1. EL FRANQUISME
Carmen Barrero

2. Suports franquistes
L’exèrcit : defensa l’ordre institucional
justícia -- tribunals militars
1970 - UMD
Falange Española de las JONS: pilar ideològic
Funcions: de propaganda
organització sindical
Controlarà: frente de juventudes -- OJE
Secció femenina
Ramón Serrano Sunyer
L’esglèsia: poder legitimador
Concordat 1953 -- dret de presentació
1960 - Opus Dei
Els que van fer la guerra en el bàndol nacional
Els perseguits en el bàndol republicà per qüestion
econòmiques (propietaris, botiguers) o religioses
Els que rebutjaven la revol. social durant la rep.
Classes socials dominants: burgesia, terratinents,
banquers…
Indiferència i/o hostilitat silenciosa:
Conseqüència de la repressió directa o de contemplar-ne
la exercida sobre veïns i coneguts
Defalliment moral a causa d’haver perdut la guerra i que
els nazis anaven guanyant la guerra europea
Dificultats que plantejava la supervivència

3. España es una unidad de destino en lo universal. Toda conspiración contra esa unidad es repulsiva. Todo separatismo es
un crimen que no perdonaremos. La constitución vigente, en cuanto incita a las digresiones, atenta contra la unidad de
destino de España. Por eso deseamos su anulación fulminante.
Tenemos voluntad de imperio. Afirmamos que la plenitud histórica de España es el Imperio. Reclamamos para España un
puesto preeminente en Europa. No soportamos ni el aislamiento internacional ni la mediatización extranjera…..
Nuestro Estado será un instrumento totalitario al servicio de la integridad patria. Todos los españoles participarán en él
a través de su función familiar, municipal y sindical. Nadie participará a través de los partidos políticos. …..
….Una disciplina rigurosa impedirá todo intento dirigido a envenenar, a desunir a los españoles o a moverlos contra el
destino de la Patria
El Estado nacional-sindicalista permitirá toda iniciativa privada compatible con el interés colectivo, y aún protegerá y
estimulará las beneficiosas.
"La cultura se organizará para que no se malogre ningún talento por falta de medios económicos. Todos los que lo
merezcan tendrán fácil acceso incluso a los estudios superiores.”
Nuestro movimiento incorpora el sentido católico –de gloriosa tradición y predominante en España- a la reconstrucción
nacional. La Iglesia y el Estado concordarán sus facultades respectivas sin que se admita intromisión o actividad alguna
que menoscabe la dignidad del Estado o la integridad nacional
Punto 25
El punto 26 enuncia su espíritu revolucionario y el 27 (suprimido por Franco en el decreto de unificación con los
requetés), su intención de no pactar en la conquista del Estado.
26 punta falange

5. Fase Totalitària
2ª Guerra Mundial ( 1939 – 45
Neutralitat - espionatge
matèries primeres
propaganda…..
No – beligerància - discurs nacionalista –imperialista
Divisió Azul
Mà d’ obra cap alemanya
Retorn a la Neutralitat - caràcter catòlic i anticomunista
Restriccions exportacions a Alemanya
Dues noves institucions:
Les Corts espanyoles
Fuero de los Españoles
Aïllament internacional
1945 -50
Conferència de Postdam ( 45) -- Rebuig al règim de Franco
No acceptació a l’ONU / Retirada d’embaixadors
Tancament frontera francesa
Supressió de relacions econòmiques
Manifest de Lausana - rebuig dels monàrquics de l’interior
Canvi d’imatge
Eliminació salutació a mà alçada
Llei de Successió ( 47) -- Manifest d’Estoril
Consell de Regència Consell del Regne

6. La Guerra Freda: 1950 -59
47 : negativa dels EEUU a imposar sancions a Espanya
48: obertura frontera francesa
49 – 50: crèdits dels EEUU
50: tornada d'ambaixadors / 52 :admissió a la UNESCO
53: Concordat amb la Santa Seu
reconeixement del règim
Pacte de Madrid: Bases militars
Ajut econòmic
Subministrament material de defensa
55: Admissió d’Espanya a L’ONU
58: Ley fundamental de principios del Movimiento Nacional
Fase totalitaria
Signatura Pacte de Madrid

