1. Gòtic
Arquitectura mediterrània
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

2. Arquitectura mediterrània
Gòtic

3. En el segle XIV l’impuls constructiu es trasllada
de Castella a la Corona d’Aragó, sobretot a Catalunya.
Gòtic distint del castellà.
Les peculiars característiques polítiques, socials i econòmiques de la
corona catalano-aragonesa, faran que l’art gòtic tingui un abast
diferent:
• Intensa activitat comercial.
• Orde del Císter molt arrelat.
Gòtic Mediterrani (segle XIV)

4. Gòtic Mediterrani. Context històric
 S. XIII: després de la repressió dels càtars i la desfeta en la
batalla de Muret (1213), França evita una possible expansió
catalana al nord del Pirineus.
 Però, la conquesta de Mallorca i el Regne de València, i la
posterior expansió pel Mediterrani (Sicília, Sardenya, Còrsega,
Atenes), convertiran a Catalunya en centre d’una gran
confederació marítima.
 Catalunya té relacions comercials i culturals al llarg del
Mediterrani, amb Itàlia, el sud de França, i amb Bizanci.
Aquestes relacions varen transmetre un sentit clàssic en les
maneres de viure, i en les proporcions dels edificis i les
imatges.

5. Gòtic Mediterrani. Context
 Es construeixen grans espais, harmoniosos en les seves
proporcions, i amb suports i cobertes adequats a la funció de
cada edifici. Entre els elements propis de l’arquitectura
cistercenca, que assimila la tradició gòtica catalana, cal
esmentar, les grans sales cobertes per encavallada de fusta a
dues aigües, sobre grans arcs de diafragma, solució utilitzada
a la gran sala del dormitori de Santes Creus, i adaptada a
altres construccions civils de Catalunya i València.
 Els canvis ideològics,
econòmics i socials van afavorir
la diversificació de les finalitats
de l’art (religiosa i civil).
 Continua la construcció
d’edificis amb funció religiosa
(catedrals, monestirs i convents),
però guanya importància
l’arquitectura civil, drassanes,
llotges, ajuntaments palaus.
Dormitori, Santes Creus

6. És una solució molt comuna i ben original de l'art gòtic català, poc present en altres indrets
durant aquest mateix període gòtic. Amb múltiples avantatges, com la facilitat de la construcció,
la reducció de les complicacions tècniques o l'abaratiment dels costos i la senzillesa, era una
tècnica emprada ja de forma tradicional, com per exemple als molins, que va ser revalorada i
gairebé monumentalitzada per ordes religiosos com el Císter o els mendicants (franciscans i
dominics).
L'arc diafragma o diafragmàtic: sobre
ell recolzen directament i de manera
transversal, les bigues que suporten
longitudinalment una coberta de fusta i,
normalment de dos aiguavessos.

7. Palau de l’Almudaina de Palma:
Saló del Tron.

8. Gòtic Mediterrani. Context
 El començament de la gran expansió de la Corona
d’Aragó durant els segles XII i XIII (conquesta de la
Catalunya nova, predomini al Llenguadoc i
Provença, conquesta de Balears i València)
coincideix, des del punt de vista artístic, amb el final
del romànic i la introducció de l’arquitectura
cistercenca, precedent de l’art gòtic.
 Per tant, la introducció de les formes gòtiques a
Catalunya està, estretament, relacionada amb la
implantació de l’orde de Císter.

9. Gòtic Mediterrani. Precedents
 Els cistercencs funden molts de monestirs.
 Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges
(paper important en repoblació de la Catalunya
Nova).
 Això significa l’entrada d’un nou concepte
arquitectònic, on l’austeritat impedia la decoració
dels edificis, però afavoria l’avanç cap un estil nou,
el gòtic.
 Les ogives, els arcs apuntats,
i les alçades més grans de les
naus van ser els primers
símptomes arquitectònics
importats de França.
Santes Creus, Tarragona
(angle nord-est del claustre)

10. Gòtic Mediterrani. Precedents
 Les noves tècniques constructives van influir, a més
dels monestirs, a les grans construccions, encara
romàniques.
 La Seu Vella de Lleida
i la catedral de Tarragona
són els primers intents
del nou estil (encara amb un
plantejament relacionat
amb el romànic).
Seu Vella Lleida

11. Gòtic Mediterrani.
Característiques
 Segles XIV i XV, hi ha un avanç d’aquest art.
 Comença a predominar l’horitzontalitat sobre la
verticalitat.
 Catedrals llargues. Contrasta l’horitzontalitat dels
murs exteriors i la verticalitat de l’interior.
 La distribució interior és molt intel·ligent,
intenta resoldre problemes pràctics, com el de la
comunicació i la visibilitat entre els fidels i l’oficiant.
 La diferència d’alçada de les tres naus és mínima,
cosa que fa innecessaris els arcbotants, però s’han de reforçar els
contraforts, entre els quals es disposen les capelles laterals. La
Catedral de Mallorca n’és una excepció.
 Des de fora no es veuen els contraforts. Paràmetres molt llisos, amb
motllures petites.
 Gran simplicitat que dóna solemnitat als edificis.
 La utilització de torres poligonals.
 Una altra característica és la presència d’una nau central molt ampla.
Façana catedral
Tarragona

