2. Eren les residències fortificades dels senyors
feudals.
Lloc de refugi dels habitants del feu.
Construcció en emplaçament estratègic.
Els primers eren senzills i fets de fusta.
Poques comoditats.
Habitacions compartides per diverses
persones.
Ús de les llars de foc per escalfar-se.
3.
4. Era el màxim responsable tècnic de la construcció.
Elaborava els plànols.
Havia de dirigir les obres de manera que s’apropés el
màxim possible al que havien projectat.
Era el provisor de l’obra, havia de recomanar i triar
materials per l’obra.
També realitzava parts de l’obra com a paleta,
escultor, ...
Normalment rebia una part del salari en
espècia (menjar i beure) i allotjament per ell i la seva
família.
Rebia una quantitat anual en forma de diners.
5.
6. Tenien molta mobilitat, sempre en la
cerca de feina.
Marcaven les pedres que treballaven
per tal de controlar el seu treball.
Un cas específic dels pedrers són els
escultors o imatginers.
El transport de les pedres el feien els
bastaixos.
La llotja era el lloc de treball.
Cobraven un jornal diari.
7. A la pedrera:
• Primer de tot s’havia d’extraure la terra fins arribar la veta de pedra. Calia observar molt
bé la pedrera i cercar el sentit de les vetes, per tal d’obtenir uns blocs de qualitat.
• Mitjançant regles es marcaven les divisions, s’obrien forats on s‘introduïen falques de
ferro que tot seguit es colpejaven amb grans malls fins que la pedra es desprenia de la
seva base.
• Si era necessari es feien servir perpals per tal d’ajudar en l’operació de despreniment de
la pedra.
• Un cop obtingut el bloc es picava (es a dir, la preparava segons indicacions del mestre de
l’obra) per a ser transportada fins a l’obra.
• De vegades, segons les necessitats o els encàrrecs, per estalviar diners o temps, les
pedres s’escairaven, obraven i desgastaven en la pròpia pedrera.
8.
9. Els Llenyataires i els Mestres d’Aixa eren els
que desbastaven els arbres. Feien servir una destral
(aixa).
Muntaven i desmuntaven bastides per tal de que es
pogués treballar en zones enlairades.
Construïen motllos per les obres que així el
requerien: arcades, voltes, finestres, cobertes...
Feien bastiments i portes, armaris i llibreries, bancs i
taules.
Cobraven un jornal diari.
Tenien aprenents i oficials al seu càrrec.
10.
11. No és el mateix produir que treballar el ferro. El ferro es
produïa a la Farga pels fargaires i era transformat pels
Ferrers, Serrallers, Forjadors o Manyans. Tan mateix
existien: espasers, cuirassers, canoners,...
12. Revestien els paraments interiors
Collaven unions de poca resistència
Revestien armadures
Executaven motllures
13.
14. Un vitrall és un conjunt de vidres de colors, units per una
xarxa metàl·lica generalment de plom anomenada vergueró.
15.
16. Excavació profunda al voltant del castell
fortificat.
Dificultava l’ús de maquin{ria de setge com
l’ariet o la torre de setge.
Podia est{ cobert d’aigua i s’hi criaven peixos.
S’unia a la resta de la fortificació pel pont
llevadís.
17.
18. Element de defensa avançada de la port
d’entrada a la fortificació.
20. És un passadís estret situat sobre la muralla.
Els soldats hi feien la guàrdia i la viglància.
Comunicava els diversos espais de defensa.
Restava protegit pels merlets.
21.
22. Vigilància del territori
Defensa de la fortalesa
Magatzem
Masmorres
23. És la més alta de tot el castell.
Pot trobar-se dins un segon recinte interior.
És l’últim reducte de defensa davant l’entrada
de l’enemic.
S’hi troben les dependències del senyor
feudal i la seva família.
24.
25. La porta caladissa era
l’única entrada al
castell.
La raseta estava feta de
fusta i barres de ferro.
Igual que el pont
llevadís, pujava amb la
força d’un torn.
26. És l’espai interior de la fortificació.
S’hi localitzen totes les dependències: graner,
ferreria, forn, hort, cavallerisses, pou, etc.
