TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 1. C Història medieval

Història d’Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

HISPÀNIA VISIGÒTICA

BLOC I – Tema 1. A

Prehistòria
Història d’Espanya Protohistòria
Assumpció Granero Cueves Història antiga

PREROMANS. MAPA 1



BLOC I – Tema 1. B H antiga
HISPÀNIA ROMANA. MAPA 2 i 3

TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- LES ARRELS HISTÒRIQUES (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).

1.1.- Els pobles preromans, situació geogràfica i trets essencials.
- Condicionaments físics. Introducció geogràfica, situació i característiques generals de la Península Ibèrica.
- Pobles indígenes o indoeuropeus:
· Tartessis
· Ibers
· Celtes
- Pobles colonitzadors:
· Fenicis
· Grecs
· Cartaginesos

1.2.- La Península Ibèrica i les Illes Balears en el context de les guerres Púniques. Hispània Romana.
- Conquesta d’Hispània pels romans
- Fases de la conquesta
1.3.- La romanització d’Hispània (s. III aC- V dC), aspectes polítics, econòmics i culturals (províncies romanes).

1.4.- Les invasions germàniques a la Península Ibèrica.

1.5.- El període visigot (s V dC).

1.5.1.- La qüestió de la unificació social, cultural, jurídica í religiosa entre els visigots i els
hispanoromans.
1.5.2.- Principals institucions de govern i la seva evolució: monarquia, Aula Regia, concilis de Toledo.
La importància de Leovigild.
1.5.3.- Causes de la fi del regne hispano-visigot.
1.5.4.- Les Illes Balears en l’etapa visigòtica.

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
TEMA 1.- Les arrels històriques (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).
EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians
EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

ÍNDEX TEMES BLOC I

HISPÀNIA VISIGÒTICA(s V - VIII dC)
PAS A L’EDAT MITJANA

CAUSES DE LA CAIGUA DE L’IMPERI ROMÀ
► Durant els segles IV i V nombrosos pobles germànics travessaren les fronteres de l’imperi i
comencen a ocupar territoris romans. Ja a partir del segle III dC, l’imperi entra en una crisi, que
va anar augmentant fins el final del segle V dC. La seva feblesa no va poder impedir les invasions
bàrbares. Aquest procés culmina amb la caiguda de Roma l’any 476 dC.

► I.- Causes polítiques: Divisió de l’imperi romà per l’emperador Teodosi, l’any 395 dC, entre els
seus fills: Honori (Occident) i Arcadi (Orient). Aquesta divisió va debilitar l’imperi romà,
sobretot a la part occidental, i durant el segle V l’imperi romà d’Occident cau en mans
germàniques, això va restar forces, i Orient no va actuar. Les dues parts van actuar com a imperis
diferents i davant els problemes, van viure donant-se l’esquena i es van afeblir.

INVASIONS GERMÀNIQUES DIVISIÓ IMPERI

► II.- Causes econòmiques i religioses (s. III). Gran crisi econòmica a Occident deguda a:
► Crisi del sistema esclavista. L’economia romana es basava en la mà d’obra esclava, però a partir del
segle III minva i cau en picat el nombre d’esclaus, a Roma occidental, perquè acaben les guerres de
conquesta (Roma passa d’una tàctica ofensiva de conquesta a una tàctica defensiva de control de les
fronteres, si no ocupen territoris nous = no hi ha esclaus nous).
► I per la influència del cristianisme: L’any 313 dC (Edicte de Milà de Constantí) aconseguiren la
llibertat de culte, ja no eren perseguits. A partir del segle IV el cristianisme té força a Roma occidental i
es veu malament l’esclavitud = molts cristians donaven llibertat als seus esclaus.
► Això provocà una crisi financera i monetària que dugué a una caiguda de la recaptació d’impostos, que
provoca una pèrdua de doblers per a l’estat romà i les seves necessitats, sobretot per a l’exèrcit de defensa.
► Crisi financera i monetària.
► Financera: degut a la crisi econòmica del sistema esclavista es produirà una crisi financera, l’estat cada
vegada recapta menys doblers, cosa que afectà sobretot a les fronteres.
► Monetària: va ser provocada per una adulteració monetària que va fer l’estat romà, que va causar la
inflació dels preus, van devaluar la moneda mesclant-la amb altre metall (l’estat romà fa trampes amb
l’encunyament), comencen a haver monedes híbrides (que valen menys) i antigues (tot d’or i plata), així
augmenta la quantitat de monedes i això va tenir dos efectes:
► a.- Augment de massa monetària en circulació = pujada dels preus.
► b.- L’agent Gresham diu que la moneda pobra o dolenta expulsa a la moneda bona del mercat (la gent guarda la bona).

