SlideShare a Scribd company logo
1 of 44
Download to read offline
La Guerra Freda
1. Què va ser la Guerra Freda?
                                                      “UNA PAU FICTÍCIA”
La Guerra Freda és un   conflicte a nivell mundial       extremadament tensa entre dues potències
(EUA   i URSS) que inicien una cursa d’armaments i adopten una actitud bel·ligerant i de confrontació
ideològica, però no arriben mai a un enfrontament directe.              Els enfrontaments seran
                                                                         sempre indirectes i en països
 Al mateix temps es va anar produint la descolonització de les           tercers: Berlín, Corea, Orient
 antigues colònies europees. Aquests conflictes, en ocasions armats,     Pròxim,     Vietnam,    Cuba,
 es barrejaran amb el conflicte de la Guerra Freda amb la participació   Afganistan, Angola,...
 de les dues superpotències.
2. Motius de la Guerra Freda?
  Les conferències de pau de la segona guerra mundial van posar de manifest les diferències
  ideològiques i polítiques, a més com econòmiques de les dues grans superpotències.


               EUA                                          URSS
                - A nivell polític
    democràcia        parlamentària                           - A nivell polític dictadura del
    amb alternança de partits                                 proletariat amb partit únic al
    polítics al govern.                                       poder, el PCUS.
    - A nivell econòmic, país                                 - A nivell econòmic, país
    capitalista amb la direcció de                            comunista amb la direcció de
    l’economia per part del sector                            l’economia per part del
    privat empresarial, amb poca                              sector públic estatal, amb
    intervenció de l’estat                                    molta intervenció de l’estat.
                                                              Prohibició de la propietat
                                                              privada, tot col·lectiu.
                   L’oest
                                                                L’est
3. Primera fase de la Guerra Freda (1945-1950).
                                                Consolidació a Europa
La por, per una banda dels EUA, a l’expansionisme soviètic que ja controlava la meitat d’Europa
després de la segona guerra mundial, i per consegüent l’expansió de la revolució comunista; i per
l’altra banda la por de la URSS davant l’enorme poder econòmic i militar dels EUA demostrat amb el
llançament de les bombes atòmiques, VAN CAUSAR ELS PRIMERS CONFLICTES I ACTUACIONS DELS
DOS PAÏSOS A EUROPA.




                                                                               DOMINI
                                                                               SOVIÈTIC
DOMINI EUA
1945 - 1948
Divisió d’Alemanya i Berlín.
Com a conseqüència de la segona guerra mundial, Alemanya, la
gran culpable de la guerra, serà dividida en quatre parts, així com
també quedarà dividida la seva capital Berlín.

 El 1948, per tal de contrarestar la presència soviètica els
 Estats Units, França i el Regne Unit van fusionar les seves
 zones i així es va formar la República Federal d'Alemanya
 (Alemanya Occidental) mentre els soviètics formaren la
 República Democràtica d'Alemanya (Alemanya oriental o
 de l’est).
1947
Doctrina Truman, i Pla Marshall.
El successor de Roosevelt com a president dels EUA, el republicà Truman, absolutament
anticomunista, inicia una política exterior molt intervencionista. Comença una campanya
d’ajuda econòmica als països d’Europa destruïts per la segona guerra mundial (Pla Marshall),
també ajudarà militarment als països amenaçats pel comunisme (Grècia); i també intervindrà
políticament obligant als països de l’oest de l’òrbita capitalista a expulsar els partits comunistes
dels governs nacionals (França, Itàlia i Bèlgica) .

Econòmicament, s’impulsa el Pla Marshall per a la reconstrucció d’Europa.
Va durar cinc anys i va aconseguir pujar el benestar dels europeus.
Europa occidental va reble quasi 13 mil milions de dòlars.
1947
Teló d’Acer.            Veient les actuacions nordamericanes a Europa, els soviètics
 reaccionaran aixecant una frontera impenetrable entre l’Europa occidental i l’Europa oriental.




                              Igualment Stalin intervindrà      en la
                              política interior dels països de l’òrbita
                              soviètica, fent unes “democràcies
                              populars”.

                                           Tipus de govern amb parlament
                                           però a la pràctica controlat pel
                                           partit comunista d’aquests països
                                           sota les directrius de PCUS
1946 - 1949
                                        Primer conflicte bèl·lic a Europa
Guerra civil a Grècia.
Les forces de la guerrilla controlades pel Partit Comunista de Grècia amb el suport econòmic i
militar dels nous països socialistes (Albània, Iugoslàvia i Bulgària) i la URSS van enfrontar-se al
govern monàrquic de Grècia que era reconegut internacionalment després de les eleccions de
1946. El govern monàrquic va demanar ajut econòmic i militar als britànics, que al seu torn van
demanar l'assistència dels EUA.

Finalment, la victòria caurà del bàndol del
EUA després de la rendició de les tropes de la
guerrilla comunista.
1949
Bloqueig de Berlín.                  Amb la intenció que els capitalistes abandonessin la part
occidental de Berlín, la qual quedava com una illa enmig del territori ocupat els soviètics, Stalin va
bloquejar l’arribada de productes essencials a la zona occidental de Berlín.




El bàndol occidental aconsegueix proveir la ciutat amb 700 vols
diaris salvant així el bloqueig soviètic per carretera.




                                                                       Aquest conflicte portarà
                                                                       unes conseqüències.
Conseqüències del Bloqueig de Berlín
Consolidació de la divisió d’Alemanya en Occidental (RFA) amb la unió de les zones de França, Gran
Bretanya i EUA; i per l’altra banda l’Alemanya Oriental (RDA) sota domini de la URSS.




Formació d’aliances militars. L’OTAN (1949) pel bloc occidental liderat pels EUA; i el Pacte de
Varsòvia (1955) pel bloc comunista liderat per la URSS.
Conseqüències del Bloqueig de Berlín Mur de Berlín (1961)
Davant la imposibilitat soviètica de frenar l’evasió de ciutadans berlinesos cap a la zona occidental,
la URSS decideix el 1961 aixecar un mur que dividirà la ciutat de Berlín en dues parts.

                                Aquest mur es convertirà en el
                           símbol de la divisió mundial en dos blocs
                              dins del conflicte de la guerra freda
4. Segona fase de la Guerra Freda (1950-1956).
                        Primeres accions bèl·liques a Àsia
Després d’una primera fase que va afavorir els interessos de l’òrbita capitalista dels EUA, en aquesta
segona fase, els conflictes es traslladen a ÀSIA, on serà la URSS la que surti beneficiada. Una bona
part del territori de l’est i el sud-est d’Àsia passaran a dependre de l’òrbita socialista soviètica.



                                                  Berlín
                                                                                     Corea
                                                       Grècia
                                                                      Xina


                                                                                    Indoxina
1945 - 1949
Xina Comunista.
El 1945, un cop acabada la segona guerra mundial, es reinicia la guerra civil entre nacionalistes
xinesos i les guerrilles comunistes de Mao Zedong.

 Els EUA recolzaran als nacionalistes xinesos, mentre que la URSS ho farà a favor
 dels comunistes.




                                                                  El 1949 finalment els comunistes,
                                                                  liderats per Mao Zedong,
                                                                  aconseguiran la victòria final. Els
                                                                  nacionalistes es refugien a l’illa
                                                                  de Taiwan, creant un nou país.
1950 - 1953
 Guerra de Corea.
  Corea quedarà dividida després de la segona Guerra Mundial.
  La URSS comunista tindrà influència sobre la part nord del
  país, mentre que els EUA capitalista influirà sobre la part
  sud.

