2. Els problemes econòmics de la pau
1. La Primera Guerra Mundial va
suposar la pèrdua definitiva de
l’hegemonia europea en el terreny
econòmic.
2. El conflicte va convertir els Estats
Units en el centre econòmic del
món, en la Primera potència
econòmica mundial
3. Entre el 1919 i el 1929 es va
produir un període de desequilibris
profunds que van desembocar en
la crisi econòmica més greu de la
història contemporània.
3. Els efectes immediats de la guerra
1. Va afeblir els
contendents europeus
Debilita els diferents països
que lluiten en la guerra
2. Afecta negativament a la
població i a la producció.
3. Conseqüències
demogràfiques
Més de 8 milions d’homes
havien perdut la vida al camp
de batalla.
Més de 6 milions havien
quedat invàlids.
Més de 21 milions de ferits.
Impacte econòmic enorme a
tota Europa per durada, abast,
i armament .
A les pèrdues humanes provocades directament per la guerra cal afegir la sobre
mortalitat provocada per la manca d’aliments, les pèssimes condicions d’higiene i
l’epidèmia de grip espanyola de 1918.
4.
5. 4. Conseqüències econòmiques En els territoris bel·ligerants
l’aparell productiu en gran part va
ser destruït.
Productes primera necessitat
multipliquen el seu preu per 3.
Monedes europees pateixen un
procés deflacionista.
Països aliats
endeutats amb els
Estats Units
(Préstecs).
7. Tractat de Versalles
• El debat polític entre els governs francès
(Clemenceau), britànic (Lloyd George) i nord-
americà (Wilson) va suposar la condemna dels
vençuts.
• Desmembrament de l’Imperi Austrohongarès.
• Alemanya va ser considerada com a culpable de
la guerra i per això va ser condemnada a pagar un
sèrie de reparacions de guerra i concessions
territorials estratègiques.
8. REPARACIONS DE GUERRA
• Alemanya va ser condemnada a
pagar una sèrie de reparacions
de guerra.
• Els aliats van imposar 126.000
milions de marcs a pagar
mitjançant una quantitat fixa
que es repartia entre els
vencedors.
• El 1924 sota l’arbitratge dels
EUA es va arribar a un acord
per fer front al pagament de les
reparacions; el Pla Dawes
(facilitava els pagaments dels
alemanys).
DEUTES INTERALIATS
EUA exigia el pagament dels deutes
dels interaliats.
9. Pla Dawes (1924)
• Per a resoldre definitivament el problema econòmic i
financer derivat de la Gran Guerra, el 1924, s’aprovaria
el Pla Dawes. Aquesta intervenció nord-americana
reduiria raonablement les reparacions de guerra i
milloraria la capacitat alemanya de pagament, fins i tot
amb la percepció de crèdits arribats des dels Estats
Units.
• Si Alemanya pagava les reparacions als aliats, els EUA
podrien cobrar d’aquests els deutes pendents derivats
de la guerra. Solucionat, més o menys, el tema de les
reparacions de guerra, les relacions internacionals del
període millorarien considerablement donant pas a
l’època dels grans pactes i la distensió.
10. • Mitjançant el Pla Dawes la banca nord-
americana va involucrar- se en el procés de
reconstrucció d’Alemanya. L’acord, amb una
validesa de 5 anys, reduïa el total del deute
alemany i facilitava els pagaments. Alemanya
rebria préstecs nord-americans sense estar que
estiguessin subjectes al pagament de les
reparacions.
11.
12. Problemes econòmics:
• Molt greus a Alemanya.
• Fallida del sistema monetari Alemany i inflació
1923.
• 1923-1925 Bèlgica i França envaeixen la conca
del Ruhr.
• Augmenta desestabilització econòmica
alemanya.
• Creix un nacionalisme radical ascens nazisme.
13. Els desequilibris comercials
• Dins els països vençuts pèrdua territorial i de
població. Alemanya pèrdua d'accés a matèries
primeres (fonamentals per a la seva indústria.
Alsàcia i Lorena, Ruhr.
• A poc a poc recuperació països contendents
suposa un excés d’oferta d’aliments i matèries
primeres = descens preus agraris =empitjora
balança comercial = nous préstecs atorgats
per grups financers EUA.
14. La puixança de l’economia nord-
americana
1. La moneda britànica
continuava sent la més
utilitzada en les transaccions
internacionals i en les reserves
dels bancs centrals, però com el
Regne Unit es va esforçar per
mantenir la seua moneda forta,
això va afectar negativament les
exportacions britàniques i la
producció industrial.