► III.- Causes militars:
► Més pressió dels pobles germànics a les fronteres de l’imperi romà d’Occident. Molts
entraven fugint dels bàrbars huns.
► La segona raó militar són els anomenats Foedus: pactes militars que Roma signa amb els
pobles germànics “aliats” per a la defensa de les fronteres i per lluitar contra pobles
germànics “enemics”. El Foedus en moltes ocasions provocaren la pèrdua de territoris de
l’imperi romà. Per exemple, el que firmà l’emperador Honori que va establir un tractat amb
el rei dels visigots, Wàlia, per expulsar a sueus, vàndals i alans, una vegada ho realitzaren,
els visigots es queden a la península, formant l’imperi visigot.

CRISI S. III. CAIGUA DE L’IMPERI ROMÀ OCCIDENT

Font: Daniel Gómez

1.4.- INVASIONS GERMÀNIQUES PENÍNSULA IBÈRICA

► L’any 409 dC entren a Hispània tres pobles bàrbars o germànics i ocupen la part occidental:
► Sueus (Galícia)
► Vàndals, formats per:
► Asdingis (Galícia, també)
► Silingis (Bètica)
► Alans (Lusitània)

► Els hispanoromans demanen ajut
a Roma i l’imperi romà contracta
un poble bàrbar aliat, pacta amb
el visigots, poble germànic molt
romanitzat establert a Tràcia i
Romania, que feia
aproximadament 100 anys que
vivien dins la frontera de l’imperi
(Honori i Wàlia, Foedus) per
treure aquests pobles.

► L’any 414, comandats pel seu rei Ataulf, els visigots
entren dins Hispània i aniquilen els alans i els vàndals
asdingis, empenten els vàndals silingis que, dirigits per
Gensèric fugiren creuant l’Estret de Gibraltar i funden
el regne vàndal del nord d’Àfrica.
► L’any 455 el rei vàndal, Gensèric, ocupa i conquista les
Illes Balears, que formaran part del regne vàndal
silingi del Nord d’Àfrica fins l’any 534, quan el
general Apollinaire les incorpora a l’imperi Bizantí.
Les Balears mai varen ser dels visigots, si dels
vàndals silingis.
► A la península quedaren els sueus, que funden un regne
a Galícia, que subsistí més de 100 anys.

► Una vegada assentats a Hispània, els visigots i Roma firmen un pacte (el Foedus, l’any
418 dC), pacte signat entre l’emperador romà Honori i el rei dels visigots Wàlia (fill
d’Ataulf), deia que els visigots es quedaven amb Hispània a canvi de ser un poble aliat
de Roma. L’any 451 a la Batalla de Campos Cataláunicos varen derrotar junts a Atila.
Amb aquest Foedus l’emperador prometia terres, però no contava que es fessin amb un
regne, i els visigots fundaren un regne independent a Hispània fins al sud de la Gàl·lia.

1.5.- PERÍODE VISIGOT (509-711 dC). REGNE VISIGOT
► En un primer moment, el regne visigot d’Hispània cobria el sud de la Gàl·lia i la
península Ibèrica, menys el nord-oest (Galícia ocupada pels sueus); el regne ocupava
des del riu Loira (França) fins al Tajo (a la meitat nord d’Hispània). Varen fixar la
primera capital a Toulouse (Toulouse, França). Però l’any 507, els francs de Clodoveo
derroten els visigots d’Alaric II, a la batalla de Vouillé i els visigots foren expulsats
de la Gàl·lia. Després de la derrota, ocupen només Hispània i fixen la nova capital a
Toledo.

