SlideShare a Scribd company logo
1 of 137
Download to read offline
6. COLOSSEU
AMFITEATRE FLAVI
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: M Lluc Borràs (2n A)
Curs 2014-15
Professora: M Assumpció Granero
FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Amfiteatre Flavi o Colosseu: 1v (2004, juny); 2v (2008, juny)
Arquitecte autor Desconegut
Comitent Flavis: Vespasià, Tit i Domicià (emperadors romans)
Cronologia Anys 70- 80 dC (segle I dC)
Estil Romà imperial (gens flàvia).Alt Imperi
Localització Roma, a la vall del Colosseu, Itàlia
Tipologia Arquitectura civil
Sistema constructiu Arquitravat i voltat
Material Morter romà (formigó) cobert de maó i recobert de marbre
travertí, tova i pedra
Dimensions 188 m (llarg) x 155 m (ample) x 48 (alt); i 525 m (perímetre
de l’oval). L’arena fa 74 m per 46 m (aproximadament 80 m
x 50 m). Aforament de 50.000 – 55.000 espectadors.
Tema Edifici per a espectacles, recreatiu (diversió, oci, esbarjo
públic)
6. AMFITEATRE FLAVI O COLOSSEU
ROMA
5.- Panteó d’Agripa, possiblement Apol·lodor de Damasc. 1
(2008, juny); 2 (2012, juny); 3 (2014, juny).
6.- Colosseu o Amfiteatre Flavi. 1 (2004, juny); 2 (2008, juny).
7.- Ara Pacis Augustae, comitent el Senat
8.- August de Prima Porta
ÍNDEX
5
EL PANTEÓ (27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i
inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC)
DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA
3v
6
AMFITEATRE FLAVI o
COLOSSEU (72-80 dC)
DESCONEGUT
ROMA (a la vall del
Colosseu). ITÀLIA
2v
3. Context històric (0’5 pt)
Després de la dinastia Júlio-Clàudia i
de les extravagàncies de Neró, ve la
gens Flàvia (Vespasià, Tit i Domicià),
que serà seguida per l’Antonina.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
L’Amfiteatre Flavi o Colosseu va ser començat per
Vespasià (69-79), l’any 70 dC (segle I), ...,
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
L’Amfiteatre Flavi o Colosseu va ser començat per
Vespasià (69-79), l’any 70 dC, i acabat per Tit Flavi
(79-81), l’any 80 dC.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Domicià (81-96) aportarà la decoració
i construirà el soterrani.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Posteriorment, Dioclesià construirà
el quart pis.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Edifici de l’arquitectura civil de l’Alt Imperi
romà, és l’amfiteatre més gran i conegut i va ser
un generós regal de l’emperador Vespasià al
poble, en un intent d’allunyar-se de les
extravagàncies del seu antecessor Neró.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
El nom no fa referència a la seva
qualitat de colossal, sinó que
l’Amfiteatre Flavi és anomenat,
popularment, Colosseu perquè es va
construir a prop d’una estàtua
colossal de l’emperador Neró (36 m).
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Abans de la construcció del
Colosseu, Neró s’havia construït un
luxós palau privat, en la vall
ubicada entre les colines del Palatí,
Celio i Esquilí (Casa Àurea de
Neró), front a una estàtua seva de
36 metres en un llac artificial.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Roma imperial, amb el Colosseu o Amfiteatre Flavi i els fòrums construïts
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Situació geogràfica del Colosseu en la Roma actual
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
El Colosseu, situat al llac privat
que fou dessecat de l’antiga casa
de Neró, és probablement l’edifici
més gran de l’antiguitat.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
1.
C
O
N
T
E
X
T
H
I
S
T
Ò
R
I
C
(0’5 pt)
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Destruït per un incendi, el va
inaugurar el fill de Vespasià,
l’emperador Tito, l’any 80 aC.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Tenia caràcter públic i d’edifici civil, on s’oferien espectacles gratuïts de lluita entre
gladiadors i feres salvatges, s’hi escenificaven batalles mitològiques o històriques i...,
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
, ... i, fins i tot, segons el poeta Marcial i
l’historiador Suetonius, en ocasiones
s’inundava l’arena del Colosseu i s’hi
representaven simulacres de batalles
navals (naumàquies).
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Al Colosseu s’hi representaven simulacres de
batalles navals (naumàquies), tot i que alguns
historiadors posen en dubte que, a partir de la
construcció del soterrani, es poguessin realitzar.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
SOTERRANI construït per Domicià.
Eren espectacles diürns a l’aire lliure i per això calia el gegantí tendal protector.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Eren espectacles diürns a l’aire lliure i per això calia el gegantí tendal protector.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
La distribució dels espectadors a l’amfiteatre era un reflex de la societat romana i de
la seva jerarquia, segons la categoria s’ocupava l’espai, a dalt del tot estava reservat per
esclaus, estrangers i dones.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
És monumental i donava cabuda a moltes persones.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
L’aforament va arribar a 50.000-55.000
espectadors i es va utilitzar durant 500
anys (fins el segle VI).
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Més tard, va tenir diversos usos:
 com a refugi,
 seu cristiana,
 fàbrica...,
i ha perviscut a varis terratrèmols.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
A partir del segle IV, els amfiteatres
es van deixar de construir a causa
de la implantació del cristianisme
com a religió oficial (Teodosi, 380
dC, Edicte de Tessalònica), que va
prohibir els sacrificis humans.
am
Actualment, l’edifici es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
Durant l’edat mitjana va servir de
cantera i...,
,... i, especialment, durant el Renaixement els papes van utilitzar el marbre del Colosseu
de pedrera per fer les seves construccions.
1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
2. Anàlisi formal (3 pt)
2. Anàlisi formal (3 pt)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p)
– A. Forma
– B. Estructura
– C. Parts
2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p)
– A. Estil, funció i finalitat
– B. Temàtica iconogràfica
2. Anàlisi formal (3 pt)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p)
– A. Forma
– B. Estructura
– C. Parts
2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p)
– A. Estil, funció i finalitat
– B. Temàtica iconogràfica
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
A. FORMA
El Colosseu té planta el·líptica fruit, com
el nom indica, de la unió de dos teatres
per la part de l’escena o del diàmetre de
l’orquestra.
A. FORMA: PLANTA EL·LÍPTICA
Les seves mides són
enormes:
 188 m de longitud,
 155 m d’amplada,
 48 m d’alçada i
 525 m de perímetre
el·líptic.
155m
525m
188m
48m
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
A. FORMA
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
A. FORMA
La superfície ovalada de l’arena fa
 74 m per 46 m (aproximadament 80 m x 50 m).
50m 80m
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
Tenia un aforament per a 50.000 espectadors, del quals 45.000 podien estar
asseguts, mentre que la resta romanien drets a la galeria del darrer pis, reservada a
esclaus, estrangers i dones.
A. FORMA
Àtic amb
pilastres
3
p
i
s
o
s
Arcades de mig punt
48 metres
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
L’EXTERIOR apareix distribuït en TRES PISOS i UN ÀTIC.
B. ESTRUCTURA
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
L’amfiteatre Flavi és un edifici de notable complexitat estructural, combina el sistema
constructiu arquitravat amb el voltat als tres primers pisos, dels quatre que el
conformen.
B. ESTRUCTURA Sistema voltatSistema arquitravat
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
La FAÇANA correguda s’erigeix sobre un estilòbat (una espècie de podi), damunt del
qual s’aixequen els quatre pisos, així evitaven que l’aigua de pluja inundés el pòrtic.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
Així, els tres primers pisos presenten grans buits o vans amb arcs de mig punt separats
i recolzats sobre uns pilars gruixuts que també sostenen, axialment, semicolumnes
adossades (columnes encastades) amb funció decorativa i de diferents ordres, que
suporten l’entaulament corresponent.
Des de l’exterior
s’hi observa, a la
façana dels TRES
PISOS
INFERIORS, la
utilització de
l’arquitectura de
voltes pròpia dels
romans.
B. ESTRUCTURA
A la PLANTA BAIXA O PRIMER PIS, format per 80 arcades, les columnes encastades són d’ordre
toscà i reflecteixen les característiques de robustesa i virilitat.
Al SEGON PIS són d’ordre jònic i presenten base, fust més esvelt que el dòric - toscà i un capitell
de volutes, cosa que li confereix un aire més delicat.
El TERCER PIS és d’ordre corinti, el més elaborat de tots tres, que destaca pel capitell en fulles
d’acant. Els pilars, sobre els qual estan adossades les semicolumnes, aguanten els arquitraus, els
frisos i les cornises que fixen els límits de cadascun dels tres primers pisos.
1
2
3
B. ESTRUCTURA
