2. FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Amfiteatre Flavi o Colosseu: 1v (2004, juny); 2v (2008, juny)
Arquitecte autor Desconegut
Comitent Flavis: Vespasià, Tit i Domicià (emperadors romans)
Cronologia Anys 70- 80 dC (segle I dC)
Estil Romà imperial (gens flàvia).Alt Imperi
Localització Roma, a la vall del Colosseu, Itàlia
Tipologia Arquitectura civil
Sistema constructiu Arquitravat i voltat
Material Morter romà (formigó) cobert de maó i recobert de marbre
travertí, tova i pedra
Dimensions 188 m (llarg) x 155 m (ample) x 48 (alt); i 525 m (perímetre
de l’oval). L’arena fa 74 m per 46 m (aproximadament 80 m
x 50 m). Aforament de 50.000 – 55.000 espectadors.
Tema Edifici per a espectacles, recreatiu (diversió, oci, esbarjo
públic)
6. AMFITEATRE FLAVI O COLOSSEU
3. ROMA
5.- Panteó d’Agripa, possiblement Apol·lodor de Damasc. 1
(2008, juny); 2 (2012, juny); 3 (2014, juny).
6.- Colosseu o Amfiteatre Flavi. 1 (2004, juny); 2 (2008, juny).
7.- Ara Pacis Augustae, comitent el Senat
8.- August de Prima Porta
ÍNDEX
4. 5
EL PANTEÓ (27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i
inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC)
DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA
3v
7. Després de la dinastia Júlio-Clàudia i
de les extravagàncies de Neró, ve la
gens Flàvia (Vespasià, Tit i Domicià),
que serà seguida per l’Antonina.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
8. L’Amfiteatre Flavi o Colosseu va ser començat per
Vespasià (69-79), l’any 70 dC (segle I), ...,
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
9. L’Amfiteatre Flavi o Colosseu va ser començat per
Vespasià (69-79), l’any 70 dC, i acabat per Tit Flavi
(79-81), l’any 80 dC.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
12. Edifici de l’arquitectura civil de l’Alt Imperi
romà, és l’amfiteatre més gran i conegut i va ser
un generós regal de l’emperador Vespasià al
poble, en un intent d’allunyar-se de les
extravagàncies del seu antecessor Neró.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
13. El nom no fa referència a la seva
qualitat de colossal, sinó que
l’Amfiteatre Flavi és anomenat,
popularment, Colosseu perquè es va
construir a prop d’una estàtua
colossal de l’emperador Neró (36 m).
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
15. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Abans de la construcció del
Colosseu, Neró s’havia construït un
luxós palau privat, en la vall
ubicada entre les colines del Palatí,
Celio i Esquilí (Casa Àurea de
Neró), front a una estàtua seva de
36 metres en un llac artificial.
19. El Colosseu, situat al llac privat
que fou dessecat de l’antiga casa
de Neró, és probablement l’edifici
més gran de l’antiguitat.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
22. Destruït per un incendi, el va
inaugurar el fill de Vespasià,
l’emperador Tito, l’any 80 aC.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
23. Tenia caràcter públic i d’edifici civil, on s’oferien espectacles gratuïts de lluita entre
gladiadors i feres salvatges, s’hi escenificaven batalles mitològiques o històriques i...,
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
24. , ... i, fins i tot, segons el poeta Marcial i
l’historiador Suetonius, en ocasiones
s’inundava l’arena del Colosseu i s’hi
representaven simulacres de batalles
navals (naumàquies).
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
25. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Al Colosseu s’hi representaven simulacres de
batalles navals (naumàquies), tot i que alguns
historiadors posen en dubte que, a partir de la
construcció del soterrani, es poguessin realitzar.
27. Eren espectacles diürns a l’aire lliure i per això calia el gegantí tendal protector.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
28. Eren espectacles diürns a l’aire lliure i per això calia el gegantí tendal protector.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
29. La distribució dels espectadors a l’amfiteatre era un reflex de la societat romana i de
la seva jerarquia, segons la categoria s’ocupava l’espai, a dalt del tot estava reservat per
esclaus, estrangers i dones.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
30. És monumental i donava cabuda a moltes persones.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
31. L’aforament va arribar a 50.000-55.000
espectadors i es va utilitzar durant 500
anys (fins el segle VI).