1.5.1.- LA QÜESTIÓ DE LA UNIFICACIÓ SOCIAL, CULTURAL, JURÍDICA I
RELIGIOSA ENTRE VISIGOTS I ELS HISPANOROMANS
► El visigots que entraren a la península eren uns
300.000 i es calcula que els hispanoromans, al segle
V, eren uns 5.000.000 d’habitants. La unificació es
produí degut a què els visigots crearen un regne
respectant als hispanoromans, els quals travessaven
una greu crisi econòmica i moral, fet que va afavorir
que entre visigots i hispanoromans anessin donant
passes cap a la unificació.
► Unificació lingüística: els natius parlaven llatí i els
visigots xerraven got. Els visigots, de manera
progressiva, abandonen la seva llengua gòtica i
adoptaren el llatí per dos motius: per qüestió
numèrica i pràctica (la seva utilitat diària, més
parlants hispanoromans, per relacionar-se amb els
veïns, anar al mercat) i, segon, per ser una llengua
culta.
► Unificació social: els matrimonis mixtes estaven
prohibits pels visigots sota pena de mort (els visigots
volien conservar la seva ètnia). Al final del segle VI,
el rei Leovigild aixeca la prohibició, cosa que
possibilita que comenci a haver ètnia mixta.

► Unificació religiosa: el gran problema era que els hispanoromans eren cristians, mentre que els
visigots eren arrians. L’arrianisme és un corrent religiós que sorgí a partir de les predicacions del
bisbe Arri, durant el segle III, per les fronteres de l’imperi, per això els pobles germànics eren,
majoritàriament, arrians. L’arrianisme fou condemnat com a heretgia (una desviació del dogma
cristià) pel Concili de Nicea, en el 325 dC, perquè, entre d’altres coses, negava la divinitat de
Jesús Crist. Jesús no participava de la mateixa substància divina que el pare Déu, per tant, Jesús
no és Déu, tan sols és un enviat, un profeta més. És a dir, negava els principis bàsics del
cristianisme i el misteri de la Santíssima Trinitat, en què Pare, Fill i Esperit Sant eren Déu. La
solució es donà, l’any 589 dC, quan el rei Recared (fill de Leovigild), amb tot el seu poble
visigòtic, abandonen l’arrianisme i es van convertir al cristianisme, en el III Concili de Toledo.
Pocs anys abans, el rei Leovigild i el seu fill Hermenegild s’havien enfrontat en una guerra
civil. El primer, era partidari de l’arriarisme, mentre que el seu fill ho era del cristianisme. Guanyà
la guerra Leovigild i Hermenegild va ser condemnat a mort. Hermenegild és Sant de l’Església
per ser màrtir i perquè es negà a combregar de mans d’un bisbe arrià.

► Unificació jurídica: aquestes dues comunitats tenien lleis diferents,
compilades en distints llibres, els visigots el codi del rei Euric; els
hispanoromans el Breviari d’Alaric II (rei visigot). L’any 654, el rei
Recesvint unificà la legislació en un sol codi de lleis, en el VIII Concili de
Toledo, promulgant el Liber Iudiciorum (llibre de jutges), que tot i haver
estat fet per un visigot contenia més lleis romanes que visigodes. Aquesta
unificació es degué a què, després, d’aixecar la prohibició dels matrimonis
mixtes i amb el pas del temps, a Hispània hi havia molts de visigots-
hispanoromans (hispano-visigots) als quals no es podien aplicar les mateixes
lleis (els fills mestissos no es podien classificar, un altre motiu pel que es
creà).

► Unificació cultural: Els visigots unificaren
la cultura romana, cristiana i germànica.
Com a màxim exponent d’aquesta nova
cultura hem de destacar a Sant Isidor de
Sevilla, autor de les etimologies i la
història dels gots (una mena d’enciclopèdia
que compila els saber fins aleshores).