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
L’EXTERIOR estava recobert de
travertí i, situades en les llums de les
arcades, és a dir, entre les obertures
(vans o buits) dels muntants dels arcs
del SEGON I TERCER PIS,
originàriament, se situaven escultures
de mecenes, dignataris i emperadors
per ornamentar la façana.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA Al SEGON I TERCER PIS: escultures de mecenes,
dignataris i emperadors per ornamentar la façana.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA Al SEGON I TERCER PIS: escultures per
ornamentar en les llums de les arcades.
L’INTERIOR ERA UNA VERITABLE
FESTA DE LUXE, UNA OBRA DE
L’ART, perquè a més de les escultures
de les graderies, també als passadissos,
sota la càvea, es podien trobar relleus
de marbre i d’estuc (material amb rica
presència), etc.
L’EXTERIOR estava recobert
de travertí.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
Part Externa
Part Interna
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
AVUI DIA ÉS UNA CARCASSA BUIDA.
1
4
5
2
3
6
El QUART I DARRER PIS, probablement addició posterior, construït en temps de
l’emperador Dioclecià, és d’aspecte més massís (arquitravat, sense voltes).
Presenta un alt àtic (1) amb
petites finestres quadrades i
llindades (2), situades entre cada
tres mòduls (3) o amb alternança
d’un mòdul sí i un altre no;
finestres emmarcades o
flanquejades per decoratives
lesenes (4) corínties (5), que són
pilastres, una mena de faixes
verticals estretes i de poc gruix.
La part superior és coronada per
cossos-àtics rectangulars (6)
de petita altura.
1
1
2
3
4
5 6
2
B. ESTRUCTURA
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
L’ÀTIC no té arcades i,
EXTERIORMENT, menysprea el
conjunt, però funcionalment era
necessari i tenia diverses funcions:
b) aixecava els murs per tal de proporcionar més ombra a l’interior de l’edifici, la part interna del qual era
una galeria porticada; i
a) contribuïa a augmentar-ne la cabuda (+5.000 persones
d’aforament, 45.000 asseguts, 5.000 dempeus, +5.000 àtic = 55.000);
c) en tercer lloc, aquesta planta era complement indispensable per a l’efecte estètic del conjunt, ja que
proporcionava l’element de cohesió entre l’alçaria de l’edifici i la massa de la part inferior
alleugerida pels arcs, és a dir, millorava l’efecte visual d’una planta tan gran respecte a l’alçada.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
, ..., és a dir, els pals de fusta enormes que sostenien la vela de lona, que cobria la graderia, destinada a
protegir els 50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps.
En aquest QUART PIS, entre les pilastres corínties
apareixen 240 mènsules (7), que servien per aguantar les
astes a les quals es fixava l’immens tendal (velarium), ...,
7
B. ESTRUCTURA
QUART PIS: entre les pilastres corínties apareixen 240 mènsules (7), per aguantar els pals de
fusta enormes, on es fixava l’immens tendal (velarium), que cobria la graderia, per protegir els
50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps,
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
7
QUART PIS: entre les pilastres corínties apareixen 240 mènsules (7), per aguantar els pals de
fusta enormes, on es fixava l’immens tendal (velarium), que cobria la graderia, per protegir els
50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps,
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
7
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
B. ESTRUCTURA
A l’INTERIOR de l’edifici hi ha el gran tresor del Colosseu,
allí la construcció constitueix una exhibició tècnica.
Els murs són de formigó
recobert de maó.
Aquest murs van reforçats
per 560 pilars de travertí
ben fonamentats.3
2
1
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
 1.- CÀVEA
 2.- ARENA
 3.- SOTERRANI
(fossat)
PASSADISSOS
SOTA
LES GRADES
 1.- La CÀVEA;
 2.- L’ARENA; i
 3.- El SOTERRANI (fossat).
Les PARTS INTERIORS són:
Sota l’arena hi havia
les dependències de
servei i les cel·les per
a les feres.
 PODI
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
 1.- CÀVEA
PASSADISSOS
SOTA
LES GRADES
 1.- La CÀVEA;
 2.- L’ARENA; i
 3.- El SOTERRANI (fossat).
Les PARTS INTERIORS són:
 PODI
 1.- CÀVEA 1.- La CÀVEA és la GRADERIA, que envolta
l’arena i comença a 4 metres de l’arena.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
La CÀVEA no aprofita els desnivells del terreny, sinó que està construïda generalment mitjançant
un sistema de galeries amb volta que comunicaven amb uns passadissos interiors que s’utilitzaven
com a passeig o aixopluc. Aquesta part és el cor de l’edifici, gràcies a això, el Colosseu és ple de
quilometres i quilometres de passadissos amb voltes de canó i d’aresta, i d’escales (factura amb
opus quadratum i caementicium o, també, mixt).
El pes de la CÀVEA i el de les persones assistents
descarregava sobre una plataforma o podium, un
sòcol gruixut de travertí que rodejava tota l’arena.
1
2
3
1. CÀVEA
2. ARENA
1. CÀVEA
PODI GALERIES AMB VOLTA
PASSADISSOS SOTA LES GRADES
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS Així, de les 80 arcades, que formaven la
PLANTA BAIXA del Colosseu, arrencaven les
escalinates que conduïen el públic als diversos
sectors de la càvea a través d’accessos, o
“vomitoris”, perquè l’allotjament i l’evacuació
dels espectadors fos ràpida, de tal manera que
es pogués realitzar només en tres minuts.
Al damunt de cada arc, s’indicava el
número que corresponia al número
d’entrada, que tenia cada espectador.
Un atri d’honor conduïa a la tribuna
imperial.
VOMITORIUM
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
VOMITORIUM
Un atri d’honor conduïa
a la tribuna imperial.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
Un atri d’honor
conduïa a la tribuna
imperial.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
Cinc passadissos coberts amb volta de canó i recolzats en
pilars de travertí aguantaven el primer pis de la càvea.
Graderia reservada als espectadors, formada per cinc sectors,
dels quals el quart, la summa càvea tenia seients de fusta.
Domicià és qui va decorar
l’edifici i, a més, va fer
construir un SOTERRANI.
C. PARTS
1
El passadís més alt és arquitravat.
23
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
VELARIS
SUMA CÀVEA
MITJA CÀVEA
IMMA
CAVEA
PORTES
D'ACCÉS
2. ARENA
PODI
1. CÀVEA
LLOTJES
HIPOGEU VOMITORIUM
3. SOTERRANI
2
3
1
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
 2.- ARENA
 1.- La CÀVEA;
 2.- L’ARENA; i
 3.- El SOTERRANI (fossat).
Les PARTS INTERIORS són:
 PODI
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS  2.- ARENA
3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles.
Al seu voltant hi havia una reixa metàl·lica per a
protegir el públic de les feres.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS  2.- ARENA
3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi havia una reixa
metàl·lica per a protegir el públic de les feres.
3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant
hi havia una reixa metàl·lica per a protegir el públic de les feres.
A. FORMA: PLANTA EL·LÍPTICA
 2.- ARENA
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS
 2.- ARENA
 3.- SOTERRANI
(fossat)
 1.- La CÀVEA;
 2.- L’ARENA; i
 3.- El SOTERRANI (fossat).
Les PARTS INTERIORS són:
Sota l’arena hi havia
les dependències de
servei i les cel·les per
a les feres.
 PODI
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS  3.- SOTERRANI (fossat)
A sota l’arena es troben nombrosos corredors i dependències en
relació amb els espectacles que es representaven.
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
Un subsòl amb construccions per als serveis, dissenyat per agilitzar l’espectacle (és la segona obra
d’enginyeria que creà escola), allí es disposava la maquinària escènica (els decorats), les gàbies de
les bèsties, i enginyosos muntacàrregues per transportar les feres al nivell de l’arena (tiratges manuals
mitjançant una politja), hi havia enginyosos passadissos i escales o corredors voltats i, també, una
estudiada distribució d’habitacions i cambres.
 3.- SOTERRANI (fossat)
C. PARTS
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS  3.- SOTERRANI (fossat)
A més, s’hi va instal·lar un
sistema impermeabilitzat de
conducció d’aigua per
transformar l’arena en una
gran piscina (d’1’5 m de
profunditat) per a les batalles
navals (naumàquies).
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS  3.- SOTERRANI (fossat)
2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
C. PARTS  3.- SOTERRANI (fossat)
Aquest magnífic subterrani era
cobert amb un empostissat
fàcilment desmuntable.
SOTERRANI: conjunt de passadissos i
masmorres on s’allotjaven gladiadors i feres.
HIPOGEU a l’aire lliure.
2. Anàlisi formal (3 pt)
2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p)
– A. Forma
– B. Estructura
– C. Parts
2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p)
– A. Estil, funció i finalitat
– B. Temàtica iconogràfica
2.2. QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)
A. ESTIL, FUNCIÓ I FINALITAT
L’AMFITEATRE va ser una invenció
genuïnament romana, a partir de la unió
de dues estructures de teatre pel
diàmetre de l’orquestra, ja que els grecs
