1. 52. Nit estelada VINCENT WILLEM VAN GOGH
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Professora: Assumpció Granero Cueves
2. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
3. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
4. FITXA TÈCNICA (documentació general), 1v (2004, juny)
Catalogació i anàlisi formal
Títol La nit estelada
Pintor Vicent Willem van Gogh (1853-1890)
Cronologia 1889
Estil Postimpressionista
Localització Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA)
Tècnica i suport Pintura a l’oli sobre llenç
Dimensions 73’7 cm x 92’1 cm
Influències El quadre mostra la vista exterior durant la nit, des
de la finestra del sanatori de Saint-Rémy de
Provença, on es va recloure Van Gogh després
d’un dels seus freqüents atacs. És un quadre que
ha estat reproduït en diverses ocasions, sent una
de les obres més conegudes.
52. Nit estelada
8. ARTS FIGURATIVES
2ª meitat XIX i pas al segle XX
POSTIMPRESSIONISME
Història de l’art
IES Ramon Llull
Maria Assumpció Granero Cueves
9. Esquema general
En pintura, el segle XIX es va caracteritzar perquè, en cada una de les seves dues
meitats, es va donar la presència de dos estils:
Primera meitat
Neoclassicisme
Romanticisme
Segona meitat
Realisme
Impressionisme (que va derivar, a final segle XIX i principi XX, en el neoimpressionisme o
puntillisme, i el postimpressionisme).
ARTS FIGURATIVES
2ª meitat XIX i pas al segle
10. EL CAMÍ CAP A LA
MODERNITAT
LA PINTURA
POSTIMPRESSIONISTA
13. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
14. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
Nit estelada és una obra pictòrica
postimpressionista de l’holandès
Vincent Willem van Gogh (1853-
1890), pintada en 1889 amb la tècnica
d’oli sobre llenç (73’7 cm x 92’1 cm),
que es pot contemplar al MOMA.
Autoretrat
1889
oli sobre llenç
65 x 54 cm
15. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
Un quadre reproduït en diverses ocasions, sent una de les obres més
conegudes de l’autor.
16. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
TEMÀTICA. És un paisatge nocturn,
que reflecteix el drama i l’angoixa d’un
home ansiós de comunicació, ja que el
quadre mostra la vista exterior durant
la nit, que tenia Van Gogh, des de
finestra de la seva habitació, en el
sanatori psiquiàtric de Saint-Rémy de
Provença, on es va recloure després
d’un dels seus freqüents atacs.
Van Gogh en Hospital de Saint-Rémy
17. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
TEMÀTICA. Apareix un camp de blat amb les muntanyes al fons; el poble amb
l’església; dos xiprers de diferent mida, la verticalitat dels quals CONTRASTA amb
l’horitzontalitat de les estrelles. S’interpreta que, mitjançant aquestos xiprers, Van Gogh
pretenia contactar amb Déu.
Nit estelada, 1889, oli sobre llenç, 73’7 cm x 92’1 cm, Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA)
18. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
Van Gogh manifesta interès per l’expressió
dels COLORS de la nit, a més del sentit de
la nit com a temps de misteri, solitud i
angúnia.
Camps amb xiprers
19. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
A Van Gogh li atreia especialment la nit
perquè desplegava una llum especial. Les
estrelles i la lluna donaven vida a un
paisatge adormit i immòbil.
En aquesta obra la nit cobra un sentit totalment
subjectiu. La TEMÀTICA de l’obra és, per tant,
de naturalesa subjectiva de la NIT.
20. De tots els paisatges que va crear, aquest
és el més vigorós i suggeridor. La
naturalesa ho embolica tot, deixant l’ésser
humà petit, que es veu aclaparat davant
una força que no pot controlar.
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
Van Gogh s’havia de sentir
així, indefens davant les
adversitats de la vida i, fins i
tot, davant si mateix, incapaç
de superar la seva angoixa.
21. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
Vincent Van Gogh, Camp amb sol radiant, 1889, 71 x 90’5 cm
22. L’estructura també crida l’atenció. La COMPOSICIÓ del quadre es
divideix clarament en dues parts diferenciades, DOS MÓNS: el món
terrenal representat per les cases i el poble, i el món celestial, és a dir, el
cel estrellat al que s’arriba a través dels xiprers.
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
23. COMPOSICIÓ. A sota es troba el poble, presidit per la llarga agulla, que forma la
torre de l’església, i on hi ha llum en algunes finestres.
A dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des d’unes formes
circulars.
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
CARENA, GEOMORF: En una
muntanya o una serralada, línia
divisòria de dos vessants.
El firmament és molt dinàmic,
amb uns fluxos ondulants que
es combinen entre sí.
La claredat que envolta la
carena podria ser la primera
llum del matí.
Però el gran xiprer, que hi ha
en primer pla, trenca aquesta
divisió entre el cel estrellat i el
poble, elevant-se ondulant fins
dalt de tot de l’obra.
Fins i tot, les muntanyes
serpentegen i semblen unir-se
amb el cel.
24. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
COMPOSICIÓ. A sota es troba el poble, presidit per la llarga agulla, que forma la
torre de l’església, i on hi ha llum en algunes finestres.
25. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
COMPOSICIÓ. A sota es troba el
poble, presidit per la llarga agulla,
que forma la torre de l’església, i
on hi ha llum en algunes finestres.
26. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
COMPOSICIÓ. A dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des
d’unes formes circulars.
27.
28. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
COMPOSICIÓ. El firmament és molt dinàmic,
amb uns fluxos ondulants que es combinen
entre sí.
29.
30. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
COMPOSICIÓ. La claredat que envolta la carena podria ser la primera llum del matí.
Però el gran xiprer,
que hi ha en primer
pla, trenca aquesta
divisió entre el cel
estrellat i el poble,
elevant-se ondulant
fins dalt de tot de
l’obra.
CARENA, GEOMORF:
En una muntanya o una
serralada, línia divisòria
de dos vessants.
31. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
COMPOSICIÓ. Fins i tot, les muntanyes serpentegen i semblen unir-se amb el cel.
32. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
El pintor ha usat la PINZELLADA LLARGA I
DENSA, que li és característica, dibuixant
clarament cada traç, entonant el quadre en la
gama dels COLORS blaus i verds, que contrasten
amb un groc ben viu com a focus de llum, que li
dóna a la lluna, a les cases i als astres.
33. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
Aquest TRAÇ va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades llargues que van
formant les diferents coses..., fent ritmes diferents,...,
34. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
Aquest TRAÇ va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades llargues que van
formant les diferents coses..., fent ritmes diferents,..., que són circulars pels
astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de
traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pels xiprers. Aquesta
COMPOSICIÓ li dóna al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt.
35. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
En l’obra és notable el CONTRAST entre la claredat i el moviment del cel,
amb la quietud i foscor del poble, ja que a la part superior a la dreta, trobem
una lluna embolicada per un aura lluminosa, que fa que aquesta es confongui
amb un sol. És un paisatge nocturn autènticament pur, ja que la LLUM
artificial és pràcticament nul·la.
36. 1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
Vincent van Gogh creà per sobre del realisme, perquè va més enllà quan
mostra els efectes de la naturalesa.
Els COLORS cridaners que utilitza (groc,
blau i morat) i les LÍNIES en espiral del
cel i del xiprer reprodueixen la
inestabilitat del seu estat d’ànim i la
necessitat de descarregar la frustració
que l’inundava per dintre.
La NATURA és el lloc on reprodueix la
seva tensió interior, i la LLUM i els
COLORS són el mitjà per expressar-la.
37. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
38. 2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Van Gogh expressa, a la Nit Estelada, el seu
estat d’ànim.
Al segle XIX, hi ha una regressió dels
valors religiosos que són discutits pels
grans avenços científics; molts busquen a
la naturalesa i al Cosmos una resposta a
l’anhel humà d’infinit.
