3. 3. ART GREC Grècia (cultura Grega) Anar a índex…
4.
5. 3.2.- PERIODITZACI Ó Tres etapes ARCAICA (finals segle VIII – segle VI aC). Comencen a fixar-se els estils arquitectònics. CLÀSSICA (segle V – 323 aC). Moment de màxima esplendor. HEL·LENÍSTICA ( 323- – 146 aC). Orientalització i atomització dels centres artístics. Anar a índex…
6. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 1) Fins a època hel·lenística és un ART UNITARI , sense escoles diferenciades i amb artistes que poden treballar per a diferents polis i en contacte entre ells. Anar a índex…
7. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 2) Art HUMANITZAT , fet a la mesura de l’home ( ANTROPOCENTRISME ), deixant de banda el monumentalisme dels estils orientals anteriors. Dimensió humana: L’home és la mesura de totes les coses ( Protàgores), recerca bellesa, cànon....
8. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 3) Art ESTÈTIC que cerca la bellesa a partir de l’harmonia i la proporcionalitat, en relació a l’ésser humà .
9. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 4) Art NATURALISTA que busca la representació de la natura i de l’ésser humà dins ella , encara que normalment de FORMA IDEALITZADA .
10. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 5) La seva FILOSOFIA és RACIONAL , es basa en conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa . Tenen pensament racionalista a partir del discurs lògic, al marge de la mitologia (ciència, filosofia...). 6) Art per GAUDIR com a CIUTADÀ de la POLIS , per a ser contemplat. L’organització política és la polis i dos tipus. Atenes: Economia oberta, comercial, règim democràtic, colonització (metròpoli-colònia). Esparta: Economia tancada, agrícola, règim aristocràtic.
11.
12. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 9) És un art CIVILITZAT, EQUILIBRAT i AUSTER, que defuig de la passió, teatralitat i patetisme orientals (excepte en època hel·lenística).
13. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 10) Tres valors: HUMANISME, RACIONALISME I IDEALISME.
14. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 11) La RELIGIOSITAT : Sentiment de relació amb els déus... Importància dels grans santuaris. Mitologia recollida a la “Teogonia d’Hesíode”.
15. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 12) En ARQUITECTURA la recerca de la BELLESA i l’HARMONIA fa que els edificis guanyen en esveltesa i elegància amb el pas del temps.
16. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 13) En ESCULTURA aquesta recerca condueix a un major NATURALISME .
17. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 14) L’art grec tindrà molta INFLUÈNCIA en la civilització occidental . En l’ art ROMÀ posterior i en les reinterpretacions RENAIXENTISTES, BARROQUES i NEOCLÀSSIQUES que d’ell se’n faran.
18. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental : ROMÀ.
19. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental : Reinterpretacions RENAIXENTISTES i BARROQUES.
20. 3.3.- CARACTER Í STIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental : En les reinterpretacions NEOCLÀSSIQUES que d’ell se’n faran.
21. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats (URBANISME), mirant que cada part i cada edifici de la ciutat guardi proporció i harmonia amb la resta. Anar a índex…
22. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Factors que influeixen Polis no només és una organització política, sinó una ciutat-estat amb govern independent (deicideixen sobre elles mateixa). Funcions: Militar, econòmica i social, i estètica (marc de bellesa). El caràcter militar i la topografia muntanyosa (busquen zones altes). El caràcter econòmic o comercial (prop del mar o en zones de pas). L’antropocentrisme i la democràcia: Els ciutadans prenen les decisions, es construeixen edificis per a les reunions i s’aixeca la ciutat a escala humana. El caràcter estètic: recerca de la bellesa i l’harmonia
23. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Organització de les polis MURALLA: Se situen a l’interior d’un recinte emmurallat... ACRÒPOLIS: Recinte fortificat amb edificis de caràcter sagrat (temples). ÀGORA. EDIFICIS CIVILS.
24. Acròpoli d’Atenes (s . V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A) Part d’una polis grega fortificada o emmurallada, situada en una zona elevada on hi ha els edificis sagrats, i que servia com a defensa i com a centre religiós. Castellà: Acrópolis. SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B : Part de l’antiga ciutat grega situada en un turó o zona elevada amb funció monumental i militar.
25. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A) Acròpoli d’Atenes (s . V aC ). Grècia .
26. Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
27. Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
28. Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
29. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Organització de les polis MURALLA. ACRÒPOLIS. ÀGORA: Plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques, mercats i transaccions comercials i administració de justícia. EDIFICIS CIVILS: Situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats a la població (llocs de reunió, stoa, gimnàs, palestra, estadi, teatre,...).
30. 5.- ÀGORA (A) Plaça principal d’una polis, que era el centre de la vida política, social i comercial, on es reuneix l’assemblea o ekklèsia (qualque espai obert). Castellà: Ágora. Àgora d’Atenes. Grècia.
33. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Són els inventors del traçat ortogonal o hipodàmic, amb carrers rectilinis que s’entrecreuen en angle recte (Hipòdam de Milet).
38. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 1) Els principis bàsics de l’arquitectura grega són l’ ORDRE , la RAÓ , l’ ANTROPOCENTRISME (escala humana) i la recerca de la BELLESA . 2) La recerca de la bellesa es fa a partir del NÚMERO , la PROPORCIÓ , la PERFECCIÓ i l’ EQUILIBRI de formes. Anar a índex…
39. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 3) Recerca de l’ HARMONIA VISUAL TOTAL a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i REAJUSTAMENTS ÒPTICS com l’èntasi.
40. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 4) La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics: DÒRIC, JÒNIC i CORINTI .
41. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 4) La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics: DÒRIC, JÒNIC i CORINTI .
43. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 5) És un art fet a ESCALA HUMANA (antropocentrisme), qualificat d’anticolossal. 6) Materials constructius: PEDRA calcària i ARENISCA , o conglomerats i, després del segle V aC, el MARBRE blanc.
44. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa. La columna és un element de suport i estètic.
45. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa.
46. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa.
47. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 8) Utilitzen sistemes de construcció ARQUITRAVATS amb predomini de les línies horitzontals (entaulaments) i verticals (columnes), buscant la SERENITAT i l’ EQUILIBRI (no utilitzen ni arcs ni voltes).
48. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 8) Sistema constructiu ARQUITRAVAT : Dificultat per superposar pisos o fer edificis alts.
49. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 9) Forta preocupació per l’aparença externa dels edificis i la seva relació amb la resta de la ciutat, és a dir, edifici com a part d’un conjunt, més que arquitectura fan URBANISME. És un estudi de totes les perspectives, de la relació amb la natura i amb la topografia, de la multiplicitat de punts de vista, de la funcionalitat.
50. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.
51. 4.2.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 11) L’edifici més important és el TEMPLE , però en la vida diària té molta importància l’arquitectura civil ( STOES , GIMNASOS , PALESTRES , llocs de reunió, ESTADIS , TEATRES ,...) Àgora Stoa Palestra Temple
52. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS Diferenciem tres estils o ordres arquitectònics: Dòric, jònic i corinti DÒRIC JÒNIC CORINTI Anar a índex…
53. ... 35.- TIPUS DE COLUMNA SEGONS EL CAPITELL (A, E) 35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES: DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA Pròpies de l’art grec i utilitzades en altres estils. Mirar ordre arquitectònic. Lotiforme Palmiforme Bicèfal Dòric Jònic Corinti
58. 35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A) DÒRIC JÒNIC CORINTI ROMA GRÈCIA
59. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DÒRIC ORDRE DÒRIC El trobem des del segle VII aC. És l’estil més SOBRI . Crepidoma en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior) Columna: sense basa, descansa directament sobre l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi, i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac), sense decoració. Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits), i cornisa simple que sobreix. Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures. Anar a índex…
60. L’ORDRE DÒRIC Estereòbat No té base Estilòbata Collarí Astràgal Equí Àbac Entaulament Fris Cornisa Capitell Columna Fust , amb 16 o 20 estries a aresta viva Mètopes Glif Gotes Goteró Cimaci Tríglifs Arquitrau (llis) Anar a índex…
61.