 El 1950, Corea del Nord atacarà Corea del Sud.

       Corea del Nord és recolzada per la URSS de Stalin, i
       ara també per la Xina comunista de Mao.

       Corea del Sud, per contra és recolzada per les tropes
       dels EUA, emplaçades també al Japó.


Després de tres anys, i sense un guanyador clar, se signarà un
armistici on es decideix que la frontera entre les dues corees
és el paral·lel 38º N, la mateixa que la establerta després de
la segona guerra mundial.
1946 - 1954
                                  Conflicte de la Descolonització
Guerra d’Indoxina.
Indoxina era una antiga colònia francesa que ocupava els
actuals Laos, Vietnam i Cambotja.
                                                                            Vietnam
 Des de finals de la segona guerra mundial, les forces
 d’alliberament nacional comunistes estan en guerra
 contra les tropes colonials franceses.                       Laos
       Les Guerrilles Comunistes són recolzades per la
       URSS de Stalin, i ara també per la Xina comunista de
       Mao.

       La França colonial, per contra és recolzada per les
       tropes dels EUA.

El 1954 es reconeix la independència de Laos i Cambotja,
que passen a l’òrbita soviètica, mentre que Vietnam                  Cambotja
quedarà dividit en dos: el Nord pels comunistes, i el Sud
pels francesos i nordamericans.
Extensió de les aliances políticomilitars.
                   Pacte Atlàntic (OTAN, 1949): Europa Occidental i EUA
Aliances dels
Estats Units       ANZUS: Austràlia, Nova Zelanda i EUA
                   OTASE: països capitalistes del sud-est asiàtic i EUA
                   Pacte de Bagdad: Turquia, Irak, Pakistan i Estats Units
                   OAE: EUA i tota Amèrica. Col·laboració econòmica i política


  Aliances      Amb Europa Oriental: d’ajuda
 de l’URSS      econòmica (COMECON, 1949) i
                militar (Pacte de Varsòvia, 1955)
                Tractats de cooperació amb
                Xina, Iugoslàvia i Vietnam
                del Nord
5. Tercera fase de la Guerra Freda (1956-1962).
                                      Període de Màxima Agitació
Després de la segona fase, on l’enfrontament de la Guerra Freda s’ha estès per Àsia, i amb les aliances
s’ha fet mundial, aquesta tercera fase tindrà diversos conflictes que van estar a punt de provocar el
temut i definitiu conflicte directe nuclear entre les dues superpotències.



                                                       Berlín

                                                                                      Corea
                                     Invasió Hongria        Grècia
                                                                      Xina
                      Crisi dels                   Canal
                    míssils (Cuba)                 Suez
                                                                                     Indoxina
1956                                                     Conflicte de la
                                                           Descolonització
 Crisi del Canal de Suez (Egipte).
 El president d’Egipte, Nasser, amb una política anomenada Nacionalisme Socialista àrab, amb
 una política propera a la URSS, vol nacionalitzar el canal de Suez (sota administració franco-
 britànica des de les èpoques colonials). Punt estratègic comercial importantíssim.

      La URSS recolzarà aquesta nacionalització.
      Volia més poder a la zona

      França i Gran Bretanya, per contra són
      recolzades per EUA.


Amb l’ajut de les tropes d’Israel, s'envaeix
militarment el Sinaí ràpidament, però la intervenció
diplomàtica final de l’ONU serà acceptada per les
dues superpotències evitant així el conflicte
directe.
El    canal     passarà     a    ser     administrat
internacionalment sota la protecció de l’ONU.
1956
Invasió Soviètica d’Hongria.                         Hongria, sota control de la Unió soviètica
 des de finals de la segona guerra mundial, va voler abandonar el Pacte de Varsòvia, desmarcar-
 se de l’òrbita soviètica, i amb més llibertat i continuar un socialisme allunyat del model
 stalinista.




 La URSS va enviar tancs a Hongria per a evitar-lo i ho va
 aconseguir.

En aquest cas l’ONU va intentar que
la URSS es retirés però no ho va
aconseguir.
Els EUA, per la seva part no van
intervenir perquè consideraven que
Hongria formava part del territori
de l’òrbita soviètica
Anys 50
Socialisme allunyat del model soviètic.
La fi de la Guerra de Corea, i la mort de Stalin, unit a la nova política de renunciar a estendre la
revolució comunista pel món per part del nou dirigent de la URSS, Khruixov, portarà a...
                                                                   Kennedy (EUA) i Khruixov (URSS)
Període d’acords i converses amb els EUA per a
intentar resoldre els problemes de forma pacífica.
Permetre l’allunyament de l’òrbita soviètica de
certs països sense la intervenció de la força militar.

 IUGOSLÀVIA: Rebutja el model soviètic, i permet a nivell econòmic la propietat
 privada; i a nivell social inclou la idea de consumisme .

 XINA i ALBÀNIA: Trenquen relacions amb la Unió soviètica el 1959, obrint un camí
 propi de socialisme basat en l’agricultura com a motor econòmic.
1962
 La crisi dels míssils (Cuba).
Revolució cubana: el 1959 les tropes de Fidel Castro i el Che Guevara entren a L’Havana,
acaben amb la dictadura (Batista) i instauren un règim comunista que rebrà ajuda de l’URSS.

EUA bloqueja econòmicament Cuba i els anticastristes, recolzats pels EUA, intenten una invasió
de Cuba per badia Cochinos que fracassa (1961).


Cuba demana ajuda militar a l’URSS, que els envia míssils      nuclears.

Estats Units descobreix els míssils i està a punt d’esclatar
una guerra nuclear.

Kennedy i Khruixov negocien la retirada dels míssils
a canvi de la fi del bloqueig.
6. Quarta fase de la Guerra Freda (1962-1989).
Un cop superada la pitjor crisi de perill nuclear a Cuba, la Guerra
Freda prendrà un caire de protesta tant al món capitalista, com al               Distensió final
món comunista manifestant-se durant tota la dècada dels 60.
  Del 1969 al 1979 es desenvoluparan a Hèlsinki (Finlàndia) i també a Viena (Àustria) unes
  conferències de desarmament nuclear (SALT) amb la participació de les dues superpotències.

                                                                Hèlsinki: Desarmament nuclear (SALT)

                                              Berlín
                                           Hongria                                               Corea
                                                                  Grècia
                                                                                 Xina
                                                 Líbia                  Suez
                     Crisi míssils                                                              Indoxina

       Nicaragua                                                                                 Vietnam




                                     Guerrilles comunistes a Amèrica Llatina.

                                       Influència Soviètica a Àfrica.
Conferències de Desarmament nuclear
A Hèlsinki (Finlàndia) i a Viena (Àustria) es van anar succeint diverses conferències de
desarmament nuclear entre les dues superpotències. El programa de desarmanent nuclear
va ser anomenat SALT (en anglès, Strategic Arms Limitation Talks).