Van Gogh havia crescut en la fe, fill d’un
pastor protestant, i ell mateix havia estudiat
teologia i s’havia dedicat a l’apostolat.
39. Així, Van Gogh pinta assumptes religiosos, l’asil i paisatges, on projecta la
seva inquietud espiritual, convertits en un grafisme de la seva ànima.
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Vicent van Gogh
Camí amb xiprers i estrelles
1890, oli sobre llenç
92 x 73 cm
Vincent Van Gogh
L’església d’Auvers-sur-Oise
1890, oli sobre llenç
Vincent Van Gogh,
Hospital en Saint-Rémy
40. La NATURA i l’AGRICULTURA no solament li serveixen per expressar la seva
percepció d’un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna
contaminada, sinó també el seu drama religiós.
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Vincent van Gogh, Al capvespre: descans després del treball, 1889-90
41. L’artista pinta buscant consol i deixant aquí, de costat, els assumptes
tradicionalment usats.
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Olivera...,
o xiprer...,
camp...
i cel,
això és...,
..., els ELEMENTS
DE LA NATURA
són les limitades
eines
PICTÒRIQUES
formals, que Van
Gogh explota per
donar cos al seu
estat d’ànim.
42. A la part inferior de l’obra, veiem un XIPRER GEGANT. Van Gogh
fa servir el xiprer com un vincle obscur, dens i alhora vibrant,
com una flama ardent, un xiprer mogut pel vent, que uneix la terra
amb el cel, i que té la seva identitat pròpia; és un arbre que
manifesta elevació (s’aixeca cap el cel, immens i llunyà) i s’usa per
simbolitzar, per la seva verticalitat, la fe en la vida després de la
Mort i, segurament, fa al·lusió a la mateixa idea de la Mort.
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Aquesta part de la pintura està
marcada amb una LÍNIA
NEGRA GRUIXUDA, que es
correspon amb allò funerari i,
si ens fixem, les ÚNIQUES
LÍNIES RECTES són les de les
teulades de les cases.
43.
44. El POBLE està lluny, perquè Van Gogh està sol (l’observa des
de la finestra de sanatori), així, el pintor dóna forma al calor
humà, present a les experiències que es produeixen rere els
vidres de les cases il·luminats, calor humà i experiències de les
que l’artista no hi pot participar. L’ESGLÉSIA, amb la seva agulla,
és el ressò del xiprer, llunyana i inútil.
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Vincent Van Gogh busca, en la immensitat de la nit, la
resposta de Déu, que li amaga el seu rostre.
45. Vincent Van Gogh busca, en la
immensitat de la nit, la resposta de
Déu, que li amaga el seu rostre.
L’ESGLÉSIA, amb la seva agulla, és
el ressò del xiprer, llunyana i inútil.
46. Alhora les ESTRELLES, llunyanes, misterioses, dinàmiques..., i el FIRMAMENT,
que no té límits i és el lloc de Déu, li serveixen per expressar l’anhel religiós
de forma innovadora, amb un element de la natura.
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
47. En aquest quadre, l’artista ha aconseguit donar
forma a la seva crisi íntima, que té un
component religiós important, mitjançant una
TEMÀTICA aparentment secular, el PAISATGE.
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
Van Gogh, com a home del
seu temps, busca en la
NATURA les respostes a les
seves qüestions sobre l’infinit,
que la vivència religiosa
tradicional no li pot donar.
48. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
49. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
50. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
Vincent Willem van Gogh (Zundert, març
del 1853 – Auvers-sur-Oise, juliol del 1890)
fou un pintor postimpressionista
neerlandès (Holanda). Fill d’un pastor
protestant holandès, va intentar el camí de la
religió com a predicador, però va fracassar.
51. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
Tot i això, aconsegueix
projecció amb el seu
llenguatge clar i líric, que
va revolucionar l’art.
De caràcter obsessiu, boig i turmentat, però tot un geni artístic creador, no va
rebre cap reconeixement durant la seva vida.
