1. DE LA RÚSSIA TSARISTA CAP A LA
REVOLUCIÓ
La Revolució Soviètica
1917
2. Introducció
• Un dels esdeveniments de major importància del segle XX.
• Neix nou estat Societat Diferent: Comunisme.
• Creació URSS Estat Socialista més potent del món.
– Prolongar fins el 1991.
• Inici procés Revolució 1905.
• Rússia participa amb la I Guerra Mundial.
– Descontentament general de la població.
• Doble procés revolucionari:
– Febrer 1917 Cau règim dels tsars
– Octubre 1917 Segona revolució Règim Comunista
6. Un Imperi endarrerit
• S. XX Pervivia absolutisme monàrquic
– Endarreriment
• Ciutats: Capitalisme (Industria Influència
Occidental)
• Món Rural: Endarreriment Secular (Producció i
estructures socials). SERFS.
• Distribució de la terra: mir i Kulaks.
• Un Imperi immens.
7.
8. La Revolució del 1905. El diumenge
sagnant
• Vagues i manifestacions durament reprimides.
(gener 1905).
• Els marines del Cuirassat Potemkin es
subleven a Odessa (Mar Negre).
• Es crea la Duma (assemblea nacional).
• Apareix el primer soviet (consell o junta).
9. Peticions dels obrers al tsar, 1905.
Senyors! Nosaltres, obrers de Sant Petersburg, les nostres dones i els nostres
fills i els vells invàlids, venim davant teu per implorar justícia i protecció.
Estem en la misèria, oprimits i tractats com esclaus que han de tolerar amb
paciència la seva sort amarga i callar. (...)
La nostra primera demanda és que els amos examinin amb nosaltres les
nostres reivindicacions. Això ha estat refusat (...) també han considerat
il·legal el nostre desig de disminuir l’horari de feina a vuit hores diàries, de
convenir el salari (...), que es millorin les condicions de treball. Segons els
amos, tot això és il·legal (...).
Senyor! (...) Fes convocar immediatament els representants de totes les classes
i tots els ordres del poble rus. I fes que les eleccions a l’assemblea
constituent es convoquin segons el sufragi universal, secret i igual. És la
nostra petició més important.
12. El creixement de l’oposició
• Populisme
• Anarquisme
• Partit Constitucional Democràtic (kadett)
• Partit Socialrevolucionari Rus esserita (Kerensky)
• Partit Socialdemòcrata Rus: menxevics i bolxevics
13. Apareix el primer soviet 1905
• El 1905 apareixen els primers soviets.
• Què és un soviet?
Consell, junta, parlament del poble. Forma
d’organització i combat de la classe obrera i els
revolucionaris russos. Agrupava als delegats
dels obrers, pagesos i soldats.
14. Impacte Primera Guerra Mundial
• Nombre elevat de morts en el front.
• Reconversió industrial i fams.
• Inflació.
• Augmenta atura i conseqüent conflictivitat
social.
15. Revolució de febrer de 1917
• Dia 22 de febrer 20.000 soldats en vaga. Les dones es manifesten en
els carrers.
• Dia 25 de febrer Petrograd està en vaga.
• Dia 26 de febrer el govern ordenà disparar a les masses. 40 morts.
• Dia 27 de febrer motí de soldats. Reapareix el soviet de Petrograd
amb obrers, soldats, mariners.
• Dia 2 de març el tsar abdica.
• Dia 3 de març el gran duc Mikhail també rebutja el tro.
16. Resultats revolució de febrer: doble
poder
El govern provisional:
Governat pels Kadetes amb Lvov al cap. Després
governarà Kerensy.
Planteja eleccions a una Assemblea Nacional
Constituent.
El Soviet de Petrograd:
Un consell de 2500 diputats controlat pels menxevics.
Dona suport al Govern Provisional.
17. Tesis d’Abril Lenin
• Final de la guerra.
• Col·lectivització del camp.
• Control obrer de les fàbriques.
• Estatalització de la banca.
• Cap recolzament al govern provisional burgés.
• Control de la producció com a pas previ al
socialisme.