únicament disposaven de teatres.
En la seva configuració es va utilitzar com a constant,
l’arc, la volta de canó i la més complexa volta d’aresta,
que substitueixen o complementen els elements
arquitectònics de l’arquitectura arquitravada de l’art grec.
És una gran obra mestra d’enginyeria pensada per garantir el moviment fluid de molta de gent.
Tenia com a FUNCIÓ acollir els espectadors de
les lluites de gladiadors, feres, jocs, etc., que
entre els etruscs i els antics romans formaven
part dels ritus funeraris i, més tard, en
popularitzar-se, van perdre els seu primitiu
caràcter i va esdevenir espectacle de masses,
responent a la política de l’Imperi de “Pa i Circ”.
1
2
3
4
2.2. QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)
B. TEMÀTICA I ICONOGRAFIA
El Colosseu SIMBOLITZA i glorifica l’emperador Vespasià
i és una manifestació del seu poder i de les seves gestes,
perquè aquests jocs s’oferien per divertir al poble i
l’Amfiteatre Flavi fou creat per donar-ne una imatge
benefactora del poder i amb una clara intenció
propagandística.
Titus, fill de Vespasià
Emperador Vespasià
La seva inauguració, sota el regnat del
seu fill Titus, es va convertir en una festa
que durà 100 dies.
5
6
3. Estil, models i influències (0,5 pt)
3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
Roma conquereix Grècia, a meitat del
segle II aC, i en rep gran influència,
però també l’art romà recull altres
influències, com l’etrusca del nord
d’Itàlia i la provinent de la part oriental
del Mediterrani. Aquest cúmul
d’influències, dóna a l’art romà unes
característiques peculiars, que
evolucionen al llarg del temps.
L’arquitectura té com a objectiu la creació
d’espais interiors, cada vegada més amplis, que
cal condicionar a les seves funcions i que, tot
sovint, obliguen a cercar solucions pràctiques
als diversos problemes tècnics i constructius,
d’aquí la introducció de l’arquitectura amb arc i
volta d’herència oriental (Mesopotàmia).
Toscà
Jònic
Corinti
Aquests ordres no sostenen res. Són decoratius. La seva importància era:
 Al·lusió a l’arquitectura grega. Una mena de peristil grec en un edifici romà per fer-lo més elegant.
 Fa la impressió que l’aplicació dels ordres redueix l’escala de l’edifici, perquè ja no cal posar-se en relació amb tot
l’edifici, sinó amb una sola planta. El ciutadà romà podia sentir-se significatiu en un immens edifici i en un immens imperi.
S’hi va assolir un equilibri esplèndid i magistral entre línies rectes i corbes.
La superposició d’ordres, toscà, jònic i corinti, que hi ha als tres cossos inferiors va ser un esquema
que va fer fortuna, no sols a l’antiguitat, sinó també al Renaixement i al Barroc.
O
R
D
R
E
S
3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
1
PARTENÓ (447-438//432 aC, s. V aC, Pèricles).
ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) i CAL·LÍCRATES
(actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures).
ACRÒPOLI ATENES
5v
3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
Bé que és IMPRESSIONANT, la façana del Colosseu no deixa de ser conservadora,
perquè la superposició d’ordres ja s’havia utilitzat abans
3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
L’alçat exterior combinant arcs,
arquitraus i distints tipus de
columnes, s’inspira en alçats
d’antics teatres, com el teatre de
Marcel, Roma (23-11 aC), sobretot,
i d’altres avui perduts,...,
3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
Teatre de Marcel, Roma (23-11 aC).
3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
,..., però VA SER L’AMFITEATRE FLAVI QUE VA CONSAGRAR EL MODEL I EL VA
DIFONDRE PER PROVÍNCIES.
6. Amfiteatre Flavi o Colosseu
3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
Influirà en èpoques posterior,
per exemple, aquesta serà la
solució que Leon Battista
Alberti, durant el Renaixement
italià (Quatrocentto), posarà en
pràctica al Palazzo Rucellai i
que, també, tingué força
influència en edificis posteriors.
23
PALAZZO RUCELLAI
(1446-1451). FLORÈNCIA.
LEON BATTISTA ALBERTI.
QUATTROCENTO
3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
Diuen que l’amfiteatre constitueix un precedent de l’hispànica plaça de bous.
TEATRE MARCIAL
COLOSSEU
PLAÇA DE BOUSPALAZZO
RUCELLAI
4. Altres amfiteatres
4. ALTRES AMFITEATRES
Exemples:
1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC).
2) Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
3) Amfiteatre d’Arles (França).
4) Amfiteatre de Nimes (França).
5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).
7) Amfiteatre de Mérida.
8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
9) Amfiteatre de Tarragona.
1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia.
El més antic conegut és l’amfiteatre de Pompeia,
del segle III aC. Però, el més destacat, per les
dimensions que té, és el de Roma.
4. ALTRES AMFITEATRES
1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia.
4. ALTRES AMFITEATRES
1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia.
4. ALTRES AMFITEATRES
4. ALTRES AMFITEATRES
3) Amfiteatre d’Arles (França).
4. ALTRES AMFITEATRES
3) Amfiteatre d’Arles (França).
4. ALTRES AMFITEATRES
3) Amfiteatre d’Arles (França).
4. ALTRES AMFITEATRES
3) Amfiteatre d’Arles (França).
4. ALTRES AMFITEATRES
4) Amfiteatre de Nimes (França).
4) Amfiteatre de Nimes (França).
4. ALTRES AMFITEATRES
4) Amfiteatre de Nimes
(França).
4. ALTRES AMFITEATRES
4. ALTRES AMFITEATRES
5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
4. ALTRES AMFITEATRES
5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
4. ALTRES AMFITEATRES
5) Amfiteatre o Arena de Verona
(Itàlia).
4. ALTRES AMFITEATRES
5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
4. ALTRES AMFITEATRES
6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).
4. ALTRES AMFITEATRES
6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).
4. ALTRES AMFITEATRES
6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem
(Tunis).
4. ALTRES AMFITEATRES
7) Amfiteatre de Mérida. Badajoz.
4. ALTRES AMFITEATRES
7) Amfiteatre de Mérida. Badajoz.
4. ALTRES AMFITEATRES
7) Amfiteatre de Mérida. Badajoz.
4. ALTRES AMFITEATRES
8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
4. ALTRES AMFITEATRES
8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
4. ALTRES AMFITEATRES
8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
4. ALTRES AMFITEATRES
8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
4. ALTRES AMFITEATRES
9) Amfiteatre de Tarragona.
4. ALTRES AMFITEATRES
9) Amfiteatre de Tarragona.
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
5. Resum
CONTEXT
El Colosseu (nom que prové perquè estava a prop de l'estàtua colossal de Neró) va ser
començat perVespasià i acabat per Tit Flavi. Domicià va fer la decoració i el soterrani, i
Dioclesià va construir el quart pis.
4 pisos
1r pis
●Ordre toscà
●Grans buits amb arcs de mig punt.
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
●Ordre jònic
●Grans buits amb arcs de mig punt.
●Escultures que adornaven la façana
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
●Ordre corinti
●Grans buits amb arcs de mig punt
●Escultures que adornaven la façana
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
2n pis
3r pis
4t pis
●Aspecte massís
●Petites finestres llindades entre pilastres corínties (lesenes)
●Àtics de petita altura
●Recobert de travertí
ELEMENTS FORMALS
A l'interior:
●Els murs són de formigó recobert de maó.
●Reforçat per 560 pilars de travertí ben fonamentats.
●El pes de la graderia descarregava sobre un sòcol gruixut de travertí que rodejava tota
l'arena.
●Passadissos coberts per voltes de canó.
●A sota de l'arena hi havia nombrosos corredors i dependències en relació amb els
espectacles que es representaven.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
•La finalitat era acollir els espectadors de lluites de gladiadors, feres, jocs,
etc., responent a la política de l’Imperi de “Pa i Circ”.
•Aquest jocs s’oferien per divertir al poble i es donava una imatge
benefactora del poder amb intenció propagandística.
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
●Ordre toscà
●Grans buits amb arcs de mig punt
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
●Ordre jònic
●Grans buits amb arcs de mig punt.
●Escultures que adornaven la façana
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
●Ordre corinti
●Grans buits amb arcs de mig punt
●Escultures que adornaven la façana
●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
A l'interior:
●Aspecte massis
●Petites finestres llindades entre pilastres
corínties (lesenes)
●Àtics de petita altura
●Recobert de travertí
A l'interior:
●Els murs són de formigó recobert de maó.
●Reforçat per 560 pilars de travertí ben fonamentats
●El pes de la graderia descarregava sobre un sòcol
gruixut de travertí que rodejava tota l'arena.
●Passadissos coberts per voltes de canó.
●A sota de l'arena hi havia nombrosos corredors i
dependències en relació amb els espectacles que
es representaven.
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
FI
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Ma Lluc Borràs (2n A)
Curs 2014-15
Professora: M Assumpció Granero
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI

More Related Content

What's hot (20)

8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a PèrgamAltar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
5. PANTEÓ
5. PANTEÓ5. PANTEÓ
5. PANTEÓ
 
7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
54. L'ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
54. L'ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO54. L'ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
54. L'ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
Portalada de ripoll
Portalada de ripollPortalada de ripoll
Portalada de ripoll
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 

Viewers also liked (11)

Art2 el colosseu
Art2 el colosseuArt2 el colosseu
Art2 el colosseu
 
Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
 
Panteo Roma
Panteo RomaPanteo Roma
Panteo Roma
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre FlaviUnitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
ART ROMÀ
ART ROMÀART ROMÀ
ART ROMÀ
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 

Similar to 6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI (20)

17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.
 
Colosseuroma
ColosseuromaColosseuroma
Colosseuroma
 
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
 
Colosseu
ColosseuColosseu
Colosseu
 
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
 
ROMA ARQUITECTURA (II).
ROMA ARQUITECTURA (II).ROMA ARQUITECTURA (II).
ROMA ARQUITECTURA (II).
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
Arquitectura Roma
Arquitectura Roma Arquitectura Roma
Arquitectura Roma
 
Tarraco2
Tarraco2Tarraco2
Tarraco2
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
7.roma
7.roma7.roma
7.roma
 
Cronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàCronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romà
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
 
3.Colosseo
3.Colosseo3.Colosseo
3.Colosseo
 
18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-
 

More from Assumpció Granero

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYAAssumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNEAssumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANETAssumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHTAssumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGHAssumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIOAssumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZAssumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENSAssumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀAssumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2Assumpció Granero
 

More from Assumpció Granero (20)

ALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADAALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
 

Recently uploaded

Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 

Recently uploaded (6)

Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 

6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI

  • 1. 6. COLOSSEU AMFITEATRE FLAVI Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: M Lluc Borràs (2n A) Curs 2014-15 Professora: M Assumpció Granero
  • 2. FITXA TÈCNICA (documentació general) Catalogació i anàlisi formal Títol Amfiteatre Flavi o Colosseu: 1v (2004, juny); 2v (2008, juny) Arquitecte autor Desconegut Comitent Flavis: Vespasià, Tit i Domicià (emperadors romans) Cronologia Anys 70- 80 dC (segle I dC) Estil Romà imperial (gens flàvia).Alt Imperi Localització Roma, a la vall del Colosseu, Itàlia Tipologia Arquitectura civil Sistema constructiu Arquitravat i voltat Material Morter romà (formigó) cobert de maó i recobert de marbre travertí, tova i pedra Dimensions 188 m (llarg) x 155 m (ample) x 48 (alt); i 525 m (perímetre de l’oval). L’arena fa 74 m per 46 m (aproximadament 80 m x 50 m). Aforament de 50.000 – 55.000 espectadors. Tema Edifici per a espectacles, recreatiu (diversió, oci, esbarjo públic) 6. AMFITEATRE FLAVI O COLOSSEU
  • 3. ROMA 5.- Panteó d’Agripa, possiblement Apol·lodor de Damasc. 1 (2008, juny); 2 (2012, juny); 3 (2014, juny). 6.- Colosseu o Amfiteatre Flavi. 1 (2004, juny); 2 (2008, juny). 7.- Ara Pacis Augustae, comitent el Senat 8.- August de Prima Porta ÍNDEX
  • 4. 5 EL PANTEÓ (27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC) DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA 3v
  • 5. 6 AMFITEATRE FLAVI o COLOSSEU (72-80 dC) DESCONEGUT ROMA (a la vall del Colosseu). ITÀLIA 2v
  • 6. 3. Context històric (0’5 pt)
  • 7. Després de la dinastia Júlio-Clàudia i de les extravagàncies de Neró, ve la gens Flàvia (Vespasià, Tit i Domicià), que serà seguida per l’Antonina. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 8. L’Amfiteatre Flavi o Colosseu va ser començat per Vespasià (69-79), l’any 70 dC (segle I), ..., 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 9. L’Amfiteatre Flavi o Colosseu va ser començat per Vespasià (69-79), l’any 70 dC, i acabat per Tit Flavi (79-81), l’any 80 dC. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 10. Domicià (81-96) aportarà la decoració i construirà el soterrani. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 11. Posteriorment, Dioclesià construirà el quart pis. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 12. Edifici de l’arquitectura civil de l’Alt Imperi romà, és l’amfiteatre més gran i conegut i va ser un generós regal de l’emperador Vespasià al poble, en un intent d’allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 13. El nom no fa referència a la seva qualitat de colossal, sinó que l’Amfiteatre Flavi és anomenat, popularment, Colosseu perquè es va construir a prop d’una estàtua colossal de l’emperador Neró (36 m). 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 14. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 15. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt) Abans de la construcció del Colosseu, Neró s’havia construït un luxós palau privat, en la vall ubicada entre les colines del Palatí, Celio i Esquilí (Casa Àurea de Neró), front a una estàtua seva de 36 metres en un llac artificial.
  • 16. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 17. Roma imperial, amb el Colosseu o Amfiteatre Flavi i els fòrums construïts 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 18. Situació geogràfica del Colosseu en la Roma actual 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 19. El Colosseu, situat al llac privat que fou dessecat de l’antiga casa de Neró, és probablement l’edifici més gran de l’antiguitat. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 21. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 22. Destruït per un incendi, el va inaugurar el fill de Vespasià, l’emperador Tito, l’any 80 aC. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 23. Tenia caràcter públic i d’edifici civil, on s’oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s’hi escenificaven batalles mitològiques o històriques i..., 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 24. , ... i, fins i tot, segons el poeta Marcial i l’historiador Suetonius, en ocasiones s’inundava l’arena del Colosseu i s’hi representaven simulacres de batalles navals (naumàquies). 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 25. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt) Al Colosseu s’hi representaven simulacres de batalles navals (naumàquies), tot i que alguns historiadors posen en dubte que, a partir de la construcció del soterrani, es poguessin realitzar.
  • 26. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt) SOTERRANI construït per Domicià.
  • 27. Eren espectacles diürns a l’aire lliure i per això calia el gegantí tendal protector. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 28. Eren espectacles diürns a l’aire lliure i per això calia el gegantí tendal protector. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 29. La distribució dels espectadors a l’amfiteatre era un reflex de la societat romana i de la seva jerarquia, segons la categoria s’ocupava l’espai, a dalt del tot estava reservat per esclaus, estrangers i dones. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 30. És monumental i donava cabuda a moltes persones. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 31. L’aforament va arribar a 50.000-55.000 espectadors i es va utilitzar durant 500 anys (fins el segle VI). 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 32. Més tard, va tenir diversos usos:  com a refugi,  seu cristiana,  fàbrica..., i ha perviscut a varis terratrèmols. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 33. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt) A partir del segle IV, els amfiteatres es van deixar de construir a causa de la implantació del cristianisme com a religió oficial (Teodosi, 380 dC, Edicte de Tessalònica), que va prohibir els sacrificis humans. am
  • 34. Actualment, l’edifici es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 35. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt) Durant l’edat mitjana va servir de cantera i...,
  • 36. ,... i, especialment, durant el Renaixement els papes van utilitzar el marbre del Colosseu de pedrera per fer les seves construccions. 1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
  • 38. 2. Anàlisi formal (3 pt) 2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p) – A. Forma – B. Estructura – C. Parts 2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p) – A. Estil, funció i finalitat – B. Temàtica iconogràfica
  • 39. 2. Anàlisi formal (3 pt) 2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p) – A. Forma – B. Estructura – C. Parts 2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p) – A. Estil, funció i finalitat – B. Temàtica iconogràfica
  • 40. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) A. FORMA El Colosseu té planta el·líptica fruit, com el nom indica, de la unió de dos teatres per la part de l’escena o del diàmetre de l’orquestra.
  • 41. A. FORMA: PLANTA EL·LÍPTICA