Solitari i suïcida, la seva vida va estar marcada pel sofriment, la pobresa, la
seva lluita constant per no perdre la raó per complet, vida regida pels atacs
d’epilèpsia i l’automutilació.
54. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
La seva carrera pictòrica està marcada pels llocs on va viure
i treballar. Això es copsa ja en:
La seva PRIMERA ETAPA, als Països Baixos (1880-86). Va
començar a pintar a Holanda amb molta influència de Millet,
obres on es dedica a pintar la vida dels pagesos i les famílies
pobres de ciutat (situacions de la realitat de l’època, pintura
costumista i realista).
Vincent Van Gogh, Els teixidorsVicent van Gogh, Els menjadors de creïlles (patates), 1885
56. Vincent Van Gogh, Els teixidors
En la seva paleta hi predomina una gamma de TONALITATS fosques i
ombrívoles (sombrías), disposades en amples PINZELLADES amb molta
pasta i amb un marcat DIBUIX.
PRIMERA ETAPA, als Països Baixos (1880-86).
57. Vicent van Gogh, Els menjadors de creïlles (patates), 1885
Aborda el problema social en Els menjadors de patates, on descriu i denuncia
la misèria i els patiments dels pagesos, amb figures deformades.
PRIMERA ETAPA, als Països Baixos (1880-86).
58. Vicent van Gogh, Els menjadors de creïlles (patates), 1885
PRIMERA ETAPA, als Països Baixos (1880-86).
59. Vicent van Gogh, El cafè per la nit, 1888
PRIMERA ETAPA, als Països Baixos (1880-86).
60. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
La SEGONA ETAPA com a pintor s’inicia el 1886,
quan arriba a París, on queda enlluernat per la
lluminositat cromàtica dels impressionistes i
aprèn la seva tècnica, i també entra en contacte
amb les estampes japoneses. Abandona les
tonalitats ombrívoles i practica una PINZELLADA
més flamejant amb COLORS més alegres i vius.
61. Vicent van Gogh, La caravana
La caravana
Es caracteritza per les pinzellades curtes, però tot i que els colors no són tan
ombrívols encara no han aconseguit la intensitat de les seves darreres obres.
SEGONA ETAPA com a pintor s’inicia el
1886, quan arriba a París,
62. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
La SEGONA ETAPA com a pintor s’inicia el 1886, quan arriba a París.
Pel febrer de 1888, es va establir a Arles, on té lloc la seva FASE
més prolífica.
Entusiasmat amb la llum de la Provença, pinta paisatges i figures
serpentejants, flamejants, que projecten el seu caràcter impulsiu i ja
trastornar (“enajenado”), el seu foc interior.
De fet intenta agredir a Gauguin i a ell mateix tallant-se una
orella.
Després de superar l’impressionisme, se centra en el COLOR
violent i de gran potència emotiva, i també va copsar l’exaltació de
la intensitat lluminosa.
En aquesta època, va pintar: Els gira-sols (1888), els seus variats autoretrats i amb l’orella
tallada... Una de les seves obres més conegudes és L’habitació a Arles (1889).
64. Vincent van Gogh
Els gira-sols,
1888,
oli sobre llenç, 91 x 72 cm,
Münic, Bayerische
Staatsgemäldesammlungen
Neue Pinakothek
Els gira-sols (1888)
Empra colors més vius i forts,
el color groc que li atreu molt i
l’usarà en nombroses obres.
67. Vincent van Gogh, Pont elevat amb carruatge, 1888
El pont. Té influència de la pintura japonesa.
68. Habitació d’Arles (1889). Volia aconseguir una sensació de tranquil·litat i serenitat però,
amb els forts colors i les pinzellades pastoses aconseguí el contrari.
76. Vincent van Gogh, Nit estelada, 1889, oli sobre llenç, 73’7 cm x 92’1 cm,
Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA)
77. Vincent van Gogh, Nit estelada, 1889, oli sobre llenç, 73’7 cm x 92’1 cm,
Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA)
78. Vincent van Gogh, Autoretrat dedicat a Paul Gauguin,
1888, oli sobre llenç, 60’5 x 49’4 cm
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
Pel febrer de 1888, es va establir a Arles, on té lloc la seva FASE més prolífica.