8. FUERO DE LOS ESPAÑOLES
“Articulo primero. – El Estado español proclama como principio rector de sus actos el respeto
a la dignidad, la integridad y la libertad de la persona humana, reconociendo al hombre,
en cuanto portador de valores eternos y miembro de una comunidad nacional, titular
de deberes y derechos, cuyo ejercicio garantiza en orden al bien común.
Art. 6° La profesión y práctica de la religión católica, que es la del Estado español, gozará
de la protección oficial.
Nadie será molestado por sus creencias religiosas ni el ejercicio privado de su culto.
No se permitirán otras ceremonias ni manifestaciones externas que las de la Religión católica.
Art. 10° Todos los españoles tienen derecho a participar en las funciones públicas de carácter representativo a través de
la Familia, el Municipio y el Sindicato, sin perjuicio de otras representaciones que las leyes establezcan.
Art. 12° Todo español podrá expresar libremente sus ideas mientras no atente a los principios fundamentales del Estado.
Art. 16° Los españoles podrán reunirse y asociarse libremente para fines lícitos y de acuerdo con lo establecido por las
leyes. [...]
Art. 22° El Estado reconoce y ampara a la Familia como institución natural y fundamento de la sociedad, con derechos y
deberes anteriores a toda ley humana positiva.
El matrimonio será uno e indisoluble.
El Estado protegerá especialmente alas familias numerosas. (…)
Art.30° la propiedad privada, como medio natural para el cumplimiento de los fines individuales, familiares y
sociales, es reconocida y amparada por el Estado….
Art. 33° El ejercicio de los derechos que se reconocen en este Fuero no podrá atentar a la unidad espiritual, nacional y
social de España.
Art. 34° Las Cortes votarán las Leyes necesarias para el ejercicio de los derechos reconocidos en este Fuero.
Palacio de las Cortes, 30 de junio de 1945.

9. Fase tecnocràtica: 1959 -69
Importància dels tecnòcrates de l’ Opus Dei
Pèrdua d’ influència dels dirigents del moviment
i els falangistes
1962: Sol·licitud d'ingrés a la C.E.E.
Contuberni de Munich
1963: Tribunal de Ordre Públic ( TOP )
Supressió del Tribunal Especial de Repressió
de la Maçoneria i el Comunisme
Reformes en el terreny sindical1966 : Llei de Premsa. Fraga Iribarne
Triumfo, Cuadernos para el Diálogo,
Destino…
1967: Estatut de la professió Periodística
Llei de Llibertat Religiosa
1968: Llei de Secrets Oficials.
1966: Llei Orgànica de l’Estat
- Institucionalització monàrquica
- Reorganització del Consell Nacional
del Moviment
- Separació de les funcions del cap
d’ Estat i del cap de govern
- Modificació de la Llei de les Corts

10. Fase de descomposició del règim: 1969 – 75
29 – 10 – 69: Constitució del govern de Carrero Blanco
continuista en matèria econòmica
paralització reformes
Dues tendències enfrontades:
Continuistes
Aperturistes
Intensificació laboral
Extensió geogràfica dels
conflictes laborals.
Augment dels enfrontaments
entre treballadors i policies
Repressió de dirigents i
militants de C.C.O.O
Moviments Universitaris
Enfrontaments amb l'Església Catòlica
Santa Seu -- Vicente Enrique i Tarancón
protestes del govern per l’aprofitament de les
infraestructures de l'Església
Reacció ultra: Guerrilleros de Cristo rey
Terrorisme
E.T.A.
F.R.A.P
G.R.A.P.O
1970 : Consell de Burgos - 16 militants d’ETA
6 condemnes de mort. Es commutaran
Estat d’ excepció.
1974: Execució Salvador Puig Antich
Heinz Chez
Atemptar d’ETA: Cafetería Rolando. Madrid
1975: 5 penes de mort: 2 ETA, 3 FRAP
73 – 75: Govern Arias Navarro
Política immobilista
Enduriment del règim
Moviments Veïnals
Conjuntura internacionals
Revolució dels clavells. 74.
Caiguda de la dictadura dels
coronels gregs.
Crisi econòmica.