                                            Carter i Breixnev signant els acords SALT II
     Breixnev i Nixon en els
          acords SALT I
Dècada dels 60

Dècada de protestes socials
Després del terrible esdeveniment de la crisi dels míssils a Cuba, on l’opinió pública mundial va
veure la possibilitat d’una guerra nuclear, i que significaria el final de la humanitat, diferents
protestes , manifestacions o revoltes socials posen de manifest l’esgotament de la societat
davant d’aquesta situació de continu conflicte entre les dues superpòtències.

       MOVIMENT HIPPIE.
                                                           PRIMAVERA DE PRAGA.




       MAIG DEL 68.
El moviment Hippie dels anys 60
Va sorgir a EUA als anys 60, arran de les protestes per la guerra del Vietnam per part de la
societat nordamericana.

Demanen un canvi de valors
tradicionals, i tornar a uns orígens més
acordes amb la naturalesa, amb una
visió més humanista del món.

Es van mostrar en contra del món
capitalista consumista de la generació
dels pares.

Van    lluitar   també      contra     la
discriminació racial.



 Durant els anys 60 també van
 aparèreixer el moviment negre als                             2,50min
 EUA contra la discriminació
El moviment Negre dels anys 60 als EUA
Personatges com Martin Luther King, que propugnava una protesta pacífica; o personatges
com Malcom X o la organització Black Panthers, d’una manera més violenta, van posar de
manifest la discriminació racial que existia als EUA. Les seves protesten ajudaran
definitivament a acabar amb aquesta situació discriminatòria als EUA.



                         I have a dream!
El Maig del 68 a París
Aquest moviment estudiantil universitari es va donar a París a la primavera del 1968. Durant el
Maig del 1968 es va anar estenent a d’altres sectors de la societat francesa, fins el punt que va
haver de participar l’exèrcit francès per a aturar-lo.




 La reclamació d’aquest moviment era una política més humana, amb major participació de la
 societat. Es va reclamar molts aspectes utòpics, ja cansats de la política que portaven a terme les
 dues superpotències.

 Podem considerar aquest moviment com un intent de revolució socialista dins del món capitalista
 en plena època de la guerra freda.
                                                 2,50min
La Primavera de Praga (1968)
A l’igual que la societat capitalista de l’oest, als països de l’est també hi haurà protestes socials
contra l’actitud bel·ligerant de les dues superpotències. El cas més significatiu serà el de Praga.
Davant la protesta de la gent que demanava més
llibertat política a Txecoslovàquia (totalment
controlada per la Unió Soviètica), el govern txec
permetrà més llibertats personals i alliberarà a
dissidents polítics que s’havien mostrat contraris a les
doctrines soviètiques.

Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturar les reformes i tornar a la situació anterior
amb la teoria de la sobirania limitada.
També a la dècada dels 60
Capitalisme allunyat dels model dels EUA.
Durant els anys 60, el lideratge dels EUA al món capitalista de l’oest es veu qüestionat també
pels països que formen l’aliança de l’OTAN. Es tracta també d’una reacció de protesta.

 Creació i consolidació de la CEE.        Des de 1957, s’havia fundat la CEE (Comunitat
  Econòmica Europea), amb l’objectiu de convertir Europa en una gran potència mundial, sense
  dependre tant de les ajudes econòmiques dels EUA.

 França (anys 60).       L’estat francès es nega a
 acceptar les ordres que EUA imposa a l’OTAN, i per
 tant l’abandona; a més estableix relacions amb la Xina
 Comunista de Mao.

 RFA (anys 60).        La República Federal d’Alemanya, tot i
 la negativa dels EUA, arriba a acords amb la RDA, inicia
 relacions comercials amb Polònia i la URSS.
Dècada dels 70
Supremacia de la URSS.                              Després de la dècada de protesta en la que es va
caracteritzar els 60, durant la dècada dels 70, tornarem a tenir conflictes o esdeveniments de la
guerra freda en la que les dues superpotències actuaran sempre per a assegurar-se el màxim de
poder en qualsevol zona del planeta.
                                        La crisi del petroli del 1973, que afectarà molt greument
                                        als països capitalistes, afeblirà el poder nordamericà al
                                        món, i enfortirà el poder soviètic. La URSS imposarà
                                        molts règims socialistes o comunistes nous en diferents
                                        països d’Àsia, Africa i Amèrica.
1975
Final de la guerra del Vietnam.
Després del 1954, en la que França colonial abandona el
territori d’Indoxina, el territori del Vietnam va quedar
dividit en dues parts: el nord comunista sota poder del
                                                                            Vietnam
Vietcom (i els seu líder Ho Chi Min); mentre que el sud era
capitalista i sota la influència dels EUA.
                                                              Laos
El 1975, les forces del vietcom, amb l’ajut directe dels
soviètics, aconseguiran la victòria final. El sistema de
guerra utilitzat és el de “Guerra de Guerrilles”.




                                                                     Cambotja
1975
Final de la guerra del Vietnam.
Aquesta guerra es va saldar amb més de 5 milions de vietnamites
morts, a més tres milions que van patir les conseqüències directes de
l’agent taronja (uns substància química tòxica llançada pels EUA amb la
intenció d’arrasar la selva tropical per tal d’aïllar els guerrillers
vietnamites)




En aquesta guerra els EUA van llançar més bombes que totes les llançades
durant la segona guerra mundial)
1979
Invasió d’Afganistan per la URSS.
A Afganistan, el govern dictatorial prosoviètic és atacat pels rebels mujaidins
islàmics. Comença així una guerra civil que durarà fins el 1989.

    La URSS recolzarà el govern dictatorial. Volia
    més poder a la zona, molt estratègica a nivell
    de recursos energètics petrolers.

    EUA, amb el recolzament d’altres països,
    recolzaran als mujahidins, armant-los. Entre
    aquests guerrers es trobava Bin Laden.
Dècada dels 70
Guerrilles comunistes a Amèrica Llatina.

Fidel Castro, des de Cuba, i el guerriller Ernesto “Che” Guevara
van impulsar a finals del s 60, i inicis dels 70 guerrilles comunistes
i antinordamericanes a tota llatinoamèrica.

                                 3,50min



Entre les revolucions que triomfen destaca la
Revolució Sandinista del 1979 a Nicaràgua.
Dècada dels 80
Supremacia dels EUA.                               Després d’una dècada favorable als interessos
soviètics, serà la dècada dels 80 la que posi fi a la guerra freda amb la victòria final dels EUA,
provocada per la desmembració del món comunista liderat per la URSS.


                            Mur de Berlín



                                       Líbia
              Granada




A nivell militar els EUA envairà l’illa de Granada el 1981, i també, el
1987, bombardejarà la Líbia de Gadaffi, sense que la Unió Soviètica
reaccionés com calia.    Aquesta demostració de poder dels EUA i la no intervenció de la URSS
                         demostrarà que aquesta estava perdent tot el poder als països de l’est ,
                         posant-se de manifest definitivament amb la caiguda del mur de Berlín el
                         1989.
Durant els anys 80
Guerra de les Galàxies.
El president nordamericà Ronald Reagan reanudarà novament la cursa
armamentística, la qual estava frenada des dels anys 70, anomenada la “Guerra de
les Galàxies”.
1986
Gorbatxov i la Perestroika.
Des de la mort de Stalin el creixement econòmic de l’URSS era cada vegada menor. Greu Crisi.

Des del 1986 Gorbatxov enceta un procés de reformes conegut com a perestroika i glasnost
encaminat a obrir el país, donar més llibertats, convocar eleccions amb més llibertat, reduir les
despeses en armament i , en política exterior, deixar de controlar els països socialistes de l’est.