Vincent van Gogh, Autoretrat,
1888, 65 x 50,5 cm
79. Vincent van Gogh
Autoretrat, 1889,
oli sobre llenç,
65 x 54 cm
Autoretrats
Destaquen les pinzellades curtes
i els colors sense barrejar.
Caracteritzen aquestes obres la
mirada del pintor, que reflecteix
perfectament la seva inquietud.
En uns les pinzellades són més
sinuoses que en altres, però els
colors són sempre forts i intensos
a base de tons blavosos, rosats i
vermellosos.
85. Vincent Van Gogh
L’església d’Auvers-sur-Oise
1890, oli sobre llenç
L’església d’Auvers
Realitzada a base de pinzellades
llargues, sinuoses, inestables, dóna la
impressió de què l’església es va a
ensorrar. Transmet inestabilitat. Els
colors són forts i predominen els verds,
blaus i vermells.
86.
87. Vincent van Gogh, Corbs sobre camp de blat en una nit estelada, 1890, oli sobre llenç, 50’5 x 100’5 cm
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
Corbs sobre camp de blat en una nit estelada
És el darrer quadre de Van Gogh. Les pinzellades són ràpides i sinuoses. Els
colors són fortíssims.
88.
89. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
90. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.2.- Com va perdre la seva orella
El 23 de desembre de 1888, Van Gogh i Gauguin varen tenir un altercat, i Van Gogh va
amenaçar amb un ganivet. Del disgust, aquella mateixa nit, Van Gogh es va mutilar el
lòbul de l’orella, però no l’orella sencera. Després va dirigir-se al seu bordell favorit
donant-li el lòbul, com un present, a la seva prostituta favorita, Rachel. La policia el va
trobar desmaiat a ca seva i el va portal a l’hospital de l’Hôtel-Dieu.
Vincent van Gogh,
Autoretrat amb orella embenada,1889
Paul Gauguin, Autoretrat de l’artista amb l’ídol
1893, 43’8 x 32’7 cm
92. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
93. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
El pintor holandès més conegut de tots els temps va
viure els seus últims dies en Auvers-sur-Oise. El
poble francès que el va acollir per superar la seva
epilèpsia. En Auvers-sur-Oise, va pintar les últimes
obres mestres, aquest poble el va inspirar en 70
pintures abans de llevar-se la vida.
95. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
Van Gogh forma i deforma el món
segons la seva visió interior, és una
apassionat del COLOR, mitjançant
el qual reflecteix el seu estat
d’ànim depressiu i turmentat, de
manera que els xiprers flamejants es
torcen, el Sol s’agita, el terra tremola
pels terratrèmols, els edificis tenen
línies retorçades, etc.
Vicent van Gogh
Camí amb xiprers i estrelles
1890, oli sobre llenç
92 x 73 cm
96. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
La seva PINZELLADA s’omple de pasta, és densa, s’ondula o es divideix en
comes o taques, la qual cosa li atorga una sensació de vida.
Vincent van Gogh,
Camps amb xiprers
98. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
Els COLORS són, a vegades, agressius, amb contrastos no freqüents: grocs
sobre taronja.
Vincent van Gogh,
Al capvespre: descans
després del treball
1889-90
100. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
El 1889, ingressa a un manicomi on pinta un dels seus quadres més famosos:
Nit estelada (1889).
101. 3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
El juliol de 1890, surt del manicomi i aquest mateix any, quan només tenia 37
anys, es suïcida d’un tir amb la seva pistola i en un atac de bogeria, a Auvers-
sur-Oise, on el seu germà Theo l’havia enviat per rebre tractament.
Tombes de Vincent i Theo van Gogh, al cementeri de
Auvers-sur-Oise
Vincent van Gogh, en el seu llit de mort, dibuix del
seu metge i pintor afeccionat, Dr. Paul Gachet
102. Vincent van Gogh
El doctor Paul Gachet
1890
El doctor Paul Gachet
Retrat d’un metge amic de
Theo, que es va
comprometre a cuidar-lo.