11. Repressió
Voluntat d’acabar amb
qualsevol oposició
1936: decret de prohibició de tots els partits polític
Llei de prohibició de partit i sindicats
1939: Llei de Responsabilitats polítiques - es condemnaren accions realitzades des de el 34
Vigents fins al 66
1940: Llei de la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme
1943: Llei de Rebel·lió Militar
1958: Llei contra el bandidatge i el terrorisme
1963 :T.O.P - Grimau, Procés 1001
Supressió de les llibertats
bàsiques
Restabliment pena
de mort
Camps de concentració./ Batallons de feines.
Execucions.: Lluís Companys
Joan Peiró ( CNT)
Depuracions Generalitat de Catalunya
Ensenyament
Correos i telègraf
Acomiadaments i
confiscacions
Periodistes
Bens dels sindicats, partits,
cooperatives…
Nacionalismes
Prohibició i persecució manifestacions
lingüístiques i culturals.
Derogació de L’estatut Català i Basc.
Eliminació dels concerts econòmics de Guipúscoa i Biscaia.
Es mantenia en Àlaba i Navarra
Sobre la dona

13. Oposició
L’ exili
-Govern en l’ exili
Monàrquics
- Carta dels tinent generals ( 43 )
- Manifest de Lausana ( 45 )
- Manifest d’Estoril
Moviment obrer
- Activitat clandestina del PCE/ PSOE/ CNT/ UGT
- Actes de sabotatge -- grups molt reduïts
- Moviments vaguistes: 1947 - Bilbao, 1º maig
1951 - vagues de tramvies
1956 - universitaris
Maquis
- forta entre 1944-48
- invasió de la Vall d’Aran ( Vicente López Tovar)
Repressió policial - aplicació de la llei de Rebel·lió militar
Creació d’unitats de “ contrapartides”
Augment de les dotacions de la Policia Armada
Aplicació “ llei de fugues”
Fase Totalitària : 1939 - 1959 A Catalunya
Consell nacional de Catalunya. Pi i Sunyer. 1940 ( R.Unit)
Generalitat a l’ exili
45: Josep Irla
54: Josep Tarradellas
A l’interior
Front Nacional de Catalunya, 39
Moviment Socialista de Catalunya, 45
Crist – Catalunya, 50. Jordi Pujol
Grups anarquistes: Josep Lluís Facerias, 57
Quico Sabaté, 60
Ramón Vila, caracremada, 63
Protesta popular
Universitat
obrers industrials: Pegaso, Hispano-Olivetti…
vaga de tramvies

15. Oposició
Mobilització obrera
vagues ( Astúries)
constitució de CCOO. Marcelino Camacho ( 1001)
UGT. Nicolás Redondo
Moviments universitaris
Església - Concili Vaticà II
Manifestació a BCN de capellans
Escrit de sacerdots bascs contra la falta de llibertat…
Forces d’oposició
Contuberni de Munic
PCE: Dolores Ibárruri, Santiago Carrillo
Junta Democràtica ( PC, P.T, CCOO…)
PSOE: Suresnes ( França). Felipe González
Plataforma de Convergència Democràtica
PNB
Grups de la Democràcia Cristiana. J. Ruíz- Giménez
Monàrquics
Accions Terroristes
ETA
FRAP
GRAPO
Moviments Veïnals
De la Fase tecnocràtica a la fi de la dictadura: 59 -75 A Catalunya
Conflictivitat laboral
SEAT, Baix Llobregat, Vallès Occidental
Moviments estudiantils
66: Sindicat Democràtic d’Estudiants
Església
63:Abat de Monserrat: Aureli. Escarré
66: manifestacions de capellans - Caputxinada
Oposició política
Catalanisme catòlic -Fets de Palau, 60
74: Convergència Democràtica de Catalunya
PSUC
Moviment Socialista de Catalunya. J. Reventós
PSAN ( partit socialista d’alliberament Nacional
Assemblea de Catalunya , 71
Moviment cultural
Òmnium Cultural
Nova Cançó
Edicions 62, revistes..
Moviments de renovació pedagògica.