  • 42. Les seves mides són enormes:  188 m de longitud,  155 m d’amplada,  48 m d’alçada i  525 m de perímetre el·líptic. 155m 525m 188m 48m 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) A. FORMA
  • 43. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) A. FORMA La superfície ovalada de l’arena fa  74 m per 46 m (aproximadament 80 m x 50 m). 50m 80m
  • 44. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) Tenia un aforament per a 50.000 espectadors, del quals 45.000 podien estar asseguts, mentre que la resta romanien drets a la galeria del darrer pis, reservada a esclaus, estrangers i dones. A. FORMA
  • 45. Àtic amb pilastres 3 p i s o s Arcades de mig punt 48 metres 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) L’EXTERIOR apareix distribuït en TRES PISOS i UN ÀTIC. B. ESTRUCTURA
  • 46. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) L’amfiteatre Flavi és un edifici de notable complexitat estructural, combina el sistema constructiu arquitravat amb el voltat als tres primers pisos, dels quatre que el conformen. B. ESTRUCTURA Sistema voltatSistema arquitravat
  • 47. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA La FAÇANA correguda s’erigeix sobre un estilòbat (una espècie de podi), damunt del qual s’aixequen els quatre pisos, així evitaven que l’aigua de pluja inundés el pòrtic.
  • 48. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) Així, els tres primers pisos presenten grans buits o vans amb arcs de mig punt separats i recolzats sobre uns pilars gruixuts que també sostenen, axialment, semicolumnes adossades (columnes encastades) amb funció decorativa i de diferents ordres, que suporten l’entaulament corresponent. Des de l’exterior s’hi observa, a la façana dels TRES PISOS INFERIORS, la utilització de l’arquitectura de voltes pròpia dels romans. B. ESTRUCTURA
  • 49. A la PLANTA BAIXA O PRIMER PIS, format per 80 arcades, les columnes encastades són d’ordre toscà i reflecteixen les característiques de robustesa i virilitat. Al SEGON PIS són d’ordre jònic i presenten base, fust més esvelt que el dòric - toscà i un capitell de volutes, cosa que li confereix un aire més delicat. El TERCER PIS és d’ordre corinti, el més elaborat de tots tres, que destaca pel capitell en fulles d’acant. Els pilars, sobre els qual estan adossades les semicolumnes, aguanten els arquitraus, els frisos i les cornises que fixen els límits de cadascun dels tres primers pisos. 1 2 3 B. ESTRUCTURA
  • 50. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA L’EXTERIOR estava recobert de travertí i, situades en les llums de les arcades, és a dir, entre les obertures (vans o buits) dels muntants dels arcs del SEGON I TERCER PIS, originàriament, se situaven escultures de mecenes, dignataris i emperadors per ornamentar la façana.
  • 51. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA Al SEGON I TERCER PIS: escultures de mecenes, dignataris i emperadors per ornamentar la façana.
  • 52. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA Al SEGON I TERCER PIS: escultures per ornamentar en les llums de les arcades.
  • 53. L’INTERIOR ERA UNA VERITABLE FESTA DE LUXE, UNA OBRA DE L’ART, perquè a més de les escultures de les graderies, també als passadissos, sota la càvea, es podien trobar relleus de marbre i d’estuc (material amb rica presència), etc. L’EXTERIOR estava recobert de travertí. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA
  • 54. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA Part Externa Part Interna
  • 55. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA AVUI DIA ÉS UNA CARCASSA BUIDA.
  • 56. 1 4 5 2 3 6 El QUART I DARRER PIS, probablement addició posterior, construït en temps de l’emperador Dioclecià, és d’aspecte més massís (arquitravat, sense voltes). Presenta un alt àtic (1) amb petites finestres quadrades i llindades (2), situades entre cada tres mòduls (3) o amb alternança d’un mòdul sí i un altre no; finestres emmarcades o flanquejades per decoratives lesenes (4) corínties (5), que són pilastres, una mena de faixes verticals estretes i de poc gruix. La part superior és coronada per cossos-àtics rectangulars (6) de petita altura. 1 1 2 3 4 5 6 2 B. ESTRUCTURA
  • 57. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA L’ÀTIC no té arcades i, EXTERIORMENT, menysprea el conjunt, però funcionalment era necessari i tenia diverses funcions: b) aixecava els murs per tal de proporcionar més ombra a l’interior de l’edifici, la part interna del qual era una galeria porticada; i a) contribuïa a augmentar-ne la cabuda (+5.000 persones d’aforament, 45.000 asseguts, 5.000 dempeus, +5.000 àtic = 55.000); c) en tercer lloc, aquesta planta era complement indispensable per a l’efecte estètic del conjunt, ja que proporcionava l’element de cohesió entre l’alçaria de l’edifici i la massa de la part inferior alleugerida pels arcs, és a dir, millorava l’efecte visual d’una planta tan gran respecte a l’alçada.
  • 58. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) , ..., és a dir, els pals de fusta enormes que sostenien la vela de lona, que cobria la graderia, destinada a protegir els 50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps. En aquest QUART PIS, entre les pilastres corínties apareixen 240 mènsules (7), que servien per aguantar les astes a les quals es fixava l’immens tendal (velarium), ..., 7 B. ESTRUCTURA
  • 59. QUART PIS: entre les pilastres corínties apareixen 240 mènsules (7), per aguantar els pals de fusta enormes, on es fixava l’immens tendal (velarium), que cobria la graderia, per protegir els 50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps, 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA 7
  • 60. QUART PIS: entre les pilastres corínties apareixen 240 mènsules (7), per aguantar els pals de fusta enormes, on es fixava l’immens tendal (velarium), que cobria la graderia, per protegir els 50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps, 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA 7
  • 61. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) B. ESTRUCTURA A l’INTERIOR de l’edifici hi ha el gran tresor del Colosseu, allí la construcció constitueix una exhibició tècnica. Els murs són de formigó recobert de maó. Aquest murs van reforçats per 560 pilars de travertí ben fonamentats.3 2 1
  • 62. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  1.- CÀVEA  2.- ARENA  3.- SOTERRANI (fossat) PASSADISSOS SOTA LES GRADES  1.- La CÀVEA;  2.- L’ARENA; i  3.- El SOTERRANI (fossat). Les PARTS INTERIORS són: Sota l’arena hi havia les dependències de servei i les cel·les per a les feres.  PODI
  • 63. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  1.- CÀVEA PASSADISSOS SOTA LES GRADES  1.- La CÀVEA;  2.- L’ARENA; i  3.- El SOTERRANI (fossat). Les PARTS INTERIORS són:  PODI