2. A poc a poc, el dòlar s’anirà
imposant com a única moneda
convertible en or i els Estats Units
com la plaça financera capaç de
mantenir un sistema de préstecs a
llarg termini i, com a conseqüència
del desequilibri comercial amb
Europa (on exportaven molt més
del que importaven), com el
primer inversor mundial, en
substitució del Regne Unit.
3. Competitivitat dels Estats Units: mètodes
de treball i noves tecnologies, provocà una
balança comercial favorable.
15. Cartell alemany de denúncia de l’ocupació francesa del Ruhr,
1924
• Pautes per a l’anàlisi d’una imatge
• 1.-Observació atenta, presentació i descripció.
• Tipus de font: primària (contemporani al fets)o secundaria (posterior i explicatiu dels fets)
• Tema. Títol. De què tracta la imatge?. Quins fenòmens mostra ?
• Tipus d’imatge: quadre, caricatura,cartell, fotografia, vinyeta satírica...
• Naturalesa: econòmica, política, socials, electoral...
• Descripció general de la imatge
• Cronologia
• A qui representa ? Partit, organització, grup social..
• 2.- Anàlisi
• Personatges. Quins personatges i surten ? Com estan representats ?
• Quins símbols surten i amb quin objectiu ?. Frases que hi surten?
• Quines altre imatges surten ?
• Etapes. Quines etapes històriques es reflecteixen ?
• La intenció. Quin missatge vol trametre ?
• A qui s’adreça la imatge ?
• Quina intencionalitat té la imatge: criticar, descriure, propaganda, exaltar un personatge…?
• 3.- Context històric (interpretació informació i relacionar amb el contingut vist a classe)
• Explicar la situació històrica en funció de la informació de la imatge.
• Context general (període/subperíode), context anterior, context immediat, context posterior.
• Descripció i causes i conseqüències.
• 4.- Conclusió
• Valoració i significat històric de la imatge i de la informació que en podem extreure (Comentari i Reflexió).
17. La prosperitat nord americana
• Passada la Primera Guerra Mundial, els Estats Units van ser els
primers a gaudir d’un període de prosperitat econòmica, clarament
beneficiats pel desenvolupament del conflicte. Així, entre 1922 i
1929 el país viuria un creixement espectacular, tant de la producció
industrial com de les exportacions, fet que va reforçar el paper dels
EUA com a principal subministrador de manufactures i de capitals a
l’exterior. A més, aquesta expansió es caracteritzava pel fet d’estar
recolzada en sectors i pràctiques econòmiques noves.
• D’aquesta manera, els Estats Units, que durant la Gran Guerra
s’havien convertit en la fàbrica i el rebost dels països bel·ligerants,
el 1928 ja produïen el 44,8% del total de la producció industrial
mundial, havien acumulat la meitat de les reserves d’or i els seus
productes envairien progressivament tots els mercats (europeus,
llatinoamericans, asiàtics…) que abans estaven en mans europees.
18. Estem davant de l’època dels grans negocis (Big Bussines) en
una dècada que va ser d’una prosperitat extraordinària.
Es creaven empreses i es feien negocis fàcils. S’amassaven
grans fortunes, les quals, malgrat que només afectaven a una
petita porció de la població, donaven una sensació de
prosperitat generalitzada. La manifestació
d’aquesta opulència a una Europa encara empobrida, en part
gràcies a les pel·lícules procedents de Hollywood, posava per
primer cop de moda el sistema de vida nord-americà, l‘
anomenat american way of life.
20. Innovació tècnica
Desenvolupament de nous sectors de
la producció (químic (adobs, tints,
explosius...),siderúrgic, metal·lúrgic
(automòbil i aparells elèctrics)
alimentari, automoció).
Utilització noves fonts d’energia:
petroli, electricitat. Fa possible un
augment de la productivitat.
Desenvolupament de la indústria
farmacèutica.
Nous mitjans de transport: tramvies i
ferrocarrils metropolitans. La bicicleta,
l’automòbil.
21. Sector de l’automòbil Aplica la producció en sèrie. Cadenes de
muntatge
Canvis en l’organització del treball
22.
23. Taylorisme Fordisme
Taylorisme finalitat: augment de la
productivitat gràcies a l’eliminació de
moviments inútils de l’obrer, optimitzar el
temps, reduir costos. Producció s’organitza
en sèrie a través d’una cadena de muntatge.
Moviment cinta evita pèrdua de temps i
sistematitza accions dels obrers.
Ford aplica a la seva fàbrica de Detroit la
cadena de muntatge a la producció
d’automòbils. Fabrica cotxes senzills i
barats destinats al consum massiu.
Pagava als treballadors uns salaris elevats
per convertir-los en consumidors.
24. Aquest gran creixement i desenvolupament econòmic es va fer enmig d’un procés
de concentració empresarial com a resultat de la forta competència per rebaixar
els preus.