Els colors són molt vius i
predominen els blaus i el
vermell.
103. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
104. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
105. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
La seva producció evoluciona d’un estil ombrívol, de perfils realistes i ingrats
(etapa holandesa) a creacions vibrants, fetes per mitjà de l’exaltació del color
i un vigorós toc d’una gran potència expressiva (segona etapa). L’ús de
colors estridents, que es relacionen i contrasten, i la fragmentació dels
contorns arriben a deformar la imatge.
Vincent Van Gogh, Carrer del poble a Auvers, 1890
Vicent van Gogh, Els menjadors de creïlles (patates), 1885
106. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
Vincent van Gogh, La vigna rossa, 1888
Els contorns que envolten els objectes són obscurs i tanquen un interior ple
d’espesses capes de color uniforme. La pintura està aplicada amb ràpides,
corbes i sinuoses PINZELLADES plenes de pasta de colors purs
108. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
Katsushika Hokusai, La gran ona de Kanagawa,
1823-1829, gravat, Metropolitan Museum of Art, New York
La seva admiració pel gravat japonès apareix en la seva obra en la senzillesa del
dibuix, els espais plans de color, les exagerades perspectives i l’absència
d’ombres.
109. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
Katsushika Hokusai, La gran ona de Kanagawa,
1823-1829, gravat, Metropolitan Museum of Art, New York
El seu estil es correspon plenament amb el
postimpressionisme.
110. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
111. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
112. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.- Models i influències
A totes les seves obres, Van Gogh aconsegueix
fusionar les qualitats dels seus predecessors
holandesos del barroc (Rembrandt, Frans Hals,
Vermeer, Ruysdael, Hobbema), com ara la
devoció per la naturalesa, amb l’ús del color i la
tècnica de la pintura francesa.
Rembrandt, El bany de Diana
Frans Hals, La gitana, Museu del Louvre
Jan Vermeer de Delft,
Vista de Delft, 1602
113. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.- Models i influències
Ruysdael, El molí.
Els seus paisatges es converteixen casi en un
estat anímic carregat de dramatisme.
Hobbema, Avinguda de Middelharnis.
S’inclina pels paisatges mes estàtics d’arbres
esvelts i camins, que s’allunyen per l’horitzó.
Aquesta obra constitueix un dels més clars
exemples de la profunditat aconseguida en el
barroc.
114. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.- Models i influències
El tractament religiós del paisatge havia estat iniciat pel paisatgista romàntic
alemany Caspar David Friedrich (per exemple, Monjo a la vora del mar, 1808) i
reprès per altres artistes, com Millet, el pintor dels camps i de la vida tradicional i
humil, amb una altra sensibilitat (L’Àngelus), i Van Gogh havia recorregut moltes
vegades a aquests assumptes.
Caspar David Friedrich,
Monjo a la vora del mar ,1808-1810
Jean-François Millet,
L’Angelus,
Musée d’Orsay,París
115. Caspar David Friedrich,
Monjo a la vora del mar (1808-1810)
- CASPAR DAVID FRIEDRICH (Greifswald, 1774 - Dresde, 1840).
Monjo a la vora del mar (1808-1810).
Soledat i indefensió d’intensitat
aclaparadora.
Figura diminuta d’un monjo caputxí,
que contempla la immensitat d’un mar
buit, en una composició d’extrema
senzillesa, en què la representació
dels elements més monòtons del
paisatge aconsegueixen plasmar, de
forma insuperable la soledat de
l’home davant la creació d’un Déu
absent.
Redueix el paisatge a tres franges de color: la terra, el mar i el cel, i situa la figura
humana molt per sota de la línia de l’horitzó de manera que l’home queda empetitit
davant la natura inabastable. Model per als surrealistes del s. XX (tendència a representar
espais opressius, que interroguen...). La seva pintura l’han comparada amb la música del
Schubert, romàntic que considerava normal que la música estigués mancada d’alegria.