19. Lema: Pa, Pau I Llibertat
A partir del moviment vaguista del 23 de febrer a Sant
Petersburg, sota el lema “pau i pa” es van viure greus
incidents amb la intervenció policial que van agreujar-
se per la celebració del dia de la dona treballadora en
un moment de carestia. La guarnició de Petrograd va
reprimir amb duresa els manifestants en un principi,
però el 25 de febrer, en esclatar la vaga general,
aquesta també va amotinar-se a favor dels
manifestants. L’èxit de la revolució estava així
assegurat. Aquesta situació va precipitar la crisi de
govern i el 3 de març el tsar Nicolau II, que es trobava
sense recolzament, va abdica
21. Les primeres mesures revolucionàries
• II Congrés dels Soviets: es destitueix el govern
provisional.
• Es forma Consell de Comissaris del Poble (institució de
govern). Dirigit per Lenin.
• Sortida de Rússia de la Guerra (Tractat Brest-Litovsk
1918).
• Decret de la Terra: la terra havia de passar als pagesos.
• Obrers havien de prendre el control de les fàbriques de
més de 5 treballadors.
• Es va nacionalitzar la banca.
• Es va suprimir l’exèrcit tsarista.
22.
23. La guerra civil i el comunisme de guerra
(1918-1922)
El nou govern bolxevic ha de fer front: obstacles
polítics, bèl·lics i econòmics.
24. • Esclata la guerra civil contra l’Exèrcit Blanc el 1918.
• Trotsky organitzà un exèrcit roig extens i eficaç.
• El govern bolxevic controla el ferrocarril.
• Els exèrcits estrangers (GB, EUA, Txecoslovàquia,
Canadà i Japó) retiren suport a l’Exèrcit Blanc.
• Enmig d’aquest clima de violència el tsar Nicolau II i la
seva família van ser executats pels bolxevics el 1918.
• El bàndol bolxevic usa la Cheka.
25. • Exèrcit Roig: Nom donat a les forces militars
soviètiques. Creat al gener del 1918 pel Consell
de Comissaris del Poble, fou organitzat per
Trotski, i en foren els caps principals Tukhacevskij,
Budennij, Zukov i Malinovskij. Després de la
Segona Guerra Mundial canvià el nom pel
d'exèrcit soviètic.
• En principi, el van integrar voluntàriament els
camperols i obrers comunistes. Tots els ciutadans
de la República Russa que tinguessin un mínim
de 18 anys eren elegibles. El seu paper específic
era la defensa de les fites de la Revolució
d’Octubre de 1917, el poder soviètic i el
Socialisme.
28. Conseqüències Guerra Civil
• Demogràfiques: gran nombre de víctimes
• Econòmiques: Comunisme de Guerra:
expropiacions. Estatalització de la indústria.
Agricultura i indústria posades al servei de la
guerra.
• Tota l’economia passa a estar dirigida per
l’Estat.
• Socials: s’aplica una disciplina molt dura.
29. Consolidació del poder bolxevic i
formació de la URSS
• Eleccions en el mes de novembre de 1917 per
formar un nou govern.
• Assemblea Constituent: es dissolta a la
primera i única sessió ja que els bolxevics no
obtenen la majoria.
30.
31. • Partit Constitucional Democràtic (KD, anomenat
Kadett): . El KDT propugnava la necessitat de
lluitar dins del marc legal per aconseguir una
democràcia parlamentària i refusava qualsevol
acció revolucionària per aconseguir els seus
objectius)
• Partit Socialrevolucionari Rus (PSR, anomenat
essertista): q defensava q els pagesos eren una
classe revolucionària. L’SR defensava la necessitat
de destruir el tsarisme i instaurar una societat
col·lectivista de base rural. Els seus principals
líders eren Cherov i Kerenski.
32. • Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR): de tendència marxista,
fundat el 1898 i integrat dins la II Internacional. Dins del
POSDR hi havia dues tendències enfrontades en el congrés
celebrat a Brussel·les i Londres el 1903 (q el 1912 va conduir
a l’escissió): els menxevics (“minoritaris”) dirigits per Julius
Martov i els bolxevics dirigits per Lenin.
Els menxevics creien que a Rússia calia fer encara la revolució
burgesa i que aquesta havia de ser dirigida per la burgesia
amb un paper secundari del proletariat; aquest seria el pas
previ al socialisme. Els menxevics defensaven un partit de
masses segons el model de la socialdemocràcia europea.
D’altra banda, els bolxevics de Lenin creien que era el
proletariat qui havia de dirigir la revolució i defensaven un
partit de combat dotat d’una disciplina estricta capaç
d’enfrontar-se al tsarisme.