L’objectiu de Gorbatxov era introduir a la Unió soviètica una
mínima idea de consumisme, inexistent al món comunista, per a
superar la crisi econòmica; i introduir també l’esperit d’empresa
privada, inexistent també abans.

El programa reformista de Gorbatxov va funcionar bé al principi,
però el desastre nuclear de Txernobil, unit a la desaparició del
bloc de l’est a partir del 1989, més l’oposició de sectors del PCUS
contraris a les reformes , farà fracassar aquesta fase anomenada
Perestroika.



                                                                          Premi Nobel de la Pau
                                                                                 (1990)
1989
                                                                     4,50min
Caiguda del mur de Berlín.
El mur de Berlín, símbol de la divisió del món en dues meitats, construït per la URSS el 1961, va
ser la mostra visible de l’enorme crisi que estava tenint el gegant soviètic. Així, el 9 de novembre
del 1989, ni les autoritats de la RDA ni de la URSS no van poder frenar el poder de la gent que,
embogida, va començar a trencar el mur com va poder.




Els dies després el mur serà enderrocat
en la seva majoria, quedant només
alguna part.
Un anys després, el 1990, assistirem a
la reunificació de les dues alemanyes,
desapareixent la RDA.
Gorbatxov, amb Reagan i Bush (pare) el
Finals 80 – Principis 90                                                 1988 a Nova York

Desaparició del bloc de l’Est.
Gorbatxov, a més de procurar el diàleg amb els EUA, també va permetre la
convocatòria d’eleccions lliures als països de l’Europa de l’Est.

El primer país en fer unes eleccions lliures va ser Polònia amb va
triomfar un sindicat catòlic anomenat Solidaritat, amb el seu líder Lech
Walesa.




L’exemple polonès serà seguit per altres països satel·lics de la URSS, com Hongria, Bulgària i
Txecoslovàquia (que quedarà dividida en dues parts). Aquests països abandonaran l’òrbita
comunista d’una manera pacífica.

A Romania, una revolta popular, amb molts episodis
violents acabarà amb la dictadura de Ceaucescu.
Principis 90
Desmembrament de la URSS.
 1990          Gorbatxov, complint amb la seva política de Glassnost, convocarà unes eleccions
lliures a la República socialista Russa, la més important de les 15 repúbliques.
Aquestes eleccions són guanyades per Boris Ieltsin.

 1991        Aprofitant una absència de Gorbatxov, el sector més dur del
PCUS va fer un cop d’estat militar, amb la intenció d’aturar les reformes de
la Perestroika. Argumentaven que la URSS estava perdent el caràcter
socialista que havia de mantenir. A més la nomenklatura estava perdent el
monopoli de poder i els privilegis que tenien.

Boris Ieltsin aconseguirà derrotar el cop d’estat, i per tant aprofitarà aquest moment per a fer-
se amb el poder de tota la URSS. A partir de llavors va accelerar les reformes i va suprimir el
règim comunista.

Aquell mateix any es reconeix la independència de
diverses repúbliques de la URSS, i a finals del 1991
                             la URSS
Gorbatxov dimiteix com a president i
desapareix dividida en 15 nous estats.
7. El moviment dels països no alineats
Des del principi de la Guerra Freda, alguns dels nous països (descolonització) es neguen
a prendre partit per un dels bàndols i creen el moviment dels països no-alineats:
                   conferència de Bandung (1955)

Principals líders: Tito (Iugoslàvia), Nasser (Egipte) i Sukarno (Indonèsia), i Nehru (Índia).




Dos objectius principals...
  mantenir la independència dels dos blocs


  lluitar contra el subdesenvolupament i
  els seus efectes
Valoració del moviment de països no alineats

 Positiva

  Ajuden a reduir les tensions a nivell mundial.
  Són la veu dels més pobres, que es fan escoltar.
  Potencien la descolonització de les colònies.

Problemes
  Reben pressions dels dos blocs, dels quals depenen econòmicament.
   NEOCOLONIALISME

    Les antigues colònies han aconseguit independència
    política però continuen depenent econòmicament de les
    antigues metròpolis europees.

    Aquest intercanvi desigual ha afavorit sempre a les
    metròpolis , provocant la pobresa de bona part dels països
    asiàtics, africans i americans. És el que anomenem Tercer
                                                                      Relacions
    Món.                                                              Sud-Nord
Mapa dels països considerats del Tercer Món
Problemes

 Disputes ètniques i territorials

   El traçat de les fronteres, sobretot dels països africans, va provocar diversos conflictes entre
   països, i també entre ètnies del mateix país, com és el cas de Ruanda, amb el genocidi entre
   els tutsis i els hutus.




  Governs dictatorials no democràtics
   Els nous dirigents que tenen el poder després de la marxa de la metròpoli, en moltes ocasions
   són corruptes, i satisfan els interessos de les velles metròpolis a canvi de beneficis i diners.

      Això provoca gran pobresa entre la
      població, i molta violència,
      repressió , corrupció...

More Related Content

What's hot

Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)Rafa Oriola
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISMEjcorbala
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18jordimanero
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Segona guerra mundial 4t eso
Segona guerra mundial 4t esoSegona guerra mundial 4t eso
Segona guerra mundial 4t esosincretic
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresMaria Polo
 
La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)Carles Olmedo Quirós
 
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)Julia Valera
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20jordimanero
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 

What's hot (20)

Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Conseqüències de la gran guerra
Conseqüències de la gran guerraConseqüències de la gran guerra
Conseqüències de la gran guerra
 
Segona guerra mundial 4t eso
Segona guerra mundial 4t esoSegona guerra mundial 4t eso
Segona guerra mundial 4t eso
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerres
 
La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
La segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
Unitat 6 La Gran Guerra
Unitat 6   La Gran GuerraUnitat 6   La Gran Guerra
Unitat 6 La Gran Guerra
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 

Viewers also liked

Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02Ingrid Caubet
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Primera revolucin-industrial-1227446086839112-8
Primera revolucin-industrial-1227446086839112-8Primera revolucin-industrial-1227446086839112-8
Primera revolucin-industrial-1227446086839112-8casuco
 
Unitat 5 l'imperialisme -2011-12
Unitat 5   l'imperialisme -2011-12Unitat 5   l'imperialisme -2011-12
Unitat 5 l'imperialisme -2011-12jordimanero
 
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Marcel Duran
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Marcel Duran
 
Historia de vida la Tierra
Historia de vida la TierraHistoria de vida la Tierra
Historia de vida la TierraFrancisco Ayén
 
Biomes Freds I Aquatics
Biomes Freds I AquaticsBiomes Freds I Aquatics
Biomes Freds I AquaticsTxeli
 
Unitat 1 l'antic règim 2011-12
Unitat 1   l'antic règim 2011-12Unitat 1   l'antic règim 2011-12
Unitat 1 l'antic règim 2011-12jordimanero
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESOTxeli
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 

Viewers also liked (20)

Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
El Franquisme (1939 - 1975)
El Franquisme (1939 - 1975)El Franquisme (1939 - 1975)
El Franquisme (1939 - 1975)
 