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.- Models i influències
116. Caspar David Friedrich,
El caminant sobre un mar de núvols
o Viatger sobre un mar de boira,
1818, 74,8 x 94,8 cm,
Museu Kunsthalle,
Hamburg (Alemanya)
117. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.- Models i influències
Malgrat la qualitat de la seva obra, va caldre esperar a la seva mort per a què els
seus mèrits fossin reconeguts i es convertís en un gran pintor. Avui en dia, és
considerat un dels pintors que més ha influït en l’art del segle XX. La seva obra
transmet una gran càrrega passional, mitjançant la LLUM i el COLOR.
Vincent van Gogh,
Al capvespre: descans després del treball
1889-90
118. Els seus paisatges, interiors, retrats, autoretrats,
escenes de camp i quotidianes, i arquitectures gairebé
fantàstiques, estan dotats de vitalitat física i espiritual.
119. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.- Models i influències
Obres que evoquen emocions del seu món interior, la qual cosa prefigura l’origen
de l’expressionisme (fou el pioner). Van Gogh influirà en els expressionistes
com el noruec Munch i els alemanys Kirchner, Kokoshka, etc.
Edvard Munch, El crit
Ernst Ludwing Kirchner,
Carrer de Berlín
Oskar Kokothka,
La novia del vent o La tempesta, 1914,
Kunstmuseum, Basilea
120. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.- Models i influències
Amb les vigoroses pinzellades i els colors vius, Van Gogh s’anticipa al
fauvisme i influirà, també, en els principis de l’abstracció.
Henri Matisse, Els postres.
Representa a figures decoratives de línies
sinuoses. L’únic punt de fuga és la finestra, per
on es veu un paisatge. Wassily Kandinsky, Composició
121. Vicent van Gogh
La cadira de Van Gogh
1888
Des del segle XXI, l’anàlisi
del missatge que es desprèn
de les seves pintures és
positiu i alegre.
122. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.2.- Models i influències
En la seva breu dedicació artística, Van Gogh aconsegueix
un domini tècnic i una productivitat que pocs artistes han
aconseguit. La seva obra consta d’uns 900 quadres i 1600
dibuixos. A més, va deixar 800 cartes, 650 d’elles dirigides
a Theo van Gogh, el seu germà petit, que va ser la figura
central de la vida de Vicent Willem van Gogh.
Les seves pintures estan entre les més cares
del món. Per tot l’esmentat, Van Gogh es
convertirà en una icona imprescindible de la
Modernitat cultural.
130. ÍNDEX
0.- FITXA TÈCNICA
1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)
3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
3.1.- Vida i etapes de l’obra de l’autor
3.2.- Com va perdre la seva orella
3.3.- El final de Vincent Willem van Gogh
4.- JUSTIFICACIÓ DEL SEU ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- Justificació de l’estil
4.2.- Models i influències
5.- BIBLIOGRAFIA
136. ARTS FIGURATIVES
2ª meitat XIX i pas al segle XX
POSTIMPRESSIONISME
Història de l’art
IES Ramon Llull
Maria Assumpció Granero Cueves
137. Esquema general
En pintura, el segle XIX es va caracteritzar perquè, en cada una de les seves dues
meitats, es va donar la presència de dos estils:
Primera meitat
Neoclassicisme
Romanticisme
Segona meitat
Realisme
Impressionisme (que va derivar, a final segle XIX i principi XX, en el neoimpressionisme o
puntillisme, i el postimpressionisme).
ARTS FIGURATIVES
2ª meitat XIX i pas al segle
138. EL CAMÍ CAP A LA
MODERNITAT
LA PINTURA
POSTIMPRESSIONISTA
140. 1.- POSTIMPRESSIONISME
1.1.- Definició
Paul Cézanne, Els jugadors de cartes,
1890-1892,
Museu d’Orsay, París
Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i caracteritzat per una major
preocupació per la forma, enfront del predomini de la sensació visual que havia caracteritzat
a l’impressionisme precedent. En aquest estil s’inclouen Cézanne, Van Gogh, Gauguin i
Toulousse-Lautrec. Cobreix el període entre la darrera exposició impressionista de 1886 i
el naixement del cubisme, en la primera dècada del segle XX.