33. • El partit bolxevic que al 1921 s’anomena Partit
Comunista, es constitueix centre del poder.
• Direcció del partit s’encarrega a un comitè anomenat
Politburó.
• El partit estava dirigit per un secretari general que
també exercia el cap de l’Estat.
• Òrgan suprem de l’Estat: Congrés dels Soviets (Soviets
Suprem). Té el poder legislatiu (fa les lleis).
• Presidium presidit per un president(poder executiu).
34. Formació de la Unió Repúbliques
Socialistes Soviètiques (URSS)
• Desembre de 1922 un congrés dels soviets va
proclamar la URSS.
• El 1923 s’aprova la nova constitució de la URSS.
• S’estableix Estat Socialista: Soviet Suprem (òrgan
suprem i legislatiu de l’Estat).
• Comitè executiu (Presidium) dirigit per un
president que exercia les funcions de cap d’Estat.
35. Els Soviets
• Soviets
Consells o assemblees polítiques creades l'any 1905 i formades per obrers i soldats revolucionaris.
El 1917, quan també es van crear soviets de camperols, van esdevenir la forma organitzativa del
moviment revolucionari. Hi havia soviets locals i regionals, i a Petrograd (on hi havia el soviet més
important, creat el 1917) tenia la seva seu el comitè central executiu dels soviets de tot Rússia. Els
soviets foren assemblees de soldats, obrers i camperols russos que primerament foren instruments
reivindicatius i després van esdevenir consells de poder efectiu, alternatius als governs del tsar i als
governs provisionals del 1917.
• Els bolxevics van basar la seva estratègia insurreccional en l'hegemonia dels soviets per assolir el
poder. Després de la Revolució d'Octubre de 1917, van ser controlats per bolxevicsi es van convertir
en la base del nou Estat rus.
A la Rússia tsarista, el soviet era cadascun dels consells obrers creats durant la revolució del 1905.
Malgrat la repressió, renasqueren el 1917. Organitzats a escala local, es dotaren d'un comitè
executiu central que coordinava l'actuació dels diversos soviets de diputats obrers, soldats i
camperols. El soviet més important fou el de Petrograd, creat pel setembre del 1917. Malgrat
l'existència del govern, els soviets detingueren el poder real i crearen una situació de doble poder.
Controlats pels bolxevics i sota la direcció de Trockij, que pel setembre del 1917 fou elegit president
del consell executiu suprem, esdevingueren les cèl·lules bàsiques de la revolució i en possibilitaren
el triomf.
36.
37. Rebel·lió de Kronstadt
• Conseqüències guerra civil i comunisme de guerra,
economia soviètica cau.
• Es produeix un aixecament per un sector descontent,
també hi trobem pagesos.
• Març de 1921: rebel·lió mariners de Kronstadt.
• Davant això: Lenin proposa una reforma de l’economia
per tal de millorar les condicions de vida de la població.
38. Nova Política Econòmica (NEP)
• Mètodes del comunisme de guerra no són viables, factibles.
• Retorn monetari i parcial a l’economia de mercat. (economia mixta)
• Objectius:
1. Augmentar la producció.
2. Recuperar el suport de la població russa molt castigada.
-S’opta per la liberalització. Torna el sector privat al petit comerç.
(l’Estat es reserva els sectors estratègics).
-s’impulsa l’agricultura. (millorar l’alimentació, s’autoritza als pagesos
a vendre l’excedent).
43. La creació de la Tercera Internacional
• Lenin defensava que era necessari per
aconseguir el triomf una revolució proletària a
nivell mundial.
• Seguint l’exemple soviètic destacar
insurreccions a alemanya (espartaquistes,
liderats per Rosa Luxemburg) i els comunistes
d’Hongria.
44. • Els revolucionaris russos pensaven que els partidaris
socialistes s’havien allunyat de les propostes
revolucionàries per acomodar-se a la democràcia
burgesa i transformar-se en partits reformistes.
• Els bolxevics defensaven la necessitat de renovar el
marxisme creant partits disposats a liderar la revolució
obrera tal com s’havia fet a Rússia.
• Per això van fundar a Moscou l’any 1919 la Tercera
Internacional, coneguda com a Komintern, que va fer
una crida a tots els partits socialistes perquè
abandonessin la Segona Internacional i s’adherissin a la
nova Internacional revolucionària.
45. • Aquesta proposta va produir divisions al si del
socialisme mundial entre els partidaris d’adherir-
s’hi i els qui s’hi oposaven.