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
32. Més tard, va tenir diversos usos:
com a refugi,
seu cristiana,
fàbrica...,
i ha perviscut a varis terratrèmols.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
33. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
A partir del segle IV, els amfiteatres
es van deixar de construir a causa
de la implantació del cristianisme
com a religió oficial (Teodosi, 380
dC, Edicte de Tessalònica), que va
prohibir els sacrificis humans.
am
34. Actualment, l’edifici es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
35. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Durant l’edat mitjana va servir de
cantera i...,
36. ,... i, especialment, durant el Renaixement els papes van utilitzar el marbre del Colosseu
de pedrera per fer les seves construccions.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
38. 2. Anàlisi formal (3 pt)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p)
– A. Forma
– B. Estructura
– C. Parts
2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p)
– A. Estil, funció i finalitat
– B. Temàtica iconogràfica
39. 2. Anàlisi formal (3 pt)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p)
– A. Forma
– B. Estructura
– C. Parts
2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p)
– A. Estil, funció i finalitat
– B. Temàtica iconogràfica
40. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
A. FORMA
El Colosseu té planta el·líptica fruit, com
el nom indica, de la unió de dos teatres
per la part de l’escena o del diàmetre de
l’orquestra.
42. Les seves mides són
enormes:
188 m de longitud,
155 m d’amplada,
48 m d’alçada i
525 m de perímetre
el·líptic.
155m
525m
188m
48m
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
A. FORMA
43. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
A. FORMA
La superfície ovalada de l’arena fa
74 m per 46 m (aproximadament 80 m x 50 m).
50m 80m
44. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
Tenia un aforament per a 50.000 espectadors, del quals 45.000 podien estar
asseguts, mentre que la resta romanien drets a la galeria del darrer pis, reservada a
esclaus, estrangers i dones.
A. FORMA
45. Àtic amb
pilastres
3
p
i
s
o
s
Arcades de mig punt
48 metres
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
L’EXTERIOR apareix distribuït en TRES PISOS i UN ÀTIC.
B. ESTRUCTURA
46. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
L’amfiteatre Flavi és un edifici de notable complexitat estructural, combina el sistema
constructiu arquitravat amb el voltat als tres primers pisos, dels quatre que el
conformen.
B. ESTRUCTURA Sistema voltatSistema arquitravat
47. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
La FAÇANA correguda s’erigeix sobre un estilòbat (una espècie de podi), damunt del
qual s’aixequen els quatre pisos, així evitaven que l’aigua de pluja inundés el pòrtic.
48. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
Així, els tres primers pisos presenten grans buits o vans amb arcs de mig punt separats
i recolzats sobre uns pilars gruixuts que també sostenen, axialment, semicolumnes
adossades (columnes encastades) amb funció decorativa i de diferents ordres, que
suporten l’entaulament corresponent.
Des de l’exterior
s’hi observa, a la
façana dels TRES
PISOS
INFERIORS, la
utilització de
l’arquitectura de
voltes pròpia dels
romans.
B. ESTRUCTURA
49. A la PLANTA BAIXA O PRIMER PIS, format per 80 arcades, les columnes encastades són d’ordre
toscà i reflecteixen les característiques de robustesa i virilitat.
Al SEGON PIS són d’ordre jònic i presenten base, fust més esvelt que el dòric - toscà i un capitell
de volutes, cosa que li confereix un aire més delicat.
El TERCER PIS és d’ordre corinti, el més elaborat de tots tres, que destaca pel capitell en fulles
d’acant. Els pilars, sobre els qual estan adossades les semicolumnes, aguanten els arquitraus, els
frisos i les cornises que fixen els límits de cadascun dels tres primers pisos.