1.5.2.- PRINCIPALS INSTITUCIONS DE GOVERN I LA SEVA EVOLUCIÓ

► Monarquia: la principal característica és que era electiva (només els nobles
votaven al rei), i s’escollia el nou rei després de la defunció del predecessor. Aquest
sistema de govern va donar un gran problema, anomenat Morbo Gòtic, crea moltes
inestabilitats polítiques i contínues lluites internes pel poder, perquè quan el rei
començava a perdre la vida, començaven els continus assassinats per llevar-se d’en
mig o eliminar a possibles candidats a la successió, i moltes vegades eren germans.

► Sistema d’elecció: els nobles es reunien allà on havia mort el rei, fent un gran cercle, el que volia
ser candidat donava una passa endavant, sortia al centre (un rere l’altre), i els nobles per mostrar
el seu suport, si els agradava, feien renou amb les armes (havien de copejar les espasses contra
l’escut, això demostrava agrado o aversió). Qui obtenia més renou = es coronava com a nou rei,
la cerimònia acabava amb l’elevació del rei sobre el seu escut. Això era el sistema antic, més
endavant, quan els visigots s’instal·len a Hispània, el sistema va anar canviant per les
coronacions a Toledo, on el candidat més votat era coronat, seguidament era elevat no amb
l’escut, sinó amb les mans i era assegut al tron. Moltes vegades l’elegit era el fill del rei.

► Requisits del rei:
► La llei deia que havia de ser noble.
► Candidats de sang visigoda.
► No tonsurat (''El capell'' o pelada que es fan durant el nomenament de
capella, el que duen els clergues és la tonsura, no podia ser del clergat).
► No haver participat del Morbo Gòtic (costum visigòtica d’assassinar als
futurs candidats a rei, participant en conjures contra altre candidat).

► Aula Règia: petita cambra o assemblea formada
per nobles visigots i funcionaris de palau, que
assessoraven al rei.
► Concilis de Toledo: grans assemblees que
convocava i presidia el rei, ocasionalment, per
tractar temes de vital importància pel regne. Es
reunien a Toledo, formades pels nobles i bisbes
visigots d’Hispània. Tenien tant funció religiosa
com política.
► Qüestions religioses: en el III Concili de Toledo (589 dC),
visigots abandonaren l’arrierisme.
► Qüestions polítiques: en el VIII Concili de Toledo (654),
unificació legislativa o jurídica, el Liber iudiciorum.

1.5.2.- PRINCIPALS INSTITUCIONS DE GOVERN I LA SEVA EVOLUCIÓ. LA
IMPORTÀNCIA DE LEOVIGILD

► Leovigild fou el rei més important dels visigots, entre 573-586 dC, perquè
durant el seu regnat:
► Conquerí i incorporà el regne sueus de Galícia.
► Va sotmetre als pobles de la franja cantàbrica: àsturs, càntabres i vascons.
► Conquerí Còrdova als bizantins. Al segle VI l’emperador bizantí Justinià (527-
565, el més important de l’IR d’Orient) volia restaurar l’antic IR d’Occident i va
enviar tropes per recuperar territoris i va ocupar Itàlia, el regne vàndal del nord
d’Àfrica, les Illes Balears el 534 i, finalment, el sud-est de la península
Ibèrica. Posteriorment, després de la conquesta de Còrdova, el rei Suintila (621-
631) completà l’expulsió dels bizantins del sud-est d’Hispània.
► Autoritza els matrimonis mixtes.
► Lluità en una guerra civil per motius religiosos contra el seu fill (Sant
Hermenegild), que es va fer cristià, és considerat sant i va morir.
► Va ser un rei legislador, la seva obra jurídica: CODEX REVISUS, que revisava
el Codi d’Euric, que afectava als visigots.