Vicent van Gogh,
Nit estelada, 1889, oli sobre llenç, 73’7 cm x 92’1 cm,
Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA)
141. 1.- POSTIMPRESSIONISME
1.2.- Origen
El mot fou encunyat a posteriori, per Roger Fry, arran
d’una exposició de pintures (1910) de Cézanne, Gauguin i
Van Gogh (“Manet i els postimpressionistes”). Toulousse-
Lautrec també s’inclou en aquest moviment.
142. 1.- POSTIMPRESSIONISME
1.2.- Origen
Claude Monet,
Sol naixent, Impressió (1872)
L’impressionisme, amb el seu afany per captar la llum del natural, havia
anat diluint les formes, dins l’ambient captat, i tots els elements del quadre
havien anat perdent volum, dibuix i sentit de l’espai.
143. 1.- POSTIMPRESSIONISME
1.2.- Origen
Georges Seurat,
Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte, 1884-86
Als anys ’80 (segle XIX) el grup dels impressionistes es
comença a trencar, perquè hi ha artistes que volen anar
més enllà, com Seurat o Signac dits divisionistes o
puntillistes (també neoimpressionistes), que apliquen la
llei dels contrastos simultanis de Chevreul per
aconseguir una impressió global harmònica a través de
petits punts o traços de colors purs.
Paul Signac,
Les veles grogues, 1935
144. 1.- POSTIMPRESSIONISME
1.2.- Origen
Als neoimpressionistes els segueixen els postimpressionistes.
En els darrers anys del segle XIX i principi del XX trobem uns pintors
vinculats al moviment impressionista, però que partint d’ell deriven cap a una
pintura més personal, és a dir, desenvolupen una individualitat artística, que
els allunyà dels principis del primer impressionisme, i que anuncia alguns
dels moviments pictòrics més importants del segle XX.
TOULOUSE-LAUTREC
VINCENT WILLEM VAN GOGH
PAUL CÉZANNE
PAUL GAUGUIN
Mestres o màxims representants del postimpressionisme
145. 1.- POSTIMPRESSIONISME
1.3.- Característiques general
El nom postimpressionisme engloba múltiples tendències i estils. És un gresol
(crisol) de diferents tècniques que responen a les inquietuds dels diferents artistes. No
n’hi ha un estil unificat, sinó que l’obra és el reflex de la individualitat dels plantejaments
de cada artista. Tenen influència del món oriental. En 1868, Japó s’obri a Occident i les
mostres dels ukiyo-e-hanga ofereixen una alternativa, una nova forma de realitat
(Katsushika Hokusai, La gran ona de Kanagawa). Seran els pintors dels 80 els que
descobriren amb aquestes obres la possibilitat de renovar l’art.
Katsushika Hokusai,
La gran ona de Kanagawa,
1823-1829, gravat,
Metropolitan Museum of Art,
New York
146. 1.- POSTIMPRESSIONISME
1.3.- Característiques general
- Revisa alguns dels postulats dels impressionistes.
- Recupera la importància del dibuix i el traç (perfils, contorns, “siluetas”), a diferència de
l’impressionisme el dibuix li dóna qualitat a la matèria, a la forma i al volum.
- Preocupació per captar no només la llum, sinó també l’expressivitat de les coses i les persones
il·luminades. Volen anar més enllà de la captació de la llum pura, que era l’objectiu dels
impressionistes.
- Igual que els impressionistes, els postimpressionistes basen la seva obra en l’ús del color, però
rebutgen la representació fidel de la natura, per la qual cosa presenten una visió del món més
subjectiva.
- També reaccionen contra la representació de la fugacitat que pregonen els impressionistes.
- El color s’aplica en grans superfícies planes, sense matització i sense perdre intensitat en la
llunyania.
El postimpressionisme prescindeix del convencionalisme anterior:
