16. Art Gòtic Arquitectura europea L’art gòtic s’estén des de mitjans del segle XII fins al segle XV . Prenent el gòtic francès com a model podem distingir tres o quatre grans etapes , segons classificacions, que varien segons els països.
17.
18.
19. Mapa extensió art romànic des de París El gòtic va tenir una major extensió geogràfica que l’estil romànic , del que deriva per evolució, però aquesta evolució va ser tan extrema que va portar a solucions no només diferents sinó totalment oposades . Les condicions socioculturals que van fer del gòtic un art totalment diferent de l’esperit romànic són les següents:
20.
21.
22.
23.
24. Característiques arquitectura gòtica Nou concepte de l’espai. Verticalitat i lleugeresa de les seves estructures. Llenguatge expressiu: Naturalisme . Simbolisme de la Llum . Vista de les voltes del transsepte i de la nau central de la Catedral de Nôtre Dame, París.
25. La Catedral gòtica La catedral és l’edifici més representatiu de l’arquitectura gòtica. El nom de catedral prové de càtedra, seient del bisbe . La catedral és la seu de la diòcesi. Catedral de Lleó
26. La Catedral gòtica La seva ubicació determinarà el nucli principal de la ciutat. La plaça que la precedeix solia servir com a lloc de mercat i al voltant seu sorgiran els edificis més representatius de l’organització ciutadana. La catedral esdevindrà un element decisiu en la morfologia de la ciutat, i arribarà a condicionar el traçat de al ciutat , amb carrers que sortiran radialment des de la catedral o que l’envoltaran.
27. La Catedral gòtica Catedral d’Àvila La catedral dominava la imatge urbana, ja que sempre és l’edifici més gran i més alt de la ciutat. Les grans dimensions de les catedrals gòtiques permetien donar cabuda a tota la població per assistir a les diverses celebracions. La construcció d’aquestes immenses catedrals podia durar segles . Els bisbes eren, normalment, els que tenien la iniciativa d’aixecar les catedral.
28. Els diners necessaris s’obtenien per subscripcions populars , aprofitant el sentiment pietós de l’època, o del monarca. En aquest sentit, alguns historiadors han associat aquestes construccions amb el poder reial a França , lloc on va néixer l’estil gòtic. La Catedral gòtica Nôtre Dame de París
29. Característiques Catedral gòtica El pilar compost amb bossellets és un dels principals elements de suport. Les càrregues o pressions laterals que exerceixen els nervis de les noves voltes de creueria són recollides i conduïdes al terra mitjançant els pilars fasciculats , quadrangulars o cruciformes , als quals es van adossant fines columnes circulars anomenades bossellets, que recullen cada un dels nervis. 1. Elements de suport
30. Aquesta multitud de columnetes són tan primes que és impossible llaurar capitells, cosa per la qual no tenen capitells individualitzats, sinó que es coronen tots els bossellets amb una franja horitzontal decorativa, que els engloba a tots. El mur deixa de tenir funció de suport . 1. Elements de suport
44. Normalment les voltes tenen quatre o sis plements (quatripartides o sexpartides). A l’època flamígera (finals del segle XV, inicis del s. XVI) es compliquen i es fan de forma estrellada (volta de tercelets) Volta de tercelets (catedral de Salamanca)
45.
46.
47. Voltes de ventall. Abadia de Bath Voltes estrellades. Catedral de Sevilla Al final del gòtic, la volta de creueria evoluciona, multiplica els nervis i permet formar figures com estrelles o ventalls.
51. ESTÈTICA : Tenien una funció decorativa , accentuant l’efecte ascendent de la catedral ( EMBELLEIX I ACCENTUA VERTICALITAT ). ESTRUCTURAL : una funció constructiva , ja que amb el seu propi pes exercia una força verticals sobre el contrafort que ajudava a contrarestar la descàrrega dels arcbotants ( ÉS A DIR, SERVEIX DE CONTRAPÈS PER A L’EMPENTA DE L’ARC BOTARELL O ARCBOTANT ). 2. Elements sostinguts d) Pinacles . Són petites torres gòtiques acabats en punta situades sobre els contraforts (element arquitectònic o torreta de forma cònica o piramidal punxant), que té doble funció.
