17. Quines d’aquestes figures representen
un cos geomètric? Quines tenen volum?
Quines tenen tres dimensions?
18. Les imatges amb l’etiqueta són les que
representen cossos geomètrics. Són les
que tenen tres dimensions i volum.
Cos geomètric
Cos geomètric
Cos geomètric
Cos geomètric
Cos geomètric
Cos geomètric
Cos geomètric
Cos geomètric
Cos geomètric
19. Els políedres són cossos geomètrics
limitats per polígons.
Aquest cos geomètric
és un políedre perquè
està limitat per polígons.
Fixa’t que les seves cares són
rectangles i les seves bases
són hexàgons.
20. Els políedres són cossos geomètrics
limitats per polígons.
Rectangle
Aquest cos geomètric
és un políedre perquè
està limitat per polígons.
Fixa’t que les seves cares són
rectangles i les seves bases
són hexàgons.
33. 4 cares laterals
Cara
lateral 1
(la del
costat
esquerre)
Cara
lateral 4
(la de
davant)
Cara
lateral 2
(la de
darrera)
Cara
lateral 3
(la del
costat
dret)
35. Les bases també són cares, però no cares
laterals, que vol dir “dels costats”.
Així doncs,
podríem dir
que aquest
políedre té 6
cares: les 4
laterals i les
dues bases.
Cara 1
Cara 2
Cara 3
Cara 4
Cara 5
Cara 6
36. Les 6 cares d’aquest políedre:
quatre cares laterals i dues bases.
1
Així doncs,
podríem dir
que aquest
3
políedre té 6
5
cares: les 4
laterals i les
dues bases.
37. Activitat 1: Sòlids
Quines d’aquestes figures són sòlids? Quin
altre nom reben, a part de sòlids?
c
b
a
e
d
g
f
h
i
38. Activitat 2: Políedres
Observa bé el teu entorn (casa teva, la classe,
la plaça, els carrers...) i pensa quines coses
veus que tenen forma de políedre.
Activitat 3: Afirmacions
Quines d’aquestes afirmacions són veritat?
-Totes les arestes d’un cub són iguals.
- Els vèrtexs d’un cub són segments molt semblants.
- Les set cares del cub són ben iguals.
-Tots els cubs tenen exactament la mateixa mida.
39. Activitat 4: Vèrtexs, arestes i cares
Quants vèrtexs, arestes i cares (laterals i bases)
tenen aquests políedres?
c
a
b
40. Un prisma és un políedre amb dos
polígons iguals i diverses cares laterals
que són paral·lelograms.
41. Les dues cares iguals d’un prisma
s’anomenen bases.
Base
Base
42. Les diverses cares laterals d’un prisma són
paral·lelograms: és a dir, quadrilàters que
tenen els costats oposats paral·lels.
Cara lateral 1
(la del costat
esquerre)
Cara lateral 2
(la de
darrera)
Cara lateral 4
(la de davant)
Cara lateral
3 (la del
costat dret)
43. Les cares laterals d’aquest prisma són
rectangles i les seves bases són quadrats.
Rectangle
(costat esquerre)
Rectangle
(costat de davant)
Quadrat (base
superior)
Rectangle
(costat dret)
Rectangle
(costat de
darrere)
Quadrat (base inferior)
44. Aquest prisma s’anomena
prisma quadrangular perquè les seves
bases són quadrilàters.
Base= quadrilàter
Base= quadrilàter
50. Fixa’t que allò que varia entre els diferents
prismes són les bases. Les cares laterals
sempre són paral·lelograms:
Paral·lelogram
Paral·lelogram
Paral·lelogram
Paral·lelogram
Paral·lelogram
Paral·lelogram
62. Observa aquestes piràmides i fixa’t en la
seva base. Com es deu dir cadascuna?
Piràmide
pentagonal
Piràmide
triangular
Piràmide
quadrangular
Piràmide
hexagonal
63. Estudia bé aquests cossos
geomètrics i esbrina quins són
piràmides, quins són prismes i quins
no són ni una cosa ni una altra:
66. Activitat 7: Dibuixa un prisma pentagonal
i contesta:
1. Quantes cares laterals té un prisma
pentagonal?
2. Quantes bases té un prisma pentagonal?
3. Quina forma tenen les cares laterals d’un
prisma pentagonal?
4. Quina forma tenen les bases d’un prisma
pentagonal?
67. Activitat 8: Quins d’aquests cossos
geomètrics són un prisma?
I quins són una piràmide?
b
a
c
e
d
g
h
f
i
68. Activitat 9: Desplegaments d’un cub
Fixa’t en com seria
el desplegament
d’un cub i descobreix amb quins dels
desplegaments de
baix també es podria
construir un cub.
69. Un cos rodó és un cos geomètric que té
alguna superfície corba.
Si observes
aquests
cossos
geomètrics,
veuràs que
n’hi ha dos
que són
cossos
rodons.
74. Els cossos de revolució són els
cossos rodons que es poden formar en fer
girar una figura plana al voltant d’un eix.
Fixa’t que si fas
girar una
moneda sobre
ella mateixa, per
un moment
sembla que
s’obté una
esfera:
75. Quin cos rodó s’obtindria si es fes girar un
triangle sobre si mateix?
76. Quin cos rodó s’obtindria si es fes girar un
triangle sobre si mateix?
77. Quin cos rodó s’obtindria si es fes girar un
triangle sobre si mateix?
78. Sí, s’obté un con.
Per això, un con és un cos de revolució.
79. La paraula revolució vol dir gir.
Fixa’t com es formen alguns
cossos de revolució:
81. Quins d’aquests cossos rodons
són cossos de revolució?
Cos de Cos de
revolució revolució
Cos de
revolució
Cos de
Cos de Cos de Cos de
revolució revolució revolució revolució
82. Quin cos de revolució es formaria
si féssim girar horitzontalment aquesta
figura plana?
83. Quin cos de revolució es formaria
si féssim girar horitzontalment aquesta
figura plana?
84. Més o menys quedaria aquest cos de
revolució, que seria buit per dins.
86. La simetria és una característica que fa
que si dobleguéssim una imatge per un
eix, les dues parts que quedarien
coincidirien.
87. La línia discontínua que separa dues parts
exactament iguals d’una simetria
s’anomena eix de simetria.
Eix de
simetria
Eix de
simetria
Eix de
simetria