1
2
3
B. ESTRUCTURA
50. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
L’EXTERIOR estava recobert de
travertí i, situades en les llums de les
arcades, és a dir, entre les obertures
(vans o buits) dels muntants dels arcs
del SEGON I TERCER PIS,
originàriament, se situaven escultures
de mecenes, dignataris i emperadors
per ornamentar la façana.
51. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA Al SEGON I TERCER PIS: escultures de mecenes,
dignataris i emperadors per ornamentar la façana.
52. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA Al SEGON I TERCER PIS: escultures per
ornamentar en les llums de les arcades.
53. L’INTERIOR ERA UNA VERITABLE
FESTA DE LUXE, UNA OBRA DE
L’ART, perquè a més de les escultures
de les graderies, també als passadissos,
sota la càvea, es podien trobar relleus
de marbre i d’estuc (material amb rica
presència), etc.
L’EXTERIOR estava recobert
de travertí.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
56. 1
4
5
2
3
6
El QUART I DARRER PIS, probablement addició posterior, construït en temps de
l’emperador Dioclecià, és d’aspecte més massís (arquitravat, sense voltes).
Presenta un alt àtic (1) amb
petites finestres quadrades i
llindades (2), situades entre cada
tres mòduls (3) o amb alternança
d’un mòdul sí i un altre no;
finestres emmarcades o
flanquejades per decoratives
lesenes (4) corínties (5), que són
pilastres, una mena de faixes
verticals estretes i de poc gruix.
La part superior és coronada per
cossos-àtics rectangulars (6)
de petita altura.
1
1
2
3
4
5 6
2
B. ESTRUCTURA
57. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
L’ÀTIC no té arcades i,
EXTERIORMENT, menysprea el
conjunt, però funcionalment era
necessari i tenia diverses funcions:
b) aixecava els murs per tal de proporcionar més ombra a l’interior de l’edifici, la part interna del qual era
una galeria porticada; i
a) contribuïa a augmentar-ne la cabuda (+5.000 persones
d’aforament, 45.000 asseguts, 5.000 dempeus, +5.000 àtic = 55.000);
c) en tercer lloc, aquesta planta era complement indispensable per a l’efecte estètic del conjunt, ja que
proporcionava l’element de cohesió entre l’alçaria de l’edifici i la massa de la part inferior
alleugerida pels arcs, és a dir, millorava l’efecte visual d’una planta tan gran respecte a l’alçada.
58. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
, ..., és a dir, els pals de fusta enormes que sostenien la vela de lona, que cobria la graderia, destinada a
protegir els 50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps.
En aquest QUART PIS, entre les pilastres corínties
apareixen 240 mènsules (7), que servien per aguantar les
astes a les quals es fixava l’immens tendal (velarium), ...,
7
B. ESTRUCTURA
59. QUART PIS: entre les pilastres corínties apareixen 240 mènsules (7), per aguantar els pals de
fusta enormes, on es fixava l’immens tendal (velarium), que cobria la graderia, per protegir els
50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps,
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
7
60. QUART PIS: entre les pilastres corínties apareixen 240 mènsules (7), per aguantar els pals de
fusta enormes, on es fixava l’immens tendal (velarium), que cobria la graderia, per protegir els
50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps,
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
7
61. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
A l’INTERIOR de l’edifici hi ha el gran tresor del Colosseu,
allí la construcció constitueix una exhibició tècnica.
Els murs són de formigó
recobert de maó.
Aquest murs van reforçats
per 560 pilars de travertí
ben fonamentats.3
2
1
62. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
1.- CÀVEA
2.- ARENA
3.- SOTERRANI
(fossat)
PASSADISSOS
SOTA
LES GRADES
1.- La CÀVEA;
2.- L’ARENA; i
3.- El SOTERRANI (fossat).
Les PARTS INTERIORS són:
Sota l’arena hi havia
les dependències de
servei i les cel·les per
a les feres.
PODI
63. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
1.- CÀVEA
PASSADISSOS
SOTA
LES GRADES
1.- La CÀVEA;
2.- L’ARENA; i
3.- El SOTERRANI (fossat).