Franz Marc
Franz MarcFranz Marc
Franz Marc
 
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
 
Universterra
UniversterraUniversterra
Universterra
 
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
 
L'europa feudal
L'europa feudalL'europa feudal
L'europa feudal
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Primera revolucin-industrial-1227446086839112-8
Primera revolucin-industrial-1227446086839112-8Primera revolucin-industrial-1227446086839112-8
Primera revolucin-industrial-1227446086839112-8
 
Unitat 5 l'imperialisme -2011-12
Unitat 5   l'imperialisme -2011-12Unitat 5   l'imperialisme -2011-12
Unitat 5 l'imperialisme -2011-12
 
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
 
Historia de vida la Tierra
Historia de vida la TierraHistoria de vida la Tierra
Historia de vida la Tierra
 
Biomes Freds I Aquatics
Biomes Freds I AquaticsBiomes Freds I Aquatics
Biomes Freds I Aquatics
 
Restauració i revolucions liberals
Restauració i revolucions liberalsRestauració i revolucions liberals
Restauració i revolucions liberals
 
Unitat 1 l'antic règim 2011-12
Unitat 1   l'antic règim 2011-12Unitat 1   l'antic règim 2011-12
Unitat 1 l'antic règim 2011-12
 
Edat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a CatalunyaEdat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a Catalunya
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESO
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 

Similar to La Guerra Freda

Similar to La Guerra Freda (20)

Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
Unitat 11   la guerra freda - 2014-15Unitat 11   la guerra freda - 2014-15
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
 
La guerra freda.
La guerra freda.La guerra freda.
La guerra freda.
 
Historia 2
Historia 2Historia 2
Historia 2
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolar
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolar
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonitzacióUn mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
 
Guerra freda
Guerra fredaGuerra freda
Guerra freda
 
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
 
Unitat 11 la guerra freda - 2017-18
Unitat 11   la guerra freda - 2017-18Unitat 11   la guerra freda - 2017-18
Unitat 11 la guerra freda - 2017-18
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
 
Presentación unitat 8
Presentación unitat 8 Presentación unitat 8
Presentación unitat 8
 
Unitat11 La Guerra Freda
Unitat11 La Guerra FredaUnitat11 La Guerra Freda
Unitat11 La Guerra Freda
 
Unitat 11 la guerra freda nou - mr
Unitat 11   la guerra freda nou - mrUnitat 11   la guerra freda nou - mr
Unitat 11 la guerra freda nou - mr
 
La formació de blocs antagònics
La formació de blocs antagònicsLa formació de blocs antagònics
La formació de blocs antagònics
 
Unitat 8 bloc 32
Unitat 8 bloc 32Unitat 8 bloc 32
Unitat 8 bloc 32
 
Tema 9
Tema 9Tema 9
Tema 9
 
DOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDADOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDA
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 

More from Carles Olmedo Quirós (20)

La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunya
 
Problemes actuals de la pesca
Problemes actuals de la pescaProblemes actuals de la pesca
Problemes actuals de la pesca
 
Principals zones pesqueres
Principals zones pesqueresPrincipals zones pesqueres
Principals zones pesqueres
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societats
 
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
 
Societat atenesa
Societat atenesaSocietat atenesa
Societat atenesa
 
Grècia Clàssica
Grècia ClàssicaGrècia Clàssica
Grècia Clàssica
 
Egipte Antic
Egipte AnticEgipte Antic
Egipte Antic
 
Art megalític
Art megalíticArt megalític
Art megalític
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
L'Evolució humana
L'Evolució humanaL'Evolució humana
L'Evolució humana
 
Climes i paisatges de la terra
Climes i paisatges  de la terraClimes i paisatges  de la terra
Climes i paisatges de la terra
 
Darreres avantguardes
Darreres avantguardesDarreres avantguardes
Darreres avantguardes
 
Picasso
PicassoPicasso
Picasso
 
Mon Actual
Mon ActualMon Actual
Mon Actual
 
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
La Segona Republica Espanyola
La Segona Republica EspanyolaLa Segona Republica Espanyola
La Segona Republica Espanyola
 
L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931
L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931
L'Espanya d'Alfons XIII 1902 1931
 
Pintura entreguerres
Pintura entreguerresPintura entreguerres
Pintura entreguerres
 
Periode entreguerres
Periode entreguerresPeriode entreguerres
Periode entreguerres
 