• Per formar-hi part s’havien d’acceptar les 21
condicions que havien de complir els partits que
s’hi volien adherir.
• Les vint-i-una condicions van provocar l’escissió
de molts partits socialistes i van donar lloc al
naixement dels partits comunistes.
46. Marxisme-leninisme
• Aquests partits havien de respondre a una
nova concepció del marxisme: leninisme
• És una variant del marxisme. Interpretació de
Lenin per tal d’explicar per què el capitalisme
no s’havia esfondrat, tal com havia dit Marx.
54. Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR): de
tendència marxista, fundat el 1898 i integrat
dins la II Internacional. Dins del POSDR hi
havia dues tendències enfrontades en el
congrés celebrat a Brussel·les i Londres el
1903 (q el 1912 va conduir a l’escissió): els
menxevics (“minoritaris”) dirigits per Julius
Martov i els bolxevics dirigits per Lenin.
55. Els bolxevics de Lenin creien que era el
proletariat qui havia de dirigir la revolució i
defensaven un partit de combat dotat d’una
disciplina estricta capaç d’enfrontar-se al
tsarisme.
56. Lenin fa una proclama:
“camarades, soldats, mariners, i obrers: ha arribat el
moment de que tots els pobles tornin les armes
contra els seus explotadors capitalistes… la revolució
russa és l’enfonsament del capitalisme”
Lenin torna de l’exili després de la Revolució de febrer del
1917 (Revolució burgesa)
57. Lenin va fer una crida a favor de
la sortida immediata de la guerra.
Així la consigna bolxevic va ser
“tot el poder per als soviets”.
S’havia de retirar el suport dels
soviets al govern provisional i
s’havia de prendre el poder per la
via insurreccional.
LENIN: Tesis d’abril, abril del 1917
58. • Lenin va fer una crida a
favor de la sortida
immediata de la guerra i
es va mostrar partidari de
retirar el suport al govern
provisional.
• Si els soviets retiraven el
seu suport al govern
aquest s’esfondraria i els
soviets es convertirien en
l’únic poder a Rússia. Així
la consigna bolxevic va
ser “tot el poder per als
soviets
Lenin fa conferències, manté reunions amb obrers,
intel·lectuals, pagesos... També dedica una part
important de temps a l’escriptura de follets, articles
59. Lenin va convèncer al partit bolxevic de la
necessitat de passar a la insurrecció
armada.
60. Revolució d’octubre del 1917. Assalt al Palau d’Hivern de Sant
Petersburg (seu del Govern Provisional).
61. En el Segon Congrés dels Soviets va destituir el
govern provisional i va aprovar la
formació d’un Consell de Comissaris del Poble.
aquest consell (institució de govern)
va ser formada pel Segon Congrés dels Soviets en
el transcurs de la Revolució
d’Octubre del 1917. Va estar dirigit per Vladímir
Lenin.
62. La mort de Lenin i la disputa del poder
Trotsky
Defensava:Abandonament
NEP
Revolució Permanent
Stalin
Defensava: Sistema
d’economia mixt
Socialisme en un sol país
65. Stalin aconsegueix el poder
• El 1927, Stalin va aconseguir el poder. Fins i
tot va expulsar a Trotski del país el 1929.
Després d’aconseguir això, va maniobrar
hàbilment per imposar els seus principis,
rebutjar la política de l’economia mixta i
defensar un model de construcció del
socialisme a l’URSS que es basava en una forta
industrialització.
66. L’inici de l’estalinisme
ESTALINISME: Etapa política a la Unió
Soviètica caracteritzada pel poder
personal i dictatorial del seu màxim
dirigent, Stalin.
71. 1. El sistema estalinista va imposar
la primacia absoluta de la ideologia
comunista dintre de l’Estat i de la
societat soviètica. El Partit
Comunista exigia la submissió de
tots els seus membres a la línia
oficial.
2. l’URSS es va convertir en una
dictadura personal a Stalin.
72. Dictadura personal de Stalin
Dictadura
Forma política de què es revesteix l'estat com a
instrument de poder posat en mans de la classe
dominant per esclafar la resistència dels seus enemics. Es
caracteritza per la concentració legal o il·legal de tots els
poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma
d'un govern personal o col·legiat.
L’URSS es converteix en una
dictadura personal de Stalin.