REGNE VISIGOT FINS A LEOVIGILD (568)

1.5.3.- CAUSES DE LA FI DEL REGNE HISPANO-VISIGOT
► L’any 711 dC els musulmans, comanats per Tariq i Musà
(Tariq era el lloctinent de Musà) entren a la península Ibèrica,
derroten i donen mort al darrer rei visigot, Roderic (don
Rodrigo) en la batalla de Guadalete, acaba el regne visigot i
comença la història dels musulmans a la península, a partir
del 711 iniciaren l’ocupació del territori peninsular, en 4 ó 5
anys conqueriren tota Hispània, excepte les muntanyes
cantàbriques i asturianes, i Hispània passa a ser Al-Andalus.

I DE LA INVASIÓ MUSULMANA
► Primera raó: Morbo Gòtic.
► Rei Roderic, “don Rodrigo”: Darrer rei visigot (710-711). Dux de la Bètica, fou elegit rei dels
visigots en el 710 a la mort del rei visigot Witiza. El caràcter electiu de la monarquia visigòtica
fou sense cap dubte una de les seves majors febleses, doncs donà lloc a lluites entre famílies
nobiliàries per a inhabilitar a un rei i substituir-lo per un altre. A la mort de Witiza (702-710) va
augmentar la lluita pel poder entre dues faccions nobiliàries rivals. La noblesa, finalment, va
donar la corona a Roderic (“Rodrigo”), pertanyent a un dels bàndols. Però, els descendents de
Witiza, de l’altre bàndol, proclamaren rei al seu fill Akila II, que havia estat associat al tron pel
seu pare, cosa que va provocar una autèntica guerra civil interna entre Roderic i els witizans. Els
witizans intenten recuperar la corona i criden als musulmans per a què els ajudin En aquest
context es va produir la intervenció i l’ocupació d’Hispània pels musulmans.

Batalla de Guadalete (711)

1.5.3.- CAUSES DE LA FI DEL REGNE HISPANO-VISIGOT I DE LA INVASIÓ
MUSULMANA
► Segona raó, la mítica (sempre s’ha dit, però no està comprovada).

► La font és un romanç àrab que els joglars cantaven en l’antiguitat (“el romanç del comte Julià”),
és la història sobre la traïció al comte don Julià, governador visigot de Ceuta (plaça que ja
pertanyia a la Hispània dels visigots), que cridà, animà i ajudà als musulmans a travessar l’Estret
de Gibraltar, per a lluitar contra el rei Roderic com a venjança, perquè cometé estupre amb la
seva filla, Florinda de Caba.

► Estupre (pederàstia): relacions sexuals amb una
menor, aprofitant-se de la seva autoritat.

► Conta la llegenda que el comte don Julià, governador de la plaça de Ceuta i partidari d’Akila,
va permetre i donar suport al pas dels musulmanes per a ajudar al seu senyor. En el moment del
desembarcament Roderic (don Rodrigo) combatia en el nord peninsular contra els vascons i, en
tenir notícies del succés, es va traslladar al sud amb el seu exèrcit. El retrobament entre Roderic i
les tropes de Tariq va tenir lloc en el Wadi Lakka, lloc identificat com el riu Guadalete o
Barbate, en Cadis.


► La "Crònica Mossàrab" conta que les dues ales de l’exèrcit havien estat confiades per
Roderic (don Rodrigo) a dos germans de Witiza, Opas i Sisberto, els quals trairen el rei
Roderic, quan abandonaren el contingent principal.

► En aquesta batalla els visigots foren derrotats i Roderic va morir. L’enfrontament es data
entre el 19 i el 26 de juliol de l’any 711. El regne visigot desapareixeria de manera
immediata.


► Tercera raó.
► Yihad o Guerra Santa dels musulmans. Els musulmans
tenen una missió alcorànica, que és estendre la seva religió
per tot el món mitjançant la guerra. L’expansió de l’Islam,
va començar l’any número 1 dels musulmans (622, hègira),
quan decidiren llançar-se a la conquesta del món.

► Tercera raó. Yihad o Guerra Santa. En els primers anys de la seva història, va ser irresistible i
en, aproximadament, 80 anys aconseguiren un imperi que anava des de el riu Índus (Índia) fins
als Pirineus (van ser frenats l’any 732 a Poitiers per Carles Martell).

