Treball sobre l'Eneida de Virgili per l'assignatura de Llatí de 2n de BAT (2012). Breu explicació d'estil i autor i resum per capítols amb llistes de personatges.

1. 1

2. VIRGILI
Publi Virgili Maró va néixer prop de
Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any
70 a. C. El seu pare era un pagès,
propietari de les seves terres i amb
prou recursos per enviar el seu fill a
estudiar a Milà i després a Roma. Allà
va aconseguir el reconeixement
públic amb les Bucòliques, també
anomenades Èglogues, deu petits
poemes que van ser els primers de
tema pastoril escrits en llatí, seguint
el model del grec Teòcrit, que va ser
l’iniciador de la poesia bucòlica al
segle III a. C.
Aquest èxit va facilitar-li l’entrada al
cercle de Mecenas i la proximitat Gravat de Virgili d’autor desconegut
amb August i el seu programa polític.
Tot i que Mecenas li va regalar una
casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d’Itàlia. Per això no és estrany
que les Geòrgiques, la seva següent obra mostrés també el seu amor per la vida rural i
la natura.
Virgili va conservar sempre una certa aparença de camperol. Altres trets del seu
caràcter eren la seva timidesa (fugia dels seus admiradors quan el reconeixien pel
carrer) i la seva manca d’interès per les dones, raó per la qual a Nàpols l’anomenaven
el Virginal, Parthenias.
Poc després va començar la seva realització més ambiciosa, l’Eneida, a la qual va
dedicar onze anys i encara va deixar inacabada. El 19 a. C. va fer un viatge a Grècia per
inspirar-se en alguns dels escenaris de l’acció, però va morir en el viatge de tornada,
deixant l’obra sense els últims retocs, raó per la qual alguns versos resten a mitges. Per
això en el seu llit de mort va demanar que se’n destruís l’original, però August ho va
impedir. L'Eneida esdevindria el poema nacional de Roma.
2

3. LA POESIA ÈPICA
Es pot definir una epopeia o obra èpica com una composició poètica en versos regulars
de caràcter narratiu, que celebra personatges i accions heroics extrets de la història o
de la llegenda. L'èpica llatina no es pot entendre sense l'homèrica, de la qual neix.
Tanmateix, a diferència d’Homer (La Ilíada, L’Odissea), l'epopeia llatina va cercar
l’exaltació patriòtica de Roma i no en va ser una excepció Virgili, l’únic poeta romà que
va escriure una epopeia comparable a les d’Homer: l'Eneida. A més de l’Eneida, les
altres obres èpiques llatines més destacables són Les Metamorfosis, d’Ovidi, i La
Farsàlia, de Lucà.
Formalment, alguns dels elements més rellevants de l’èpica són la utilització d’epítets i
fórmules, i comparacions i símils.
L’ENEIDA
L’Eneida és l’obra més famosa de Virgili, i una de les més importants de la literatura
clàssica. Narra el viatge que efectua Eneas des de Troia fins al Laci, i la seva lluita per
conquerir el territori i fundar una nova ciutat, que anys després esdevindria Roma.
La principal font literària que inspira Virgili és Homer. De fet, la primera meitat de
l’Eneida conté molts elements gairebé calcats de l’Odissea, mentre que la segona part
segueix el model de la Ilíada. El mite d’Eneas està en estreta connexió amb la guerra de
Troia i el retorn dels guerrers com Ulisses. N’adopta trets estilístics (epítets, fórmules,
símils), episodis com la baixada als inferns, caràcters paral·lels (Hèctor i Eneas, Turn i
Aquil·les), semblances estructurals (narració retrospectiva de les aventures d’Ulisses i
d’Eneas)... Virgili, però, ofereix un tractament més profund i diferenciat dels
personatges.
Virgili utilitza aquesta obra per tractar els orígens de Roma i, de fet, pretén abraçar i
exaltar tota la història de l’Imperi, mostrant l’època d’August com l’era d’or de Roma.
Té una clara funció propagandística, ja que expressa clarament la relació de sang entre
August i Eneas i, per tant, també amb les divinitats.
3

4. RESUM GENERAL
Eneas, príncep troià fill de Venus i d’Anquises, amb un grup de supervivents de la
destrucció de Troia pels grecs, es dirigeix a Itàlia per fundar-hi una nova ciutat. Però, a
l’alçada de Sicília, el seu estol és desviat cap a les costes d’Àfrica per una tempesta
provocada per Juno, enemiga dels troians. Allà són acollits per la reina Dido, que ha
fugit de Fenícia i ha acabat de fundar Cartago. En el palau de la reina, Eneas explica
com va caure Troia per culpa del cavall de fusta ideat per Ulisses i el seu atzarós viatge
fins a Cartago. Dido s’enamora apassionadament d’Eneas per obra de Venus i,
oblidant-se de la seva promesa de mantenir-se fidel al seu difunt marit Siqueu, intenta
retenir Eneas. En un principi Eneas sucumbeix a un amor promogut ara també per
Juno, oblidant-se de la seva missió, fins que, enviat per Júpiter, Mercuri la hi recorda.
Malgrat els precs de Dido i els seus propis sentiments, Eneas es decideix a partir i Dido
se suïcida, després de demanar al seu poble que guardi un odi etern als romans.
Eneas prossegueix el seu viatge cap a Itàlia i, quan arriba a Cumes, la Sibil·la el guia al
món dels morts perquè el seu pare li faci saber el futur de la ciutat que ha de fundar.
Quan troba Anquises aquest li relata com el seu fill fundarà Alba Longa i iniciarà l’estirp
de reis que la governaran. D’aquesta dinastia naixeran, al cap de molt temps, els
bessons Ròmul i Rem, que fundaran Roma, la ciutat destinada a dominar el món. La
predicció arriba fins a August, descendent d’Eneas per pertànyer a la gens Júlia, que es
remuntaria o Ascani, fill d’Eneas. Finalment els troians arriben al seu objectiu, el Laci.
Allà el rei Llatí els acull i ofereix a Eneas la seva filla Lavínia en matrimoni. Tanmateix la
intervenció de Juno fa que altres pobles del Laci, encapçalats per Turn, emprenguin
una guerra contra ells.
Els troians i els llatins participen en llargues batalles per decidir a qui pertany el
territori. Juno afavoreix Turn, però a la fi Júpiter li fa saber que el destí dels troians és
establir-se al Laci, però esdevenint llatins. Així, quan Eneas, en un duel, venç i mata
Turn, Eneas es pot casar amb Lavínia i així convertir-se en rei del Laci.
4

5. RESUM PER CAPÍTOLS
LLIBRE I
Eneas i els seus companys marxen amb les naus, fugint de la Troia que acaba de ser
vençuda pels grecs. Naveguen set anys pel mar Mediterrani, rumb cap a Itàlia, on
l’heroi ha de construir una nova vida per als seus. Juno, però, eterna enemiga dels
troians, vol evitar que Eneas compleixi el seu destí. La deessa convenç Èol, el déu dels
vents, que faci naufragar les naus troianes. No obstant, Neptú, déu de les aigües, té
l’orgull ferit perquè algú li pren el domini del mar i decideix ajudar els troians, els quals
envia a Líbia.
D’altra banda, Venus (mare d’Eneas) suplica a Júpiter que protegeixi l’heroi, i ell li
promet que Eneas gaudirà d’un bon destí. Així doncs, després que els troians celebrin
l’arribada a Líbia i que retin homenatge als guerrers morts, la deessa s’apareix, tot i
que en una aparença diferent, al seu fill i a Acates, i els comunica que han arribat a
Cartago i els diu que vagin al palau de la reina. Venus demana al seu fill Cupido que
faci que Dido s’enamori perdudament d’Eneas.
Quan es presenten davant Dido, expliquen qui són i el motiu pel qual han arribat al seu
regne. Ella els acull de seguida i els convida a un gran banquet. Durant la celebració,
demana a Eneas que conti el
seu llarg viatge.
 Lloc:
o Troia
o Mar Mediterrani
o Càrtago
 Personatges:
o Eneas
o Juno
o Venus
o Júpiter
o Dido
o Cupido
LLIBRE II
Tal i com li han demanat, Eneas inicia el seu relat. En primer lloc, explica com els grecs
havien construït un enorme cavall de fusta, buit per dins, a dintre del qual s’hi
trobaven els soldats hel·lens amagats. Els grecs els van fer creure que era un present
dels déus per guanyar la guerra.
5

6. Seguidament, relata com Laocont i els seus els matà un monstre marí per intentar fer
malbé el cavall. Els troians van interpretar aquest fet com un senyal per acceptar el
cavall i l’entraren a la ciutat. Quan caigué la nit, del cavall en sortiren els soldats grecs,
que fan cremar la ciutat de Troia. Eneas i els seus companys van intentar lluitar contra
els grecs, però eren massa forts. Fins i tot maten el rei de la ciutat, Príam. Venus, la
seva mare, l’aconsellà que fugís de Troia, ja que el seu destí era en un altre indret.
Eneas convenç el seu pare, Anquises, que fugi amb ell.
Eneas s’emporta el seu pare, juntament amb la seva esposa, Creusa, i el seu fill Ascani,
a més d’altres troians. Creusa, però, es perd. El grup de troians es dirigeix cap a les
muntanyes.
 Lloc (relat):
o Troia
 Personatges:
o Guerrers grecs
o Eneas
o Venus
o Anquises
o Creusa
o Ascani
LLIBRE III
Eneas continua la seva història. Després d’escapar de Troia per mar, el primer indret
on arriben és a Tràcia, on Eneas efectua sacrificis. En segon lloc, van a la illa de Delos.
Allí, el déu Apol·lo parla amb Eneas, i li diu que es dirigeixi cap a la terra dels seus
avantpassats. Anquises entén que el déu es refereix a Creta.
Els troians arribaren a Creta, però es van veure obligats a marxar quan es van veure
amenaçats per una plaga. Els Penats se li apareixen a Eneas i l’informen que Apol·lo els
indicava que viatgessin a Itàlia, no a Creta. Van canviar el rumb i hagueren d’atracar a
les illes Estròfades, on habiten les Harpies. Van haver de lluitar contra aquestes
criatures, meitat ocell meitat dona, fins que fugiren d’aquell terrible indret.
El següent territori on posen peu els troians és la illa de Leucata, on fan sacrificis en
honor als déus. Allà també els reben Andròmaca i el seu marit, l’endeví Helen, fill de
Príam, qui dóna a Eneas uns quants consells per al viatge: ha d’arribar a Itàlia per la
costa tirrena, després de vorejar Sicília – ha d’evitar les terres situades enfront de l’Epir
– i, finalment, ha de cobrir-se els cabells amb un vel porpra per honorar els déus. A
més, li aconsella que veneri generosament la deessa Juno per tal que pugui aconseguir
el seu objectiu. Per últim, li diu que quan arribi a Cumes, escolti els oracles de la
Sibil·la, ja que així sabrà el futur que li espera al seu poble .
6

7. Els troians seguiren el seu viatge per mar, i aviat divisen Caribdis, el monstre marí que,
juntament amb Escil·la, fan naufragar els vaixells que els passen per davant. Fugen del
perill, però arriben a l’illa on habiten els Cíclops. Allí troben un grec que els suplica que
l’ajudin, ja que Ulisses l’ha abandonat després de ferir Polifem a l’ull.
Per últim, Eneas arriba al port de Drèpanum, on mor Anquises, fet que porta gran
tristor al cor de l’heroi.
 Lloc (relat):
o Tràcia
o Delos
o Creta
o Illes dels Cíclops
o Drèpanum
 Personatges:
o Eneas i la resta dels troians
o Apol·lo
o Les Harpies
o Andròmaca i Helen
o Escil·la i Caribdis
o Polifem
LLIBRE IV
Tornem al palau de Dido, on l’amor de la reina per Eneas es fa més intens. Ella, però,
després de la mort del seu espòs, Siqueu, va jurar no tornar-se a casar. D’altra banda,
la seva germana Anna l’anima a casar-se amb el troià, ja que donaria prestigi a Cartago.
Juno amb intenció d’atraçar l’arribada d’Eneas al Laci, proposa a Venus de fer succeir la
relació amorosa.
Quan un dia són tots caçant, Juno envia una tempesta, que obliga a Dido i Eneas a
buscar refugi: una cova, on consumeixen el seu amor. Hi ha persones que opinen que,
a causa de la seva situació sentimental, estan deixant de banda les seves obligacions.
Quan Júpiter se n’adona de la relació, envia a Mercuri a recordar Eneas que el seu destí
és en un altre lloc, i que ha de marxar de Cartago. Eneas intenta planejar la seva
partida en secret, però ella se n’adona i tenen una forta discussió. Eneas marxa cap al
Laci, tot i que Anna intenta persuadir-lo perquè es quedi.
Dido queda completament destrossada, i mana a la seva germana Anna fer un gran foc
per cremar tot el que li recordi al seu amor. En realitat, la reina té la intenció de
suïcidar-se. Quan veu l’estol de naus marxar de l’illa, agafa l’espasa que havia
pertanyut a Eneas, i quan és dalt de la foguera, es mata. Juno decideix acabar amb el
seu patiment i li pren, per sempre, la vida.
7

8.  Lloc:
o Cartago
 Personatges:
o Eneas
o Dido
o Anna
o Juno
o Venus
o Júpiter
o Mercuri
LLIBRE V
Eneas i els seus fugen de Cartago i arriben al port de Drèpanum, Sicília, on els rep de
nou el rei Acestes. Eneas se n’adona que es compleix un any de la mort del seu pare, i
decideix celebrar uns jocs esportius en el seu honor que duraran nou dies.
Mentre se celebren les competicions, Juno envia Iris, la seva missatgera, a les dones
Troianes, que es troben a la platja. Iris les fa tornar boges, i les dones intenten cremar
les embarcacions. Afortunadament, Eneas suplica al déu Júpiter perquè salvi les naus.
Per la nit, a l’heroi se li apareix l’esperit del seu pare, que li aconsella deixar al territori
de Acestes, tots aquells troians que no vulguin seguir el viatge. També li diu que haurà
de baixar a l’Avern per rebre més informació. El dia següent, Acestes accepta acollir els
troians.
Venus, que té por del que li pugui fer Juno al seu fill, suplica a Neptú que Eneas arribi a
Itàlia sa i estalvi. El déu assegura el benestar de l’heroi, però dictamina que un dels
seus companys caurà al mar; el timoner, Palinur.
 Lloc:
o Sicília
 Personatges:
o Eneas i els troians
o Acestes
o L’esperit d’Anquises
o Juno
o Iris
o Venus
o Neptú
o Júpiter
8

9. LLIBRE VI
Les embarcacions troianes arriben a Cumes.
Seguint les instruccions d’Anquises, Eneas es
dirigeix cap al Temple d’Apol·lo, on el rep la
Sibil·la. Eneas li demana pel futur dels troians, així
com també clemència després de tot el que han
passat fins ara. Ella li respon que aconseguiran
arribar al Laci, però que viuran encara una altra
desgràcia. Li aconsella que utilitzi el seny per
enfrontar-se a les adversitats i que deuen passar
per una ciutat grega. Eneas també li demana
indicacions per poder parlar amb el seu pare
Anquises a l’inframón. La Sibil·la li contesta que
ha de trobar una branca daurada en un bosc, i si
la branca es trenca amb facilitat, voldrà dir que
Eneas està destinat a anar al món dels morts;
altrament, si no es trenca, no hi pot entrar.
A l’hora de trobar la branca, dos ocells el guien a l’arbre en qüestió, i resulta exitós de
la prova. Li porta la branca a la Sibil·la, que el guia a les portes de l’infern. Rere les
portes, corre el riu Aqueront. Després que la Sibil·la li expliqui algunes normes
d’aquest indret, el barquer Caront els permet creuar el riu. A l’altra banda, Eneas
escolta les tristes ànimes de l’infern.
En primer lloc, Eneas es troba a Dido. Intenta donar-li explicacions, però ella l’ignora i
retorna amb el seu espòs. Seguidament, veu els esperits dels guerrers a la guerra de
troia. A continuació, Eneas es purifica i, després d’ensenyar el branquilló d’or a
Prosèrpina, entra dins l’Elisi, el paradís. Al contrari que al pre-Infern, es respira un
ambient tranquil i de claredat; allà les ànimes vaguen felices enmig dels verds jardins i
de les aigües calmades. Anant caminant, Eneas es troba finalment amb el seu pare,
que li mostra les ànimes de tots aquells que, un cop reencarnats, passaran a ser els
descendents del seu llinatge i els qui acabaran regnant Roma. Anquises, d’aquesta
manera, li explica el futur dels troians i anticipa la glòria que caracteritzarà el seu
reialme.
 Lloc:
o Cumes
o Tàrtar
 Personatges:
o Eneas
o Sibil·la
o Caront
o Esperit de Dido
o Esperit d’Anquises
o Altres esperits de
l’Inframón
9

10. LLIBRE VII
Eneas i la seva flota arriben a terres Itàliques, on regna el rei Llatí. Aquest rei,
descendent dels déus, vol casar la seva filla Lavínia i, empès per la confusió, visita els
oracles de Faune, que li diuen que serà un foraster qui es casi amb la seva filla. Eneas,
després d’haver desembarcat i haver-se acabat totes les provisions de menjar, se
n’adona que la situació concorda perfectament amb les paraules del seu pare difunt:
aquesta és, sens dubte, la terra on ell i els seus companys troians han d’iniciar una
nova vida.
Eneas envia uns quants troians a presentar-se davant el rei Llatí i explicar-li les seves
intencions de quedar-se al territori. El rei els dóna la benvinguda i accepta de bon grat
aquestes propostes, a més de mostrar-se impacient per conèixer Eneas i casar-lo amb
la seva filla, tal com havien dit els oracles.
La deessa Juno, quan se n’assabenta del que fan els troians, s’enfureix per la frustració
que li causa aquesta eterna batalla amb Eneas que tant li costa guanyar. Decideix fer
sortir la Fúria Al·lecto, per retardar el casament i crear la guerra. Al·lecto posa el mal
dins Amata, la mare de Lavínia, que intenta convèncer Llatí de casar la seva filla amb el
seu pretendent inicial, Turn. La negació del rei la fa embogir i porta també a totes les
altres mares del regne a la follia, que li canten al rei Bacus. Seguidament, la Fúria es
dirigeix al palau de Turn on, amb l’aparença d’una velleta, diu al rei que ha de fer fora
els troians i lluitar per allò que li pertoca. Turn, però, ignora els seus consells i Al·lecto,
encesa per la ira, el fa patir un dolor terrible que acaba convencent-lo de combatre en
guerra contra el rei Llatí i també els troians. Per últim, la terrible deessa crea la
discòrdia als boscos, on aconsegueix que Ascani mati un cérvol molt estimat pels
camperols dels voltants i, conseqüentment, s’inicia una batalla entre els troians i els
camperols llatins.
Seguidament, arriben al palau del rei Llatí grups de súbdits, tots queixant-se d’algun
dels incidents creats per la Fúria Al·lecto. Tots desitgen la guerra i, tot i que el rei
s’oposa (estan canviant allò que dictaven els déus) finalment s’hi resigna i inicien un
conflicte bèl·lic. No només és el territori del Laci que entra en guerra, sinó que les
ciutats dels voltants també s’afegeixen a la batalla.
 Lloc:
o Laci
 Personatges:
o Eneas
o Rei Llatí
o Lavínia
o Amata
o Turn
o Juno
o Fúria Al·lecto
o Ascani
10

11. Llibre VIII
Encara es troba en guerra la regió del Laci. Eneas es dirigeix a la vora del riu per
descansar i, mentre dorm, se li apareix el déu del riu Tíber. Aquest li diu què ha de fer
per acabar amb la guerra (fer un sacrifici per a Juno) i li indica l’indret on anys després,
descendents d’Eneas fundaran la ciutat. Quan l’heroi desperta del son, es posa en ruta
amb dues naus.
Els troians arriben al reialme d’Evandre. Allí, on s’està celebrant un sacrifici, Eneas li
proposa d’unir les seves forces per combatre l’enemic. Evandre el rep amb una càlida
benvinguda i el convida a menjar amb els seus. Després d’haver menjat li explica les
gestes d’Hèrcules en aquell mateix territori.
Alhora, a l’Olimp, Venus suplica al seu espòs Vulcà que proporcioni armes al seu fill, i
ell, encantat per la bellesa de la seva muller, compleix el seu desig.
El dia següent, Evandre diu a Eneas que ell deu
dirigir l’exèrcit d’ambdós pobles, ja que ell és
massa vell. D’aquesta manera es preparen tots
per la guerra, i Eneas rep les armes que li
entrega la seva mare.
 Lloc:
o Laci
 Personatges:
o Eneas
o Evandre
o Venus
o Vulcà
LLIBRE IX
Juno mana a Iris que trobi Turn i l’enviï a la batalla. D’un núvol de pols negre en surten
unes armes, que els troians utilitzen per defensar el campament i les muralles, sota les
ordres d’Eneas.
Turn intenta incendiar-ho tot amb antorxes. Aleshores Júpiter demana que l’incendi
sigui apagat per a que les naus no quedin malmeses. Seguidament, Turn celebra la
seva victòria bevent vi.
Després, Mnesteu informa Eneas que és un bon moment per atacar els rútuls per
sorpresa. Nis pren la decisió d’atacar, però acaba morint juntament amb el seu amic.
Havent guanyat, els rútuls mostren els caps dels troians morts i porten el cadàver de
Volcent al campament on tothom plora la seva mort.
Messap inicia una nova batalla a la qual participa Ascani, que mata Numià.
11

12. Turn, vençut pels troians, fuig de l’escena precipitant-se pel riu, i gràcies a això es
salva.
 Lloc:
o Laci
 Personatges:
o Eneas
o Turn
o Juno
o Iris
o Mnesteu
o Ascani
LLIBRE X
Júpiter prohibeix a la resta de déus que prenguin part en cap aspecte de la batalla.
Venus, però, demana clemència per als troians, petició que Juno ignora. Finalment,
Júpiter decideix mantenir-se al marge de l’acció.
Eneas es dirigeix cap a les seves embarcacions; arriba al mar on les naus semblen
haver-se convertit en Nimfes, que avisen a l’heroi Turn. Segueix la batalla.
Turn demana ajuda a la seva germana. Després, Turn mata Pal·lant; això omple d’ira
els cors dels troians que inicien una lluita molt més violenta.
A l’Olimp, Júpiter diu a Juno que mati Turn. No obstant, la deessa, adoptant l’aparença
d’Eneas, fa que Turn es salvi i conservi la vida.
Mentre els déus observen la batalla, Mezenci ocupa el lloc de Turn a la guerra, que
més tard és ferit per Eneas i mor.
 Lloc:
o Laci
 Personatges:
o Eneas
o Turn
LLIBRE XI
Després de retre homenatge i celebrar els funerals de companys estimats. Eneas i els
seus companys pacten amb els llatins per reconduir la guerra. Arriben al Laci i Evandre
plora la mort de Pal·lant i finalment li diu que acabi amb Turn. Durant els dies següents
arreu ploren els caiguts i culpen a Turn de la seva desgràcia.
El rei Llatí convoca una assemblea per decidir el transcurs dels pròxims esdeveniments.
Alguns d’ells havien anat a demanar consell a Diomedes, el qual els digué que no valia
la pena lluitar contra els troians ja que estaven molt ben preparats, i el que havien de
12

13. fer era buscar la pau. El rei Llatí diu que es rendirà i que li entregarà terres als troians, a
més de la mà de la seva filla. Supliquen a Turn que deixi estar Eneas o que lluitin en
una baralla ells dos sols. Turn s’enfada molt i diu que si no l’ajudarà ningú, ja ho farà
Camila.
Eneas torna a atacar i s’inicia una nova batalla entre Turn i els troians. Diana, en
assabentar-se de la participació de Camila, a qui té molta estima, envia la Nimfa Opis a
la batalla perquè vengui la mort de Camila.
Tots queden una mica torbats per la mort de Camila, i van ambdós bàndols cap a les
muralles. S’acaba el dia i es queden allí a acampar.
 Lloc:
o Laci
 Personatges:
o Eneas
o Turn
o Evandre
o Diomedes
o Camila
LLIBRE XII
Tot i les advertències i súpliques del
rei Llatí i altres personatges, Turn i
Eneas es disposen a combatre cara a
cara, i el vencedor es quedarà amb
Lavínia.
Juno demana a Juturna, la germana
de Turn, que el protegeixi i l’allunyi
de la mort. Quan està a punt
d’inicar-se el combat, Juturna
convenç els llatins que no poden
quedar-se quiets sense fer res. Així
comença, de nou, la batalla entre els
dos exèrcits.
Eneas es troba greument ferit, i Turn considera les seves possibilitats de guanyar.
Venus, però, la mare de l’heroi troià, li cura els mals. Eneas torna a la batalla i entre ell
i Turn maten nombrosos guerrers, mentre que Juturna intenta protegir el seu germà.
Tothom es dirigeix cap a la ciutat. En veure la gravetat de la cituació, Amata es lleva la
vida. Turn diu que ha de seguir lluitant per la ciutat i pel seu honor, tot i que li costi la
13

14. vida. Finalment, Turn i Eneas lluiten sols. En aquest punt Júpiter prohibeix a Juno que
faci res més, i la deessa admet que ja no hi ha res a fer, es mostra cansada.
Finalment, Eneas venç Turn ja que el mata, i l’heroi troià es casarà amb Lavínia ben
aviat.
 Lloc:
o Laci
 Personatges:
o Eneas
o Turn
o Juturna
o Amata
o Rei Llatí
VIATGE D’ENEAS
14