62. 49.- ENTAULAMENT (sinònim: Epistilis). SELECTIVITAT juny 2010/B : En l’arquitectura clàssica designa el conjunt format per l’ARQUITRAU, el fris i la cornisa. ENTAULAMENT ARQUITRAU FRIS CORNISA FRONTÓ 14.- ARQUITRAU (A)
63. Partenó (447-442 aC). Atenes. 14.- ARQUITRAU (A) EPISTILI . Conjunt del coronament d'un edifici, compost per arquitrau, fris i cornisa. EPISTILI . Arquitrau de pedra.
74. 35.12.- COLUMNA TOSCANA (A) L’Ordre Toscà en Andrea Palladio, Quattro Libri di Architettura de 1570
75. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: JÒNIC ORDRE JÒNIC S’inicia en el segle VI a.C. Més esvelt i monumental, i ric en ornamentació. Columna: Basa formada per dos tors i una escòcia, fus acanalat i sense entasi, i capitell decorat amb dues volutes en espiral. Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions, amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa molt elaborada i que sobresurt poc. Anar a índex…
76. L’ORDRE JÒNIC Estereòbat base Estilòbata Voluta Astràgal Òvul Àbac Entaulament Fris (llis o amb decoració contínua) Cornisa Capitell Columna Fust , amb 24 estries Goteró Cimaci Arquitrau (escalonat) Escòcia Plint Bossell Dentell Anar a índex…
79. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: CORINTI ORDRE CORINTI El trobem des del segle IV a.C. És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències amb ell: Fust més esvelt i capitell decorat amb caulicles i fulles d’acant. Anar a índex…
80. L’ORDRE CORINTI Estereòbat base Estilòbata Astràgal Acant Volutes Rosa Entaulament Fris (llis o amb decoració contínua) Cornisa Capitell Columna Fust , amb 24 estries Cimaci Arquitrau (escalonat) Bossell
86. MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB COLUMNES TOSCANES d’influència grega ( directament o a través del temple etrusc ): sobre podi, amb una sola entrada (major importància a la façana a través d’una escalinata); té dues parts: pòrtic amb columnes i cel·la dividida en tres parts (en honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva). Són pseudoperípters (columnes adossades). 35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)
87. 25.9.- CAPITELL BIZANTÍ (A) Aquell que es remata amb un CIMACI (és el tronc de piràmide invertida que remata el capitell bizantí ).
88. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó DECORACIÓ edificis: a més de la PINTURA , solia haver DECORACIÓ ESCULTÒRICA ( RELLEUS ) adaptada a l’espai disponible (TIMPANS del FRONTÓ, FRIS, ACRÒTERES,...). Anar a índex…
89. 4.- ACROTERI (A) Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs, etruscos i romans. Castellà: Acroterio.
90. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó Acroteris DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).
91. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó Fris de les Panatenees DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).
92. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó Frontó Fris DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).
93. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...). Mètopes
94. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.
95. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACI Ó AMB CARI À TIDES En ocasions, el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants), per aconseguir major bellesa. Anar a índex…
98. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ AMB CARIÀTIDES Mnèsicles o Filocles. Erect è on (421-406 aC). Acròpoli d’Atenes.
99. 26.- CARIÀTIDE (A, E) Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.
100. 26.- CARIÀTIDE (A, E) I ATLANT Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia. Anar a índex…
101. 2 1 3 4 5 1 2 3 4 5 6 A B C E F G H I J A B C D E F G D 4.3.- EXAMEN ORAL ORDRES ARQUITECTÒNICS Anar a índex…
102. ART GREC 4. 4.- Arquitectura Religiosa: El Temple Anar a índex…
103. 4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCI Ó Importància: És l’ EDIFICI PRINCIPAL de l’art grec, situat en un lloc elevat, aïllat i sagrat, al qual s’accedeix per unes portes monumentals o PROPILEUS , i sobre un CREPIDOMA o basament esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants. Anar a índex…
105. 4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCI Ó Funció: Era la casa del déu del temple, però no un lloc de culte, ja que les cerimònies es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior). Temple de Zeus Olímpic en Olímpia (470-456 aC), model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric, i fou el major temple de tot el Peloponès.
106. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.
107. 4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCI Ó Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia .
108. 4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Temple rectangular. Temple circular o tholos. Tipus de plantes Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . Anar a índex…
109. 4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Temple rectangular. Temple circular o tholos. Tipus de plantes
110.
111.
112. Tres parts en l’estructura interna PRONAOS : Situat en la part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada on celebraven els sacrificis i actes de culte. NAOS o CEL·LA : Estança rectangular i obscura que suposava la part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu. OPISTÒDOM : Fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu. 4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA: 3 PARTS Anar a índex…
113.
114.
115. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.
116. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.
117. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.
118. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.
119. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.
123. Opistòdom Perístil Columna “in Antis” Estilòbata Estereòbat Pronaos Naos o Cel·la 4.4.3- CORRECCI Ó EXAMEN ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA
124.
125. Tipus de temples Dístil (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10) 4.4.5.- TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNES Tetràstil Hexàstil Octàstil Anar a índex…
126. 4.4.4.- i 4.4.5.- EXAMEN TIPUS DE TEMPLE Anar a índex…
127. 4.4.4.- i 4.4.5.- CORRECCI Ó EXAMEN TIPUS DE TEMPLE Pròstil i tetràstil Dístil i dípter Monòpter o tholos Hexàstil i perípter Opistòdom Naos o Cel·la Pronaos Peristil
128. Correccions òptiques 1) Curvatura o corbament, cap a dalt, d’entaulament i estilòbat per a evitar la sensació de bombament o vinclament (“pandeo”). 2) Inclinació de les columnes cap a dins per evitar la sensació de caiguda. 3) Columnes dels extrems o cantons més grosses als efectes que pareguin iguales a la resta, donat que per la seva situació poden donar sensació de ser més primes. 4.4.6.- CORRECCIONS ÒPTIQUES Anar a índex…
129. Correccions òptiques 4) En el centre de les columnes hi ha un lleuger eixamplament per a evitar la sensació d’aprimament ( èntasi ). 5) Intercolumnis desiguals , per què semblin tots iguales, disminueixen amplada cap als cantons. 6) Els tríglifs han de coincidir amb l’eix de les columnes o amb el centre dels intercolumnis . 4.4.6.- CORRECCIONS ÒPTIQUES
131. Evolució No té una gran evolució, ja que quasi tots els elements que hem vist, com a característics, ja estaven fixats als segles VII-VI aC. Sol anar des d’estructures i temples més simples a d’altres més complexes. S’associa la seva evolució a la utilització d’un o altre ordre (dòric, jònic o corinti). Època arcaica (segles VII-VI aC). Destaquen els temples d’Hera i Poseidó en Paestum i el tresor de Sifnes en Delfos. 4.4.7.- EVOLUCI Ó ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex…
132. Evolució Època clàssica (segle V – 323 aC). Destaquen especialment els temples de l’Acròpolis d’Atenes del segle V aC, obra d’Ictini, Calícrates, i Fídies (Partenó, Atenea Niké i Erecteion) 4.4.7.- EVOLUCI Ó ARQUITECTURA RELIGIOSA
133. Evolució 4.4.7.- EVOLUCI Ó ARQUITECTURA RELIGIOSA Època hel·lenística (323 – 146 a.C.). Es perden les proporcions humanes en favor de la grandiloqüència i l’ostentació, el colossalisme i la monumentalitat, i una major profusió decorativa (influència oriental), com a l’altar de Zeus de Pèrgam i al temple de Zeus d’Atenes
146. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple E de Selinunt, Sic í lia (480-460 aC) Anar a índex…
147. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple E de Selinunt, Sic í lia (480-460 aC)
148. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple E de Selinunt, Sic í lia (480-460 aC)
149. Funció: Era la casa del déu del temple, però no un lloc de culte, ja que les cerimònies es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior). 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Zeus Olímpic (470-456 aC). Olímpia. Model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric. Fou el major temple de tot el Peloponès Anar a índex…
150. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Zeus Olímpic (470-456 aC). Olímpia.
151. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Paestum (460 aC) Anar a índex…
172. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Plànol amb la decoració dels relleus del Partenó. FÍDIES (447-432 aC).
173. Relleus del Partenó. FÍDIES (447-432 aC). 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)
174.
175. Tres parts en l’estructura interna PRONAOS : Situat en la part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada on celebraven els sacrificis i actes de culte. NAOS o CEL·LA : Estança rectangular i obscura que suposava la part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu. OPISTÒDOM : Fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu. 4.4.8- ESTRUCTURA INTERNA: 3 PARTS
176.
177.
178. Frontó occidental (façana opistòdom), lluita Atena i Posidó Mètopes de la centauromàquia del Partenó (frisos exteriors)
179.
180.
181.
182.
183. Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)
206. Dues cambres interiors, dedicades als ancestres mítics i a Hefaistos respectivament . N Cel·la d’Atena Pòrtic Pòrtic de les cariàtides O S E Erectèon pròpiament dit ERECTÈON, Atenes (421-406 aC). Mnèsicles o Filocles?
209. Nord Sud L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses. Oest (ponent) 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC)
211. Erecteo: El seu naixement junt a l’olivera. Cècrops: Rei amb cua de serp, junt a una cistella amb serps. Pandrosos: Filla de Cècrops. L’olivera depenia del seu santuari. “ ... A on creix l’olivera i fa niu la serp...” 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC)
214. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) El pòrtic més admirat és el denominat de les Cariàtides , donat que els fusts de les columnes han estat substituïts per figures.
215. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) El pòrtic de les Cariàtides.
216. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) El pòrtic de les Cariàtides i detall.
221. 4.4.8.- ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). Propileus Són portes monumentals que mai es van finalitzar. Obra de Mnèsicles , les columnes centrals són dòriques i les laterals jòniques
222. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Segesta o Egesta, Sicília (424-416 aC) Anar a índex…
223. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple de Segesta o Egesta, Atenes (424-416 aC)
224. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple de Segesta o Egesta, Atenes (424-416 aC)
225. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple de Segesta o Egesta, Atenes (424-416 aC)
227. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC) Temple circular, de petita mida, dòric i perípter . Ús desconegut. 20 columnes dòriques a l’exterior, i 10 finíssimes corínties a l’interior (encastades en el mur), diferents colors de pedra. No s’usava la planta circular des de l’època arcaica. Anar a índex…
228. Temple rectangular. Temple circular o tholos. Tipus de plantes 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC)
229. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC) El Santuari dedicat a Apol·lo, a Delfos, fou un gran centre de pelegrinatge de la Grècia antiga (l’ocupació del lloc prové del Neolític). Està situat sota el mont Parnàs i domina el golf de Corint. Era la seu mitològica de les Muses protectores de les arts.
235. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín Altar de Zeus Presenta una forma nova. S’aixeca sobre una podium o basament de 7 metres amb una gran escalinata frontal, que condueix a un pòrtic jònic. Es va construir per a commemorar la victòria dels grecs sobre els celtes. Anar a índex…
238. Altar de Zeus En escultura, aquesta escola, es caracteritza pels temes tràgics , tal com es pot veure en els relleus que decoren el basament de l’Altar de Zeus, que representen la gigantomàquia. El tema tràgic es va intensificant amb els rostres implorants, els cabells revoltats i amb actituds i vestimentes agitades. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín
239.
240.
241.
242.
243.
244.
245.
246.
247.
248.
249.
250.
251.
252.
253. Temple de Zeus Olímpic, Atenes, fou el major temple de tot el Peloponès. Anar a índex… 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC)
254. Temple de Zeus Olímpic, Atenes, fou el major temple de tot el Peloponès. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC)
255.
