1. EL MUCE DAVANT LA LOMCE
L'esborrany de la LOMCE és una LOE. El seu redactat es composa d'una
modificació d’ideologia conservadora en exposició de motius que resumeix la
punts clau de la LOE. També modifica intenció del nou projecte de llei i un article
algunes articles de la LODE i la LOU. Per únic que modifica de manera parcial
tenir una idea clara de com quedarà la molts articles de la LOE.
regulació bàsica del sistema educatiu
estatal s’ha de llegir en el seu conjunt la És una autèntica contrareforma educativa
LOE amb els canvis que introdueix la imposada des d'una majoria absoluta
LOMCE. I si ja la LOE en si mateixa era cada cop més deslegitimada, tramitada
regressiva amb respecte a lleis anteriors, d'esquenes a la comunitat educativa i que
amb els canvis LOMCE es converteix en atenta contra el model d’escola pública
una llei retrògrada, autoritària, democràtica, laica, integradora i inclusiva
memorística, que agreuja el caràcter que hem construït en els últims 35 anys.
d’escola-empresa que ja anunciava la
Raons per a la retirada de la llei WERT (LOMCE)
1.- No és necessària educativa” mentre es planteja com la
No és necessària una reforma educativa continuïtat d’una política educativa que
d’aquestes característiques ideològiques metòdicament ve enderrocant
que suposa un pas enrere en la l’ensenyament públic amb prop de 100.000
convivència social. Des de l'any 1990, en docents menys, amb més hores de classe,
què es va aprovar la LOGSE, la llei WERT més alumnes per aula, menys
suposa la quarta reforma educativa. Una substitucions, augment de taxes per als
reforma educativa que, en un context de ensenyaments postobligatoris...
retallades dels serveis públics, suposarà
una reducció de recursos per a 3.- Atenta contra el model d’escola
l’ensenyament públic i agreujarà pública democràtica
l'escanyament econòmic que aquest ve Es redueix el grau de democràcia en els
patint, ja que es planteja sense centres i desapareixen competències del
finançament i acompanyada de les noves consell escolar, entre elles la decisió sobre
retallades que es preveuen en els PGE del l’admissió d’alumnes, que passa a ser
2013. competència de la direcció. Així mateix,
obre una via per restringir la participació de
2.- És un autèntic despropòsit pares i mares en la representació delegada
És un autèntic despropòsit declarar del consell escolar en la comissió que ha
cínicament que el primer objectiu d'aquesta de seleccionar la direcció.
reforma és la “mejora de la calidad
El MUCE davant la LOMCE 1

2. L'article.132, on es modifiquen les Article 122 bis.-
competències del director, diu textualment: Para la realización de las acciones de
Entre otras, son competencias del director: calidad, el director del centro dispondrá de
i) Aprobar los proyectos y las normas en el autonomía para adaptar los recursos
ámbito de la autonomía de los centros. humanos a las necesidades derivadas de
n) Decidir sobre la admisión de alumnos. los mismos. A tal efecto, dispondrá de las
o) Aprobar la obtención de recursos siguientes facultades, de acuerdo con las
complementarios. condiciones que el Gobierno determine
reglamentariamente:
La direcció del centre es converteix en la
seva pròpia supervisora, només respon a) Establecer requisitos y méritos
davant l'Administració. Es minven les específicos para los puestos
competències del consell escolar, que ofertados de personal funcionario
queda relegat a funcions merament docente, así como para la
consultives, arruïnant així tota democràcia ocupación de puestos en
participativa. Les funcions decisòries es interinidad.
concentren en una direcció unipersonal, on b) Rechazar, mediante decisión
en la seva designació guanya pes la part motivada, la incorporación a
administrativa de la comissió de selecció. A puestos en interinidad de personal
més a més, es suprimeix l'apartat de docente procedente de las listas
l'anterior llei en què es donava preferència centralizadas.
als candidats del centre, així com pel que
fa als candidats amb més suport a la La direcció del centre pot establir els
comunitat educativa. requisits i mèrits específics per als llocs de
personal funcionari. Pot rebutjar interins
Article 133. procedents de les llistes. Pot contractar
La selección y nombramiento de directores professors "que hagin treballat en projectes
de los centros públicos se efectuará de qualitat": no s'especifica que aquests
mediante concurso de méritos entre professors hagin de pertànyer a les llistes
profesores funcionarios de carrera que d'interins.