TRUST
Fusió d’empreses en una
de nova.
El trust, que seria el
resultat de la fusió
voluntària de diverses
empreses amb la pèrdua
de la seva independència
productiva, comercial i
jurídica per crear-ne una
de nova amb l’objectiu de
cobrir totes les etapes de
la producció d’un article,
per, d’aquesta manera,
eliminar del mercat la
competència. Les accions
de l’empresa resultant de
la fusió es repartirien
entre els nous socis segons
el valor de les seves
antigues indústries.
CARTEL
El càrtel, que consistia
en una associació
d’empreses dedicades
al mateix sector
d’activitat que
establien acords amb
la finalitat de restringir
o eliminar la
competència en el
mercat d’un
determinat producte,
controlar la producció i
la distribució, fixar els
preus i aconseguir així
un benefici més gran.
HOLDING
És una societat
financera que
posseeix capital
en diverses
empreses
diferents per
controlar-ne les
activitats.
25. Com a conseqüència gran augment de la productivitat, molt superior al
de l’economia europea, que va permetre a l’economia nord- americana reduir
els costos de producció.
Afectes molt positius sobre
l’ocupació. Augment de la
demanda, en conseqüència
creix l’oferta.
Entre l’any 1922 i 1929 fou
d’una gran prosperitat. Taxa
de creixement pròxima al 5%
anual.
26. “American way of life”
Els Estats Units es
convertiren en la
locomotora de
l’economia mundial. El
model de vida americà
fou exportat per tot el
món.
Era el mode de vida
americà, basat en el
consum individual de
béns, impulsat per la
publicitat i sostingut per
un crèdit fàcil i les
ventes a terminis.
27. Durant aquests anys es popularitza
l’ús del telèfon, l’automòbil,
electrodomèstics com la ràdio, la
planxa i el frigorífic.
Els espectacles de masses (cinema,
esports, cabaret, teatre) noves
corrents musicals (jazz, charleston,
blues) es convertiren en objectes
de consum i alimentaren a tota una
indústria (Hollywood).
La premsa coneix un gran
esplendor, revistes especialitzades,
la ràdio.
28.
29. En els anys 20, el sector representatiu d’aquesta puixança econòmica va ser el de
l’automòbil. Els seus afectes foren positius per la siderúrgia, material elèctric,
indústria. També es va generalitzar la construcció de grans gratacels a les grans
ciutats (Nova York, Chicago, Detroit, Los Angeles
El Chrysler Building és un edifici que ha esdevingut un símbol distintiu de la ciutat
de Nova York, que fa 319 m i està situat a l'Avinguda Lexington. Construït
originalment per la corporació Chrysler, l'edifici és actualment copropietat
de TMW Real Estate(75%) i Tishman Speyer Properties (25%). El Chrysler Building
va ser dissenyat per W. Vsn Allen, el contractista William H. Reynolds i
posteriorment venut a Crhysler com a seu central per a la seva companyia. 1930
(Nova York)
30. Empire State, 1931 (Nova
York)
L'Edifici Empire State (Empire State
Building, en anglès), el més alt de Nova
York és una torre d'oficines de 102 plantes
a la ciutat de Nova York. El seu nom prové
del sobrenom de L’estat de Nova York,
l’Estat - Imperi. Va ser construït entre 1929
i 1931 durant la Gran Depressió.
31.
32. La revolució dels consumidors
En aquest període també es va donar un gran canvi en el sistema de compravenda.
Els petits establiments especialitzats van haver de fer front a la competència de les
cadenes de grans magatzems (Sears, J.C., Penney, Wool-worth’s)amb un nou mètode
de venta atractiu que estimulava el consum.
COMPRA A TERMINIS o a CRÈDIT
Moltes famílies poden
augmentar les seves compres.
S’incrementa la demanda de
productes.
Això esdevé un dels motors
principals de l’economia.
Augment massiu consum + nous
sistemes de compravenda =
revolució dels consumidors que
portà a la societat de consum.
33. La confiança en què tot anava bé i que aniria encara millor provocà un creixement
del consum amb una proporció superior a l’augment dels ingressos. Molts nord-
americans pensaven que vivien en una societat caracteritzada per la prosperitat
permanent i per un augment de la riquesa continu.
ENDEUTAMENT DE LES FAMÍLIES
34. La distribució desigual de la renda
1. No tota la població
millora la seva
situació econòmica
Beneficis de les empreses i els dividends
dels seus accionistes creix molt
L’augment dels salaris va ser molt més petit
Capacitat adquisitiva dels treballadors no
fou suficient per absorbir l’augment de
producció (es feia una fabricació massiva en
sèrie)
SOBREPRODUCCIÓ
Desajust en la circulació
econòmica motivat per un excés
de producció, que fa que el volum
de l'oferta d'un mercat sigui
superior a la capacitat efectiva de
la demanda
35. 2. L’agricultura fou el
sector més perjudicat dels
anys 20.