  • 64.  1.- CÀVEA 1.- La CÀVEA és la GRADERIA, que envolta l’arena i comença a 4 metres de l’arena. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS La CÀVEA no aprofita els desnivells del terreny, sinó que està construïda generalment mitjançant un sistema de galeries amb volta que comunicaven amb uns passadissos interiors que s’utilitzaven com a passeig o aixopluc. Aquesta part és el cor de l’edifici, gràcies a això, el Colosseu és ple de quilometres i quilometres de passadissos amb voltes de canó i d’aresta, i d’escales (factura amb opus quadratum i caementicium o, també, mixt). El pes de la CÀVEA i el de les persones assistents descarregava sobre una plataforma o podium, un sòcol gruixut de travertí que rodejava tota l’arena. 1 2 3 1. CÀVEA 2. ARENA 1. CÀVEA PODI GALERIES AMB VOLTA PASSADISSOS SOTA LES GRADES
  • 65. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS
  • 66. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS
  • 67. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS
  • 68. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS Així, de les 80 arcades, que formaven la PLANTA BAIXA del Colosseu, arrencaven les escalinates que conduïen el públic als diversos sectors de la càvea a través d’accessos, o “vomitoris”, perquè l’allotjament i l’evacuació dels espectadors fos ràpida, de tal manera que es pogués realitzar només en tres minuts. Al damunt de cada arc, s’indicava el número que corresponia al número d’entrada, que tenia cada espectador. Un atri d’honor conduïa a la tribuna imperial. VOMITORIUM
  • 69. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS VOMITORIUM Un atri d’honor conduïa a la tribuna imperial.
  • 70. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS Un atri d’honor conduïa a la tribuna imperial.
  • 71. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) Cinc passadissos coberts amb volta de canó i recolzats en pilars de travertí aguantaven el primer pis de la càvea. Graderia reservada als espectadors, formada per cinc sectors, dels quals el quart, la summa càvea tenia seients de fusta. Domicià és qui va decorar l’edifici i, a més, va fer construir un SOTERRANI. C. PARTS 1 El passadís més alt és arquitravat. 23
  • 72. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS VELARIS SUMA CÀVEA MITJA CÀVEA IMMA CAVEA PORTES D'ACCÉS 2. ARENA PODI 1. CÀVEA LLOTJES HIPOGEU VOMITORIUM 3. SOTERRANI 2 3 1
  • 73. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  2.- ARENA  1.- La CÀVEA;  2.- L’ARENA; i  3.- El SOTERRANI (fossat). Les PARTS INTERIORS són:  PODI
  • 74. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  2.- ARENA 3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi havia una reixa metàl·lica per a protegir el públic de les feres.
  • 75. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  2.- ARENA 3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi havia una reixa metàl·lica per a protegir el públic de les feres.
  • 76. 3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi havia una reixa metàl·lica per a protegir el públic de les feres. A. FORMA: PLANTA EL·LÍPTICA  2.- ARENA
  • 77. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  2.- ARENA  3.- SOTERRANI (fossat)  1.- La CÀVEA;  2.- L’ARENA; i  3.- El SOTERRANI (fossat). Les PARTS INTERIORS són: Sota l’arena hi havia les dependències de servei i les cel·les per a les feres.  PODI
  • 78. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  3.- SOTERRANI (fossat) A sota l’arena es troben nombrosos corredors i dependències en relació amb els espectacles que es representaven.
  • 79. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) Un subsòl amb construccions per als serveis, dissenyat per agilitzar l’espectacle (és la segona obra d’enginyeria que creà escola), allí es disposava la maquinària escènica (els decorats), les gàbies de les bèsties, i enginyosos muntacàrregues per transportar les feres al nivell de l’arena (tiratges manuals mitjançant una politja), hi havia enginyosos passadissos i escales o corredors voltats i, també, una estudiada distribució d’habitacions i cambres.  3.- SOTERRANI (fossat) C. PARTS
  • 80. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  3.- SOTERRANI (fossat) A més, s’hi va instal·lar un sistema impermeabilitzat de conducció d’aigua per transformar l’arena en una gran piscina (d’1’5 m de profunditat) per a les batalles navals (naumàquies).
  • 81. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  3.- SOTERRANI (fossat)
  • 82. 2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt) C. PARTS  3.- SOTERRANI (fossat) Aquest magnífic subterrani era cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable. SOTERRANI: conjunt de passadissos i masmorres on s’allotjaven gladiadors i feres. HIPOGEU a l’aire lliure.
  • 83. 2. Anàlisi formal (3 pt) 2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p) – A. Forma – B. Estructura – C. Parts 2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p) – A. Estil, funció i finalitat – B. Temàtica iconogràfica
  • 84. 2.2. QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt) A. ESTIL, FUNCIÓ I FINALITAT L’AMFITEATRE va ser una invenció genuïnament romana, a partir de la unió de dues estructures de teatre pel diàmetre de l’orquestra, ja que els grecs únicament disposaven de teatres. En la seva configuració es va utilitzar com a constant, l’arc, la volta de canó i la més complexa volta d’aresta, que substitueixen o complementen els elements arquitectònics de l’arquitectura arquitravada de l’art grec. És una gran obra mestra d’enginyeria pensada per garantir el moviment fluid de molta de gent. Tenia com a FUNCIÓ acollir els espectadors de les lluites de gladiadors, feres, jocs, etc., que entre els etruscs i els antics romans formaven part dels ritus funeraris i, més tard, en popularitzar-se, van perdre els seu primitiu caràcter i va esdevenir espectacle de masses, responent a la política de l’Imperi de “Pa i Circ”. 1 2 3 4
  • 85. 2.2. QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt) B. TEMÀTICA I ICONOGRAFIA El Colosseu SIMBOLITZA i glorifica l’emperador Vespasià i és una manifestació del seu poder i de les seves gestes, perquè aquests jocs s’oferien per divertir al poble i l’Amfiteatre Flavi fou creat per donar-ne una imatge benefactora del poder i amb una clara intenció propagandística. Titus, fill de Vespasià Emperador Vespasià La seva inauguració, sota el regnat del seu fill Titus, es va convertir en una festa que durà 100 dies. 5 6
  • 86. 3. Estil, models i influències (0,5 pt)
  • 87. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt) Roma conquereix Grècia, a meitat del segle II aC, i en rep gran influència, però també l’art romà recull altres influències, com l’etrusca del nord d’Itàlia i la provinent de la part oriental del Mediterrani. Aquest cúmul d’influències, dóna a l’art romà unes característiques peculiars, que evolucionen al llarg del temps. L’arquitectura té com a objectiu la creació d’espais interiors, cada vegada més amplis, que cal condicionar a les seves funcions i que, tot sovint, obliguen a cercar solucions pràctiques als diversos problemes tècnics i constructius, d’aquí la introducció de l’arquitectura amb arc i volta d’herència oriental (Mesopotàmia).