impartan alguna de las enseñanzas
encomendadas al centro. En poques paraules, tornem a un sistema
autoritari de funcionament dels centres, on
S'implanta un model de selecció de l'Administració dicta les normes, el director
direccions en què l'Administració tingui les aplica, els equips docents - encara que
l'última paraula: la comissió que escollirà el tenen marge de proposta- obeeixen a la
director/a estarà composta per una direcció i la resta de la comunitat educativa
quantitat de vocals d'entre els quals prop no té res a dir.
del 70% podran ser anomenats per
l'Administració. Així, la comunitat educativa 4.- Relega el català a matèria residual i
pot estar representada per poc més del dinamita el model d’immersió lingüística
30% dels vocals.
Obliga els territoris amb llengua cooficial a
Article 135. garantir «en totes les etapes educatives
La selección será realizada por una obligatòries que les llengües cooficials
Comisión constituida por un lado por siguin ofertes en les diferents assignatures
representantes de las Administraciones en proporcions equilibrades en el nombre
educativas, y por otro, en una proporción d’hores lectives». En cas contrari, els
mayor del treinta y menor del cincuenta por Governs autonòmics hauran d’oferir als
ciento, por representantes del centro pares la possibilitat «d’escollir la llengua
correspondiente. De estos últimos, al vehicular» i, si no hi ha oferta a l’escola
menos el cincuenta por ciento lo serán del pública o en la concertada de la seva
Claustro de profesores de dicho centro. localitat, hauran de «sufragar les despeses
d’escolarització» en «centres privats».
El MUCE davant la LOMCE 2

3. “Disposición adicional trigésima novena. beneficiarios, así como el conjunto de
Lengua castellana y lengua vehicular de la relaciones, estructuras, medidas y acciones
enseñanza. que se implementan para prestarlo.
c) Las Administraciones educativas podrán
otorgar, en función del estado de 6.- Es generalitzen les subvencions a les
normalización lingüística en sus territorios, escoles privades
un trato diferenciado a la lengua cooficial
respecto del castellano en una proporción Es plantegen mesures per afavorir els
razonable, sin que en ningún caso pueda centres privats concertats, com estendre el
suponer de hecho la exclusión del concert a la nova formació professional
castellano. bàsica, en quedar inclosa en
d) Mientras no se realice la determinación a l'ensenyament obligatori, o donar cobertura
que se refiere el párrafo anterior, los legal als centres concertats que discriminen
padres o tutores tendrán derecho a l'alumnat per raó del seu sexe, incomplint
escoger la lengua vehicular de la la recent sentència del TS.
enseñanza que reciban sus hijos. Cuando, L'apartat 3 de l'Article 84 assegura
como consecuencia de dicha falta de mantenir els concerts amb els col·legis que
determinación, no exista oferta docente segreguen per sexe. Es fa referència a un
pública o concertada en la lengua vehicular article d'un document de la UNESCO de
elegida en la localidad de residencia de los l'any 1960 que al·ludeix a estats que
alumnos, los padres o tutores podrán optar accepten diferències entre homes i dones,
por escolarizar a sus hijos en centros així que dubtem del seu valor en la nostra
privados. Constitució.
Aquest plantejament és contrari a qualsevol Article 84
estratègia de foment de les llengües “3. (…) No constituye discriminación la
pròpies, diferents del castellà. I, en admisión de alumnos o la organización de
especial, un atac al model d’immersió la enseñanza diferenciada por sexos (…).
lingüística del qual ens hem dotat a En ningún caso, la elección de la
Catalunya com un dels elements (no l’únic) educación diferenciada por sexos podrá
de cohesió social, que ratifica la seva implicar para las familias, alumnos y
bravata d’espanyolitzar els alumnes centros correspondientes un trato menos
catalans. favorable ni una desventaja a la hora de
suscribir conciertos con las
5.- Fomenta el negoci educatiu i Administraciones educativas o en cualquier
aprofundeix la privatització otro aspecto.”
S'inclou com a part del sistema educatiu 7.- S'arracona definitivament la gratuïtat
els "agents privats" que desenvolupen de l'ensenyament públic
funcions de regulació, finançament o
prestació del servei educatiu a Espanya. Article 3
Article clarament orientat a legalitzar la 3.-La Educación Primaria, la Educación
progressiva privatització del sistema Secundaria Obligatoria constituyen la
educatiu espanyol i a substituir el “dret” a educación básica.
l'educació per la “prestació del servei” de 10.- Los ciclos de Formación Profesional
l'educació. Básica tendrán carácter obligatorio y
gratuito.
Article 2.bis
se entiende por Sistema Educativo Español Qualsevol altre procés educatiu pot ser de
las Administraciones educativas, los pagament: la Constitució només assegura
profesionales de la educación, y en general la gratuïtat en l'Educació Bàsica.
el conjunto de agentes, públicos y privados, Això afecta: Educació Infantil, Batxillerat,
que desarrollan funciones de regulación, de CFGM, CFGS, règim especial (EOI,
financiación o de prestación del servicio de escoles d'Art, Arts escèniques), Universitat.
la educación en España y sus
El MUCE davant la LOMCE 3

4. Qualsevol necessitat educativa (art o per afavorits en detriment dels sectors socials
discapacitat) queda, com ara, fora de més febles i desafavorits. Agreujarà la
l'obligació de les administracions. magnetització de centres en entorns
socials més desafavorits.
8.- És segregadora
10.- És una cursa d'obstacles
La segregació comença ja al definir
trajectòries que porten a titulacions Converteix l'educació en una veritable
diferents. Separació primerenca. Formació cursa d'obstacles marcada per l'avaluació
Professional bàsica dins del sistema final de Primària i dues revàlides que es
obligatori com una via alternativa i, faran a finals d'ESO i Batxillerat. Es
sobretot, els dos tipus de graduat que publicaran els resultats, fet que provocarà
representen un afront per a la dignitat de la una jerarquització dels centres, obrirà la
Formació Professional. porta a donar més recursos als qui millors
La segregació dels alumnes en els àmbits resultats obtenen, i alentarà un retorn a la
curricular, funcional o per la mateixa dictadura del temari.
tipologia de l’alumnat en diferents tipus de Aposta per un ensenyament basat en la
centres és una de les claus de la reforma pressió de l'examen, davant d'un model
legal. educatiu centrat en les necessitats i
motivacions de l'alumnat per contribuir a
Article 122 bis. El proyecto educativo de l'èxit escolar de tots i totes. Converteix
calidad supondrá la especialización de los l'educació, des de Primària, en una
centros docentes, que podrá comprender, constant superació de proves on les
entre otras, actuaciones tendentes a la condicions socioeconòmiques i familiars
especialización curricular, a la excelencia, seran determinants de l'èxit escolar.
a la formación docente, a la mejora del L'avaluació final de Primària i les dues
rendimiento escolar, a la atención del revàlides previstes només persegueixen
alumnado con necesidad específica de seleccionar més aviat l'alumnat per
apoyo educativo. emmascarar l'abandonament i el fracàs
escolar.
En comptes de treballar per la cohesió, Per obtenir un dels dos títols de Graduat en
subratlla les diferències: es podrà segregar Educació Secundària (GESO) l'alumne ha
per llengua, per sexe i per capacitats, ja de superar una avaluació externa
que es podrà separar l'alumnat en funció "revàlida", que, a diferència de l'avaluació
dels seus resultats acadèmics. final de Primària, sí té caràcter excloent.
La nota de Secundària tindrà un valor del
9.-Promou l’exclusió social 70% i la nota de la "revàlida" un 30%
Recordem que un certificat d'estudis no
Es suprimeix l'apartat 2 de l'article 140 de equival al Graduat en Educació
la LOE, que impedia que les avaluacions Secundària.
externes servissin per fer classificacions
d'alumnes i centres en llistats públics per 11- Equipara l'educació a la superació
evitar un ús perniciós per al procés de proves
educatiu. A partir de la nova llei, les
classificacions de resultats en proves Reforça en totes les etapes l'aprenentatge
externes es publicaran. Es concep de matèries instrumentals, però augmenten
l'Educació com un marc de competició la ràtio i treuen desdoblaments en aquestes
entre individus. matèries (Llengua, Matemàtiques).
A més, es demanarà comptes als centres, Redueixen la presència de les assignatures
sent l'Administració qui imposarà els més creatives (Música, Arts plàstiques).
indicadors bàsics per a la seva avaluació i Enfoquen l'estudi a la superació de proves
pels continguts curriculars a impartir que externes (PISA). No oblidem que preparar
se’n deriven. Servirà per dotar de recursos una prova no és el mateix que aprendre.
els centres amb millors resultats i
presumiblement situats en entorns socials
El MUCE davant la LOMCE 4

5. 12.- Supeditada als dogmes religiosos Segons això, els nostres alumnes i fills són,
abans que res, mercaderia, i l'educació no
Desapareix del projecte l’assignatura és altra cosa que l'instrument per assolir
d’Educació Cívica i Constitucional, la nova avantatges materials i simbòlics per als
Educació per a la Ciutadania «sense individus.
continguts polèmics» que va prometre
Wert, però es recupera la proposta de la 15.- Limita la participació
Conferència Episcopal: una assignatura
avaluable sobre valors, alternativa a El Consell Escolar deixa de ser un òrgan
l’ensenyament confessional. Com en de decisió, per ser un òrgan consultiu.
l’anterior etapa de governs del PP, els Els òrgans de decisió (Direcció, Claustre de
pares podran triar. La nova matèria es dirà Professors) no inclouen els pares i mares.
Valors Culturals i Socials en Primària, i Aquesta decisió xoca amb el discurs
Valors Ètics en Secundària. reiterat sobre la llibertat d'elecció dels
Significa un retorn als principis del nacional pares: és només una elecció com a clients,
catolicisme amb la reintroducció de les mai per participar de manera activa en el
classes de religió equiparant-les a les de centre.
filosofia, psicologia o dibuix tècnic. Entrat el
segle XXI, cap rastre de laïcitat! També perd la capacitat de revisar les
decisions adoptades i proposar altres
13.- És una llei recentralitzadora mesures. Queda relegat a una funció
merament consultiva, ja que la direcció del
És una llei recentralitzadora: el govern de centre, posada per l’Administració, tindrà
Madrid decidirà els continguts de les poders absoluts.
matèries troncals i les preguntes de les
revàlides. 16- Equipara la gestió dels centres
S'augmenta el percentatge de continguts educatius a la de les empreses privades
establerts per l'Estat central i s'incorporen
avaluacions externes al final de cada etapa Ja hem vist com l'article 132 modifica les
que determinen els nivells d'exigència. Es competències del director, que el
controlen així els coneixements concrets converteixen en un gestor empresarial,
que s'han d'impartir, així com la selecció de com si el centre educatiu fos una empresa:
l'alumnat cap a una o altra via de l'educació
postobligatòria, donat el caràcter de Una de les seves funcions serà “aprobar la
revàlida d'aquestes proves. Tot això obtención de recursos complementarios".
evidencia una profunda desconfiança cap a Com que els centres estaran infrafinançats,
la professionalitat del professorat. podran utilitzar les seves instal·lacions per
obtenir recursos. Seran activitats lucratives
14- És mercantilista dins del centre, com extraescolars o cessió
d'espais per a esdeveniments.
Es defineix l'educació segons paràmetres
mercantilistes que la conceben com el Article 122 bis.-
“motor que promou la competitivitat de Las acciones de calidad educativa, que
l'economia”. El nivell educatiu d'un país es deberán ser competitivas, supondrán para
determina per la seva capacitat de competir los centros educativos la autonomía para
amb èxit en l'àmbit internacional. Situa les su ejecución, tanto desde el punto de vista
necessitats del mercat per sobre de tot o de la gestión de los recursos humanos
com una aposta per aconseguir avantatges como de los recursos materiales y
competitius en el mercat global. En lloc financieros.
d'apostar per una educació integral que
formi persones creatives i crítiques per Com es pot buscar finançament amb
avançar en la construcció d'una societat activitats dins del centre, cessió d'espais,
més sàvia, justa i cohesionada, aposta per etc., s'ajustaran les assignacions als
un sistema educatiu al servei del interessos centres i a canvi se'ls ofereixen incentius /
econòmics. càstigs, depenent dels resultats obtinguts.
El MUCE davant la LOMCE 5

6. Un altre motiu més de competència entre Amb la nova llei es legalitza el que a la
centres, que eliminarà recursos de les comunitat de Madrid ha estat pràctica
zones i els centres més necessitats. habitual en els últims anys: publicació de
llistats de centres segons resultats,
17- És una reforma reaccionària orientada a fins discriminatoris, i no
educatius. Fins ara, en els primers llocs hi
Els principals canvis responen a un havia centres públics en la mateixa mesura
pensament classista i segregador. Velles que privats. Amb la supressió de llocs
receptes que no han donat els resultats docents dels últims anys i la pujada de la
"esperables" en aquells països on s'han ràtio, és previsible que els centres públics
aplicat i que la comunitat científica es vegin afectats.
internacional ve rebutjant de pla. No
serveixen per construir l'escola del futur, 18.- Promou la competència entre
sinó per restaurar la mala educació del centres
passat.
El reforç de l'autonomia basat en la
Es suprimeixen les avaluacions generals competència entre centres, el foment de la
de diagnòstic i són substituïdes per seva especialització i l'exigència de la
avaluacions individualitzades. La diferència rendició de comptes, promourà la rivalitat
està en què les avaluacions generals de oberta entre centres, entesos com a
diagnòstic no es podien publicar i les noves empreses que lluiten per tenir els millors
avaluacions individualitzades sí. alumnes i per no perdre els recursos de
l'Administració. S'establiran classificacions
Article 147. segons resultats en rànquings i
2. Los resultados de las evaluaciones que s'incentivarà els centres, no ja en funció de
realicen las Administraciones educativas les majors necessitats del seu alumnat,
serán puestos en conocimiento de la sinó d'acord amb el seu lloc en el rànquing.
comunidad educativa mediante indicadores Tot això amb la finalitat que els "clients"
comunes para todos los centros docentes puguin comparar i suposadament triar en
españoles, sin identificación de datos de aquest mercat educatiu el centre que més
carácter personal y previa ponderación de els convingui.
los factores socioeconómicos y
socioculturales del contexto. Article 122 bis.
El Gobierno establecerá las bases para la Se promoverán las acciones destinadas a
utilización y acceso público de los fomentar la calidad de los centros
resultados de las evaluaciones en el docentes, mediante el refuerzo de su
marco del Sistema de Información autonomía y la potenciación de la función
Educativa, previa consulta a las directiva (...)
Comunidades Autónomas. Los centros deberán presentar una
planificación estratégica (marco temporal,
La intenció primera de les proves de objetivos, medidas necesarias para
diagnòstic era proveir els centres dels alcanzar los objetivos (…) que estará
recursos necessaris per afrontar les seves sometida a rendición de cuentas.
necessitats educatives. La publicació dels
resultats és una forma de càstig. Fa que els La "rendició de comptes" assignarà menys
pares i les mares (que puguin) triïn els recursos als centres que més dificultats
centres amb millors resultats: aquests tenen. Estadísticament, es troben en els
centres omplen abans les seves quotes barris amb menor renda. És el model
d'alumnes i no rebran alumnes d'Anglaterra, que no és precisament un
d'escolarització tardana (amb més exemple de resultats acadèmics en el
dificultats i problemes relacionats amb sistema educatiu públic, ni de convivència
l'entorn social i familiar). pacífica.
El MUCE davant la LOMCE 6

7. 19.- Diversifica els itineraris per 20- Es diversifiquen les titulacions al
segregar els alumnes final de l'ESO
Es crea un nou títol de Formació L'article 25 estableix que per cursar el 4t
Professional Bàsica. Alumnes de 15 anys curs d'ESO s'haurà d'escollir entre dues
que no continuïn cap al Batxillerat ni cap opcions: l’acadèmica i la d'ensenyaments
els cicles de grau mig. aplicats. Aquest és el camí per accedir al
L'alumne no obté el Graduat en ESO, una Batxillerat o a la Formació Professional,
cosa que sí que era possible legalment depenent de si s'ha optat per la via
amb els Programes de Qualificació professional o per l’acadèmica. D'aquesta
Professional Inicial (PQPI). ¿Solució de manera, al final de l'ESO es crea una doble
l'abandonament escolar? titulació per accedir a FP o al Batxillerat.
Avançament de l'edat d'elecció entre una El títol d'ESO obtingut amb l'avaluació de
via acadèmica i una altra professional: l'opció d'ensenyaments acadèmiques
indueix els alumnes d'àmbits de renda més permetrà accedir a Batxillerat.
baixa a la via professional. El títol professional bàsic o el títol d'ESO
Al mateix centre de l'ESO: efecte negatiu obtingut amb l'opció d'ensenyaments
en els alumnes, que es podrien veure a si aplicats permetrà accedir a Formació
mateixos com menys capacitats. Professional de Grau Mitjà.
Els títols d'ESO obtinguts en ambdues
Des dels 13 anys s'obren fins a tres vies opcions permetran accedir a la resta
selectives que suprimeixen la formació d'ensenyaments postobligatoris.
comuna en l'etapa obligatòria i atempten
contra la igualtat real d'oportunitats. Les 21.- Supedita la Formació Professional
vies previstes són: als interessos econòmics de les
empreses
- Programes de millora de l'aprenentatge i
el rendiment, des dels 13/14 anys, per als És en l'àmbit de la Formació Professional
qui hagin repetit algun curs i tinguin on millor es concreta l'ofensiva
dificultats d'aprenentatge. La seva formació privatitzadora de la LOMCE en generalitzar
serà "diferent a l'establerta amb caràcter la Formació Professional Dual, regulada en
general", és a dir, amb un currículum el Real Decreto 1529/2012, de 8 de
devaluat. noviembre. El nou sistema d'FP Dual obre
les portes a un model en el qual la formació
- Cicles de Formació Professional Bàsica i la selecció de l'alumnat queden en mans
(FPB) als 15 anys, havent repetit algun de les empreses.
curs, que no donen accés directe a l’FP de
grau mitjà ni es titula en ESO. Article 42 bis. Formació Professional Dual.
El Gobierno regulará las condiciones y
- Dos itineraris en 4t d'ESO, amb titulacions requisitos básicos que permitan el
diferenciades que condueixen a FP o a desarrollo por las Administraciones
Batxillerat. educativas de una modalidad de Formación
Profesional dual, que propicie la
Múltiples dades i estudis internacionals corresponsabilidad de las empresas y de
constaten que la segregació primerenca, a los centros docentes en los procesos
més d'injusta per classista, és ineficaç formativos del alumnado.”
perquè obliga a "triar" fora de temps, quan
encara no es coneixen les capacitats que La totalitat d'hores de formació podran ser
cada estudiant pot desenvolupar. impartides per l'empresa, deixant en mans
dels centres educatius una mínima
influència en el procés formatiu de
l'alumnat. On quedarà la formació integral a
què tenen dret els nostres joves?
El MUCE davant la LOMCE 7

8. Conceptes com la modernització de Sobraran molts docents públics que
l'oferta, l'adaptació als requeriments dels actualment imparteixen FP, especialment
sectors productius, la imbricació en el professors tècnics. Es perdrà gran part de
procés formatiu de les empreses són la inversió en maquinària i recursos
utilitzats per baixar encara més el preu de realitzada al llarg de l'última dècada que ja
la mà d'obra i aconseguir que els no tindrà un ús necessari ni temps per
estudiants d’FP siguin empleats sense utilitzar. Així, cada vegada més, seran els
salari. Així mateix, l'assalt del món famosos mercats els que regeixin el nostre
empresarial a la Formació Professional destí. Fins i tot decidiran què, com i qui ha
portarà conseqüències desastroses en d'estudiar.
l'estructura de recursos, tant humans com
materials dels nostres centres educatius.
CONCLUSIONS
La Comunitat Educativa no podem estar d'acord amb aquesta reforma, perquè:
• No és una reforma, sinó una contrareforma educativa que ens retorna al passat.
• És una llei d'educació segregadora i no integradora.
• Estableix uns criteris de qualitat basats en la competitivitat i no en la col·laboració i
l’aprenentatge cooperatiu.
• Elimina la participació de la comunitat educativa, donant-li al Consell Escolar una
funció merament consultiva.
• Desapareix la gestió democràtica. Només la direcció del centre tindrà àmplies
competències per a la gestió econòmica, la gestió de l'alumnat i la gestió del
professorat.
• El procés per a la selecció del director quedarà en mans de l'Administració.
• Utilitza criteris economicistes en l'assignació de recursos. La rendició de comptes
només es farà davant l'Administració.
• Les avaluacions que es proposen al final de les diferents etapes educatives són
l'equivalent a les revàlides anteriors a la Llei General d'Educació del 1970.
• Vulnera els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a la funció docent al
facultar la direcció dels centres per establir requisits i mèrits específics per als llocs
oferts per al personal funcionari i personal interí, podent rebutjar la incorporació de
personal procedent de les llistes centralitzades.
Considerem que en uns moments en què les retallades a l’ensenyament públic estan
dificultant enormement la tasca en els centres, afegir-hi noves mesures, totalment
irracionals, que distorsionin encara més la tasca educativa, és d’una greu irresponsabilitat.
Per això demanem la retirada d'aquest esborrany i la dimissió del ministre Wert.
El MUCE davant la LOMCE 8