L’agricultura s’havia endeutat durant
la guerra per augmentar la producció
Minven, baixen les exportacions i els
preus a partir del 1922
Preus industrials eren més elevats
que els preus agrícoles
Ruïna de milions d’agricultors ,
malvenen les terres i emigren a
les ciutats
La producció agrària nord-
americana havia crescut tant
que els mercats, interiors i
exteriors, ja eren incapaços
d’absorbir-la. Aquest excés
d’oferta provocaria una
davallada dels preus agraris
en el final de la dècada. I,
d’altra banda, l’erosió
provocada per l’aplicació de
modes d’explotació deficients
va començar a afectar
importants zones del país.
Molts productors agraris van
acabar arruïnant-se.
36. La febre borsària
La revolució dels consumidors va
anar acompanyada d’una pujada
de les inversions a borsa
Invertir els beneficis
empresarials en circuits
de crèdit.
També els petits
inversors demanen
préstecs i compren
accions.
Puja de les cotitzacions
va donar lloc a una
bombolla especulativa
A la borsa, les operacions especulatives són factors determinants de l'índex de
cotitzacions, especialment les compres considerables de certs títols per fer-los
pujar artificialment (especulació a l'alça) i les vendes en grans quantitats per
desvalorar-los (especulació a la baixa).
37. La confiança que les cotitzacions continuarien pujant, feia que cap inversor no
volia ser l'últim en comprar, i amb això es va generar una demanda de valors
borsaris i n’augmentava encara més la cotització en el mercat.
38. Borsa Wall Street
Borsa
Mercat organitzat i abstracte en el qual es reuneixen professionals d'una manera
periòdica per tal d'efectuar compres i vendes de valors (públics i privats) o de
productes. Jugar a la borsa és especular sobre l'alça i la baixa dels valors.
Dijous Negre
Nom amb què es coneix el 24 d'octubre de 1929, dia en què el pànic es va
apoderar dels inversors a la Borsa de Nova York i van ser posats en venda tretze
milions de títols, però com que ningú no volia comprar-los el seu preu va anar
disminuint hora rere hora. Aquest dijous és considerat com el dia en què va tenir
lloc el crac.
Malgrat l'existència d'alguns avisos anteriors, dels quals ningú no va voler adonar-
se, el dijous 24 d'octubre la cotització de les accions va baixar bruscament. En
poques hores es va crear arreu dels Estats Units un ambient de pànic que provocà
la la posada a la venda massiva d'accions: 13 milions de títols el dia 24, i 33 milions
(només se'n van aconseguir vendre 16 milions) el dimarts 29; tot plegat no va tenir
cap altre resultat que accentuar la davallada de les cotitzacions.
39. La especulación La especulación fue la causa principal del crac
de la Bolsa de Nueva York. Los años veinte fueron buenos para
los Estados Unidos ya que querían enriquecerse rápidamente
y con un mínimo esfuerzo.
La especulación llegó a la Bolsa gracias a las normas de Wall
Street y por la subida producida durante la década de los
veinte en las acciones. Los negocios eran rápidos y
beneficiosos. La mayoría de los pequeños empresarios
decidieron invertir y vivieron de ello. Los agentes de bolsa
prestaban a sus clientes dinero, a cambio de sus títulos
comprados y también pedían prestado a los bancos para
poder comprar esos títulos porque con las ganancias de la
bolsa se podían pagar los créditos y sus intereses. Esta
situación no podía continuar indefinidamente, ya que
dependía de la subida de la bolsa y a su vez ésta era ficticia. La
especulación llevó a la bolsa a la quiebra.
44. La Gran Depressió
L’economia de la Borsa de Nova York va posar en
marxa una sèrie de mecanismes que van conduir a
una depressió econòmica sense precedents, que es
va estendre a tots els sectors de l’economia nord-
americana, i també a la resta de països capitalistes.
45. Depressió, en economia, és la fase de caiguda en el cicle
econòmic en la qual es produeix un descens significatiu en
l'activitat econòmica.
Per oposició a una recessió, que només és una fase de baixada
passatgera del cicle econòmic, consisteix en una disminució
important i durable de la producció i del consum, els preus poden
baixar per l'excés d’oferta, augmenta l’atur.
46. La Gran Depressió va ser un període d' aproximadament deu anys –entre 1929 i 1939.
La Gran Depressió afectaria a tots els sectors econòmics i socials de
l’economia nord-americana. I la relació que aquesta tenia amb l’economia
europea aviat donaria a la crisi un caire contagiós i mundial, molt característic de la
mateixa.