  • 88. Toscà Jònic Corinti Aquests ordres no sostenen res. Són decoratius. La seva importància era:  Al·lusió a l’arquitectura grega. Una mena de peristil grec en un edifici romà per fer-lo més elegant.  Fa la impressió que l’aplicació dels ordres redueix l’escala de l’edifici, perquè ja no cal posar-se en relació amb tot l’edifici, sinó amb una sola planta. El ciutadà romà podia sentir-se significatiu en un immens edifici i en un immens imperi. S’hi va assolir un equilibri esplèndid i magistral entre línies rectes i corbes. La superposició d’ordres, toscà, jònic i corinti, que hi ha als tres cossos inferiors va ser un esquema que va fer fortuna, no sols a l’antiguitat, sinó també al Renaixement i al Barroc. O R D R E S 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
  • 89. 1 PARTENÓ (447-438//432 aC, s. V aC, Pèricles). ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) i CAL·LÍCRATES (actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures). ACRÒPOLI ATENES 5v
  • 90. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt) Bé que és IMPRESSIONANT, la façana del Colosseu no deixa de ser conservadora, perquè la superposició d’ordres ja s’havia utilitzat abans
  • 91. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt) L’alçat exterior combinant arcs, arquitraus i distints tipus de columnes, s’inspira en alçats d’antics teatres, com el teatre de Marcel, Roma (23-11 aC), sobretot, i d’altres avui perduts,...,
  • 92. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt) Teatre de Marcel, Roma (23-11 aC).
  • 93. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt) ,..., però VA SER L’AMFITEATRE FLAVI QUE VA CONSAGRAR EL MODEL I EL VA DIFONDRE PER PROVÍNCIES.
  • 94. 6. Amfiteatre Flavi o Colosseu
  • 95. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt) Influirà en èpoques posterior, per exemple, aquesta serà la solució que Leon Battista Alberti, durant el Renaixement italià (Quatrocentto), posarà en pràctica al Palazzo Rucellai i que, també, tingué força influència en edificis posteriors.
  • 96. 23 PALAZZO RUCELLAI (1446-1451). FLORÈNCIA. LEON BATTISTA ALBERTI. QUATTROCENTO
  • 97. 3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt) Diuen que l’amfiteatre constitueix un precedent de l’hispànica plaça de bous.
  • 98. TEATRE MARCIAL COLOSSEU PLAÇA DE BOUSPALAZZO RUCELLAI
  • 100. 4. ALTRES AMFITEATRES Exemples: 1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). 2) Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). 3) Amfiteatre d’Arles (França). 4) Amfiteatre de Nimes (França). 5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia). 6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis). 7) Amfiteatre de Mérida. 8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla). 9) Amfiteatre de Tarragona.
  • 101. 1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia. El més antic conegut és l’amfiteatre de Pompeia, del segle III aC. Però, el més destacat, per les dimensions que té, és el de Roma. 4. ALTRES AMFITEATRES
  • 102. 1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia. 4. ALTRES AMFITEATRES
  • 103. 1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia. 4. ALTRES AMFITEATRES
  • 104. 4. ALTRES AMFITEATRES 3) Amfiteatre d’Arles (França).
  • 105. 4. ALTRES AMFITEATRES 3) Amfiteatre d’Arles (França).
  • 106. 4. ALTRES AMFITEATRES 3) Amfiteatre d’Arles (França).
  • 107. 4. ALTRES AMFITEATRES 3) Amfiteatre d’Arles (França).
  • 108. 4. ALTRES AMFITEATRES 4) Amfiteatre de Nimes (França).
  • 109. 4) Amfiteatre de Nimes (França). 4. ALTRES AMFITEATRES
  • 110. 4) Amfiteatre de Nimes (França). 4. ALTRES AMFITEATRES
  • 111. 4. ALTRES AMFITEATRES 5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
  • 112. 4. ALTRES AMFITEATRES 5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
  • 113. 4. ALTRES AMFITEATRES 5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
  • 114. 4. ALTRES AMFITEATRES 5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).
  • 115. 4. ALTRES AMFITEATRES 6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).
  • 116. 4. ALTRES AMFITEATRES 6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).
  • 117. 4. ALTRES AMFITEATRES 6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).
  • 118. 4. ALTRES AMFITEATRES 7) Amfiteatre de Mérida. Badajoz.
  • 119. 4. ALTRES AMFITEATRES 7) Amfiteatre de Mérida. Badajoz.
  • 120. 4. ALTRES AMFITEATRES 7) Amfiteatre de Mérida. Badajoz.
  • 121. 4. ALTRES AMFITEATRES 8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
  • 122. 4. ALTRES AMFITEATRES 8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
  • 123. 4. ALTRES AMFITEATRES 8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
  • 124. 4. ALTRES AMFITEATRES 8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).
  • 125. 4. ALTRES AMFITEATRES 9) Amfiteatre de Tarragona.
  • 126. 4. ALTRES AMFITEATRES 9) Amfiteatre de Tarragona.
  • 128. 5. Resum CONTEXT El Colosseu (nom que prové perquè estava a prop de l'estàtua colossal de Neró) va ser començat perVespasià i acabat per Tit Flavi. Domicià va fer la decoració i el soterrani, i Dioclesià va construir el quart pis. 4 pisos 1r pis ●Ordre toscà ●Grans buits amb arcs de mig punt. ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades ●Ordre jònic ●Grans buits amb arcs de mig punt. ●Escultures que adornaven la façana ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades ●Ordre corinti ●Grans buits amb arcs de mig punt ●Escultures que adornaven la façana ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades 2n pis 3r pis 4t pis ●Aspecte massís ●Petites finestres llindades entre pilastres corínties (lesenes) ●Àtics de petita altura ●Recobert de travertí ELEMENTS FORMALS
  • 129. A l'interior: ●Els murs són de formigó recobert de maó. ●Reforçat per 560 pilars de travertí ben fonamentats. ●El pes de la graderia descarregava sobre un sòcol gruixut de travertí que rodejava tota l'arena. ●Passadissos coberts per voltes de canó. ●A sota de l'arena hi havia nombrosos corredors i dependències en relació amb els espectacles que es representaven. SIGNIFICAT I FUNCIÓ •La finalitat era acollir els espectadors de lluites de gladiadors, feres, jocs, etc., responent a la política de l’Imperi de “Pa i Circ”. •Aquest jocs s’oferien per divertir al poble i es donava una imatge benefactora del poder amb intenció propagandística.
  • 131. ●Ordre toscà ●Grans buits amb arcs de mig punt ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades ●Ordre jònic ●Grans buits amb arcs de mig punt. ●Escultures que adornaven la façana ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades ●Ordre corinti ●Grans buits amb arcs de mig punt ●Escultures que adornaven la façana ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades
  • 133. ●Aspecte massis ●Petites finestres llindades entre pilastres corínties (lesenes) ●Àtics de petita altura ●Recobert de travertí A l'interior: ●Els murs són de formigó recobert de maó. ●Reforçat per 560 pilars de travertí ben fonamentats ●El pes de la graderia descarregava sobre un sòcol gruixut de travertí que rodejava tota l'arena. ●Passadissos coberts per voltes de canó. ●A sota de l'arena hi havia nombrosos corredors i dependències en relació amb els espectacles que es representaven.
  • 136. FI Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Ma Lluc Borràs (2n A) Curs 2014-15 Professora: M Assumpció Granero