La Guerra Freda

  • 2. 1. Què va ser la Guerra Freda? “UNA PAU FICTÍCIA” La Guerra Freda és un conflicte a nivell mundial extremadament tensa entre dues potències (EUA i URSS) que inicien una cursa d’armaments i adopten una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica, però no arriben mai a un enfrontament directe. Els enfrontaments seran sempre indirectes i en països Al mateix temps es va anar produint la descolonització de les tercers: Berlín, Corea, Orient antigues colònies europees. Aquests conflictes, en ocasions armats, Pròxim, Vietnam, Cuba, es barrejaran amb el conflicte de la Guerra Freda amb la participació Afganistan, Angola,... de les dues superpotències.
  • 3. 2. Motius de la Guerra Freda? Les conferències de pau de la segona guerra mundial van posar de manifest les diferències ideològiques i polítiques, a més com econòmiques de les dues grans superpotències. EUA URSS - A nivell polític democràcia parlamentària - A nivell polític dictadura del amb alternança de partits proletariat amb partit únic al polítics al govern. poder, el PCUS. - A nivell econòmic, país - A nivell econòmic, país capitalista amb la direcció de comunista amb la direcció de l’economia per part del sector l’economia per part del privat empresarial, amb poca sector públic estatal, amb intervenció de l’estat molta intervenció de l’estat. Prohibició de la propietat privada, tot col·lectiu. L’oest L’est
  • 4. 3. Primera fase de la Guerra Freda (1945-1950). Consolidació a Europa La por, per una banda dels EUA, a l’expansionisme soviètic que ja controlava la meitat d’Europa després de la segona guerra mundial, i per consegüent l’expansió de la revolució comunista; i per l’altra banda la por de la URSS davant l’enorme poder econòmic i militar dels EUA demostrat amb el llançament de les bombes atòmiques, VAN CAUSAR ELS PRIMERS CONFLICTES I ACTUACIONS DELS DOS PAÏSOS A EUROPA. DOMINI SOVIÈTIC DOMINI EUA
  • 5. 1945 - 1948 Divisió d’Alemanya i Berlín. Com a conseqüència de la segona guerra mundial, Alemanya, la gran culpable de la guerra, serà dividida en quatre parts, així com també quedarà dividida la seva capital Berlín. El 1948, per tal de contrarestar la presència soviètica els Estats Units, França i el Regne Unit van fusionar les seves zones i així es va formar la República Federal d'Alemanya (Alemanya Occidental) mentre els soviètics formaren la República Democràtica d'Alemanya (Alemanya oriental o de l’est).
  • 6. 1947 Doctrina Truman, i Pla Marshall. El successor de Roosevelt com a president dels EUA, el republicà Truman, absolutament anticomunista, inicia una política exterior molt intervencionista. Comença una campanya d’ajuda econòmica als països d’Europa destruïts per la segona guerra mundial (Pla Marshall), també ajudarà militarment als països amenaçats pel comunisme (Grècia); i també intervindrà políticament obligant als països de l’oest de l’òrbita capitalista a expulsar els partits comunistes dels governs nacionals (França, Itàlia i Bèlgica) . Econòmicament, s’impulsa el Pla Marshall per a la reconstrucció d’Europa. Va durar cinc anys i va aconseguir pujar el benestar dels europeus. Europa occidental va reble quasi 13 mil milions de dòlars.
  • 7. 1947 Teló d’Acer. Veient les actuacions nordamericanes a Europa, els soviètics reaccionaran aixecant una frontera impenetrable entre l’Europa occidental i l’Europa oriental. Igualment Stalin intervindrà en la política interior dels països de l’òrbita soviètica, fent unes “democràcies populars”. Tipus de govern amb parlament però a la pràctica controlat pel partit comunista d’aquests països sota les directrius de PCUS
  • 8. 1946 - 1949 Primer conflicte bèl·lic a Europa Guerra civil a Grècia. Les forces de la guerrilla controlades pel Partit Comunista de Grècia amb el suport econòmic i militar dels nous països socialistes (Albània, Iugoslàvia i Bulgària) i la URSS van enfrontar-se al govern monàrquic de Grècia que era reconegut internacionalment després de les eleccions de 1946. El govern monàrquic va demanar ajut econòmic i militar als britànics, que al seu torn van demanar l'assistència dels EUA. Finalment, la victòria caurà del bàndol del EUA després de la rendició de les tropes de la guerrilla comunista.
  • 9. 1949 Bloqueig de Berlín. Amb la intenció que els capitalistes abandonessin la part occidental de Berlín, la qual quedava com una illa enmig del territori ocupat els soviètics, Stalin va bloquejar l’arribada de productes essencials a la zona occidental de Berlín. El bàndol occidental aconsegueix proveir la ciutat amb 700 vols diaris salvant així el bloqueig soviètic per carretera. Aquest conflicte portarà unes conseqüències.
  • 10. Conseqüències del Bloqueig de Berlín Consolidació de la divisió d’Alemanya en Occidental (RFA) amb la unió de les zones de França, Gran Bretanya i EUA; i per l’altra banda l’Alemanya Oriental (RDA) sota domini de la URSS. Formació d’aliances militars. L’OTAN (1949) pel bloc occidental liderat pels EUA; i el Pacte de Varsòvia (1955) pel bloc comunista liderat per la URSS.
  • 11. Conseqüències del Bloqueig de Berlín Mur de Berlín (1961) Davant la imposibilitat soviètica de frenar l’evasió de ciutadans berlinesos cap a la zona occidental, la URSS decideix el 1961 aixecar un mur que dividirà la ciutat de Berlín en dues parts. Aquest mur es convertirà en el símbol de la divisió mundial en dos blocs dins del conflicte de la guerra freda
  • 12. 4. Segona fase de la Guerra Freda (1950-1956). Primeres accions bèl·liques a Àsia Després d’una primera fase que va afavorir els interessos de l’òrbita capitalista dels EUA, en aquesta segona fase, els conflictes es traslladen a ÀSIA, on serà la URSS la que surti beneficiada. Una bona part del territori de l’est i el sud-est d’Àsia passaran a dependre de l’òrbita socialista soviètica. Berlín Corea Grècia Xina Indoxina
  • 13. 1945 - 1949 Xina Comunista. El 1945, un cop acabada la segona guerra mundial, es reinicia la guerra civil entre nacionalistes xinesos i les guerrilles comunistes de Mao Zedong. Els EUA recolzaran als nacionalistes xinesos, mentre que la URSS ho farà a favor dels comunistes. El 1949 finalment els comunistes, liderats per Mao Zedong, aconseguiran la victòria final. Els nacionalistes es refugien a l’illa de Taiwan, creant un nou país.
  • 14. 1950 - 1953 Guerra de Corea. Corea quedarà dividida després de la segona Guerra Mundial. La URSS comunista tindrà influència sobre la part nord del país, mentre que els EUA capitalista influirà sobre la part sud. El 1950, Corea del Nord atacarà Corea del Sud. Corea del Nord és recolzada per la URSS de Stalin, i ara també per la Xina comunista de Mao. Corea del Sud, per contra és recolzada per les tropes dels EUA, emplaçades també al Japó. Després de tres anys, i sense un guanyador clar, se signarà un armistici on es decideix que la frontera entre les dues corees és el paral·lel 38º N, la mateixa que la establerta després de la segona guerra mundial.
  • 15. 1946 - 1954 Conflicte de la Descolonització Guerra d’Indoxina. Indoxina era una antiga colònia francesa que ocupava els actuals Laos, Vietnam i Cambotja. Vietnam Des de finals de la segona guerra mundial, les forces d’alliberament nacional comunistes estan en guerra contra les tropes colonials franceses. Laos Les Guerrilles Comunistes són recolzades per la URSS de Stalin, i ara també per la Xina comunista de Mao. La França colonial, per contra és recolzada per les tropes dels EUA. El 1954 es reconeix la independència de Laos i Cambotja, que passen a l’òrbita soviètica, mentre que Vietnam Cambotja quedarà dividit en dos: el Nord pels comunistes, i el Sud pels francesos i nordamericans.
  • 16. Extensió de les aliances políticomilitars. Pacte Atlàntic (OTAN, 1949): Europa Occidental i EUA Aliances dels Estats Units ANZUS: Austràlia, Nova Zelanda i EUA OTASE: països capitalistes del sud-est asiàtic i EUA Pacte de Bagdad: Turquia, Irak, Pakistan i Estats Units OAE: EUA i tota Amèrica. Col·laboració econòmica i política Aliances Amb Europa Oriental: d’ajuda de l’URSS econòmica (COMECON, 1949) i militar (Pacte de Varsòvia, 1955) Tractats de cooperació amb Xina, Iugoslàvia i Vietnam del Nord