Així, des dels Estats Units la crisi
va estendre’s a la resta del món
capitalista. La crisi provocaria
grans taxes de desocupació: 13
milions de persones als Estats
Units, 6 milions a Alemanya i 3
milions al Regne Unit. S’estima
que la cinquena part de la
població britànica vivia per sota
del llindar de pobresa cap a la
meitat de la dècada de 1930.
47. Causes de la Gran Depressió
Factors que van transformar la crisi borsària en una gran depressió.
1. SOBREPRODUCCIÓ
INDUSTRAIL
Desajust en la circulació
econòmica motivat per un excés
de producció, que fa que el
volum de l'oferta d'un mercat
sigui superior a la capacitat
efectiva de la demanda
El ritme de creixement de
l’activitat industrial (automòbils,
índex producció,...) s’estava
desaccelerant als EUA amb
anterioritat al 1929.
48. 2.
CRISIS DE
LIQUIDITAT
(situació en que fan
falta recursos
econòmics per fer front
al pagament de deutes.
La caiguda de les accions genera una
cadena d’impagaments. Això provoca el
tancament de moltes indústries i entitats
bancàries.
La necessitat de liquiditat força a la
retirada d’inversions a Europa i la
cancel·lació de molts crèdits a països
exportadors d’aliments.
El desig de vendre a qualsevol preu els
béns ja produïts accelera la caiguda dels
preus (DEFLACIÓ) és la baixa en l'índex de
preus. En el seu origen es troba una
disminució de la quantitat de diner o de la
renda monetària, que ocasiona l'existència
d'un excés d'oferta de béns i serveis en
l'economia. La deflació pot portar
directament a la depressió i a la
desocupació en massa, en reduir-se la
producció i la despesa.
49. 3. CAIGUDA DEL
CONSUM.
Provocada per l’atur amb el convenciment
que la situació econòmica empitjoraria.
El consum disminueix per la disminució de
la capacitat adquisitiva , pels que s’havien
vist afectats per la crisis de liquiditat,
Por a ser acomiadat de la feina.
Caiguda dels preus agraris. La producció agrària nord-
americana havia crescut tant que els mercats, interiors i
exteriors, ja eren incapaços d’absorbir-la. Aquest excés
d’oferta provocaria una davallada dels preus agraris. Ruïna
de milions d’agricultors , malvenen les terres i emigren a les
ciutats
Endeutament provocat per l’adquisició de béns de cosum
durador (rentadores, cotxes...) COMPRA A TERMENIS O
CRÈDIT.
51. La crisi bancària i industrial
El sistema bancari va ser un dels
primers afectats
L’enfonsament borsari va
fer que els deutors no
poguessin tornar el
préstec.
La majoria de bancs
havien acceptat accions
de la borsa com a
garantia de préstec.
La por a la fallida dels bancs espantà a la població, que va
acudir massivament a retirar l’efectiu dels seus comptes, però
les entitats financeres no van poder reposar els dipòsits
bancaris als titulars perquè no tenien recursos monetaris.
52. CRISIS BANCÀRIA Més de 4000 bancs van fer
fallida. Milions de família es van
arruïnar i milers de nord –
americans van perdre tot el que
tenien.
Com a resposta Els bancs van reduir la concessió
de crèdits a la indústria i el
consum. això va fer que moltes
famílies paguessin el seu deute i
mantenir el consum.
Passam d’un sentiment de
confiança i prosperitat dels anys
20 al pessimisme i la manca de
confiança que comportà una
reducció dràstica de les
inversions industrials.
53. La ruïna dels inversors
borsaris i disminució del
crèdit provocà el descens del
consum que agreujà la
sobreproducció.
Augmenten els estocs.
Els preus baixen un 32%
entre els anys 1929 i 1932.
Subconsum i la caiguda de
les inversions indueixen la
crisi industrial. A inicis de
1933 desaparegueren més
de 100.000 empreses, la
producció es reduí un 40%
el 1929.
54. Conseqüències socials
La caiguda de l’activitat industrial
va suposar un gran augment de
l’atur :
entre l’any 1929 i 1930, el
nombre d’aturats va passar de 1’6
milions a 4,3 milions,
i al final de l’any 1933 l’atur
afectava a 12 milions de
treballadors.
55. Greus conseqüències socials: La pobresa es va estendre a
àmplies capes de la societat nord-
americana.
Molts obres i pagesos es van
veure abocats a l’atur i a unes
condicions de vida miserables,
amuntegats en barraques o sense
llar, i obligats a dependre de l’ajut
de l’ Estat o de la caritat privada.