Les PARTS INTERIORS són:
PODI
64. 1.- CÀVEA 1.- La CÀVEA és la GRADERIA, que envolta
l’arena i comença a 4 metres de l’arena.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
La CÀVEA no aprofita els desnivells del terreny, sinó que està construïda generalment mitjançant
un sistema de galeries amb volta que comunicaven amb uns passadissos interiors que s’utilitzaven
com a passeig o aixopluc. Aquesta part és el cor de l’edifici, gràcies a això, el Colosseu és ple de
quilometres i quilometres de passadissos amb voltes de canó i d’aresta, i d’escales (factura amb
opus quadratum i caementicium o, també, mixt).
El pes de la CÀVEA i el de les persones assistents
descarregava sobre una plataforma o podium, un
sòcol gruixut de travertí que rodejava tota l’arena.
1
2
3
1. CÀVEA
2. ARENA
1. CÀVEA
PODI GALERIES AMB VOLTA
PASSADISSOS SOTA LES GRADES
68. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS Així, de les 80 arcades, que formaven la
PLANTA BAIXA del Colosseu, arrencaven les
escalinates que conduïen el públic als diversos
sectors de la càvea a través d’accessos, o
“vomitoris”, perquè l’allotjament i l’evacuació
dels espectadors fos ràpida, de tal manera que
es pogués realitzar només en tres minuts.
Al damunt de cada arc, s’indicava el
número que corresponia al número
d’entrada, que tenia cada espectador.
Un atri d’honor conduïa a la tribuna
imperial.
VOMITORIUM
69. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
VOMITORIUM
Un atri d’honor conduïa
a la tribuna imperial.
71. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
Cinc passadissos coberts amb volta de canó i recolzats en
pilars de travertí aguantaven el primer pis de la càvea.
Graderia reservada als espectadors, formada per cinc sectors,
dels quals el quart, la summa càvea tenia seients de fusta.
Domicià és qui va decorar
l’edifici i, a més, va fer
construir un SOTERRANI.
C. PARTS
1
El passadís més alt és arquitravat.
23
72. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
VELARIS
SUMA CÀVEA
MITJA CÀVEA
IMMA
CAVEA
PORTES
D'ACCÉS
2. ARENA
PODI
1. CÀVEA
LLOTJES
HIPOGEU VOMITORIUM
3. SOTERRANI
2
3
1
73. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
2.- ARENA
1.- La CÀVEA;
2.- L’ARENA; i
3.- El SOTERRANI (fossat).
Les PARTS INTERIORS són:
PODI
74. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS 2.- ARENA
3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles.
Al seu voltant hi havia una reixa metàl·lica per a
protegir el públic de les feres.
75. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS 2.- ARENA
3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi havia una reixa
metàl·lica per a protegir el públic de les feres.
76. 3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant
hi havia una reixa metàl·lica per a protegir el públic de les feres.
A. FORMA: PLANTA EL·LÍPTICA
2.- ARENA
77. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
2.- ARENA
3.- SOTERRANI
(fossat)
1.- La CÀVEA;
2.- L’ARENA; i
3.- El SOTERRANI (fossat).
Les PARTS INTERIORS són:
Sota l’arena hi havia
les dependències de
servei i les cel·les per
a les feres.
PODI
78. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS 3.- SOTERRANI (fossat)
A sota l’arena es troben nombrosos corredors i dependències en
relació amb els espectacles que es representaven.
79. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
Un subsòl amb construccions per als serveis, dissenyat per agilitzar l’espectacle (és la segona obra
d’enginyeria que creà escola), allí es disposava la maquinària escènica (els decorats), les gàbies de
les bèsties, i enginyosos muntacàrregues per transportar les feres al nivell de l’arena (tiratges manuals
mitjançant una politja), hi havia enginyosos passadissos i escales o corredors voltats i, també, una
estudiada distribució d’habitacions i cambres.