  • 17. 5. Tercera fase de la Guerra Freda (1956-1962). Període de Màxima Agitació Després de la segona fase, on l’enfrontament de la Guerra Freda s’ha estès per Àsia, i amb les aliances s’ha fet mundial, aquesta tercera fase tindrà diversos conflictes que van estar a punt de provocar el temut i definitiu conflicte directe nuclear entre les dues superpotències. Berlín Corea Invasió Hongria Grècia Xina Crisi dels Canal míssils (Cuba) Suez Indoxina
  • 18. 1956 Conflicte de la Descolonització Crisi del Canal de Suez (Egipte). El president d’Egipte, Nasser, amb una política anomenada Nacionalisme Socialista àrab, amb una política propera a la URSS, vol nacionalitzar el canal de Suez (sota administració franco- britànica des de les èpoques colonials). Punt estratègic comercial importantíssim. La URSS recolzarà aquesta nacionalització. Volia més poder a la zona França i Gran Bretanya, per contra són recolzades per EUA. Amb l’ajut de les tropes d’Israel, s'envaeix militarment el Sinaí ràpidament, però la intervenció diplomàtica final de l’ONU serà acceptada per les dues superpotències evitant així el conflicte directe. El canal passarà a ser administrat internacionalment sota la protecció de l’ONU.
  • 19. 1956 Invasió Soviètica d’Hongria. Hongria, sota control de la Unió soviètica des de finals de la segona guerra mundial, va voler abandonar el Pacte de Varsòvia, desmarcar- se de l’òrbita soviètica, i amb més llibertat i continuar un socialisme allunyat del model stalinista. La URSS va enviar tancs a Hongria per a evitar-lo i ho va aconseguir. En aquest cas l’ONU va intentar que la URSS es retirés però no ho va aconseguir. Els EUA, per la seva part no van intervenir perquè consideraven que Hongria formava part del territori de l’òrbita soviètica
  • 20. Anys 50 Socialisme allunyat del model soviètic. La fi de la Guerra de Corea, i la mort de Stalin, unit a la nova política de renunciar a estendre la revolució comunista pel món per part del nou dirigent de la URSS, Khruixov, portarà a... Kennedy (EUA) i Khruixov (URSS) Període d’acords i converses amb els EUA per a intentar resoldre els problemes de forma pacífica. Permetre l’allunyament de l’òrbita soviètica de certs països sense la intervenció de la força militar. IUGOSLÀVIA: Rebutja el model soviètic, i permet a nivell econòmic la propietat privada; i a nivell social inclou la idea de consumisme . XINA i ALBÀNIA: Trenquen relacions amb la Unió soviètica el 1959, obrint un camí propi de socialisme basat en l’agricultura com a motor econòmic.
  • 21. 1962 La crisi dels míssils (Cuba). Revolució cubana: el 1959 les tropes de Fidel Castro i el Che Guevara entren a L’Havana, acaben amb la dictadura (Batista) i instauren un règim comunista que rebrà ajuda de l’URSS. EUA bloqueja econòmicament Cuba i els anticastristes, recolzats pels EUA, intenten una invasió de Cuba per badia Cochinos que fracassa (1961). Cuba demana ajuda militar a l’URSS, que els envia míssils nuclears. Estats Units descobreix els míssils i està a punt d’esclatar una guerra nuclear. Kennedy i Khruixov negocien la retirada dels míssils a canvi de la fi del bloqueig.
  • 22. 6. Quarta fase de la Guerra Freda (1962-1989). Un cop superada la pitjor crisi de perill nuclear a Cuba, la Guerra Freda prendrà un caire de protesta tant al món capitalista, com al Distensió final món comunista manifestant-se durant tota la dècada dels 60. Del 1969 al 1979 es desenvoluparan a Hèlsinki (Finlàndia) i també a Viena (Àustria) unes conferències de desarmament nuclear (SALT) amb la participació de les dues superpotències. Hèlsinki: Desarmament nuclear (SALT) Berlín Hongria Corea Grècia Xina Líbia Suez Crisi míssils Indoxina Nicaragua Vietnam Guerrilles comunistes a Amèrica Llatina. Influència Soviètica a Àfrica.
  • 23. Conferències de Desarmament nuclear A Hèlsinki (Finlàndia) i a Viena (Àustria) es van anar succeint diverses conferències de desarmament nuclear entre les dues superpotències. El programa de desarmanent nuclear va ser anomenat SALT (en anglès, Strategic Arms Limitation Talks). Carter i Breixnev signant els acords SALT II Breixnev i Nixon en els acords SALT I
  • 24. Dècada dels 60 Dècada de protestes socials Després del terrible esdeveniment de la crisi dels míssils a Cuba, on l’opinió pública mundial va veure la possibilitat d’una guerra nuclear, i que significaria el final de la humanitat, diferents protestes , manifestacions o revoltes socials posen de manifest l’esgotament de la societat davant d’aquesta situació de continu conflicte entre les dues superpòtències. MOVIMENT HIPPIE. PRIMAVERA DE PRAGA. MAIG DEL 68.
  • 25. El moviment Hippie dels anys 60 Va sorgir a EUA als anys 60, arran de les protestes per la guerra del Vietnam per part de la societat nordamericana. Demanen un canvi de valors tradicionals, i tornar a uns orígens més acordes amb la naturalesa, amb una visió més humanista del món. Es van mostrar en contra del món capitalista consumista de la generació dels pares. Van lluitar també contra la discriminació racial. Durant els anys 60 també van aparèreixer el moviment negre als 2,50min EUA contra la discriminació
  • 26. El moviment Negre dels anys 60 als EUA Personatges com Martin Luther King, que propugnava una protesta pacífica; o personatges com Malcom X o la organització Black Panthers, d’una manera més violenta, van posar de manifest la discriminació racial que existia als EUA. Les seves protesten ajudaran definitivament a acabar amb aquesta situació discriminatòria als EUA. I have a dream!
  • 27. El Maig del 68 a París Aquest moviment estudiantil universitari es va donar a París a la primavera del 1968. Durant el Maig del 1968 es va anar estenent a d’altres sectors de la societat francesa, fins el punt que va haver de participar l’exèrcit francès per a aturar-lo. La reclamació d’aquest moviment era una política més humana, amb major participació de la societat. Es va reclamar molts aspectes utòpics, ja cansats de la política que portaven a terme les dues superpotències. Podem considerar aquest moviment com un intent de revolució socialista dins del món capitalista en plena època de la guerra freda. 2,50min
  • 28. La Primavera de Praga (1968) A l’igual que la societat capitalista de l’oest, als països de l’est també hi haurà protestes socials contra l’actitud bel·ligerant de les dues superpotències. El cas més significatiu serà el de Praga. Davant la protesta de la gent que demanava més llibertat política a Txecoslovàquia (totalment controlada per la Unió Soviètica), el govern txec permetrà més llibertats personals i alliberarà a dissidents polítics que s’havien mostrat contraris a les doctrines soviètiques. Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturar les reformes i tornar a la situació anterior amb la teoria de la sobirania limitada.
  • 29. També a la dècada dels 60 Capitalisme allunyat dels model dels EUA. Durant els anys 60, el lideratge dels EUA al món capitalista de l’oest es veu qüestionat també pels països que formen l’aliança de l’OTAN. Es tracta també d’una reacció de protesta. Creació i consolidació de la CEE. Des de 1957, s’havia fundat la CEE (Comunitat Econòmica Europea), amb l’objectiu de convertir Europa en una gran potència mundial, sense dependre tant de les ajudes econòmiques dels EUA. França (anys 60). L’estat francès es nega a acceptar les ordres que EUA imposa a l’OTAN, i per tant l’abandona; a més estableix relacions amb la Xina Comunista de Mao. RFA (anys 60). La República Federal d’Alemanya, tot i la negativa dels EUA, arriba a acords amb la RDA, inicia relacions comercials amb Polònia i la URSS.