Bona part de la classe mitjana va
perdre els seus estalvis i negocis i
va haver de proletaritzar - se.
56. HOOVERVILLE, denominació que
van rebre els barris de barraques
sorgits arran de la Gran Depressió.
Central Park de Nova York, 1932.
57. La manca d'habitatge
seguida ràpidament de la
manca de treball una vegada
que l'economia va començar
a enfonsar a principis de
1930. Els propietaris
d'habitatges van perdre les
seves propietats en no
poder pagar les hipoteques
o pagar impostos. Els
inquilins es van quedar
enrere i es van enfrontar
desallotjament. Per 1932
milers de ciutadans vivien
fora del mercat normal de
l'habitatge.
"Hooverville" es va convertir en un terme comú per
shacktowns i campaments sense llar durant la Gran
Depressió. Hi havia dotzenes a l'estat de Washington,
centenars a tot el país, cada testimoni de la crisi de
l'habitatge que va acompanyar a la crisi de l'ocupació
de la dècada de 1930.
"Hooverville" era una etiqueta deliberadament
polititzat, fent èmfasi que el president Herbert Hoover
i el Partit Republicà s'anaven a celebrar responsables
de la crisi econòmica i les seves misèries.
58. La paralització econòmica va provocar la destrucció massiva de llocs de treball.
Ja en plena Gran Depressió la desocupació va convertir-se en un mal crònic. Un
exèrcit de desesperats, sense feina i sense cap assistència social, va veure’s
condemnat a la misèria i la fam.
És el moment de proliferació dels anomenats serveis socials, llargues cues van
començar a produir-se cada dia davant dels menjadors per a indigents.
59. Atur. La crisi va sorprendre una societat confiada en que la seva prosperitat i els guanys
econòmics fàcils de la postguerra serien indefinits. El crac sobtat va sorprendre la
societat i va enfrontar-la a una realitat molt amarga. La primera conseqüència social
seria el creixement de l’atur. Per exemple, als Estats Units van comptabilitzar – se 13
milions d’aturats, el 27% de la població activa.
60.
61. La fotografia de Lange que va quedar com
el seu més gran clàssic va ser Mare
Immigrant. La dona de la fotografia és
Florence Owens Thompson, però Lange
aparentment mai no va saber el seu nom.
El 1960 Lange va parlar de la seva
experiència en prendre la fotografia:
«Vaig veure i em vaig acostar a la famèlica
i desesperada mare com atreta per un
imant. No recordo com vaig explicar la
meva presència o la meva càmera a ella,
però recordo que ella no em va fer
preguntes. No li vaig demanar el seu nom
o la seva història. Ella em va dir la seva
edat, que tenia 32 anys. Em va dir que
havien viscut de vegetals freds dels
voltants i ocells que els nens mataven.
Acabava de vendre les llantes del seu
cotxe per comprar aliments. Aquí estava
asseguda reposant a la tenda amb els seus
nens abraçats a ella i semblava saber que
la meva fotografia podria ajudar-la i
aleshores em va ajudar. Hi havia una certa
equitat en això.
62. Els treballadors desocupats van
començar a emigrar a d’altres
parts del seu país per a trobar
qualsevol tipus de feina. Molts
milions de persones
protagonitzarien un llarg i
dramàtic èxode en un intent per
a trobar una sortida a les seves
penúries.
63.
64.
65. Las Uvas de la Ira.
És una pel·lícula de
1940 dirigida per John Ford.
Està basada en la
novel·la escrita per John
Steinbeck. Història d'una
família de grangers
d'Oklahoma, Henry (Henry
Fonda) i Dt. Joe (Jane Darwell),
ubicada a la dècada dels 30
que després del crack del 29
són expulsats de la seva terra i
han d'emigrar a Califòrnia.
Realitzen un dur viatge en un
vell Ford, passant per diverses
vicissituds en el que creien
molt erròniament que era el
paradís.
66. Els feliços anys 20. Hegemonia econòmica dels EUA
• Nova York es va convertir en el centre financer
mundial.
• Economies europees: inflació i atur.
• La crisi de postguerra a Europa especialment
forta a Alemanya: pagament reparacions de
guerra, pujada de preus, pèrdua de valor de la
seva moneda.
• A partir de 1923 millora producció, descens
atur als països europeus.
67. La crisi del 1929
• Trobem un ambient d’optimisme.
• Però 2 processos a destacar: Sobreproducció i especulació.
• Sobreproducció industrial: acabada la Guerra, la producció
industrial europea i extra europea es sumen, sense que de forma
paral·lela augmenti el consum. augmenten els estocs.
• Collites agrícoles: augmenta la producció però minven les
exportacions.
• Febre borsària: moltes persones s’endeuten per a comprar accions.
Borsa tendència alcista, augmentant així l’alta sobrevaloració de les
accions. Dijous negre crac 1929.
68. Gran Depressió
• Sobreproducció industrial.
• Crisi de liquiditat.
• Caiguda del consum.
• Crisi bancària i industrial.
• Greus conseqüències socials.
69. L’expansió mundial de la crisi
Les connexions de l’economia internacional van fer que la situació interna dels
Estats Units tingués repercussió als altres països del món, i molt especialment a
Europa
La gravetat de la crisi va variar d’un país a
un altre, però tots van experimentar:
descens de la producció
agrícola i industrial, disminució
dels intercanvis i un gran
augment de l’atur.
70. El factor que va accelerar l’expansió de la crisi va ser l’afany dels bancs nord-americans
per a recuperar ràpidament els capitals prestats als Estats europeus en la postguerra.
Per primer cop una crisi de l’economia dels EUA afectava Europa i d’altres països del
món ja que fins aleshores havien funcionat de forma independent.
Els lligams sorgits de la Gran Guerra i les inversions de capitals de la postguerra van
fer inevitable el contagi de la crisi. La globalització de l’economia convertia les crisis en
globals.
71. Els mecanismes d’expansió
La crisi nord-americana va arrossegar
amb ella a molts països europeus i de la
resta del món.
Descens dels preus dels
productes nord-
americans.
Reculada de la demanda
nord – americana
Descens dels préstecs i de
les inversions a Europa.
Inversors nord-americans
repatrien el seu capital.
Els països productors de primeres matèries, com ara la Xina i bona part
de Llatinoamèrica, quan la crisi va estendre’s, encara patirien molt més els seus efectes
a causa de la reducció de la demanda per part de les economies industrialitzades i la
reducció dels préstecs i les inversions exteriors.
72. PRIMER SÍMPTOMA DE LA
RECESSIÓ: CRISI BANCÀRIA
Algunes entitats financeres
tancaren l’any 1930.
El 1931: fallida del
CREDITANSTALT, principal
banc d’Àustria.
Els préstecs entre entitats van
estendre la crisi a tot el sistema
financer.
Hongria, Txecoslovàquia,
Romania, Polònia,
Alemanya.
73. 1.Els governs van tendir a aplicar la recepta clàssica del liberalisme econòmic i van
potenciar la deflació amb l’objectiu de fomentar la baixada de preus per reactivar el
consum.
2.Les úniques mesures estatals consistien a reduir el dèficit públic i la despesa fins a
equilibrar els pressupostos i procurar mantenir la fortalesa de la moneda.
3.Per la seva part, l’empresa privada reduïa els salaris per mantenir la supervivència.
4.Aquesta combinació de mesures condueix a la deflació. És a dir, la disminució de la
circulació monetària que comporta, a més, el creixement de la taxa d’atur.
5.Aquesta política va ser la que va ser aplicada, una vegada més, en tots els països
implicats en la crisi.
6.El problema va ser que passava el temps i la depressió no mostrava símptomes
d’acabar-se. Amb el fracàs d’aquesta política i l’accentuació de la crisi tot el sistema
capitalista semblava estar posat en qüestió.
74. Els importants problemes financers van portar els governs a aplicar polítiques
proteccionistes respecte del comerç,
basant-se en un nacionalisme econòmic extrem que buscava protegir les indústries i
l’agricultura nacionals posant barreres a les importacions.
Els primers en aplicar-ho van ser els propis Estats Units, amb l’aprovació de la
Hawley-Smoot Tariff Act el juny de 1930.
Per tal de protegir les produccions nacionals contra la competència estrangera, el
països van tancar els seus mercats a les importacions, incrementant les taxes
duaneres
va implantar un feroç proteccionisme i el 1932 el govern de Unió Nacional del
laborista MacDonald abandonaria el lliure canvi. Tot un símbol de la situació.
Les relacions econòmiques, ja castigades per la mateixa crisi, es ressentirien força
d’aquest proteccionisme econòmic. Els governs van passar-se al nacionalisme
econòmic i van animar els consumidors a consumir “anglès”, “francès” o
“alemany”.
La crisi va capgirar totalment la situació de prosperitat i entesa internacional.
75. Recessió
Disminueix el nivell de
producció.
Augmenta la desocupació.
Alemanya
Després de la Primera Guerra Mundial
:Inflació.
Minva, baixa la producció industrial.
Entre el 1928 i 1932, la reducció a la
indústria va fregar el 30%
Gran nombre de treballadors a l’atur.
Caiguda de la inversió estrangera
Tancament Darmstäder Bank juny 1931.
N'és el tret fonamental la
disminució de la demanda,
especialment la de béns de
capital i, en conseqüència,
la reducció de la producció.