Va perseguir, empresonar o
aniquilar tot aquell que se li
oposava o que podia fer-li
ombra.
73. Stalin crea una nova classe social privilegiada anomenada:
NOMENKLATURA
Stalin es fa servir de la
burocràcia per enfortir el partit
i l’Estat i va crear aquesta nova
classe social: la Nomenklatura
Formaven part de la
Nomenklatura els
planificadors de
l’economia, els
directors d’empresa,
els gerents de les
cooperatives agràries,
els arquitectes
responsables de les
obres públiques i una
infinitat de dirigents
del partit vinculats a
l’organització i
administració de
l’Estat.
74. En un Estat que es proclama igualitari aquestes elits tenien
accés a prebendes (habitatges, automòbils, vacances...) que
eren inassequibles a la majoria de la població.
Això va
fomentar la
creació de
nombroses
xarxes de favors
dins el PCUS.
Es perpetua la
ineficàcia i corrupció
dins el sistema.
75. Es va imposar una forta censura que permetia a l’Estat marcar quines eren les
pautes que s’havien de seguir en tots els àmbits, incloent la vida cultural i els
corrents artístics.
Realisme socialista es va convertir en l’art oficial de la Unió
Soviètica a partir del 1934, quedant prohibit l’art avantguardista, i es va
impulsar una estètica que exalçava la feina i la solidaritat del règim
comunista.
76. Culte a la personalitat de Stalin
El culte a la personalitat (també
anomenat culte a la persona) es
refereix quan hom empra els
mitjans de comunicació de
masses per crear una imatge
pública i heroica, amb una adoració
i adulació excessiva d'un líder viu,
carismàtic i, per un general,
unipersonal, especialment un cap
d’Estat. Trobem els cultes a la
personalitat sovint a les dictadures.
Era venerat (honrar, admirar, alabar)
com a líder i gran benefactor de
l’URSS.
77. Economia: Planificació i
col·lectivització de l’economia
La política econòmica de Stalin es va
orientar a la construcció d’una
societat sense propietat privada a
partir del control de tots els mitjans
econòmics per part de l’Estat.
El control de l’Estat va passar per
una forta planificació.
Objectiu: convertir l’URSS en un país
plenament industrial i fer del sector
agrari un nucli extraordinari de
producció per mitjà de l’explotació
col·lectivitzada.
Planificació: sistema per mitjà
del qual el poder polític estableix els
objectius i fixa els preus i les normes de
producció.
78. Col·lectivització de l’economia
Acte pel qual la propietat
de béns de producció
(terres, indústries,
mines...) és transferida a
la col·lectivitat.
És el mètode propugnat
pel socialisme per tal
d’eliminar les diferències
entre les classes socials.
L’Estat socialista intervé
com a organisme
planificador de la
producció.
El 1928, s’inicià un procés de
col·lectivització amb la integració de la
població agrícola en granges
col·lectives. El 1937 havia estat
col·lectivitzat un 99,1 % de la terra de
la Unió Soviètica.
79. Plans Quinquennals
• Primer Pla Quinquennal vigent durant el període 1929-
1933 després sen fan dos més.
• Primer Pla Quinquennal:
- A les ciutats es van col·lectivitzar els béns immobles
(terres, edificis, camins...), els transports i els
instruments financers.
- Tota la indústria va ser socialitzada i es va intentar
suprimir l’economia de mercat i distribuir els recursos
des de l’Estat.
80. • La col·lectivització massiva de l’agricultura
comença el 1929. els pagesos s’han d’agrupar
en granges col·lectives i estatals.
• La col·lectivització va posar fi als kulaks
(propietaris acomodats).
• L’agricultura va ser un dels punts febles de
l’economia, es van produir períodes
d’escassesa en el subministrament d’aliments.
• El nivell de vida de la població no millora molt
substancialment.
81. Industrialització
• Per a l’esforç industrial que es pretenia fer calien
uns capitals que s’havien de treure dels altres
sectors econòmics, fonamentalment de
l’agricultura, apropiant-se dels excedents per la
força. També es van obtenir de la mineria...
• Prioritat indústria pesant
• Creix la producció industrial de ferro, acer, carbó,
electricitat, construcció d’infraestructures
(ferrocarril).
• A finals del 1930 l’URSS es situà entre les grans
potències industrials del món.