  • 30. Dècada dels 70 Supremacia de la URSS. Després de la dècada de protesta en la que es va caracteritzar els 60, durant la dècada dels 70, tornarem a tenir conflictes o esdeveniments de la guerra freda en la que les dues superpotències actuaran sempre per a assegurar-se el màxim de poder en qualsevol zona del planeta. La crisi del petroli del 1973, que afectarà molt greument als països capitalistes, afeblirà el poder nordamericà al món, i enfortirà el poder soviètic. La URSS imposarà molts règims socialistes o comunistes nous en diferents països d’Àsia, Africa i Amèrica.
  • 31. 1975 Final de la guerra del Vietnam. Després del 1954, en la que França colonial abandona el territori d’Indoxina, el territori del Vietnam va quedar dividit en dues parts: el nord comunista sota poder del Vietnam Vietcom (i els seu líder Ho Chi Min); mentre que el sud era capitalista i sota la influència dels EUA. Laos El 1975, les forces del vietcom, amb l’ajut directe dels soviètics, aconseguiran la victòria final. El sistema de guerra utilitzat és el de “Guerra de Guerrilles”. Cambotja
  • 32. 1975 Final de la guerra del Vietnam. Aquesta guerra es va saldar amb més de 5 milions de vietnamites morts, a més tres milions que van patir les conseqüències directes de l’agent taronja (uns substància química tòxica llançada pels EUA amb la intenció d’arrasar la selva tropical per tal d’aïllar els guerrillers vietnamites) En aquesta guerra els EUA van llançar més bombes que totes les llançades durant la segona guerra mundial)
  • 33. 1979 Invasió d’Afganistan per la URSS. A Afganistan, el govern dictatorial prosoviètic és atacat pels rebels mujaidins islàmics. Comença així una guerra civil que durarà fins el 1989. La URSS recolzarà el govern dictatorial. Volia més poder a la zona, molt estratègica a nivell de recursos energètics petrolers. EUA, amb el recolzament d’altres països, recolzaran als mujahidins, armant-los. Entre aquests guerrers es trobava Bin Laden.
  • 34. Dècada dels 70 Guerrilles comunistes a Amèrica Llatina. Fidel Castro, des de Cuba, i el guerriller Ernesto “Che” Guevara van impulsar a finals del s 60, i inicis dels 70 guerrilles comunistes i antinordamericanes a tota llatinoamèrica. 3,50min Entre les revolucions que triomfen destaca la Revolució Sandinista del 1979 a Nicaràgua.
  • 35. Dècada dels 80 Supremacia dels EUA. Després d’una dècada favorable als interessos soviètics, serà la dècada dels 80 la que posi fi a la guerra freda amb la victòria final dels EUA, provocada per la desmembració del món comunista liderat per la URSS. Mur de Berlín Líbia Granada A nivell militar els EUA envairà l’illa de Granada el 1981, i també, el 1987, bombardejarà la Líbia de Gadaffi, sense que la Unió Soviètica reaccionés com calia. Aquesta demostració de poder dels EUA i la no intervenció de la URSS demostrarà que aquesta estava perdent tot el poder als països de l’est , posant-se de manifest definitivament amb la caiguda del mur de Berlín el 1989.
  • 36. Durant els anys 80 Guerra de les Galàxies. El president nordamericà Ronald Reagan reanudarà novament la cursa armamentística, la qual estava frenada des dels anys 70, anomenada la “Guerra de les Galàxies”.
  • 37. 1986 Gorbatxov i la Perestroika. Des de la mort de Stalin el creixement econòmic de l’URSS era cada vegada menor. Greu Crisi. Des del 1986 Gorbatxov enceta un procés de reformes conegut com a perestroika i glasnost encaminat a obrir el país, donar més llibertats, convocar eleccions amb més llibertat, reduir les despeses en armament i , en política exterior, deixar de controlar els països socialistes de l’est. L’objectiu de Gorbatxov era introduir a la Unió soviètica una mínima idea de consumisme, inexistent al món comunista, per a superar la crisi econòmica; i introduir també l’esperit d’empresa privada, inexistent també abans. El programa reformista de Gorbatxov va funcionar bé al principi, però el desastre nuclear de Txernobil, unit a la desaparició del bloc de l’est a partir del 1989, més l’oposició de sectors del PCUS contraris a les reformes , farà fracassar aquesta fase anomenada Perestroika. Premi Nobel de la Pau (1990)
  • 38. 1989 4,50min Caiguda del mur de Berlín. El mur de Berlín, símbol de la divisió del món en dues meitats, construït per la URSS el 1961, va ser la mostra visible de l’enorme crisi que estava tenint el gegant soviètic. Així, el 9 de novembre del 1989, ni les autoritats de la RDA ni de la URSS no van poder frenar el poder de la gent que, embogida, va començar a trencar el mur com va poder. Els dies després el mur serà enderrocat en la seva majoria, quedant només alguna part. Un anys després, el 1990, assistirem a la reunificació de les dues alemanyes, desapareixent la RDA.
  • 39. Gorbatxov, amb Reagan i Bush (pare) el Finals 80 – Principis 90 1988 a Nova York Desaparició del bloc de l’Est. Gorbatxov, a més de procurar el diàleg amb els EUA, també va permetre la convocatòria d’eleccions lliures als països de l’Europa de l’Est. El primer país en fer unes eleccions lliures va ser Polònia amb va triomfar un sindicat catòlic anomenat Solidaritat, amb el seu líder Lech Walesa. L’exemple polonès serà seguit per altres països satel·lics de la URSS, com Hongria, Bulgària i Txecoslovàquia (que quedarà dividida en dues parts). Aquests països abandonaran l’òrbita comunista d’una manera pacífica. A Romania, una revolta popular, amb molts episodis violents acabarà amb la dictadura de Ceaucescu.
  • 40. Principis 90 Desmembrament de la URSS. 1990 Gorbatxov, complint amb la seva política de Glassnost, convocarà unes eleccions lliures a la República socialista Russa, la més important de les 15 repúbliques. Aquestes eleccions són guanyades per Boris Ieltsin. 1991 Aprofitant una absència de Gorbatxov, el sector més dur del PCUS va fer un cop d’estat militar, amb la intenció d’aturar les reformes de la Perestroika. Argumentaven que la URSS estava perdent el caràcter socialista que havia de mantenir. A més la nomenklatura estava perdent el monopoli de poder i els privilegis que tenien. Boris Ieltsin aconseguirà derrotar el cop d’estat, i per tant aprofitarà aquest moment per a fer- se amb el poder de tota la URSS. A partir de llavors va accelerar les reformes i va suprimir el règim comunista. Aquell mateix any es reconeix la independència de diverses repúbliques de la URSS, i a finals del 1991 la URSS Gorbatxov dimiteix com a president i desapareix dividida en 15 nous estats.
  • 41. 7. El moviment dels països no alineats Des del principi de la Guerra Freda, alguns dels nous països (descolonització) es neguen a prendre partit per un dels bàndols i creen el moviment dels països no-alineats: conferència de Bandung (1955) Principals líders: Tito (Iugoslàvia), Nasser (Egipte) i Sukarno (Indonèsia), i Nehru (Índia). Dos objectius principals... mantenir la independència dels dos blocs lluitar contra el subdesenvolupament i els seus efectes
  • 42. Valoració del moviment de països no alineats Positiva Ajuden a reduir les tensions a nivell mundial. Són la veu dels més pobres, que es fan escoltar. Potencien la descolonització de les colònies. Problemes Reben pressions dels dos blocs, dels quals depenen econòmicament. NEOCOLONIALISME Les antigues colònies han aconseguit independència política però continuen depenent econòmicament de les antigues metròpolis europees. Aquest intercanvi desigual ha afavorit sempre a les metròpolis , provocant la pobresa de bona part dels països asiàtics, africans i americans. És el que anomenem Tercer Relacions Món. Sud-Nord
  • 43. Mapa dels països considerats del Tercer Món
  • 44. Problemes Disputes ètniques i territorials El traçat de les fronteres, sobretot dels països africans, va provocar diversos conflictes entre països, i també entre ètnies del mateix país, com és el cas de Ruanda, amb el genocidi entre els tutsis i els hutus. Governs dictatorials no democràtics Els nous dirigents que tenen el poder després de la marxa de la metròpoli, en moltes ocasions són corruptes, i satisfan els interessos de les velles metròpolis a canvi de beneficis i diners. Això provoca gran pobresa entre la població, i molta violència, repressió , corrupció...