3.- SOTERRANI (fossat)
C. PARTS
80. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS 3.- SOTERRANI (fossat)
A més, s’hi va instal·lar un
sistema impermeabilitzat de
conducció d’aigua per
transformar l’arena en una
gran piscina (d’1’5 m de
profunditat) per a les batalles
navals (naumàquies).
82. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS 3.- SOTERRANI (fossat)
Aquest magnífic subterrani era
cobert amb un empostissat
fàcilment desmuntable.
SOTERRANI: conjunt de passadissos i
masmorres on s’allotjaven gladiadors i feres.
HIPOGEU a l’aire lliure.
83. 2. Anàlisi formal (3 pt)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p)
– A. Forma
– B. Estructura
– C. Parts
2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p)
– A. Estil, funció i finalitat
– B. Temàtica iconogràfica
84. 2.2. QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)
A. ESTIL, FUNCIÓ I FINALITAT
L’AMFITEATRE va ser una invenció
genuïnament romana, a partir de la unió
de dues estructures de teatre pel
diàmetre de l’orquestra, ja que els grecs
únicament disposaven de teatres.
En la seva configuració es va utilitzar com a constant,
l’arc, la volta de canó i la més complexa volta d’aresta,
que substitueixen o complementen els elements
arquitectònics de l’arquitectura arquitravada de l’art grec.
És una gran obra mestra d’enginyeria pensada per garantir el moviment fluid de molta de gent.
Tenia com a FUNCIÓ acollir els espectadors de
les lluites de gladiadors, feres, jocs, etc., que
entre els etruscs i els antics romans formaven
part dels ritus funeraris i, més tard, en
popularitzar-se, van perdre els seu primitiu
caràcter i va esdevenir espectacle de masses,
responent a la política de l’Imperi de “Pa i Circ”.
1
2
3
4
85. 2.2. QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)
B. TEMÀTICA I ICONOGRAFIA
El Colosseu SIMBOLITZA i glorifica l’emperador Vespasià
i és una manifestació del seu poder i de les seves gestes,
perquè aquests jocs s’oferien per divertir al poble i
l’Amfiteatre Flavi fou creat per donar-ne una imatge
benefactora del poder i amb una clara intenció
propagandística.
Titus, fill de Vespasià
Emperador Vespasià
La seva inauguració, sota el regnat del
seu fill Titus, es va convertir en una festa
que durà 100 dies.
5
6
87. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
Roma conquereix Grècia, a meitat del
segle II aC, i en rep gran influència,
però també l’art romà recull altres
influències, com l’etrusca del nord
d’Itàlia i la provinent de la part oriental
del Mediterrani. Aquest cúmul
d’influències, dóna a l’art romà unes
característiques peculiars, que
evolucionen al llarg del temps.
L’arquitectura té com a objectiu la creació
d’espais interiors, cada vegada més amplis, que
cal condicionar a les seves funcions i que, tot
sovint, obliguen a cercar solucions pràctiques
als diversos problemes tècnics i constructius,
d’aquí la introducció de l’arquitectura amb arc i
volta d’herència oriental (Mesopotàmia).
88. Toscà
Jònic
Corinti
Aquests ordres no sostenen res. Són decoratius. La seva importància era:
Al·lusió a l’arquitectura grega. Una mena de peristil grec en un edifici romà per fer-lo més elegant.
Fa la impressió que l’aplicació dels ordres redueix l’escala de l’edifici, perquè ja no cal posar-se en relació amb tot
l’edifici, sinó amb una sola planta. El ciutadà romà podia sentir-se significatiu en un immens edifici i en un immens imperi.
S’hi va assolir un equilibri esplèndid i magistral entre línies rectes i corbes.
La superposició d’ordres, toscà, jònic i corinti, que hi ha als tres cossos inferiors va ser un esquema
que va fer fortuna, no sols a l’antiguitat, sinó també al Renaixement i al Barroc.
O
R
D
R
E
S
3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
89. 1
PARTENÓ (447-438//432 aC, s. V aC, Pèricles).
ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) i CAL·LÍCRATES
(actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures).