256. ART GREC 4.5.- Arquitectura Civil: El Teatre Anar a índex…
257. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament . Els edificis civils eren aquells que estaven destinats a acollir les reunions polítiques o a l’administració de justícia . N’hi havia de públics i privats. Edificis civils Anar a índex…
258.
259. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PRIVATS Edificis privats Les cases eren molt humils però, a partir del s. IV aC, milloraren les seves condicions principalment les de les classes acomodades. S’organitzaven entorn a un pati central envoltat de columnes . Al fons estava l’ androceu (habitacions del baró) i en la part menys accessible el gineceu (habitacions de la dona) i les dels esclaus. Normalment eren d’un sol pis, però en el cas d’haver-hi dos l’androceu estava en el pis inferior i el gineceu en el pis superior. Anar a índex…
260. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics La stoa o estoa : Construcció porticada grega de planta rectangular amb sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes , uns pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços, per tant, feien la funció de porxo d’un àgora. Anar a índex…
261. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics STOA Són construccions cobertes, tancades en un lateral per un mur i l’altre amb columnes, cosa que permetia el pas de l’aire (ventilació) i que servien per a descansar o de refugi. Podien tenir bancs o, fins i tot, decoració de pintures .
264. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics STOA Stoa d’Àtal (època hel·lenística). És la stoa més gran que s’ha construït.
265. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics L’estadi: Lloc on es realitzaven les carreres, d’estructura rectangular, tenia grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; i servia per a les competicions atlètiques. Anar a índex…
266. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics L’estadi, d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques.
267. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics Per a preparar-se en aquestes competicions estava el GIMNÀS i les PALESTRES , llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic; d’estructura rectangular, ambdues construïdes a cel obert, i que es completaven amb sales cobertes. Les competicions eren molt importants, perquè servien de preparació per a las guerres i per a mantenir-se en forma. Fou en Grècia on varen néixer les Olimpíades que eren jocs panhel·lènics que es celebraven en Olímpia, en honor a Zeus, cada quatre anys Anar a índex…
270. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL EDIFICIS CIVILS PÚBLICS PER A ESPECTACLES El teatre El teatre inventat pels grecs, era l’edifici civil més important i estava destinat a les representacions de comèdies i tragèdies . Anar a índex…
271. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL El teatre Es construïa aprofitant el desnivell del terreny (les grades o càvea en la zona alta) i tenia forma ultracircular.
272. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL El teatre Parts Les grades o càvea (forma ultracircular). L’ orchestra (part circular central on es situava el cor). El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra. ) Grades o càvea: on es situaven els espectadors . Orquestra: on es col·locava el cor, de gran importància en Grècia . Escena: edifici de 2 plantes, de forma rectangular on es duia a terme la representació (darrere del prosceni) . Prosceni: espai on actuaven els actors. Anar a índex…
273. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL El teatre Parts Les grades o càvea (forma ultracircular). L’ orchestra (part circular central on es situava el cor). El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra. )
289. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL El Buleuteri o bouleuterion : Seu de la bulé, edifici que albergava l’assemblea reduïda de 500 membres. Edifici Ús polític Anar a índex…
290. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnasso (350 aC). Monuments funeraris Construcció funerària per a albergar el cadàver de Mausolo, d’ enormes proporcions , cosa que ha fet que es generalitzés el nom de “mausoleu” per a totes les grans construccions funeràries. Anar a índex…
291. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnasso (350 aC). Monuments funeraris Constava d’un basament al qual s’accedia per una escalinata que conduïa a la cambra sepulcral, i sobre ella n’hi havia una columna jònica i, més amunt una graderia que suportava l’estàtua de Mausolo, guiant la seva quadriga.
292. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL També eren excepcionals. Destaca el Monument a Lisícrates o Llanterna a Lisícrates, a prop de l’Acròpoli, Atenes (335-334 aC). Monuments commemoratius Per a commemorar una victòria literària . Constava d’un basament quadrat , sobre el qual s’aixecava un cos cilíndric amb columnes adossades i, a la cima, es situava el revenerat sobre un trípode. Anar a índex…
![ÍNDEX ARQUITECTURA GREGA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()