CAUSES DE LA RAPIDESA O VELOCITAT DE LA CONQUESTA
DESPRÉS DE LA INVASIÓ MUSULMANA
► L’any 711, en 4 o 5 anys, ocupen quasi tota la península. La majoria dels nuclis urbans de
la península es varen rendir a les tropes islamites mitjançant capitulacions o pactes, molt
pocs presentaren resistència. La ràpida expansió dels sarrains “sarracenos” es basà
► Crisi i dificultats de la monarquia visigoda:
 Crisi econòmica.
 La divisió i el desgovern del visigots: contínues guerres civils que provocà el sistema electiu
visigot (Roderic-Akila) = inestabilitat.
 Molts nobles visigots realitzaren pactes per a mantenir el control de les seves propietats sota el nou
govern mahometà.
 Disputes i lluites entre la monarquia i la noblesa visigoda. L’alta noblesa visigoda (fideles regis o
gardingos) havien assolit major nivell i riquesa que el rei, era tant o més poderosa que el rei i, en
moltes ocasions, li disputaven el poder.

► Adhesions internes: població hispana que es fa sumar a favor dels musulmans: witizans
(seguidors d’Akila) i jueus descontentament amb el visigots (reprimits pels visigots).

► Tolerància religiosa: els musulmana respectaven la religió i les propietats dels
cristians i, en menor mesura, dels jueus perquè eren “gent del llibre” (també eren
monoteistes i se regien per les normes d’un llibre sagrat). Mahoma promulgava el
recpecte cap a les religions del “llibre”. Els pagans del nord d’Àfrica foren obligats a
la conversió. Amb el pas del temps els habitants no musulmans d’Al-Andalus
s’anaren convertint degut a la comoditat, per ser ben vistos a la comunitat i també
perquè els no musulmans havien de pagar un impost que no pagaven els musulmans.
► Finalment, la darrera raó fou per gran superioritat de la cavalleria musulmana, que
posseïa cavalls àrabs, més petits i més veloços, fet que els dóna gran avantatge en
batalla.

1.5.4.- LES ILLES BALEARS EN L’ETAPA VISIGÒTICA
► Vàndals: Mentre a Hispània habitaven els visigots a les Illes Balears hi habitaven els vàndals.
L’any 429 i després de la seva expulsió d’Hispània, el rei Genseric va fundar el regne vàndal
del nord d’Àfrica i des d’aquest regne es va anar expandint. L’any 455 va ocupar les Balears i
destruïren la ciutat romana de Pol·lèntia (Alcúdia). Varen obligar als balears a la seva
conversió a l’arrianisme, tot i que la presència dels vàndals a les Balears va ser mínima, donat
que no hi ha casi restes arqueològics dels vàndals.
► Bizantins: Justinià va proposar la restauració de l’imperi, que militarment significava conquerir
el territori que havien format part de l’imperi romà d’Occident. Va enviar tropes a la conquesta
manades pel general Belisari. L’any 534 un general anomenat Apol·linar va ocupar les Illes
Balears i varen quedar incorporades a l’imperi Bizantí, pel que s’acabà l’arrianisme.

RESUM COMENTARI VISIGOTS
► Els gots eren un poble germànic originari de la península escandinava, que emigraren en el segle
II dC (per raons no ben conegudes) cap les estepes russes i entraren en contacte amb la zona
oriental de l’imperi romà. En aquesta primera època es divideixen en visigots (gots de l’oest o
savis) i ostrogots (gots de l’est o brillants). Ben aviat, es convertiren en pobles federats de
l’imperi, és a dir, que defensaven les fronteres a canvi d’un subsidi que els pagava Roma. També
s’anaren romanitzant i acceptaren el cristianisme en versió arriana. Varen tenir conflictes amb
els romans, i els varen derrotar en 378 i en 410 (fins i tot saquejaran Roma en aquest any).