ACRÒPOLI ATENES
5v
90. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
Bé que és IMPRESSIONANT, la façana del Colosseu no deixa de ser conservadora,
perquè la superposició d’ordres ja s’havia utilitzat abans
91. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
L’alçat exterior combinant arcs,
arquitraus i distints tipus de
columnes, s’inspira en alçats
d’antics teatres, com el teatre de
Marcel, Roma (23-11 aC), sobretot,
i d’altres avui perduts,...,
92. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
Teatre de Marcel, Roma (23-11 aC).
93. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
,..., però VA SER L’AMFITEATRE FLAVI QUE VA CONSAGRAR EL MODEL I EL VA
DIFONDRE PER PROVÍNCIES.
95. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
Influirà en èpoques posterior,
per exemple, aquesta serà la
solució que Leon Battista
Alberti, durant el Renaixement
italià (Quatrocentto), posarà en
pràctica al Palazzo Rucellai i
que, també, tingué força
influència en edificis posteriors.
100. 4. ALTRES AMFITEATRES
Exemples:
1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC).
2) Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
3) Amfiteatre d’Arles (França).
4) Amfiteatre de Nimes (França).
5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).
7) Amfiteatre de Mérida.
8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
9) Amfiteatre de Tarragona.
101. 1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia.
El més antic conegut és l’amfiteatre de Pompeia,
del segle III aC. Però, el més destacat, per les
dimensions que té, és el de Roma.
4. ALTRES AMFITEATRES
102. 1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia.
4. ALTRES AMFITEATRES
103. 1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia.
4. ALTRES AMFITEATRES
128. 5. Resum
CONTEXT
El Colosseu (nom que prové perquè estava a prop de l'estàtua colossal de Neró) va ser
començat perVespasià i acabat per Tit Flavi. Domicià va fer la decoració i el soterrani, i
Dioclesià va construir el quart pis.
4 pisos
1r pis
●Ordre toscà
●Grans buits amb arcs de mig punt.
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
●Ordre jònic
●Grans buits amb arcs de mig punt.
●Escultures que adornaven la façana
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
●Ordre corinti
●Grans buits amb arcs de mig punt
●Escultures que adornaven la façana
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
2n pis
3r pis
4t pis
●Aspecte massís
●Petites finestres llindades entre pilastres corínties (lesenes)
●Àtics de petita altura
●Recobert de travertí
ELEMENTS FORMALS
129. A l'interior:
●Els murs són de formigó recobert de maó.
●Reforçat per 560 pilars de travertí ben fonamentats.
●El pes de la graderia descarregava sobre un sòcol gruixut de travertí que rodejava tota
l'arena.
●Passadissos coberts per voltes de canó.
●A sota de l'arena hi havia nombrosos corredors i dependències en relació amb els
espectacles que es representaven.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
•La finalitat era acollir els espectadors de lluites de gladiadors, feres, jocs,
etc., responent a la política de l’Imperi de “Pa i Circ”.
•Aquest jocs s’oferien per divertir al poble i es donava una imatge
benefactora del poder amb intenció propagandística.
130.
131. ●Ordre toscà
●Grans buits amb arcs de mig punt
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
●Ordre jònic
●Grans buits amb arcs de mig punt.
●Escultures que adornaven la façana
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
●Ordre corinti
●Grans buits amb arcs de mig punt
●Escultures que adornaven la façana
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
133. ●Aspecte massis
●Petites finestres llindades entre pilastres
corínties (lesenes)
●Àtics de petita altura
●Recobert de travertí
A l'interior:
●Els murs són de formigó recobert de maó.
●Reforçat per 560 pilars de travertí ben fonamentats
●El pes de la graderia descarregava sobre un sòcol
gruixut de travertí que rodejava tota l'arena.
●Passadissos coberts per voltes de canó.
●A sota de l'arena hi havia nombrosos corredors i
dependències en relació amb els espectacles que
es representaven.
134.
135.
136. FI
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Ma Lluc Borràs (2n A)
Curs 2014-15
Professora: M Assumpció Granero