12. Gòtic Mediterrani (s. XIV és el gran segle
de l’arquitectura catalana) RESUM:
 Austeritat exterior. Es prescindeix de l’excés d’ornamentació, i els
edificis guanyen en perfecció tècnica.
 Poc predomini de la verticalitat en benefici de la horitzontalitat (escassetat
de suports verticals).
 El transsepte tendeix a desaparèixer.
 Preocupació: la creació d’un espai unitari, diàfan, amb el mínim de
separacions visuals que compartimenten la planta de l’edifici.
 Arribant, així, a la “planta de saló” de nau única o tres naus.
 Tipologia més comú: tres naus.
 Poca diferència de l’altura entre naus, dóna la sensació de formar una sola
nau (un saló). Per la qual cosa...
 Reducció dels arcbotants, i a l’interior els suports molt estrets a les arcades
de separació de les naus, encara que això exigeix ...
 Reforçament dels contraforts.
 Reducció, en alguns casos, del claristori.
 Finestres molt esveltes, però petites. Edificis més obscurs, perquè vitralls
redueixen mida i menys finestres que les catedrals gòtiques clàssiques,
potser perquè en la zona mediterrània hi ha moltes més hores de sol i no
eren necessàries tantes obertures per deixar passar la llum

13. Gòtic Mediterrani
 MONUMENTS CIVILS:
 Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona
 Llotja de Palma de Mallorca
 Llotja de València
 Llotja de Perpinyà
 Castell de Bellver
 Torres de Serrans de València
 Palau de la Generalitat (València i Barcelona)

14. Gòtic Mediterrani
 MONUMENTS RELIGIOSOS:
 Catedral de Barcelona
 Catedral de Girona
 Santa Maria del Mar (Barcelona)
 Catedral de Mallorca
 Catedral de Manresa
 Monestir Cistercenc de Santes Creus
 Monestir Cistercenc de Poblet
Monestir de Poblet, Tarragona
 DOS TIPUS d’esglésies. Una és de nau única, petita, amb capelles
entre contraforts i capçalera senzilla sense girola, com la del Monestir
de Pedralbes i l’altra, com és el cas de la catedral de Barcelona:

15. CATEDRAL BARCELONA

16. Jaume Fabre, arquitecte també de
l’església de Sant Domingo de
Palma, i de la Seu de Barcelona.
CATEDRAL BARCELONA

17. CATEDRAL DE
BARCELONA (1298)
 Beltrán Riquier.
 És una de les construccions més
antigues, primera de les grans
obres i majors dimensions.
 Començada a l’any 1298, la
façana principal i la fletxa són del
segle XIX, seguint un projecte del
s. XV i imitant, també, el model
francès, així són neogòtiques.
 Grandiositat per l’esveltesa dels
pilars, i dimensions reduïdes de
les capelles.
 Transsepte, que no sobresurt,
sobre el que s’aixequen dues
torres octogonals.

18. CATEDRAL
BARCELONA
 1298.
 3 naus.
 Pilars esvelts.
 Espai diàfan.
 Poca diferència
entre naus (saló).
 Més obscures.
 Poca ornamentació
i volta de creueria.

19.  Interior de 3 naus (la
central més ampla i
les laterals gairebé a
la mateixa alçària
que aquesta.
 Nombroses capelles,
de reduïdes
dimensions, situades
als costats de les
naus laterals, s’obrin
entre els contraforts
(és habitual en el
gòtic mediterrani).
 Deambulatori amb
capelles radials.
CATEDRAL
BARCELONA

20. Remats
Catedral de Barcelona
Gablets
Agulles (“chapiteles”)
 Posseeix un detall
peculiar, i és que el
cimbori (“cimborrio”)
no ocupa l’espai del
centre del creuer, sinó
que es troba casi en
la façana.

21. Catedral de Barcelona
Segle XIV (1298)

32. Interior Catedral de Barcelona
 Els pilars que aguanten les voltes són, en principi cilíndrics,
amb columnetes adossades i capitells, després seran
poligonals amb motllures arrodonides (bossellets o
“baquetones”) i desapareixen els capitells).

33. Planta de la capçalera de l’abadia de Saint-Denis
Presbiteri de la Catedral de Barcelona
 L’absis es fa més gran i complicat,
amb absidioles poligonals o
semicirculars.
 Es tracta de la capçalera de l’edifici,
on apareix una girola o deambulatori
(nau per darrera l’altar), a la qual
donen capelles radials (6 a Saint-
Denis i 9 a Barcelona, darrere).

34.  També cal destacar
la catedral de
Girona amb una
única nau; la
catedral de Palma
de Mallorca i
l’església de Santa
Maria del Mar de
Barcelona.
CATEDRAL
BARCELONA

35. SEU GIRONA

36. CATEDRAL
DE
GIRONA
(1312)

37. CATEDRAL DE GIRONA (1312)
 Construïda sobre les restes d’una església anterior. Es va iniciar
amb un projecte de tres naus, en 1312 (29 d’abril), però les
obres es van aturar durant bastant de temps, fins que el mestre
Bofill aconseguí que s’acceptés els seu pla d’única nau,
d’enorme amplada (23 metres).
 L’única nau
construïda és la
més ampla del
gòtic europeu, i li
varen donar,
també, una major
altura, a partir del
transsepte.
 Té girola i capelles
entre els estreps
(estribos) o
contraforts, i el
trifori està atrofiat.

38. Seu de Girona

39. Catedral de Girona
 Passa de 3
a 1 nau.
 Girola i
capelles
laterals.
 Trifori petit i
atrofiat.
 Rosasses
més petites.

40. Catedral de Girona (s. XIV)
 Síntesi del gòtic europeu.
 La capçalera es va projectar amb tres
naus, imitant la de Barcelona, però el 1416
(capítol convocà 2n congrés d’arquitectes)
i es va adoptar la proposició de Guillem
Bofill de simplificar les tres naus en una
sola nau per resoldre la visibilitat; resultant
una nau de 23 metres d’amplada (de llum
la més ampla d’Europa), 55 m de longitud,
i més de 30 d’alçada.
 Dóna com a resultat un ampli saló, triomf
de la concepció d’espai unitari de
l’arquitectura gòtica catalana.
 Planta reflecteix dualitat del traçat i mostra
capelles inserides en els contraforts,
seguint tradició de Barcelona o Santa
Maria del Mar (anteriors).

41. Catedral de Girona (s.
XIV)
 A l’interior mostra una certa
descompensació.
 Damunt de les arcades, que donen
accés a les capelles, hi ha un pany de
mur massís i a sobre el trifori petit i
estret, que respon més a un esperit
conservador del gòtic, que a un criteri
funcional.
 Més amunt, trobem uns finestrals molt
allargats, que il·luminen la nau,
juntament amb la rosassa oberta sobre
l’arc del presbiteri, aprofitant la
diferència d’altura entre la nau central
primitiva i la gran nau única posterior.
 Es va acabar el s. XVII, amb el
tancament de l’últim tram i la construcció
de la façana barroca.

42. CATEDRAL
DE
GIRONA
(1312)

43. SANTA MARIA DEL MAR

44. BASÍLICA DE SANTA
MARIA DEL MAR
BARCELONA,
barri marítim
Prototip de construccions
gòtiques catalanes, que
defineixen aquest període.

45. Santa Maria del Mar
 Començada 1328, sota
direcció de Berenguer de
Montagut (també Manresa),
es considera acabada el
1383. Construcció en 50
anys: gran unitat estilística.
 Pilars octogonals de gran
alçada (també Seu de
Manresa i Mallorca).
 Menor espai constructiu,
més espai útil.
 Exemple més perfecte de
gòtic català.
 Tots el trams coberts amb
voltes de creuria.

46. A l’exterior predomina l’horitzontalitat per l’absència d’arcbotants
i el predomini del mur i contraforts; així com per el remat de les
torres, en terrassa, tot i ser, aquestes, molt elevades.

47. • Façana dividida en tres
trams separats per
contraforts, i emmarcada
per dues torres octogonals.
• Tram central dividit en
dues parts. A la part
inferior, trobem la porta,
amb gablet de traceria,
arquivoltes en arcades
laterals.
• La part superior està
ocupada pel cercle de la
rosassa.

48. • No sobresurt el transsepte.
• Capelles entre els contraforts, 3 per cada
tram de nau, més a la capçalera i als peus
(tot el perímetre total 34), més les obertures
de les 4 portes. Són imprescindibles perquè
possibiliten la descàrrega de les naus
laterals, ja que no té arcbotants.
• Els 4 trams de la nau principal són
quadrats perfectes, permet reduir al mínim
el nombre de suports.
• Presbiteri poligonal amb 8 columnes, que
el separen del deambulatori amb capelles
radials.

49. • Església de
proporcions esveltes.
• Planta de saló, de 3
naus d’altura similar,
separades per pilars
prismàtics (esvelts i
octogonals).
• Característica més
notable del gòtic català:
capacitat de construir
espais unitaris, a
diferència del gòtic
clàssic francès i
castellà, que tendeixen
a la compartimentació.
• Relacionat amb
l’expansió dels ordes
mendicants dels
franciscans i
dominicans, que
requerien per predicar
espais amb bona
acústica i sense
interrupcions visuals.

50. Santa Maria del Mar

51. Santa Maria del Mar (Barcelona)
Segle XIV
Església
ad quadratum
(naus a
similar altura).
Pilars esvelts i
naus diàfanes.

52. •Tot l’espai interior està il·luminat
per vidrieres.
• Es caracteritza per una gran
austeritat espacial, sobrietat amb
un gran efecte ascensional.
• Edifici lògic i científic.
Harmoniós. Combina la
enginyeria racional del sistema
constructiu i la plàstica, cercant
un espai interior ampli i unitari.

53. Cirici Pellicer (crític art) ha insinuat la relació d’aquesta concepció espacial
del Gòtic mediterrani amb el tipus d’església de nau única, popularitzada a
finals s. XVI a partir de la de Gesú, a Roma, i que, posteriorment, constituirà
una de les tipologies clàssiques del Barroc. Creu que aquesta influència la va
dur a Roma el valencià Sant Francesc de Borja (jesuïta de Gandia).

54. Anàlisi d’una obra. (1)
 ESQUEMA GENERAL DE COMENTARI D’UNA OBRA D’ART:
 ARQUITECTURA:
 1. Observació detinguda de l’obra.
 2. Descripció de l’edifici:
 - Materials de construcció.
 - Elements de suport.
 - Coberta.
 - Murs i obertures: la seva relació.
 - Elements decoratius.
 - Il·luminació.
 - Funció de l’edifici.
 - Altres aspectes (qualque característica intrínseca o única).
 3. Estil al que pertany.
 - Nom i localització en el temps.
 - Identificació dels caràcters generals de l’estil al que pertany, i en aquesta obra
en concret.
 - Identificació de l’autor i l’obra.
 4. Relació de l’obra amb l’època històrica, i com es reflexa aquesta en l’edifici
(tota obra és producte del seu moment).

88. Anàlisi d’una obra. (1)
 ESQUEMA GENERAL DE COMENTARI D’UNA OBRA D’ART:
 ARQUITECTURA:
 1. Observació detinguda de l’obra.
 2. Descripció de l’edifici:
 - Materials de construcció.
 - Elements de suport.
 - Coberta.
 - Murs i obertures: la seva relació.
 - Elements decoratius.
 - Il·luminació.
 - Funció de l’edifici.
 - Altres aspectes (qualque característica intrínseca o única).
 3. Estil al que pertany.
 - Nom i localització en el temps.
 - Identificació dels caràcters generals de l’estil al que pertany, i en aquesta obra
en concret.
 - Identificació de l’autor i l’obra.
 4. Relació de l’obra amb l’època històrica, i com es reflexa aquesta en l’edifici
(tota obra és producte del seu moment).

90. Santa Maria del Mar
(Barcelona) (2)
 Una de les esglésies més belles del gòtic.
 No es tracta de comparar-la amb les grans catedrals franceses,
com Chartres o Reims.
 No les supera en proporcions i lluminositat, però destaca per la
puresa de línies i la ciència constructiva.
 Arquitecte: Berenguer de Montagut.
 Any: 1329-1383.
 Exterior: 3 trets del gòtic català
- Torres octogonals acabades en terrassa.
- Manca d’arcbotants i multiplicació de contraforts
massissos.
- Grans superfícies de parament i domini d’horitzontalitat.
 Façana: Torres molt altes. Cos central dividit en dos plans, una
la portalada i l’altra amb la rosassa.
 Murs laterals sense arcbotants i sense ornaments. Austeritat.

92. Santa Maria del Mar
(Barcelona) (3)
 Destaca l’interior.
 S’aparta del gòtic francès, però pot resumir el gòtic català (prototip):
- Planta de saló (3 naus d’alçària idèntica).
- Capelles laterals entre els contraforts, possibiliten descàrrega.
 Pilars prims i prismàtics (octogonals), semblant palmeres de pedra
que s’obren cap al nervis de les voltes.
 Il·luminació per finestrals.
 Austeritat espacial i efecte ascensional.
 Edifici lògic i científic. Harmoniós. Combina enginyeria (matemàtica)
i plàstica.
____________________
 Anàlisi planta...

93. ____________________
 Nau central de 13 metres d’amplada,
igual a la suma de les dues laterals.
L’amplada total és igual a l’alçària de
les naus laterals. La distància entre
pilars, 13 metres, es pot mesurar en
tots els sentits. Proporcions
aritmètiques calculades.
 Planta: 3 naus, deambulatori amb
absidioles, no sobresurt transsepte.

94. Gòtic Mediterrani
 MONUMENTS RELIGIOSOS:
 Catedral de Barcelona
 Catedral de Girona
 Santa Maria del Mar (Barcelona)
 Catedral de Mallorca
 Catedral de Manresa
 Monestir Cistercenc de Santes Creus
 Monestir Cistercenc de Poblet

95. 18. Seu de Palma, Mallorca
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Desireé Ferrer García (2010-2011)
Professora: M Assumpció Granero Cueves
(revisió: 2014-2015)

96. Catedral de Palma de Mallorca
(segle XIV)
 Edifici peculiar externament. La façana és neogòtica
del segle XIX.
 Dimensions de l’alçada molt grans, és la més alta
d’Europa (després de la catedral de Beauvais, al nord-
oest francès).
 Dimensions d’amplada molt grans.
 Aquestes dues proporcions fan que perdi sensació de
l’alçada o esveltesa (en ser tan ampla).
 El costat sud, que mira a la mar, té contraforts
altíssims, com el pals d’una nau.
 La construcció va durar tres segles. Unitat d’estil.
 Arcbotants inusuals a la Corona d’Aragó.

97. Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)

98. Gòtic Mediterrani
 MONUMENTS RELIGIOSOS:
 Catedral de Barcelona
 Catedral de Girona
 Santa Maria del Mar (Barcelona)
 Catedral de Mallorca
 Catedral de Manresa
 Monestir Cistercenc de Santes Creus
 Monestir Cistercenc de Poblet

99. SEU MANRESA

100. Catedral de Manresa

101. Seu de Manresa
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

103. Jaume I, 1238

104. Catedral de València

106. Catedral de València

113. Porta del Palau o de l’Almoina

114. Porta
dels
Apòstols

115. Porta dels Ferros

116. Santes Creus
 Arquitectura típicament cistercenca.
 Austeritat de la nau central.

122. Monestir Cistercenc de Poblet
Tarragona

123. Gòtic Mediterrani
 MONUMENTS RELIGIOSOS:
 Catedral de Barcelona
 Catedral de Girona
 Santa Maria del Mar (Barcelona)
 Catedral de Mallorca
 Catedral de Manresa
 Catedral de València
 Monestir Cistercenc de Santes Creus
 Monestir Cistercenc de Poblet
FINAL RELIGIÓS

124. Gòtic Mediterrani
 MONUMENTS RELIGIOSOS:
 Catedral de Barcelona
 Catedral de Girona
 Santa Maria del Mar (Barcelona)
 Catedral de Mallorca
 Catedral de Manresa
 Monestir Cistercenc de Santes Creus
 Monestir Cistercenc de Poblet

125. Gòtic Mediterrani
 MONUMENTS CIVILS:
 Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona
 Llotja de Palma de Mallorca
 Llotja de València
 Llotja de Perpinyà
 Castell de Bellver
 Torres de Serrans de València
 Palau de la Generalitat (València i Barcelona)

126. Palau Reial de Barcelona
(segle XIV)
 Final del segle XIV (1359-1370).
 Saló del Tinell. La coberta de fusta està sostinguda
per sis arcs diafragmes de mig punt, que permeten
donar amplitud i lluminositat a l’interior d’aquesta
gran sala rectangular.
 Galeria de columnes del palau: Formada per
esveltes columnes que sostenen arcs apuntats. Al
pis inferior els arcs de les obertures són rebaixats.
 Pati dels tarongers, típicament gòtic.

127. Galeria de columnes del
palau: Formada per
esveltes columnes que
sostenen arcs apuntats. Al
pis inferior els arcs de les
obertures són rebaixats.

128. Pati dels tarongers,
típicament gòtic.

129. • Final del segle XIV (1359-1370).
• Saló del Tinell. La coberta de
fusta està sostinguda per sis arcs
diafragmes de mig punt, que
permeten donar amplitud i
lluminositat a l’interior d’aquesta
gran sala rectangular.

132. LLOTJA
 LLOTJA DE BARCELONA (1352 - 1392)
 LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-1452)
 LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494),
 LLOTJA DE SARAGOSSA
Edificis o lloc de
reunió periòdica de
comerciants per a
realitzar els seus
contractes sobre
mercaderies, fletes i
segurs marítims (mena
de despatx d’agents
del comerç).

133. La Llotja de Palma
* Seu del Col·legi de la Mercaderia (Associació dels Mercaders, 2
representants participaven dels Jurats, i del Gran i General Consell).
* La Mercaderia movia el comerç i posava en contacte Mallorca amb el
món conegut.
* Exteriorment les façanes són quatre llenços rectangulars delimitats,
en els seus angles, per torres octogonals emmerletades.

134. LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-1452)
• Majestuós edifici del gòtic balear, fruit de l'expansió de l’estil pel Mediterrani (s. XIV), i un dels
monuments més representatius del gòtic civil a Europa.
• HISTÒR: 1246, Jaume I concedeix un solar prop de la Porta del Mar i l’hospital (esdevé l’església
de Sant Joan), per a construir la Llotja i l’hostatgeria, per a ús dels mercaders (llogats fins el s. XV).
• 1409: Martí l’Humà concedí als mercaders el privilegi d’un impost sobre l’intercanvi de
mercaderies, destinat a la defensa i millora del comerç, i el sobrant a la construcció de la Llotja (al
lloc concedit, feia 1 ½ segle).
• Construcció s'inicià cap al 1420 quan el Col·legi de la Mercaderia l'encarregà a Guillem Sagrera
(1420-1447) i els seus deixebles. Fou acabada pel SEU gendre Guillem de Vilasclar, i dos dels fills,
Antoni i Jaume Sagrera (1452/ 1454 mor a Nàpols).

135. • PLANTA:
Rectangular,
dividida en tres
naus de la mateixa
altura i amplada.
• Espai delimitat per
sis columnes sense
basa ni capitell.
• Resultat
d'aquestes
delimitacions, tenim
en les façanes més
llargues quatre
trams.
• Coberta d’ogiva
interior, ara coberta
amb teulada.

136. Interior de
La Llotja de Palma
• Dins la gran sala rectangular,
s’erigeix TOT UN JOC DE
PALMERES OBERTES AL CEL.
És com UN JOC DE LLUM,
DINS UNA GÀBIA DE
PALMERES.
• El sostre és aguantat per sis
columnes, sense basa, que
s'enrotllen helicoïdalment i, en
el seu final, al sostre, formen
els nervis de la típica volta
ogival gòtica (tan típica, que
aquesta solució ha estat
copiada amb insistència en
altres edificis: Llotja de la
Seda, l'església de Santiago de
Villena, i a la base de la torre
de San Giorgio del Castel
Nuovo de Nàpols, també obra
de Sagrera).

137. * Detall de la volta ogival de creuer quatripartida.
* Les claus d'aquesta volta tenen els escuts de Catalunya (els Quatre
Pals), a la nau central, i l'escut de la ciutat de Mallorca, a les naus
laterals; tots aquests conserven la policromia i l'or originals.

138. Interior de Sa Llotja
* Els fusts de les columnes amb estries heicoïdals, es rematen en
nervadures (motllura sortint que forma l’aresta de la volta.
* Tampoc no hi ha culs de llantia als murs, per rebre els nervis de les
voltes, sinó que aquests, a l'estil de Guillem Sagrera, surten directament
del pla del mur, com a la sala capitular de la Seu de Mallorca, i a la gran
sala del Castel Nuovo de Nàpols, del mateix autor).

139. • A cada racó en xamfrà hi ha una porta petita amb un arc conopial,
decorat amb la imatge d'un dels quatre evangelistes, estil imitat en les
portes d'alguns estudis de casals de la ciutat.
• D'aquestes portes, només les de la banda de la mar donen a una
magnífica escala de caragol per pujar a la terrada.

140. Sa Llotja
(S. XV)
 Voltes de creureria
esveltes.
 Sostingudes per
columnes
helicoïdals a manera
de palmeres,
que recullen tots
els arc dels nervis.
 Obra cabdal de Guillem Sagrera. També hi col·laboraren
els seus fills Antoni i Jaume Sagrera, i els germans
Vilasclar.
“Sa Llotja és com una cançó de pedra
abocada dins la llum de la
mediterrània”.

141. • Les quatre façanes
són limitades per
torres octogonals als
4 cantons, que havien
de tenir pinacles amb
penells.
• I torretes (o
bestorres) entre
aquestes, dues a les
façanes anterior i
posterior, i tres a les
laterals, alineades
amb les fileres de
columnes interiors,
de les quals fan de
contraforts.
• Torres motiu gòtic
distintiu de Sagrera.
Sa Llotja: Façana principal

142. • S’observa, en les façanes més llargues, els
quatre trams, que es coronen per petites torretes
octogonals, i en les curtes dos torres que
responen a la separació de les 3 naus.

143. El coronament, de baix a
dalt, és format per:
• Un mensulat, compost de
vuit permòdols per tirada
entre bestorres, coberts
amb decoració vegetal.
• Una galeria de
finestratges calats, acabats
amb una motllura
d’acabament, a mena de
replanell que les uneix, i
separa dels merlets.
• I un emmerletat (cresteria
de merlets), interromputs
per les bestorres.
Sa Llotja: Façana principal

144. Coronament: Torre, torretes, mènsules amb 8 permòdols de decoració vegetal
(interrompudes per torretes) i, a sobre, la galeria de finestres conopials, en grups
de 4 i separades per pilarets (motiu reproduït freqüentment en els patis de les
cases senyorials de Palma) i, més amunt, una sèrie de tres merlets catalans
(emmerletat escalonat).

145. Sa Llotja: Façana principal
L'eix dels merlets coincideix amb el del rosetó, que tenen els petits pilars
(pilarets) que els separen de les mènsules; i l'alçada i l'amplada dels graons
dels merlets és igual a la separació entre els mateixos pilarets ( espai
interpilarets o llum). Els eixos dels merlets de les torretes també guarden
simetria amb els seus propis caires.

146. • Torres i bestorres són coronades per merlets del mateix estil.
• La planta octogonal, o semi, de les torres és la mateixa que la de les
torres de l'antiga façana de la Seu de Mallorca, i de les columnes de la Seu
que separen les naus interiors.
• Els merlets i les torres dels cantons li donen un aspecte de fortificació;
les torres, fins i tot, tenen sageteres per a il·luminar els replans de les
escales de l'interior.

147. Secció de la Llotja (Arxiduc Lluís Salvador, Die Balearen).
Planta de les torres, de forma octogonal força imitada:
- Façana de Sant Nicolau de la ciutat de Mallorca.
- Diferents esglésies parroquials i conventuals de la part forana de Mallorca.
- Torres del portal del monestir de Poblet.
- Torres de Serrans de València, hexagonals per la integració en la murada.
- Torres de Santa Maria del Mar, dels campanars de la Seu.
- De la capella de Santa Àgata de Barcelona. I…
- Del monestir de Pedralbes, a més d'altres edificis religiosos del Principat.

148. -A cada costat, al
portal major i a la
façana contrària, hi
ha dos finestrals
amb traceria i un
pedrís a cada
banda, com el que
volta el mur interior
de tota la sala.
- La façana de
migjorn formava
part de la muralla
marítima de la
ciutat, i es reflectia
dins la mar, de la
qual es troba
separada avui dia.
- Al mig de la façana
de migjorn s'obren
dos grans
finestrals.

149. Finestrals Passeig de Sagrera
* Al mig de la façana de migjorn hi ha dos grans finestrals.
* A la façana de tramuntana hi ha dos grans portals bessons, de menys
qualitat, obra de Guillem Vilasclar o d'un dels descendents de Guillem
Sagrera. Entre aquests dos portals i entre els dos finestrals de la banda
de la mar manca una escultura d'un àngel.

150. Finestral del
Carrer de la Llotja
En cada façana lateral (una visible des
del Passeig de Sagrera i l’altra dóna al
Carrer de la Llotja) s’obrin dos amplis
finestrals amb decoració característica de
Sagrera i els seus deixebles.

151. Sa Llotja: Façana Occidental
Al timpà del portal de ponent, més petit, i que mira cap al castell de Bellver:
la figura de la Mare de Déu amb el Bon Jesús, coronada per un àngel que
davalla del vèrtex, en un difícil escorç. Obra de Guillem Sagrera, és d’estil
borgonyó, a causa de la coneixença que tenia Sagrera de les obres de
Claus Sluter, gran representant d'aquest estil.

152. Portalada occidental
de la Llotja de Palma

153. Grans gàrgoles
De les torretes surten sengles grans gàrgoles, obra de Guillem
Sagrera, amb forma d'animals (lleons i dracs).

154. G
À
R
G
Ò
L
E
S
• De la boca d'un d’aquest
animals surten aquestes
paraules: "O com es fret" (Oh,
com és fred, és a dir, quin fred
que fa!).

155. El portal major està dividit en dos per un mainell, com el portal del Mirador i
el de l'Almoina de la Seu de Mallorca, com a Sant Nicolau de Palma, i com a
Sant Domingo, enderrocat al s. XIX.
Façana de llevant

156. En el timpà hi ha una gran
i magnífica escultura de
l‘Àngel Custodi de la
Mercaderia, amb capa i
una filactèria amb la
llegenda Defenedors de la
Mercaderia, seguint l'estil
de l'ángel de la processó
de l‘Àngel Custodi de la
ciutat de València.

157. Pintura de l’Àngel Custodi del Regne de València realitzada per Joan de
Joanes, pintor valencià del Renaixement.

158. Anteriorment, els àngels
custodis es repetien
també en les façanes
laterals flanquejant les
armes reials. Aquests
àngels són tan presents
perquè són obra dels
deixebles de Sagrera.

159. 1) Santa Caterina d'Alexandria, per la capella de l'hospital i orfenat a
qui estava dedicada, mira cap a les Drassanes i la porta de Santa
Caterina.
2) Sant Joan, per Sant Joan de Malta, amb una imatge esculpida
seguint l'estil de Claus Sluter.
3) Sant Nicolau de Bari, avui desapareguda, mirant cap a Portopí i
Sant Nicolauet.
4) Santa Clara, que mira cap el monestir del seu nom i cap a
l’Almudaina.
A la cara exterior de cadascuna
de les torres dels cantons hi
ha una escultura amb la
imatge del sant que dóna nom
a l'església més propera:

160. - Les escultures de la cara exterior, de cada una de les torres dels cantons,
estan totes elles damunt mènsules de l’estil de Jean de Valenciénnes.
- A nivell de representacions escultòriques trobam l'Àngel Custodi a les
mènsules de les quatre escultures.

161. • A Nápoles va col·laborar en la reconstrucció del Castel Nuovo, i la Gran Sala és obra
seva (aquestes obres ja son plenament renaixentistes).
• A Sa Llotja, Guillem Sagrera assumeix la responsabilitat sencera del projecte, la
contrucció íntegra de l’edifici i la totalitat de la seva obra escultòrica.
• Obra gòtica que ja avança l’equilibri de l’esperit renaixentista. Construïda en un moment
de transició estilística (1420 - 1452), renova el gòtico exercint una dilatada influència que,
en el cas de Sagrera, es manifestà en els treballs dels descendents i deixebles al llarg de
més d’un segle.
• Guillem Sagrera havia treballat,
abans, en el Portal del Mirador de la
Seu i en l’església Sant Joan de
Perpinyà.
• Sagrera tingué problemes amb els
mercaders i marxà a Nàpols, tot
encarregant la continuació de les
obres a Guillem Vilasclar, que seguí
les seves directrius, i la Llotja fou
acabada el 1452. Sagrera mor en
1454 a Nàpols.
Sa Llotja

162. Llotja de València (segle XV)

163. Arquitectura civil
Llotja i Consolat del Mar
València (obra de Pere Compte, segueix el model de la
Llotja de Palma, però més ornamentada)

164. Llotja de València
Interior (obra de Pere Compte)

165. LLOTJA DE LA SEDA DE
VALÈNCIA (1452-1494)

168. Llotja de Perpinyà

170. Castell de Bellver (segle XIV)
Arquitecte: Pere Salvà
 Model de planta circular, que el fa
excepcional.
 Torre de l’homenatge i tres torres més.

