5. MOVIMENT MODERN O ESTIL INTERNACIONAL,
RACIONALISME, FUNCIONALISME
• El moviment modern basat en
el racionalisme funcional i
sense ornamentació,es va
mantenir vigent fins els anys
60.
• Es va difondre per tot el món,
ja que els seus màxims
representants, com Gropius o
Mies van der Rohe, es van
establir als EUA fugint de
l'Alemanya nazi. Altres com Le
Corbusier es van quedar a
Europa, amb la tasca de
reconstruir les ciutats. Unité d’habitation (Marsella),
Le Corbusier.
6. AL MARGE DE L’ESTIL
INTERNACIONAL...
• Malgrat que l’estil
internacional va dominar
el panorama
arquitectònic fins els anys
60, també es van fer
edificis amb uns
plantejaments diferents,
tot i ser exemples aïllats.
• De caràcter escultòric,
predomini de les formes Notre-Dame-du Haut
curvilínies i irregulars. (Ronchamp), Le Corbusier
10. HIGH TECH
• Abreviació de high technology
(alta tecnologia). Sorgeix a la
segona meitat dels anys 60 i es
desenvolupa al llarg dels 70.
• Manté els principis essencials
del Moviment Modern
(racionalisme i funcionalisme),
però exalta el progrés
tecnològic.
• No s’amaga l’estructura de
l’edifici deixant al descobert
els elements de suport,
sistemes de conducció,
ascensors... I els materials
utilitzats (acer, panells
metàl.lics, plàstics...) que
adquireixen un nou valor
estètic.
Centre Pompidou de París
Piano i Rogers
11. ARQUITECTURA POSTMODERNA
• Moviment que sorgeix
arrel de l’anàlisi de les
tendències que des de els
anys 60 s’oposaven al
Moviment Modern.
• No pretenia tornar al
passat, però sí incorporar
als exteriors certs
elements d’estils històrics
(columnes, arcs,
frontons...) amb una
funció purament
decorativa.
AT&T Bulding de Nova York,
Philip Johnson
12. DECONSTRUCTIVISME
• Terme originat arrel d’una
exposició titulada
Deconstructivist Architecture
organitzada el 1988 pel MOMA.
• Els elements que defineixen
aquest corrent són:
– Les formes irregulars i
aparentment inestables.
– Gran dinamisme.
– Combinacions sense harmonia
ni proporció.
– Concepte escultòric.
– Edificis d’aparença inquietant i
difícils d’interpretar.
Museu Guggenheim de Bilbao,
Frank Ghery
18. Festival in Norwich, Georges Mathieu
Informalisme. França
Alchemy, Jackson Pollock
Expressionisme abstracte. EEUU
19. INFORMALISME
• Moviment artístic europeu que
va tenir gran acceptació a
Espanya, es va desenvolupar a
partir de 1945, en paral·lel a
l'expressionisme abstracte
nord-americà.
• Fuig de l’art figuratiu, utilitza
un llenguatge abstracte en el Antoni Tàpies. Cadira, 1992
que els materials juguen un
paper principal.
• Busquen l’autenticitat de la
pintura en el pur acte de
pintar.
• Expressió del món interior de
l’artista davant un món que
l’angoixa.
20. Característiques :
• Voluntat d'experimentació i llibertat.
• Exaltació de l’atzar i de la improvisació.
• Ús de materials nous: sorra, fusta, paper, guix...
I noves tècniques: collage, frottage, grattage...
• S’acumulen materials, relleus, llançament de
pintura, degoteig,forats i destrucció del llenç.
• La forma, el color i la composició depenen de la
textura dels materials.
25. EXPRESSIONISME ABSTRACTE
• Sorgeix als EUA, a Nova York, just després de la 2a Guerra mundial i
fou el corrent dominant durant la dècada dels 50.
• Fusió del surrealisme i l’abstracció, s’allunya absolutament del
llenguatge figuratiu.
• Els artistes utilitzen la pintura per alliberar-se de les seves emocions
i estat d’ànim (ràbia, angoixa, crispació...).
• Abunden els grans formats.
• Apareixen tècniques novedoses com:
– Action painting: “pintura d’acció”, tècnica pictòrica que intenta
expressar mitjançant el color i la matèria, sensacions com ara el
moviment, l’energia, la velocitat...Es poden utilitzar materials no
pictòrics com ara, la sorra, el filferro...
– Dripping: tècnica pictòrica en la que l’artista deixa gotejar la pintura
damunt la tela estesa a terra amb l’ajut d’un contenidor foradat o
esquitxant directament amb les mans, bastons o pinzells.