62. Els passadissos del claustre (crugies) estan separats del pati per arcs amb diferents tipus de traceries. .
63. Finestrals per tal de decorar el van que formen, es varen construir en el seu interior una o vàries columnetes . En els primers temps la traceria es limitava a un o varis òculs circulars tangents, després es varen enriquir. 4. Espai interior Traceria amb òculs Traceria calada
64.
65.
66. 5. Planta: Segueix disposició romànica , però major desenvolupament capçalera .
67.
68. Cimbori vist des de l’interior. És una torreta que s’alça sobre el creuer. Aquest cimbori és octogonal. Com el creuer és quadrat s’aixecat sobre TROMPES . Trompa Espai interior
81. Els reis, els rics burgesos, i els nobles de les ciutats es construeixen palaus urbans , i per les zones rurals proliferen els castells , com a lloc de defensa i de residència alhora. Ajuntament de Manresa Palau de l’Almudaina Castell de Bellver També en les ciutats es van crear altres edificis civils d’estil gòtic com ajuntaments i llotges . El municipi necessitava un indret per a les seves reunions : l’Ajuntament.
82. L’església necessita espais més grans per acollir un major nombre de fidels: les catedrals . Els comerciants han de menester un edifici per intercanviar les mercaderies: la llotja . Catedral de Burgos La Llotja de Palma
83. 2.2. ARQUITECTURA CIVIL - Es conserven nombrosos edificis d’aquest període, donat que es van desenvolupar molt les importants institucions municipals i de comerç, destaquen les llotges , les drassanes , nombrosos palaus nobiliaris i eclesiàstics , els castells , els ajuntaments .
87. Gòtic civil italià Els palaus comunals es caracteritzen per l’aspecte de fortalesa i les grans torres quadrades que dominen la ciutat.
88. Destaquen: la Llotja de panys de Yprés de planta rectangular amb coberta a dues aigües , amb pendent, i en la part central s’aixeca una grossa torre , a la qual es subordinen les quatre petites torretes dels costats. 2.5. Arquitectura gòtica en Flandes
89. 2.5. Arquitectura gòtica en Flandes També de planta rectangular allargada i estreta , amb coberta a dues aigües molt apuntada i grans torres són els Ajuntaments de Brussel·les, Lovaina i Bruges .
90. Flamenques: També l’Ajuntament de Bruges i la llotja d’Ypres, i religiosos, la catedral d’Ambers. 2.2. Arquitectura civil: Ajuntament de Brussel·les
104. Així com el romànic estarà molt influït per Cluny , l’estil gòtic ho estarà per la reforma de Císter . 2.4. Arquitectura gòtica francesa La doctrina cistercenca prohibia qualsevol tipus de decoració i reduïa l´arquitectura als elements estructurals. Això permetia que els arquitectes es despreocupessin de l´ornamentació i tinguessin en compte només les qüestions tècniques. Així l´enginyeria arquitectònica va avançar molt, durant la segona meitat del segle XII, i va assolir la maduresa durant el segle XIII .
105. La sala capitular : Espai generalment quadrat, on es celebraven les reunions monacals sota la presidència de l’abat. El dormitori dels monjos. La sala de treball dels monjos : Dotada d’amplis finestrals, ja que s’utilitzava no sols com estança, sinó como scriptorium o lloc on s’escrivien i copiaven els llibres (manuscrits) i documents. Solia ser l’únic lloc calfat per una xemeneia, i per això també rebia la denominació de calefactorium . El refectori : Menjador dels monjos, en el qual es disposava un púlpit per a la lectura d’obres pietoses durant els menjars. Es trobava a la planta baixa amb accés des del claustre i tenia comunicació amb la cuina. 2.4. Arquitectura gòtica francesa: Monestir
106. Abadia de Saint Denis 2.4. Arquitectura gòtica francesa 1) Els inicis . - El gòtic va néixer a la regió anomenada Illa de França, prop de París , en la primera meitat del segle XII. - Aquí es va crear la primera església gòtica, l’abadia benedictina de Saint-Denis , per iniciativa de l’abat Sûger .
107. Catedrals i abadies El desenvolupament de l´arquitectura cistercenca coincideix amb la reforma de l´Abat Sûger a Saint-Denis.
108. Mapa de l´expansió del gòtic Sorgeix a França. Île de France. Sant Bernat de Clairvaux (impulsor reforma cistercenca), i l’abat Sûger de l’abadia de Saint-Denis
109. Alleugeriment murs Saint-Denis Vitralls 2.4. Arquitectura gòtica francesa 1) Els inicis . - La seva doble girola, amb capelles radials, i la seva capçalera oberta, lleugera i lluminosa, prefiguren ja un nou llenguatge que es desenvolupa en la segona meitat del segle en les catedrals de Laon, Noyon i sobretot, en la catedral de Notre-Dame de París.
110. Catedral de Laon Catedral Nôtre-Dame Gòtic inicial o protogòtic (finals s. XII) LAON: Construïda abans de la CATEDRAL DE PARÍS, i després de SAINT DENIS i NOYON. LAON va tenir importància històrica com etapa en el CAMÍ DE SANTIAGO. No té girola i l’absis acaba en pla.
115. Plànol de catedral gòtica Chartres Plànol de catedral gòtica Nôtre-Dame de París Creuer sortint Creuer no sortint Doble girola Torres 3 ò 5 naus 3 portalades (A,B,C) A B C B C A
116. Nôtre-Dame, París Catedral de Chartres 1ª Fase circulars 2ª Fase poligonals SUPORTS: PILARS Característics pilars rodons, amb columnetes adossades, on descansen els nervis de les voltes.
121. Junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON , forma part del primer grup d’esglésies que introduïren les innovacions arquitectòniques i escultòriques del gòtic, que desprès es desenvoluparen en el gòtic clàssic en: CHARTRES, AMIENS i REIMS .
123. Segle XIII (s’aixequen les grans catedrals): Chartres, Reims i Amiens . En les tres catedrals s’observa la diferència d’alçària entre la nau central i les laterals, la ubicació del creuer gairebé en el centre , la supressió de la tribuna , el protagonisme dels vitralls , la presència de dues torres flanquejant l’entrada principal i l’ amplitud de la capçalera . Etapa Gòtic clàssic (s. XIII)
124. A la segona meitat del segle es produeix un increment de la decoració i les esglésies guanyen en esveltesa i lluminositat . Així, resulta significativa la Sainte-Chapelle de París , en la qual els murs han desaparegut , substituïts per immensos vitralls que arrenquen gairebé del terra. Sainte-Chapelle, París
139. L’ alçat interior té 3 pisos , primer d’ arcades (126 pilars amb columnes adossades), un trifori i un pis superior de finestres . Té volta de tercelets en el creuer . Catedral d’Amiens
150. Enclavada en el palau de Justícia, antic Palau Reial , és una capella gòtica de petites dimensions , en un estil de gran puresa , considerada un dels màxims exponents del gòtic “rayonnant ”. Obra mestra concebuda com un preciós joier . En el centre de l’absis es troba un imponent reliquiari de plata i or.
169. 4. Gòtic flamíger (s. XIV) Durant el segle XIV les guerres assolen el país , no n’hi ha innovacions tècniques , cosa que es vol compensar amb una major decoració, però no s’emprenen nous programes constructius , i la construcció se centra en els usos civils . Posteriorment, el segle XV va donar pas a la característica decoració exuberant del gòtic flamíger , anomenat així perquè la decoració , de forma sinuosa , recorda les flames del foc , la qual cosa incrementa la sensació d’un gran carregament ornamental . És una època de canvis, d’inestabilitat i res n’hi ha més inestable que el moviment d’una flama.
