7. Pintura: Característiques
Gust pel que és efectista i aparatós.
Tendència al naturalisme i al realisme, reflex fidel de la realitat és la
deformitat, el dolor i, fins i tot, cadàvers en putrefacció.
Triomf del color sobre el dibuix. Ric colorit.
Estudi i importància de la llum. Cerca forts contrasts: tenebrisme
(clarobscur).
Predomini de la pintura a l’oli sobre tela (el fresc a les voltes).
Cerca del moviment i dinamisme: composicions asimètriques i
desequilibrades, línia corba, tensió.
Domini de la perspectiva aèria: s’intenta representar l’atmosfera que
envolta els objectes.
Temàtica variada: religiosa és la preferida, retrats, mitologia, natures
mortes (bodegons), escenes costumistes, paisatges.
8. ART BARROC: CONTINGUTS
Arquitectura i urbanisme
Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini.
El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun. Le Nôtre).
Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y
Novoa, i germans Chirriguera).
Escultura
Gian Lorenzo Bernini.
La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez
Montañés, Alonso Cano i Pedro de Mena.
Pintura
Italiana: Caravaggio.
Flandes: Rubens i Van Dyck.
Holanda: Rembrandt, Frans Hals i Vermeer.
La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbaràn i Murillo. Velázquez.
32. Escola
Flamenca
Peter Paul Rubens
(1577-1640)
Adoració dels Reis Mags (1624)
Oli sobre taula
(448 x346 cm)
Koninklijk Museum Amberes
Barroc centroeuropeu
33. PETER PAULUS
RUBENS
ADORACIÓ DELS
REIS
(1626-1629)
34. Escola
Flamenca:
Rubens
Deposició o devallament de la creu
(FITXA 105)
58. REMBRANDT VAN RIJN / VON RYN
LA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP (1632, FITXA 107)
59. La cara en
penombra del
cadàver
representa
l’umbra mortis
(l’ombra de la
mort)
LA LLICÓ D’ANATOMIA DEL PROFESSOR VAN TULP
(FITXA 107)
60. LA LLICÓ D’ANATOMIA
DEL DOCTOR NICOLAES TULP (FITXA 107)
Autor: Rembrandt
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 169´5 x 216 cm
Any: 1632
Primer retrat de grup de Rembrandt (tenia 26 anys); fou un encàrrec del
Gremi dels cirujans de Amsterdam, del qual el doctor NicolaesTulp era
l’anatomista oficial.
COMENTARI:
Clarobscur: contrasts de llum.
Errors anatòmics braços i mans.
Gran expressivitat en les cares dels assistents.
Mensaje polític: independència religiosa dels Països Baixos (integrats
en la Reforma Luterana) les disseccions estaven prohibides en
l’Europa catòlica.
Les disseccions eren importants esdeveniments socials contribuïren a
l’avenç de la medicina en poder veure el cos humà per dintre.
74. Lectora en blau (1662-66)
La jove de la perla (1665)
La tassadora de perles (62-66)
Llicó de música (62-66)
L’encaixera (1669)
Dona seguda tocan l’espineta (1675)
L’art de la pintura (1666)
75. JAN VERMEER DE DELFT
VISTA DE DELFT (1602)
Vista de Delft és un dels seus quadres més admirats (vers 1660-
1661, Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer paisatge urbà i
representa una visió molt fidel. La impressió que ens causa la
llum, denota un tractament d’inigualable mestria.
79. LA PINTURA BARROCA
VALENCIANA
Josep de Ribera
Martiri de Sant Felip
(FITXA 108)
Josep de Ribera
El Patizambo
Francesc de Ribalta
El Sant Sopar (La Cena)
80. Escola valenciana Francesc Ribalta
Tenebrisme
Crist abraçant a sant Bernat
Oli sobre llenç
(158 x 133 cm)
Museu del Prado, Madrid
81. Escola
valenciana
Francesc Ribalta
Darrer Sopar o Institució de
l’Eucaristia
Oli sobre llenç adherit a taula
(478 x 266 cm)
Col·legi del Patriarca, València
Fragment del retaule major, un
detall centrat en el moment de la
consagració.
82. Escola
valenciana
Francesc Ribalta
La visió de Sant Francesc de
l’àngel músic
Oli sobre llenç
(204 x 158 cm)
Museu del Prado, Madrid
83. Escola
valenciana
Josep de Ribera
Sant Sebastià
84. Escola
valenciana
Josep de Ribera
Sant Andreu
113. Escola
andalusa:
Sevilla
Bartolomé Esteban
Murillo
Nens menjant fruita o
nens menjat raïm i meló
(1645-1646)
114. Escola
andalusa:
Sevilla
Bartolomé
Esteban Murillo
Nens jugant als daus
(1665-1675)
115. 144.- Vanitas (sinònim: Vanitates).
Composició pictòrica, generalment una
natura morta, que per mitjà d'objectes
simbòlics representa la caducitat de la
VALDÉS LEAL vida, la fugacitat dels plaers terrenals i la
ineluctabilitat de la mort. Habitual en la
(2ª ½ s. XVIII) pintura holandesa, francesa i espanyola del
segle XVII.
116. Escola
andalusa:
Sevilla
Valdés Leal
Triomf de la
mort sobre la
Vanitat
Finis Gloriae Mundi
(1672)
117. Escola
andalusa:
Sevilla
Valdés Leal
Triomf de la
mort sobre la
Vanitat
In ictu oculi
(1672)
118. Escola madrilenya
Juan Carreñó de Miranda
Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
119. DIEGO DE
SILVA Y
VELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del Barroc espanyol