26. Característiques de l’expressionisme abstracte:
• La idea d’esbós va deixar de tenir sentit, l’artista no
intenta transferir una imatge predeterminada a l’obra.
• El que els importa és el procés o acte de pintar, més
que el contingut.
• Utilització d’estris, materials i suports poc
convencionals: pals, culleres, ganivets, sorra, vidre
mòlt...
• Expressió lliure i subjectiva de l’inconscient.
• Execució totalment espontània.
• Gran importància de l’atzar.
• Predomini del traç gestual en expressions de gran
dinamisme.
• Ocupació de taques i línies amb ritme.
27. Fases:
• FASE MÍTICA (des de
principis dels 40 fins
després de la 2a Guerra
Mundial):
– Gran influència del
surrealisme. Apareixen
elements extrets del
subconscient
Dona, De Kooning.
28. • FASE GESTUAL O
ACTION PAINTING (a
partir de 1947):
– Abandó del llenguatge
figuratiu.
– Nous mètodes
d’execució: dripping.
– Expressió de l’estat
psíquic de l’artista.
– Teles de grans
dimensions.
Bosc encantat, Jackson
Pollock
29. Composicions: De camp de color:
De camp estès:
Convergence, Pollock
Número 10, Mark Rothko
30. Amb signes:
Gestuals:
Ici, Joan Mitchell
Figures abstractes,
Mark Tobey
34. ART POP
• Sorgeix a finals dels anys 50 a Anglaterra i els EEUU i esdevé
l’estil característic dels anys 60.
• Reflectia el benestar de la societat nord-americana, que havia
assolit una gran prosperitat després de la 2a Guerra Mundial.
• Es va començar a utilitzar per denominar “l’art popular” que
estava creant la publicitat, el disseny industrial, el
cartellisme...
• El Pop art s’inspira en aquest art popular de la societat de
consum per crear obres figuratives amb una temàtica directa
fàcilment accessible al públic en general.
• És el resultat d’un estil de vida; la manifestació plàstica d’una
cultura caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la
moda, el consumisme... On els objectes deixen de ser únics
per fabricar-se en sèrie.
35. Característiques de l’art Pop:
• Rebuig de l’expressionisme abstracte, intent de tornar a posar l’art
amb el món i la realitat objectual.
• Utilització d’imatges preses del món de la comunicació de masses i
la societat de consum.
• L’art esdevé un objecte de consum.
• S’elimina qualsevol signe de manualitat, moltes de les obres es fan
a partir de fotografies.
• Ús del collage i fotomuntatge, així com tècniques de reproducció
com la litografia o la serigrafia.
• Temàtica extreta del medi urbà de les grans ciutats i dels seus
aspectes socials i culturals: còmics, revistes, anuncis, fotografies... I
elements de la societat de consum: aliments enllaunats, cotxes,
neveres...
• Colors purs, brillants i fluorocents (empleats en la indústria i
objectes de consum)
36. Tancar la caixa abans
d’encendre-la, Andy Warhol
Les dues Marilyns, Warhol
37. Llauna de sopa Campbell’s
Tres ampolles de Coca-cola, Warhol
38. Retrat de Nick Wilder,
David Hockney
Petó IV, Roy Lichtesntein
42. HENRY MOORE
- El seu motiu predilecte són les
escultures femenines,
simplificades a partir de formes
geomètriques.
- Es situa entre l’art figuratiu i
l’abstracte
- Les seves obres són concebudes
per ser ubicades a exteriors.
- S’inspira en les formes de la Figura ajaguda
natura i dóna importància a la
relació d’elements oposats:
massa i buit; espai interior i
exterior; còncava i convexa.
44. ALEXANDER CALDER
Representant de l’art
cinètic.
Dissenya els mòvils,
estructures penjades
amb filferros que es
mouen amb l’aire.
Stabile –mobile
45. Eduardo Chillida
• La seva obra es pot catalogar dins
l’abstracció.
• Esculpeix els blocs de ferro o fusta
amb una barreja d’escultura i
arquitectura. Relaciona i
introdueix les seves obres a la
natura.
• Elabora escultures pesades que
semblen lleugeres.
• Elabora formes lliures i
espontànies. deixa que el ferro
agafi les seves pròpies formes
quan es refreda.
• Treballa el buit i el ple.
(continuïtat de Gargallo), així com
la recta i la corba.
48. LOUISE BOURGEOIS
• Escultora francesa que el 1938 es
trasllada a Nova York, on es
relaciona amb els artistes
d’avantguarda.
• Amb inicies surrealistes després
es decanta cap a l’expressionisme
abstracte, utilitzant materials
diversos
• Les seves obres fan referència als
seus records d’infantesa.
• Mor el maig de 2010 a l’edat de
98 anys
Ulls
50. ABSTRACCIÓ POSTPICTÒRICA
Contemporani al Pop Art.
• També és una reacció contra
l’expressionisme però sense
retornar a la figuració.
• Rebutja les qualitats
pictòriques que mostren la
personalitat de l’artista
• La pintura havia de ser
impersonal. Es redueix a
formes geomètriques i taques
de color pla i uniforme, amb
contorns molt marcats que
delimiten els colors.
Variació Sinjerli IV,
Frank Stella
51. MINIMAL ART
• Sorgeix a EEUU a mitjans dels anys
seixanta i té el seu màxim
desenvolupament durant els anys
setanta.
• Encara que també s’inclouen
pintures és un art fonamentalment
escultòric, o més aviat d’objectes
tridimensionals.
• Consta de pocs elements de formes
simples, sense cap altre significat
que el material.
• Acostumen a ser objectes
prefabricats i la intervenció de
l’artista es limita a muntar-los i triar
l’espai.
• Repetició modular en sèrie, formes
simples i geomètriques amb els
mínims mitjans.
Sense títol,
Donald Judd
52. ART CINÈTIC o OP-ART
• Es desenvolupa als anys 50
• Fa referència a tota aquella manifetsació
pictòrica o escultòrica, que incorpora um
moviment real o il.lusoria
• Es pot considerar un precursor d'aquest
moviment a Marcel Duchamp, als anys 30,
fa realitzar els anomenats Rotoreliefs, obres
tridimensionals que tenen un motor que
l'espectador pot posar en marxa gràcies a un
mecanisme. Calder serà el gran impulsor.
• Obres creades per a produir en l’espectador
la impressió o il·lusió de moviment a través
d'il·lusions òptiques.
• També s'inclouen dintre de l'art cinètic les
construccions tridimensionals amb
moviment mecànic i els mòbils sense motor.
Barrina Demisphere,
Marcel Duchamp
53. Característiques de l’art cinètic:
• Rebuig a qualsevol referent narratiu, literari o anecdòtic.
• Utilització d'altres suports, a més del tradicional quadre.
• Les obres existeixen essencialment en l'ull i en la ment de
l'espectador i no simplement en la paret. Unió d’art i
ciència (il.lusions òptiques)
• Incorporació de materials inèdits per a la creació artística:
plàstics, circuits elèctrics, etc.
• Intenció d'inserir-se en la vida pública de la ciutat, formant
part de l'urbanisme.
• Manipulació de l'espectador en algunes obres per posar-les
en marxa.
54. Diferents formes d’obres cinètiques:
• ESTÀTIQUES:
– Les obres estàtiques
cinètiques depenen de
l'acció de la llum, els
fenòmens òptics, com la
tendència de l'ull a
produir imatges latents
al ser sotmès a
contrastos molt brillants
de blanc i negre, o la
juxtaposició de certs
tints. Mosaic,Bridget Riley.
55. • DESPLAÇAMENT:
– Induint a l'espectador a
desplaçar-se a l'espai
perquè així s'organitzi en
la seva ment la lectura
d'una seqüència
Esfera amb quadrats, Victor Vasarely.
56. • TRIDIMENSIONALS:
– Hi han objectes que es
mouen a l'atzar, sense
energia mecànica, com
els mòbils de Alexander
Calder
Myxomatose, Alexander Calder
57. ART POVERA
• Moviment italià sorgit a finals
dels anys 60.
• Reacció enfront el Pop art i la
seva acceptació de la societat de
consum.
• Intent per combatre el
mercantilisme en l’art mitjançant
la utilització d’objectes sense
valor o de rebuig que
suposadament ningú voldria
col·leccionar.
• Els materials es podien degradar i
modificar l’aspecte de l’obra.
58. Iglú amb arbre, Venus dels draps,
Mario Merz Michelangelo Pistoletto
59. ART CONCEPTUAL
• L'art conceptual sorgeix
en EUA cap a 1966
desprès de l’estètica
minimalista.
• A l'art conceptual el que
l’importa és la reflexió
sobre l'obra (el concepte)
i el procés creatiu més
que l'objecte artístic i els
seus aspectes materials, Una i tres cadires
en aquest moviment Joseph Kosuth
culmina la
desmaterialització de l’art
que s’havia iniciat amb el
dadaisme.
60. Característiques de l’art conceptual:
• Visió de la pintura com objecte
de pensament.
• Propòsit posat no a representar
la realitat, sinó a prescriure un
conjunt de significats, conceptes
o intencions que siguin
reconeguts per l'intel·lecte.
• Recerca de la simplicitat.
• Valora principalment la
intel·ligència i les idees per
sobre de la part manual. Un i tres martells, Joseph Kosuth.
• Combinació de llenguatges:
especialment el llenguatge escrit
barrejat amb el llenguatge de la
representació pictòrica.
62. L’ART DE LA NATURA O
LAND ART
• L’acció s’executa sobre
el paisatge, que esdevé
un objecte modificat
per la intervenció de
l’artista.
Moll en espiral al Great Salt
Lake d’Utah, (1970)
Robert Smithson
63. ART CORPORAL O
BODY ART
• A cavall entre la
performance i l’art
conceptual.
• El cos de l’artista (nu,
pintat, danyat...) es
converteix en el mitjà
d’expressió.
• Com tot art efímer, només
en queda constància
mitjançant una fotografia o
vídeo.
Yves Klein
64. NOVA FIGURACIÓ: FRANCIS BACON
• La seva complexa psicologia i vida
desordenada, juntament amb
experiències de l’horror de la 2a
Guerra Mundial donen lloc a una
obra difícil de classificar.
• Mentre l’art de la postguerra es
decantava per l’abstracció i la
modernitat, Bacon s’oposa a
l’informalisme i fa una pintura
figurativa i expressionista.
• Representa la figura humana
distorsionada, amb interiors que
mostren poques referències
espacials.
• La seva obra transmet soledat,
aïllament i angoixa.
Papa Innocenci X
65. HIPERREALISME
• Neix a finals del 60 en
contraposició a
l’intel.lectualisme de
moviments com el
minimalisme o l’art
conceptual.
• S’intenta reproduir la
realitat amb una fidelitat
absoluta.
• Sovint treballen a partir
de fotografies, que
reprodueixen a les teles
amb detall i minuciositat. Lavabo i mirall,
Antonio López
66.
67. POST MODERNITAT
• A partir del 1975 s’aprecia un cert esgotament en les propostes artístiques i el
concepte d’avantguarda desapareix.
• Els artistes tenen la impressió que tot està investigat i no queda res per descobrir,
l’afany de novetat deixa d’obsessionar-los.
• L’art postmodern es caracteritza per la llibertat de la creació individual,
desapareixen els dogmatisme i classificacions.
• Apareixen corrents de moda que s’imposen durant un temps i en un lloc
determinat.
• Apareixen un seguit de moviments “neo” que desisteixen de la novetat i s’inspiren
en fórmules i llenguatges ja experimentats: neoexpressionisme alemany,
transvanguardia italiana, figuració lliure francesa, la nova imatge nord-americana,
la neo-abstracció geomètrica, el neo-pop...
• Actualment podem afirmar que l’individualisme s’ha imposat sobre propostes
col·lectives i cada artista desenvolupa un estil propi.
• La proximitat en el temps ens impedeix fer distincions amb imparcialitat.
71. Happenings, performances
• Art efímer en que
l’obra no és un objecte
material, sinó un acció.
• La performa està més
pròxima a l’activitat
teatral i el happening
sol implicar als
espectadors en l’acció
i és més espontani.
72. Video art
• Sorgeix als anys 60 i perdura
fins a l’actualitat
incorporant les il·limitades
eines informàtiques.
• El vídeo esdevé un mitjà
d’expressió artística, oferint
els avantatges del cinema
però amb un cost molt més
reduït.
• Va des de la simple gravació
de happenings o
performances fins ales
videoinstal.lacions en les
que el vídeo s’incorpora
com element constitutiu de
l’obra.
• Un gran representant
actualment és Bill Viola.
73. Srteet art
• També anomenat art urbà o post-
graffiti
• Es tracta d’un art en que els
artistes desenvolupen un mitjà
d’expressió al carrer mitjançant
l’ús de tècniques diverses
(plantilles, fotografies, pòsters,
murals...) que s’allunyen del
famós graffiti.
• Es situa en llocs públics pretenent
sorprendre a ‘espectador.
S’acostuma a tenir un missatge
subversiu que critica a la societat
amb ironia i convida a la lluita
social, la crítica política o
simplement la reflexió. J.R
