergere” (1882).
Édouard Manet,
Bar del Folies-Bergère,
1882
Édouard Manet,
Nana, 1877
Édouard Manet,
Jeanne de Marsy, Primavera, 1881
62. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
“En la playa” és el seu quadre més impressionista, ja que està pintat a l’aire lliure i és fruit
de la seva amistat amb els impressionistes. Utilitza una tècnica més solta.
65. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
4.2.- OBRES O MODELS EN QUÈ S’INSPIRÀ I INFLUÈNCIES
4.2.a.- MODELS
4.2.b.- INFLUÈNCIES
66. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.- OBRES O MODELS EN QUÈ S’INSPIRÀ I INFLUÈNCIES
4.2.a.- MODELS
“L’esmorzar sobre l’herba” s’inspirà en obres com:
- “El concert campestre” de Ticià / Giorgione, 1508.
- Divinitats fluvials del gravat de Marcantonio Raimondi, 1520.
Gravat que es basava en la pintura del “Judici de Paris” de Rafael,
actualment desapareguda.
- En el seu gust per l’art japonès, en obres com “Kitagawa
Utamaro” (1754-1806), “Hiroshige” (1797-1858), i “L’onada”
(1823-1829) de Hokusai. I això perquè a partir de 1854 es produeix
l’obertura del mercat japonès i, així, arriben a França les primeres
estampes japoneses. El 1867, Japó participa a l’Exposició
Universal, on s’hi podia veure una mostra de l’art de l’Extrem Orient.
70. James Tissot, La partie de carrée, 1870, realisme, oli sobre llenç, 144’5 x 119’5 cm, col·lecció privada
71. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)
4.2.- OBRES O MODELS EN QUÈ S’INSPIRÀ I INFLUÈNCIES
4.2.a.- MODELS
4.2.b.- INFLUÈNCIES
72. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.b.- INFLUÈNCIES
Influirà, directament, en els impressionistes (Monet, Renoir, Degas,
Pissarro, Sisley, Berta Morissot, Mary Cassat, etc).
Claude Monet
Auguste Renoir Camille Pissarro
Edgar Degas Berthe Morisot Alfred Sisley
Paul Cézanne
Mary Cassat
73. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.b.- INFLUÈNCIES
L’impressionisme és l’estil
artístic, fonamentalment pictòric,
encara que també escultòric (“El
Pensador” de Rodin), nascut a
França en l’últim quart del
segle XIX, caracteritzat per
pinzellades soltes de taques de
colors purs, juxtaposades, amb
la qual cosa intenta captar la
llum reflectida en els objectes.
L’exhibició de l’obra de Monet, “Impressió: sol naixent”,
va donar nom al moviment.
75. Així mateix, Manet influirà en altres artistes posteriors, que també han representat
el mateix tema “Déjeuner sur l’herbe” en variades ocasions, com Picasso.
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.b.- INFLUÈNCIES