82. Cartell
propagandístic del Primer
Pla Quinquennal
Aquests eren els seus objectius en
paraules del propi Stalin en un
discurs de gener de 1933:
La tasca del Pla Quinquennal és [...]
transformar la URSS d’un país
agrícola i dèbil, que depèn dels
capitalistes, en un país industrial i
potent, perfectament independent
dels capricis del capitalisme
mundial [...]. Quin és l’objectiu
essencial del Pla Quinquennal? És
la indústria pesant i el seu pivot: les
construccions mecàniques. Perquè
només la indústria pesant pot
reconstruir i redreçar el conjunt de
la indústria, els transport i
l’agricultura.
83. El terror estalinista
1. L’estalinisme es
desenvolupà i es consolidà
en un règim de dictadura
amb unes estructures
polítiques i socials cada
cop més rígides, més
dures.
2. Stalin i el partit van utilitzar l’eliminació política, i
en molts casos també física, de la vella guàrdia
revolucionaria. Tots els que manifestaven
dissidències, que eren contraris a l’estalinisme, eren
declarats enemics de la revolució, eren jutjats i
sovint enviats a Sibèria.
3. Al llarg de la dècada del 1930 es va iniciar una
repressió generalitzada que es coneix com l’època de
les grans purgues.
84. Purgues
Purga
Procés d'eliminació d'elements políticament
indesitjables, o poc segurs en el si de
l'administració pública o en un partit polític,
acomplert per l'òrgan executiu o pels màxims
dirigents. Són cèlebres les de Stalin, a l'URSS
(1936-38).
85. • Varen ser perseguits els vells dirigents del partit
(més del 50% del comitè central va ser eliminat)
per crims contra l’Estat, col·laboració amb
l’Alemanya nazi, i altres delictes imaginats, i
militars que suposadament s’oposaven a Stalin.
• Entre 1936 i 1939 van tenir lloc els Processos de
Moscou que van costar la vida a milers de
persones.
• Molts processos es basaven en acusacions falses,
i els acusats s’havien de retractar dels errors
abans de rebre la sentència. Alguns antics líders
de la revolució figuren entre les víctimes.
86. Processos de Moscou
Nom donat als processos celebrats a Moscou per l'agost
del 1936, al gener del 1937 i al maig del 1938, en què
foren jutjats antics membres del PCUS. En el primer
foren processats setze antics bolxevics, entre els quals
es destacaren Zinov'ev i Kamenev; en el segon, disset,
entre ells P'atakov, Radek i Sokolnikov; i Bukharin,
Rykov, Krestinski i Rakovski es destacaren entre els vint-
i-un implicats en el tercer procés. Acusats de
desviacionisme trotskista, dretisme, alta traïció i
espionatge, la majoria foren condemnats a mort i
executats. Després de la mort de Stalin, especialment a
partir del 1956, començà a l'URSS la rehabilitació de les
víctimes d'aquests processos.
87. Amb aquesta política Stalin va
jutjar, condemnar, executar o va
enviar a camps de concentració
milers de ciutadans soviètics;
eliminant així qualsevol opositor o
qualsevol alternativa al poder.
Aquest sistema penitenciari,
conegut amb el nom de GULAG
(administració per a camps de
treball correctius), aplegava una
sèrie de camps de treballs forçats
situats a les zones més inhòspites
de l’URSS, com Sibèria.
Es calcula que durant les grans
purgues van ser executats unes
700.000 persones i uns 2 milions
van ser enviats al gulag.
Gulag
Abreviació de Glavnoie
Upravlenie Laguerei, que
en rus significa "Direcció
General dels Camps".
Durant el règim
estalinista, va ser la
continuació de la pràctica
tsarista de deportar
sistemàticament a Sibèria
els condemnats per
delictes comuns o
polítics.
90. Nombre de persones empresonades als gulags soviètics
Any Presoners
1934 510.307
1935 965.742
1936 1.296.494
1937 1.196.369
1938 1.881.570
1939 1.672.438
1940 1.659.992
1941 1.929.729
91. Les noves institucions polítiques
• Nova constitució soviètica 1936.
• L’organisme deliberatiu superior era el Soviet
Suprem, que tenia al capdavant el Presídium.
• El govern va continuar estant format pels
comissaris (Consell de Comissaris)
• Poder municipal: soviets locals.
• Estat soviètic manté l’estructura federal.
Cadascuna de les repúbliques de la Unió tenia el
seu soviet.
• El dret a l’autodeterminació no es va exercir.