La baixa de beneficis, que
se'n deriva, provoca una
disminució de les
inversions noves, una
acumulació d'estocs i una
elevació de la taxa d'atur.
També produeix tensions
en el sistema bancari.
76. Alemanya:
-En la dècada dels anys 20 l’economia havia estat estimulada per les inversions nord-
americanes i depenia dels crèdits per poder fer front al pagament de les reparacions de
guerra.
-La fallida del banc austríac Kredit Ansatalt de Viena va desencadenar el pànic i el ràpid
contagi a la banca alemanya. Fallida També bancarrota. Impossibilitat d'una persona o
d'una empresa per fer front a un pagament quan tot el que posseeix (actiu), sigui amb
diners o amb altres béns, és inferior al que deu (passiu).
-Els principals bancs alemanys van tancar davant l’afluència de dipositants que volien
retirar els seus diners, van suspendre el pagament del deute.
-El col·lapse del sistema bancari comportà la fallida de moltes empreses que es van
veure mancades de finançament.
-A més, els clients potencials d’aquestes empreses havien vist esfumats els seus estalvis.
-La crisi així va instal·lar-se a Alemanya al 1931. la desaparició del capital nord-americà
va paralitzar el sistema de producció industrial alemany.
-Les fàbriques van començar a tancar i l’atur es disparà : 6 milions d’alemanys es
trobarien sense feina.
77. Regne Unit La recessió no va ser tan greu.
No es mante la lliure com a moneda central del sistema monetari internacional. Conjunt
d'organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents
països. Els membres adscrits a un sistema monetari accepten la moneda patró i les regles de
joc establertes. El sistema és tant més apte com més flexibilitat tingui la moneda base per a
adaptar-se a les necessitats derivades del volum dels intercanvis dels preus i de la velocitat
de circulació del diner. El diner que ha fet de base ha estat d'or, d'argent o de tots dos metalls
alhora (monometal·lisme o bimetal·lisme). El patró or perdurà des de la primera meitat del
s XIX fins a la Primera Guerra Mundial.
Es suspèn la convertibilitat de lliures en or el setembre de 1931.
3 milions d’aturats serien les víctimes de
la crisi.
També es veu afectat per la fallida de
Creditansatalt. S’hi havia invertit capital.
78. Devaluació de la moneda del 30%
Reducció, per part del govern, del valor d'una unitat monetària respecte a les dels altres estats.
Té per finalitat d'afavorir les exportacions abaratint el valor de les mercaderies nacionals a
l'exterior i
alhora de disminuir les importacions per l'encariment relatiu de les mercaderies estrangeres.
Es tracta d'una mesura de política econòmica que pot ésser aplicada en casos en què la balança
comercial d'un estat és deficitària (despeses major que ingressos), sobretot per raó d'una
reducció de la capacitat de competir en els mercats exteriors causada per nivells d'inflació
superiors als dels altres estats.
79. França Manté el seu tipus de canvi fix en
relació amb el canvi or (patró or).
Perd la competitivitat en el mercat
interior.
Davant el mercat
internacional duen a terme
pràctiques proteccionistes.
Posen grans obstacles a les
importacions.
80. Enfonsament del comerç internacional
1. Problemes interns de cada país.
1. Forta reducció de la demanda interna.
1. Enfrontament comercial entre Europa i EUA van enfonsar el comerç internacional.
1. Causa principal: l’augment del Proteccionisme als països principals.
El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i
imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.
S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.
1. Guerra comercial. La guerra comercial és el conflicte que esclata entre dos
territoris per dominar el comerç d'una zona o mercaderia, així com les traves,
impostos i barreres que posen al lliure comerç.
1. Expansió de la crisi als països exportadors d’aliments i matèries primeres: Àsia i
Amèrica Llatina. (disminució dels seus ingressos impedeix demanar préstecs, en
conseqüència redueixen la seva demanda als països industrialitzats).
81. Solucions a la crisi: Els camins cap a la
recuperació
• La proposta keynesiana. Intervenció de l’Estat. Augment de la despesa
pública. Ajudes socials.
• El New Deal de Roosevelt. Reglamentació econòmica.
• Política d’obres públiques. Ajudes als desocupats.
• Els països escandinaus. Estat del Benestar.
• La política armamentista d’Alemanya. Autarquia i rearmament.
• El Regne Unit .Comerç preferent amb les colònies.
• França. Front Popular: inversió pública i mesures socials
82. Aquí teniu els enllaços dels dos vídeos que em vist
en aquesta unitat.
https://www.youtube.com/watch?v=chafT4WSv9Q
https://www.youtube.com/watch?v=zwgDiZVLhiA