172. Castell de Bellver. Únic edifici
civil gòtic de planta circular.

173. • Construït a principis
segle XIV per ordre de
Jaume II.
• Es troba sobre un
turó de 112 metres
sobre el nivell del mar,
en una zona envoltada
pel bosc, on podem
contemplar la ciutat, el
port, la Serra de
Tramuntana i el Pla de
Mallorca.
• El seu nom en català
antic bell veer, que
significa «bella vista».
• Petany a l’Ajuntament
de Ciutat, està obert al
públic per albergar el
Museu d’Història de la
ciutat de Palma.

181. Castell de Bellver (inicis del segle
XIV): Pati i Torre de l’Homenatge.

182. Castell de Bellver. Pati interior circular de dues galeries,
la de la planta baixa amb arcs de mig punt sobre
pilars; la de la planta superior amb arcs apuntats i
voltes de creueria.

185. Torre de l’Homenatge separada del nucli
principal, i té un pont per accedir-hi.

188. MÉS ARQUITECTURA
GÒTICA A
MALLORCA

189. Esglésies de repoblació:
. Santa Aina d’Alcúdia i
. Sant Pere d’Escorca.

190. Edificis franciscans: Claustre de
Sant Francesc de Palma.
• Construït el segle XIV, té
ampliacions dels segles XV i XVI.
• Columnes molt primes amb arcs
trilobulats.
• Planta trapezoïdal.

191. Edificis franciscans: Crugia del claustre de
Santa Margalida (avui a Miramar – Valldemossa).

192. Àbsis de Sant Francesc i Sta Margalida (esglésies
conventuales franciscanes de Palma).

193. Capçalera interior de l’església de les monges franciscanes de
Sta Margalida. Coberta de fusta a dues vessants reforçada per
arcs diafragma.

194. Restes de castells, palaus o cases senyorials medievals a
Mallorca. Castell de Capdepera i Almudaina d’Artà.

195. Castell de Santueri (Felanitx)

196. Torre de Canyamel i Torre de Son Fortesa.

197. Manacor: Torre dels Enagistes i Torre
de les Puntes.

198. Església de Santa Eulàlia.

199. Església de Santa Eulàlia: Absis i Portalada
principal.

200. Portalades gòtiques: la de Sant Nicolau i l’occidental
de la Llotja de Palma.

201. Art Gòtic
Mediterrani

202. Gòtic Mediterrani
 MONUMENTS CIVILS:
 Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona
 Llotja de Palma de Mallorca
 Llotja de València
 Llotja de Perpinyà
 Castell de Bellver
 Altra arquitectura gòtica de l’Illa de Mallorca
 Torres de Serrans de València
 Palau de la Generalitat (València i Barcelona)
 Palau de l’Almudaina

203. Les Torres o
Porta de
Serrans.
• Símbol del poder de la
ciutat de València.
• Situades davant del
Pont de Serrans,
constituïen la porta
principal d’entrada a la
ciutat dels que
arribaven per els
camins d’Aragó i
Catalunya.
• Aixecades en el segle
XIV per Pere Balaguer,
tenen planta
pentagonal i están
rodejades per un fos.

206. Façana reinaixentista del Palau de la
Generalitat de Catalunya
Plaça de Sant Jaume

207. Façana de la capella de Sant Jordi
Gòtic flamíger
Pont entre el Palau de la Generalitat
i la Casa dels Canonges

208. Gàrgoles al pati dels Tarongers

209. Galeria gòtica al primer pis obra de Marc Safont

210. Galeria gòtica del pati central

211. Vista aèria del Palau de la Generalitat Valenciana

212. Vista del Torreó Antic
des del carrer Cavallers
entrecreuament amb
carrer Serrans

213. • Vista de la
Generalitat des de la
plaça de Manises.
• S'observa la forma
rectangular de
l'edifici, amb els
respectius costats
menors també
rectangulars

215. Palau de l’Almudaina

216. RETORNAM…….
Palau de l’Almudaina

217. Gòtic civil. Palau de l’Almudaina
• El castell recull als seus murs la
història de les Illes des dels
assentaments megalítics.
• L'edifici, d'origen romà, és una
modificació de l’alcàsser musulmà
iniciada en 1281, i que es va
prolongar fins a 1343, durant els
regnats de Jaume II, fill de Jaume I
el Conqueridor, Sanç I i Jaume III.
L'Almudaina fou la seu del
regne mallorquí durant el
segle XIV, fins que va passar
a Aragó amb Pere IV en 1349.

218. Palau Reial de l’Almudaina. Galeria porxada
(Loggia). Interior del saló del tron amb arcs
diafragma.

219. Palau de l’Almudaina de Palma:
Saló del Tron.

220. En acabar el gòtic peninsular, PODEM DIR...
... que una catedral gòtica és:
UNA MERAVELLA D’ESVELTESA,
DE MATEMÀTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces, per poder contrarestar-les,
era fonamental) i...
... DE LLUM HÀBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres.

221. Fi de l’edat mitjana
• Caiguda de
Constantinoble,
1453.
• Renaixement
italià.