► Els visigots arriben a Hispània a partir del 416 com aliat dels
romans per a frenar l’avanç de sueus, vàndals i alans.
► Finalment, els visigots s’establiren com a federats en el sud-
oest de França i, després de la desaparició de l’imperi romà
(476), formen un regne amb capital en Toulouse, que també
abastava qualque territori del nord d’Hispània.
► L’any 507, els visigots arrians són derrotats pels francs de
Clodoveo, en la batalla de Vouillé i els supervivents (ajudats
per els ostrogots d’Itàlia) es veuen obligats a fugir de la Gàl·lia
i a establir-se a Hispània, on funden un regne hispà amb
capital en Toledo (554, en temps de Leovigild). Regne que es
va mantenir fins el 711 (conquesta musulmana de la península).

► El monarca era elegit per l’aristocràcia i governa amb suport de dues institucions Aula Regia i
Concilis de Toledo. Hispània visigoda és una continuació d’Hispània romana, ja que els visigots
eren molt minoritaris respecte els hispanoromans i l’objectiu de la seva política sempre fou la
integració dels dos pobles en una sola cultura.

► Els monarques, especialment Leovigild i Recared, duen endavant un procés d’unificació
territorial, política, religiosa i jurídica. La unió territorial fou aconseguida per Leovigild i
Suintila (derrotant a sueus, bizantins, vascons), la unió religiosa per Recared (589, conversió
dels visigots al catolicisme) i Recesvint promulgà, ja en el segle VII (654), un codi legal vàlid per
a tots els habitants peninsulars ("Liber Iudiciorum").

► La base econòmica era l’agricultura i es va produir una ruralització de la societat
hispana en detriment del món urbà romà, que ràpidament donà pas al procés de
feudalització (aparició del vassallatge) i a una jerarquització social favorable a la
noblesa i perjudicial per a l’autoritat de la corona (primus inter pares). Controlar la
successió monàrquica, de caràcter electiu i no hereditari, duria a friccions internes
(Morbo Gòtic entre l’alta noblesa), i caos de poder (finals segle VII i principis VIII).
► En el temps la monarquia esdevé hereditària i els conflictes per la successió,
concretament, les lluites entre el darrer rei visigot, Roderic (Rodrigo) i els fills de
Witiza, facilitaren la invasió musulmana de Tariq i Musà el 711, en demanar els
witizans el seu ajut en les lluites intestines.

DE L’EDAT ANTIGA A L’EDAT MITJANA
El regne visigot (509-711): unificació peninsular

TEMA 1
RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES
► 218 aC. Desembarcament d’Escipió en Empòrion. Inici de la segona guerra Púnica (entre Roma i Cartago).
► 197 aC. Divisió d’Hispània en Citerior i Ulterior.
► 133 aC. Destrucció de Numància.
► 212 dC. Edicte de Caracalla: extensió del dret de ciutadania als habitants de l’imperi romà, excepte esclaus.
► 313 dC. Edicte de Milà: emperador Constantí legalitza el cristianisme i deixa de ser perseguit.
► 380 dC: Edicte de Tessalònica: emperador Teodosi converteix el cristianisme en religió oficial de l’Estat.
► 476 dC. Dissolució de l’Imperi romà.
► Visigots: des de segle V fins la invasió musulmana (711).
► 586-601 dC. Liber Iudiciorum amb Recesvint, rei visigot.
► 589 dC. III Concili de Toledo: conversió de Recared al catolicisme.
► 652 dC. VIII Concili de Toledo (inici sota Recesvint).
► 711 dC. Batalla de Guadalete.
► 722 dC. Batalla de Covadonga.
► 929. Proclamació del Califat.
► 1031. Abolició del Califat (fàctica).

Tartessis Cartago Hispània Anníbal Emèrita Augusta Pol·lèntia
Romanització Sueus Vàndals Visigots Concilis Toledo Leovigild
Recared Don Rodrigo Sant Isidor Califat Almansor Regne Taifes

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)
EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians
EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

Història de l’art

ÍNDEX TEMES BLOC I

TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA

Similar to TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA