TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE

BLOC III – Tema 11/2 C
HISTÒRIA D’ESPANYA
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
II REPÚBLICA (1931-36)3ª part:
Bienni conservador o negre (1933-36)
Edat contemporània

BLOC III – Tema 11/2 A
Història Espanya
Eleccions 1931 i Govern provisional
Edat contemporània

BLOC III – Tema 11/2 B
Edat contemporània
Història Espanya
Bienni reformista (1931-33)

BLOC III. TEMA 11/2.
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2
11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA.
11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT.
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933).
11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936).
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).

EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2. 1v preg. op B (2004, setembre) = De la Dictadura de Primo a la II República. 2v TEXT, op
A (2005, juny) = Canvis de Restauració a la II República. 3v preg. op B (2005, setembre). 4v TEXT, op A (2006, setembre) = Constitució 1931, religió i fases II República i causes Guerra Civil.
5v TEXT, op A (2007, setembre). 6v TEXT, op A (2008, setembre) = Religió i partits polítics en II República i Guerra Civil. 7v TEXT, op A (2009, juny) = Ideologia de Largo Caballero i paper
en la seva època.
11.1.- La proclamació de la Segona República. MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes.
11.1.1.- Introducció. Context històric.
11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.
11.1.3.- Les eleccions municipals.
11.2.- El període constituent.
11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).
11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.
11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República.
11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta.
11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre).
11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los.
11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny).
11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).
11.4.2.- La paralització de les reformes.
11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934.
11.4.4.- La crisi del bienni negre.
11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936).
11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.
11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular.
11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.
11.5.4.- La preparació del cop d’estat.

EDAT CONTEMPORÀNIA
11.1.- La proclamació de la Segona República.
11.1.1.- Introducció. Context històric.
11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.
11.1.3.- Les eleccions municipals. MAPA 15.
11.2.- El període constituent.
11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).
11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.
11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República.
11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta.
A.- L’economia.
B.- La demografia.
C.- La societat i la mentalitat de l’època.
11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933).
11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.
A.- Qüestió religiosa.
B.- Reforma militar o de l’exèrcit.
C.- Reforma agrària.
D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals.
E.- Reforma educativa i obra cultural.
F.- Reforma social o laboral.
G.- Problemes del govern reformista.
G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes.
G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.

EDAT CONTEMPORÀNIA
11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936).
11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).
A.- La revolució social a Astúries.
B.- La revolta de Catalunya (octubre de 1934).
11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936).
11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.
11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular.
11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.
11.5.4.- La preparació del cop d’estat.

G.- Problemes del govern reformista
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
G.1.- Els adversaris de les reformes i la
reorganització de les dretes
El colp (Sanjurjada) fracassa

G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes
El colp fracassa, però aquests militars crearan de forma clandestina la Unión Militar Española
(UME), que conspirarà en l’ombra contra la República i prepararà el cop de 1936.

Dretatresgrups
Republicans
Monàrquics
Feixistes
G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització
de les dretes Així, durant el bienni reformador, la
DRETA es va consolidar i reorganitzar distingint-s’hi:
Feixistes (darrere)
Partido Agrario.
CEDA / Confederación Española de Derechas Autónomas, de José
Maria Gil Robles des de finals de 1932, catòlics.
Acción Espanyola, de Ramiro de Maeztu.
Renovación Espanyola // a les eleccions dins el Bloque Nacional, de José Calvo Sotelo.
Comunión Tradicionalista dels carlins, de Manuel Fal Conde.

Dretatresgrups
Republicans
Monàrquics
Feixistes
G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització
de les dretes
JONS / Juntas de Ofensiva Nacional – Sindicalista, de Ramiro Ledesma i Onésimo
Redondo, antirepublicans, carlins i tradicionalistes que es fusiona amb la FE // Falange
Española, de José Antonio Primo de Rivera, formant la Falange Española de las JONS; i
en 1937 el Generalísimo Franco decreta la unificació amb els carlins i passarà a ser Falange
Espanyola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).

11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT
Esquerres
Republicans
Nacionalistes
Obreristes
PS / Partido Sindicalista: Angel Pestaña.
POUM / Partit Obrer d’Unificació Marxista: Andreu Nin i Joaquim Maurín.
PCE / Partido Comunista de Espanya: José Díaz Ramos i Dolores Ibarruri “La Pasionària”.
PSOE / Partido Socialista Obrero Espanyol: Indalecio Prieto i Julián Besteiro.
ORGA / Organización Republicana Gallega Autonomista: Santiago Casares Quiroga.
ERC / Esquerra Republicana de Catalunya: Francesc Macià i Lluís Companys.
Unión Republicana: Diego Martínez Barrio.
PRRS / Partit Republicà Radical - Socialista: Marcelino Domingo.
Acción Republicana / Izquierda Republicana: Manuel Azaña.
11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona RepúblicaCentre
Republicans
Nacionalistes
Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux.
DLR / Derecha Liberal Republicana: Niceto Alacalá Zamora i Miguel Maura.
PNB / Partit Nacionalista Basc: José Antonio Aguirre.

11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE
1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre).
11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre
1933). Evolució política.
A.- Qüestió religiosa.
B.- Reforma militar o de l’exèrcit.
C.- Reforma agrària.
D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals.
E.- Reforma educativa i obra cultural.
F.- Reforma social o laboral.
G.- Problemes del govern reformista.
G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de
les dretes.
G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer
front a la República.

G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República
La poderosa
CNT es divideix
en dos sectors:
Els moderats (Àngel Pestaña, Joan Peiró), partidaris de donar suport
al govern d’esquerres i les seves reformes.
Àngel Pestaña Joan Peiró Joan García Oliver Buenaventura Durruti
Els radicals de la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco
Ascaso), partidaris d’una revolució immediata i de l’ús de la violència i que
aniran imposant les seves tesis front a la lentitud de les reformes.

El dirigent de la UGT, Francisco Largo Caballero, va ser ministre de Treball del govern d’Azaña.
La CNT acusava a la UGT de ser col·laboradors amb el govern i pensaven que la República era un
règim burgés, que havien de destruir mitjançant una revolució.
Francisco Largo Caballero
(ministre Treball)

De la mateixa manera, la UGT (especialment al camp) i el PCE radicalitzaran les seves postures,
demanant al govern major rapidesa i importància de les reformes.

Des de l’any 1932, les vagues, revoltes i
ocupacions de terres no paren
d’augmentar: normalment s’ocupaven les
terres i l’ajuntament, es cremava el registre
de la propietat i es col·lectivitzaven les terres
(comunisme llibertari), fins que la Guàrdia
Civil reprimia el moviment.
G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment
obrer front a la República
Destaquen TRES REVOLTES camperoles
per la duresa de la repressió:
 Castilblanco (Badajoz),
 Casas Viejas (Cadis, 1933) i
 Arnedo (Logroño),
on la repressió en contra dels camperols va
fer créixer el descontent, afavorint la
violència d’aquests i les crítiques dels
propis treballadors contra el govern
d’esquerres d’Azaña.

Per exemple, els camperols detinguts i acusats per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz) van
ser condemnats a mort, però més tard se’ls va amnistiar.
Camperols detinguts per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz)

Els acusats van ser condemnats a
mort, però més tard se’ls va amnistiar.

Però, el fet principal del moviment obrer enfront de la
República va ser el de Casas Viejas (Cadis), en 1933,
on els pagesos anarquistes començaren a ocupar
terres il·legalment i la Guàrdia Civil va matar a 12
jornalers anarquistes. A finals d’aquest bienni, n’hi
havia 10.000 anarquistes empresonats o deportats al
Marroc o a Canàries.

Tots aquests fets desgasten la coalició de republicans i socialistes del govern i provoquen una crisi, el
govern d’Azaña cau el 12 de setembre del 33, quan dimiteix com a conseqüència dels fets de Casas
Viejas i la seva incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol
les Corts i convoca eleccions per dia 19 de novembre del 1933.

Niceto Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca
eleccions per dia 19 de novembre del 1933.
Fotografies dels fets de Casas Viejas, Cadis, gener 1933.

11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE
(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936).
1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny).
11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936).
B.- La revolta de Catalunya.

11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936)
A les eleccions generals de 19 de novembre de 1933 perden les esquerres i guanyen els partits de
centre i dreta.

De fet, el partit més votat va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la
coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles.
José María Gil Robles

De fet, el partit més votat va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la
coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles, que va treure 115 diputats. El segon més votat
va ser el Partit Radical d’Alejandro Lerroux amb 102 diputats, i el tercer el PSOE amb 58 diputats.
A Catalunya va guanyar les eleccions la Lliga Regionalista.

De fet, el partit més votat va ser la CEDA
(Confederación Española de Derechas Autónomas), la
coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles,
que va treure 115 diputats. El segon més votat va ser el
Partit Radical d’Alejandro Lerroux amb 102 diputats, i
el tercer el PSOE amb 58 diputats. A Catalunya va
guanyar les eleccions la Lliga Regionalista.
PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS
Esquerra 20,41% (99 diputats)
Partit Socialista 11,98%
ERC 4,75%
Izquierda Republicana 1,44%
Partit Radical Socialista 0,61%
Federals 0,41%
Partit Comunista 0,20%
Altres 1,02%
Centre i dreta 79,59% (373 diputats)
CEDA 23,34%
Partido Radical 16,52%
Partido Agrario 8,05%
Partits Monàrquics 6,61%
Lliga Catalana 4,95%
Partido Republicano Conservador 3,71%
Partido Liberal Demócrata 1,85%
Falange Española 0,20%
Altres 14,46%

Els
MOTIUS
per les que
guanyaren
les dretes
foren:
1.- Tota la gent de dretes va anar a votar.

Els
MOTIUS
per les que
guanyaren
les dretes
foren:
2.- Els anarquistes varen demanar l’abstenció als seus simpatitzants.

Els
MOTIUS
per les que
guanyaren
les dretes
foren:
3.- Molts votants d’esquerres no votaren decebuts per la lentitud
de les reformes del primer bienni.

Els
MOTIUS
per les que
guanyaren
les dretes
foren:
4.- La incorporació del vot femení: altre vot conservador més que va ajudar a les
dretes (tot i que quelcom pensa que el vot femení no va influir, almenys tant).

Els
MOTIUS
per les que
guanyaren
les dretes
foren:
5.- El sistema electoral durant la República era un sistema que amb pocs vots de
diferència atorgava una gran representació parlamentària.
4.- La incorporació del vot femení: altre vot conservador més que va ajudar a les
dretes (tot i que quelcom pensa que el vot femení no va influir, almenys tant).

Els
MOTIUS
per les que
guanyaren
les dretes
foren:
1.- Tots els de dretes va anar a votar.
3.- Votants d’esquerres no voten
decebuts per lentitud reformes.
5.- El sistema electoral durant la
República era un sistema que amb
pocs vots de diferència atorgava una
gran representació parlamentària.
4.- Vot femení conservador va ajudar
a les dretes.
2.- Anarquistes demanen abstenció.

Els
MOTIUS
per les que
guanyaren
les dretes
foren:
1.- Tots els de dretes va anar a votar.
3.- Votants d’esquerres no voten decebuts per lentitud reformes.
5.- El sistema electoral durant la República era un sistema que amb pocs vots de
diferència atorgava una gran representació parlamentària.
4.- Vot femení conservador va ajudar a les dretes.
2.- Anarquistes demanen abstenció.
Sense oblidar la campanya a favor del
vot a la dreta

Alejandro Lerroux
Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: Sense oblidar la campanya a favor del
vot a la dreta

Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: Sense oblidar la campanya a favor del
vot a la dreta

Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren:
CNT: abstenció.
Desunió partits
d’esquerres.
Desprestigi govern
d’esquerres.

Després dels resultats de les eleccions, Niceto Alcalá Zamora
(president de la República) va elegir com a president del govern a
Alejandro Lerroux.
Alejandro Lerroux
Niceto Alcalá Zamora

Després dels resultats de les eleccions, Niceto Alcalá Zamora (president de la República) va elegir
com a president del govern a Alejandro Lerroux.
La dreta i el centre-dreta són els
guanyadors de les eleccions.
Niceto Alcalá Zamora (PRLD), del Partit
Derecha Liberal Republicana
Alejandro Lerroux, líder del PRR,
cap de govern, del Partit Radical Republicà.
Confia l’organització d’un nou govern

Lerroux va formar un nou govern amb membres del Partit Radical (la
CEDA no entrà a formar part del nou govern per expressa prohibició
d’Alcalá Zamora que, en paraules seves, no volia provocar a les esquerres).

La CEDA es va comprometre a donar suport parlamentari al Partit Radical, a canvi de paralitzar
les reformes. Així, el nou govern es forma per la coalició de dos partits: governa el Partit Radical,
amb Lerroux com a president, amb el recolzament de la CEDA, però no es van entendre ja que Gil
Robles era antirepublicà, i es revisen i paralitzen algunes de les reformes del bienni anterior,
sobretot la reforma agrària.

11.4.2.- La paralització de les reformes
Es frena la REFORMA AGRÀRIA: es tornen les
terres a la noblesa (sense indemnització), s’anul·len
les concessions de terres mal conreades als
camperols pobres i es dóna llibertat absoluta de
contractació. Baixada general de salaris.
“Art. 2. Queda derogada la base octava de la Ley de Reforma Agraria en cuanto autoriza la
expropiación sin indemnización de fincas rústicas, con anulación de los acuerdos de
expropiación anteriores a la presente Ley, y en los demás extremos que se opongan a lo
dispuesto en esta.
Las expropiaciones realizadas de hecho hasta la fecha quedan convertidas en ocupaciones
temporales, que se regirán por los preceptos de la base novena de la referida Ley,
satisfaciéndose a los propietarios la renta correspondiente desde el día de la incautación de
las fincas, y caducando la ocupación a los nueve años, si antes no se hubiere efectuado la
expropiación (…).
La expropiación de las fincas, cualquiera que sea su titular, se efectuará previo pago al
contado de su valor, que se señalará en tasación pericial contradictoria, por técnicos
agrícolas (…).”
Segunda Ley de Reforma Agraria, de 1 de agosto de 1935,
que rectifica la Ley de Bases anterior.

Es frena la REFORMA AGRÀRIA: es tornen les terres a la
noblesa (sense indemnització), s’anul·len les concessions de
terres mal conreades als camperols pobres i es dóna llibertat
absoluta de contractació. Baixada general de salaris.
Els propietaris es vengen dels camperols
d’esquerres i augmenta la tensió social al
camp.
“El Comité nacional de esta Federación Española de Trabajadores de la Tierra […] acordó elevar a ese
ministerio las siguientes conclusiones: Aplicación del laboreo forzoso, suprimiendo los trámites
burocráticos. Aplicación íntegra e inmediata a la Reforma Agraria. Queremos explicar las razones que
justifican la urgencia de las demandas solicitadas: El laboreo forzoso puede ser, aunque no ha sido, un
medio útil de acrecentar y mejorar la riqueza agrícola, y de combatir eficazmente el paro en el campo. Los
largos y pesados trámites burocráticos inutilizaron esta ley, como tantas otras dictadas con la mejor
intención, pero que en la práctica no han servido casi para nada [...]. En cuanto a la Reforma Agraria, es
tan lenta su aplicación, que cuanto dijéramos es poco para expresar el disgusto nuestro y de los
campesinos. Pensamos, no sin amargura, que a primeros de marzo venció el plazo de un año señalado
para terminar el inventario; pensamos que el Instituto posee recursos y tierras sobradas para efectuar un
sinfín de asentamientos, y que todo eso, que pudo y debió contribuir a reducir el paro de un modo eficaz y
definitivo, lleva camino de no realizarse quién sabe hasta cuándo. No es extraño, pues, que el campesino
vaya perdiendo completamente la fe en la Reforma, y que a impulsos de la necesidad y de la falta de
trabajo sueñe con apoderarse violentamente de unas tierras que la República le prometió, pero que hasta
hoy no supo darle por los cauces de la ley. No creemos que convenga al país el mantenimiento de esta
situación peligrosa y precaria, y, en consecuencia: Solicitamos respetuosamente de V. E. que se aplique el
laboreo forzoso, suprimiendo los trámites burocráticos, y que se dé tierra a los campesinos, aplicando
integral e inmediatamente la Reforma Agraria.”
Viva V. E. muchos años. Madrid, 6 de marzo de 1934. El secretario general, Ricardo Zabalza.
Excelentísimo señor ministro de Agricultura.
Escrito de la Federación de Trabajadores de la Tierra (UGT) al ministro de Agricultura (1934)

REFORMA DE L’ESTAT. El nou govern s’enfronta amb els nacionalistes catalans (els paralitza la
Llei de Contractes de Conreu) i bascos (paralitza el projecte d’Estatut basc presentat pel PNB).

REFORMA DE L’ESTAT. El nou govern s’enfronta amb els nacionalistes catalans (els paralitza la
Llei de Contractes de Conreu) i bascos (paralitza el projecte d’Estatut basc presentat pel PNB).
José Antonio Aguirre y Lecube. Primer Lehendakari del País Basc,
durant la II República.

NO s’anul·la, però SÍ es contraresta la REFORMA RELIGIOSA: s’aprova dotar de pressupost a
l’església catòlica i s’inicien negociacions per intentar signar un nou concordat amb la Santa Seu.

No deroguen la REFORMA EDUCATIVA, però redueixen molt el pressupost assignat a educació.
La REFORMA MILITAR continua vigent, però Lerroux amnistia els col·laboradors de la
dictadura de Primo de Rivera, i els revoltats (“sublevados”) i implicats en l’intent de cop d’estat
militar de dretes, l’agost de 1932 a Sevilla, és a dir, els protagonistes de la Sanjurjada, i se’ls va
canviar la pena de mort per l’exili.
Alguns generals colpistes de l’exèrcit espanyol. General Sanjurjo

No deroguen la REFORMA EDUCATIVA, però redueixen el pressupost que li assignen.
Això va molestar a les esquerres i Alcalá Zamora va llevar del
poder a Lerroux i va posar a un altre membre del mateix Partit
Republicà Radical: Ricardo Samper i Ibañez (advocat valencià,
alcalde de València i, després, president del govern de la Segona
República, consultar ANNEX 1).
Ricardo Samper i Ibañez
La REFORMA MILITAR continua vigent, però Lerroux amnistia els col·laboradors de la
dictadura de Primo de Rivera, i els revoltats (“sublevados”) i implicats en l’intent de cop d’estat
militar de dretes, l’agost de 1932 a Sevilla, és a dir, els protagonistes de la Sanjurjada, i se’ls va
canviar la pena de mort per l’exili.

Això va molestar a les esquerres i Alcalá
Zamora va llevar del poder a Lerroux i va
posar a un altre membre del mateix Partit
Republicà Radical: Ricardo Samper i
Ibañez (advocat valencià, alcalde de
València i, després, president del govern de
la Segona República, consultar ANNEX 1).

En octubre de 1934, Gil Robles no volia a Samper i li va llevar el suport parlamentari i va exigir
entrar a formar part del govern. Volia a Lerroux i demanà entrar en el nou govern amb tres
ministres de la CEDA.

Davant d’aquesta petició, Alcalá Zamora torna a cridar a Lerroux al poder, la CEDA exigeix a
Lerroux contundència i un canvi de govern per poder entrar a formar part d’ell, aconseguint la
CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra).
Niceto Alcalá Zamora Alejandro Lerroux

José María Gil Robles, líder de la CEDA,
s’incorpora al govern l’1 d’octubre de 1934.
Alejandro Lerroux, líder del PRR,
cap de govern.
Davant d’aquesta petició, Alcalá Zamora torna a cridar a Lerroux al poder, la CEDA exigeix a
Lerroux contundència i un canvi de govern per poder entrar a formar part d’ell, aconseguint la
CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra).

Aconseguint la CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra).
Gil Robles (ministre de Guerra) lliura diplomes.

L’entrada de ministres de la CEDA al govern dispara la conflictivitat social.
“El buen pueblo que saludó emocionado la victoria del 14 de abril está que no sale de su asombro. ¿Tan
breve es el tránsito de la ilusión a la desesperación? Es increíble. En efecto: increíble. Mas, ¿qué hacer?
Esta es la pregunta que se habrán formulado a estas horas cientos de miles de españoles: ¿Qué hacer?
Dos son los caminos: el de la resignación, que a nadie aconsejamos, y el de la oposición, que será el
nuestro. No se nos tome en cuenta la exactitud de las palabras. No podemos usarlas con el rigor que fuera
de nuestro gusto. El lector, pues, puede recargar la palabra oposición con los acentos que le resulten más
gratos, en la seguridad de que no sufrirá engaño. Transigir con la CEDA en el Poder es conformarse
buenamente con una restauración borbónica.
Es admitirla como inevitable. ¿Se avienen a eso los republicanos? Nosotros, no. Seguimos siendo
intransigentes en alto grado. La CEDA es el desafío a la República y a las clases trabajadoras. Y nadie
puede jactarse hasta ahora de habernos desafiado con impunidad y sin que le ofreciésemos, inmediata y
eficaz, nuestra respuesta. Recapitulemos un instante: ayudamos a la implantación de la República, nos
avinimos a que se encauzase por un derrotero democrático y parlamentario, supimos disculparle yerros de
bulto; todo eso hicimos y mucho más. ¿Es que se nos puede pedir que nos crucemos de brazos ante el
peligro de que la República pacte su propia derrota? Se nos pediría, en tal caso, complicidad con un delito,
y preguntamos: ¿Quién es el que puede hacernos esa petición? Que se yerga. Que asuma la
responsabilidad de tamaña demanda. La degradación republicana ha llegado al límite previsto, y,
asumiendo la responsabilidad de nuestras palabras y nuestros actos, revaloramos nuestras palabras de
ayer: Ni un paso atrás. Quienes estén en nuestra línea, que es la línea de todos los trabajadores
españoles, que sumen gozosos sus esfuerzos al esfuerzo socialista. Todavía es tiempo, o, mejor dicho:
ahora es tiempo. Después...; después puede ser -con uno u otro resultado- demasiado tarde.”
El Socialista, de 4 de octubre de 1934.

CONSEQÜÈNCIES: L’aturada d’algunes reformes i el gir polític cap a la dreta radicalitza el
moviment obrer i, fins i tot, part del PSOE i la UGT (Largo Caballero) propugnen dur a terme una
revolució social. Les vagues i conflictes s’estenen per tot el país i es produeixen intents
revolucionaris (Astúries) i federalistes (Catalunya), que durà a la revolució d’octubre de 1934.

CONSEQÜÈNCIES: Les vagues i conflictes s’estenen per tot el país i es produeixen intents
revolucionaris (Astúries) i federalistes (Catalunya), que durà a la revolució d’octubre de 1934.

CONSEQÜÈNCIES: Les vagues i
conflictes s’estenen per tot el país i es
produeixen intents revolucionaris
(Astúries) i federalistes (Catalunya),
que durà a la revolució d’octubre de
1934.

11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934
Davant l’entrada de representants de la CEDA al govern de Lerroux, el 4 d’octubre de 1934, i
tement que Gil Robles fes un pronunciament, el 5 d’octubre del 34, sectors del PSOE i la UGT
preparen una revolta i convoquen una vaga general revolucionària a tota Espanya per iniciativa de
Francisco Largo Caballero. Pretenien fer-se amb el poder en pocs dies.

UGT fa la crida a la vaga general, però la CNT no s’hi afegeix a la insurrecció armada i la revolució
només triomfa a Astúries durant dues setmanes, revolta que va ser reprimida durament.

El govern decreta l’estat de guerra per a aturar la vaga, però tot i això, la vaga tindrà molta
importància a Astúries i Catalunya, també vaga de ferroviaris a Madrid (el mateix octubre del
1934). El govern amb el suport de l’exèrcit restabliren la situació (excepte a Astúries que va tenir
més ressò i durada).
Vaga de ferroviaris a Madrid (octubre del 1934).

La revolució d’octubre del 34 va començar per dues vies:
B.- La revolta de Catalunya.

A.- La revolució social a Astúries
L’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes va permetre organitzar en Astúries una
autèntica Revolució social: units organitzen columnes de miners que ocupen els pobles de la conca i
casernes de la Guàrdia Civil, substitueixen els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van
assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i
electricitat, aboleixen la propietat privada i es llancen a ocupar Oviedo.

Proclamació a Oviedo de la República Socialista d’Astúries

Proclamació a Oviedo de la República Socialista d’Astúries.
“El Comité Provincial Revolucionario de Asturias.
¡Proletarios todos, obreros y campesinos!
Nuestra Revolución sigue su marcha ascendente. De esta realidad que nadie os aparte.
De nuestra potencia es un exponente la debilidad de las fuerzas enemigas acusada en los procedimientos
asesinos que emplean en la lucha, penetrando en las casas de Oviedo, en los hogares pobres y
degollando con la gumía de uso en las cabilas del Rif, seres inocentes, niños en presencia de sus
madres...
¡Obreros: En pie de guerra! ¡Se juega la última carta!
Nosotros organizamos sobre la marcha al Ejército Rojo. El servicio obligatorio con la incorporación a filas
de todos los hombres desde los diecisiete hasta los cuarenta años. Todos a sumarse a la Revolución...
Rusia, la patria del proletariado, nos ayudará a construir, sobre las cenizas de lo podrido, el sólido edificio
marxista que nos cobije para siempre.
Adelante la Revolución. ¡Viva la Dictadura del Proletariado!
Dado hoy, 16 de octubre de 1934.”
Manifiesto del Comité de Sama, Asturias.

Esclat revolucionari

Per tal de reprimir la revolta, el govern envià a Astúries l’exèrcit d’Àfrica (la Legión des del Marroc)
dirigit per Franco (serà anomenat cap de l’Estat Major) per a reprimir el moviment.

Els asturians resisteixen deu dies, però tot acabarà amb una duríssima repressió (més de mil miners
morts i dos mil ferits, cinc mil detinguts).

Els asturians resisteixen deu dies, però tot acabarà
amb una duríssima repressió (més de mil miners
morts, dos mil ferits, cinc mil detinguts).
1000 miners morts
2000 ferits
5000 detinguts
Trasllat de detinguts durant la Revolució d’Astúries.

Aquesta “guerra” de les tropes marroquines i els obrers
d’Astúries era una guerra desigual, ja que a Astúries
pràcticament tots moriren.

Després d’això, la repressió del moviment obrer
asturià va ser molt forta.

Largo Caballero va ser empresonat, a les investigacions posteriors va eludir la seva responsabilitat,
i els comunistes es varen presentar davant del proletariat com els protagonistes de la revolució. Com
a conseqüència els comunistes varen tenir grans simpaties.
Largo Caballero empresonat.

Azaña, pres al destructor Sánchez Barcaiztegui rep la visita de Marcelino Domingo.

La revolució d’Astúries és un antecedent del Front Popular (unió de totes les esquerres) i de la
Guerra Civil, tant per la forma d’organitzar-se els obrers com per la brutal repressió de l’exèrcit
amb Franco al cap.

La revolució d’Astúries és un antecedent del Front Popular (unió de totes les esquerres) i de la
Guerra Civil, tant per la forma d’organitzar-se els obrers com per la brutal repressió de l’exèrcit
amb Franco al cap.
Familiars de miners detinguts i vídues dels morts en octubre del 1934.

B.- La revolta de Catalunya
A Catalunya, un cop mort Francesc Macià (25 desembre 1933), Lluís Companys és escollit
president de la Generalitat. En aquest moment es vivia una situació de conflicte amb els rabassaires
i els propietaris al camp i, també, a la indústria, amb l’aixecament anarquista a l’Alt Llobregat.
Francesc Macià Lluís Companys

Lluís Companys i Jover (1882- 1940) polític català d'ideologia
catalanista i republicana. Primer president del Parlament de
Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon
semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya
republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República
Espanyola i president d’ERC (1933-1934).
A Catalunya,
es vivia una escalada de tensió.
Conflicte entre els
rabassaires i els
propietaris.
Aixecament
anarquista de l’Alt
Llobregat.
La Lliga havia
abandonat el
Parlament de
Catalunya. Gener del 34.

La Generalitat, durant 1934, va aprovar lleis
progressistes com la Llei de Contractes de conreu i
el govern conservador de la República les anul·là,
al·legant la incompetència del Parlament català per
legislar en matèria social.
L’obra progressista del govern de la Generalitat (1934) va consistir:
 Política econòmica: serveis d’estadística i caixes de dipòsit.
 Matèria agrícola: cooperatives i centres d’experimentació agraris.
 Reforma social: Institut contra l’Atur Forçós, Consell de Treball, i els serveis d’Assistència i
Previsió Social.
 Sanitat: reorganitza el sistema d’Assistència Primària, nous hospitals, vacunes, Inspecció
Sanitària.
 Ensenyament i cultura: escoles, centres educació secundaria i professional, Escola Normal
Mixta, coeducació; millora sous de mestres; colònies d’estiu; biblioteques populars; teatre;
conservació del patrimoni artístic i millora de la condició de la dona a nivell legislatiu.

Mentrestant, el president de la Generalitat, Lluís Companys, el vespre del dia 6 d’octubre de 1934,
proclama “l’Estat Català” unilateralment, dins de la República federal espanyola, per a evitar un
govern català de dretes i protestar per la paralització de les competències autonòmiques de la
Generalitat des de Madrid. Aquesta declaració suposava pràcticament una declaració
d’independència, perquè no existia una república federal.
Lluís Companys

Mentrestant, el president de la Generalitat, Lluís Companys, el vespre del dia 6 d’octubre de 1934,
proclama “l’Estat Català” unilateralment, dins de la República federal espanyola, per a evitar un
govern català de dretes i protestar per la paralització de les competències autonòmiques de la
Generalitat des de Madrid. Aquesta declaració suposava pràcticament una declaració
d’independència, perquè no existia una república federal.
“Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà
pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat
el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el
Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a
Catalunya, proclamo l’Estat Català de la República Federal Espanyola, i
en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general
contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional
de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós
impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal
lliure i magnífica.
Catalans! L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià,
restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i
Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la
República! Visca la llibertat!”
Al·locució de Lluís Companys, president de la Generalitat (6 de
octubre de 1934).

Fets del vespre del dia 6 d’octubre de 1934.
Davant l’entrada de la CEDA al govern
de Madrid...
Companys proclama l’Estat Català dins la
República Federal Espanyola.

Al mateix temps, tota l’esquerra, excepte la CNT, organitza una vaga
general: la negativa de la CNT (sindicat majoritari) i l’escassa
participació ciutadana faran fracassar el moviment. En aquest context,
Esquerra Republicana de Catalunya aprofita la vaga general (la
revolució de les esquerres contra el govern de dretes).
Escamots d’Esquerra Republicana als carrers.

REPRESSIÓ: El govern va reaccionar tot d’una, decreta l’estat
de guerra i va intervenir amb l’exèrcit.
Assalt i saqueig de la Seu del Centre Autonomista de Comerç i Indústria (CADCI), a la Rambla de Santa.

REPRESSIÓ: govern decreta estat de guerra i intervé l’exèrcit.
Assalt i saqueig de la Seu del Centre
Autonomista de Comerç i Indústria
(CADCI), a la Rambla de Santa.

REPRESSIÓ: El govern va reaccionar tot d’una, decreta l’estat de guerra i va intervenir amb
l’exèrcit.
Rendició dels Mossos d’Esquadra.

l’exèrcit.

l’exèrcit, que ocupa la Generalitat i empresona el govern català i 3500 detinguts més (decreta
trenta anys de presó).
Companys i el govern de la
Generalitat a la presó (1934).

REPRESSIÓ: Es va suspendre l’autonomia catalana momentàniament (Estatut i Generalitat) i
nomena un militar com a president provisional de Catalunya.
Art. 1. “Quedan en suspenso las facultades conferidas por
el Estatuto de Cataluña al Parlamento de la Generalitat,
hasta que las Cortes, a propuesta del Gobierno, y
después de levantada la suspensión de garantías
constitucionales, acuerden el restablecimiento gradual del
régimen autonómico.”
Art. 2. “Durante el periodo transitorio de que se habla en
el artículo anterior asumirá las funciones que
corresponden al presidente de la Generalitat y a su
Consejo Ejecutivo un gobernador general que nombrará el
Gobierno.”
Ley de suspensión del Estatuto de Cataluña,
de 3 de enero de 1935.

Companys i el govern de la
Generalitat a la presó (1934).
Companys proclama l’Estat Català dins la
República Federal Espanyola.
Suspensió de
l’Estatut
d’Autonomia.
3500
detinguts.
L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps
dels Mossos d’Esquadra. Tots ells van ser empresonats al vaixell “Uruguai”.
Fets del vespre del dia 6 d’octubre de 1934.

Més tard, a principis del 36 (Front Popular), el Tribunal de Garanties Constitucionals no va
reconèixer aquesta suspensió i Catalunya va tornar a tenir autonomia, amb el mateix govern de
Lluís Companys.

11.4.4.- La crisi del bienni negre
En definitiva, el govern de Lerroux i la CEDA adoptaren mesures més de dretes. Arran de la
revolució d’octubre, la CEDA pren més força en el govern: dura aplicació de les condemnes;
suspensió de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; retorn dels jesuïtes i els tornaren les seves
possessions; Gil Robles ministre de Guerra; Franco cap d’Estat Major; menys inversions en
educació; fi del salari mínim.
Alejandro Lerroux José María Gil Robles

Gil Robles ministre de Guerra; Franco cap d’Estat Major.
Francisco Franco Bahamonde

Mentrestant, tota l’esquerra s’uneix per a intentar frenar la dreta i comença a formar-se el Front
Popular.
Míting d’Azaña a València (1935).

Mentrestant, tota l’esquerra s’uneix per a intentar frenar la dreta i
comença a formar-se el Front Popular.
2º.- Reorganizar la jurisdicción de trabajo en condiciones de independencia, afín, no solo de que las
partes interesadas adquieran conciencia de la imparcialidad de sus resoluciones, sino también para que
en ningún caso los motivos de interés general de producción queden sin la valoración debida.
3ª Rectificar el proceso de derrumbamiento de los salarios del campo, verdaderos salarios de hambre,
fijando salarios mínimos, afín de asegurar a todo trabajador una existencia digna, y creando el delito de
envilecimiento del salario, perseguido de oficio por los tribunales […]
Los Republicanos han de dedicar a la Asistencia pública, Beneficencia y Sanidad la atención que merecen
en todo pueblo civilizado, sin regatear sacrificios. Unificación, bajo la dirección del Estado, de las diversas
instituciones de fundación privada, totalizando sus recursos, sin perjuicio del respeto a la voluntad del
fundador.” Pacto del Frente Popular.
“La república que conciben los partidos republicanos no es una República
dirigida por motivos sociales económicos de clase, sino un régimen de libertad
democrático impulsado por motivos de interés público y progreso social. [..] No
aceptan los partidos republicanos el control obrero solicitado por la
representación del Partido Socialista. Convienen en:
1º.- Restablecer la legislación social en la pureza de sus principios, para lo cual
dictarán las disposiciones necesarias a fin de dejar sin efecto aquellas que
desvirtúen su recto sentido de justicia, revisando las sanciones establecidas,
con objeto de asegurar el más leal cumplimiento de las leyes sociales.

La CEDA elabora un nou projecte de Constitució molt restrictiu: revisió de les autonomies;
abolició del divorci; la possibilitat de socialitzar la propietat; constitució que no s’aprovarà per la
crisi de govern que comença en octubre de 1935.

La crisi del govern: Lerroux perd la confiança del president de la República (Alcalá Zamora) i
queda fora del nou govern, l’octubre del 35, a més, el Partit Radical es veu immers en dos casos
greus de corrupció (el cas de l’estraperlo i l’afer Nombela).
Alejandro Lerroux Niceto Alcalá Zamora

La crisi del govern:
L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien
introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).

L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl
fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir
a Espanya subornant a tres ministres radicals).

Joaquín
Chapaprieta y
Torregrosa
Manuel Portela
Valladares
La crisi del govern: Cau el govern de Lerroux, entre d’altres
motius, per l’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl
fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a
Espanya subornant a tres ministres radicals).
Després de caure Lerroux, Antonio Nombela (funcionari de
colònies) acusa a alts càrrecs del Partit Radical de fraudulència
en un expedient que indemnitzava a la Companyia d’Àfrica
Occidental, i es negà a pagar-li i és cessat, cosa que denuncia a les
Corts i s’obri una comissió d’investigació.

José María Gil Robles,
ministre de Guerra.
Francisco Franco Bahamonde,
cap de l’Estat Major.
La tardor de l’any 1935 va esclatar una forta
crisi de govern.
Convocatòria de noves eleccions
legislatives pel febrer de 1936.
Gil Robles, presenta
un projecte de
modificació de la
Constitució.
El cas de l’estraperlo.

Aquesta crisi provoca l’allunyament entre radicals i cedistes: Gil Robles li reclama a Alcalà
Zamora que el nomeni president del govern, però aquest es nega i com a president de la República
va decidir anticipar les eleccions per a febrer del 36.
José María Gil Robles Niceto Alcalá Zamora

BLOC III – Tema 11/2 D
Edat contemporània
Història Espanya
Front popular (febrer- juliol 1936)

TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE

Similar to TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE