2. lluites socials força motriu
noms dels carrers
obrers història
motor energia
fraternitat
vapor llibertat
progrés mercat abeceria
treball en societat
escola nova
orígens de la vila de gràcia
3. Buscant una mica d’informació de Gràcia vaig trobar que a la zona on
estem ara i on haurà d’anar l’escola hi va haver-hi una antiga fàbrica
tèxtil molt important per la història de la vila anomenada“El Vapor
Nou”. El nom en sí, com a sonoritat i com a significat, vapor, energia,
escola nova... em va agradar i vaig pensar que podia ser un bon nom
per a l’escola.
Remenant una mica més vaig trobar alguna foto i algun text prou
interessant i engrescador. El esdeveniments socials i obrers i la repercussió
de la fàbrica en el creixement de gràcia, la construcció de les cases i
els noms dels carrers. Tot anava lligant ai agafant forma.
Bé, us passo la informació... i ja veureu si us agrada la proposta.
Hi ha altres exemples de noms de fàbriques: La sedeta, Elizalde...
4. El Vapor Nou
1842
Vista fotogràfica de Barcelona. En primer terme Gràcia amb les dues fàbriques
de vapor. Més enllà les muralles de Barcelona.
5. El vapor va esdevenir la força motriu, l'energia, que comportà un
nou concepte de treball: la fàbrica col·lectiva i el treball en societat.
El "Vapor Nou" data de l’any 1841 i va ser potser una de les indústries
més importants de la Vila, amb prop de 500 treballadors.
El Vapor Nou abarcava tota la zona de Travessera de Gràcia
entre Torrent de l'Olla i d'en Vidalet.
Gràcia va anar creixent i formant-se gràcies a les indústries i les
cases que s’hi construïen per als treballadors.
6. Grup de cases antigues al carrer de la En una part del solar de l’antic Vapor Nou,
Fraternitat que foren construïdes per del qual havia estat propietari el sr.
als treballadors dels vapors tèxtils que Puigmartí, fou construït el mercat de
eren molt propers. l’Abeceria Central.
7. Queden d'aquelles indústries la xemeneia, el nom dels carrers
-tant els de nom de persones vinculades amb els primers moments de
la industrialització i, en concret, els dels empresaris (Puigmartí) i tot un
reguitzell de noms que donen fe de testimonis socials dels seus
antics habitants, els obrers, i les seves idees: progrés,
fraternitat, llibertat, etc... i queden també algunes casetes
primigènies.
Els terrenys de l’antiga fàbrica són ara ocupats per pisos i pel mercat de
l’Abeceria Central.
Gràcia va ser el nucli de resistència de les lluites obreres.
Record pels lluitadors del passat industrial de la nostra vila.
8. Laura Coll Lluch, arxivera i membre del grup 99, va escriure aquest article per a Ràdio Gràcia,
concretament per a un programa que condueix Eloi Babiano, del Taller d'Història de Gràcia.
ELS VAPORS DE GRÀCIA
A la primera meitat del segle XIX trobem a Amb l’aparició de noves maquinàries i coincidien amb els primers anys del s. XIX,
Gràcia l’empremta de la Revolució Industrial. tecnologies, es facilitava la feina d’artesans, eren de fusta, com les bergadanes i altres
menestrals i treballadors. El vapor va esdevenir màquines de filar,els telers i les taules
L’inici de la indústria moderna va lligat a dos la força motriu, l’energia, que comportà un d’estampació. Bonaplata va incorporar per
elements fonamentals: la màquina de vapor i nou concepte de treball: la fàbrica col.lectiva primera vegada les màquines de filar i els
les màquines de ferro colat. Aquestes dues i el treball en societat, i va determinar el conjunt telers mecànics de fosa, i amb ells la tècnica
aportacions les farà la Fàbrica Bonaplata fabril i industrial tal com avui el coneixem. metal.lúrgica per a construir-los i reparar-los.
(instal.lada al barri del Raval, dins el nucli Es necessitaven en primer lloc amplis solars
antic de Barcelona), nascuda al 1835 i pionera perquè la fàbrica és una instal.lació àmplia. Aquestes màquines metál.liques pesaven molt
a tot Catalunya. Un dels socis de l’empresari La ciutat de Barcelona, enclotada i encerclada més que les de fusta. Per a moure-les calia una
Bonaplata, el sr. Vilaregut serà el que posarà de muralles, tenia un espai limitat. Tot i així, energia superior a la que podien proporcionar
en marxa la fàbrica de Gràcia. Seguidament dins dels seus murs es va crear la fàbrica l’home o els animals. Necessitaven la màquina
us n’explicarem la història. Bonaplata. La vila de Gràcia, en canvi, estava de foc i aire tal com la va anomenar l’anglès
lliure de muralles i disposava de força territori Newcomen l’any 1712, quan va construir-la.
Deixeu-nos explicar primer el context general verge i sòl per urbanitzar. I així va ser com les Posteriorment James Watt, un altre anglès, va
i el de la nostra Vila en particular: noves formes de treball es van anar introduint patentar l’any 1769 un nou mètode per a
a Gràcia i el sòl agrícola va anar perdent la disminuir l’ús del vapor i combustible a les
Abans de 1833 es parla d’etapa pre-industrial, seva vàlua i rendibilitat. màquines tèrmiques trobant una solució
després d’indústria moderna. En l’etapa pre- pràctica que va obrir el camí de l’aplicació del
industrial els artesans, menestrals, A Gràcia, ja des dels anys 20 del segle XIX vapor per a l’obtenció d’una força mecànica.
manufacturers treballaven a casa seva en fusos s’havien aplegat molts treballadors, com els
o telers manuals. Moltes vegades les famílies teixidors a mà. L’any 1840 es comptabilitzaven A banda d’espai ampli suficient i aigua, es
compaginaven aquest treball manufacturer a Gràcia dins del ram del tèxtil més de 14.000 necessitava encara una cosa essencial per a
amb feines agrícoles, venda de productes, o fusos i 2.900 telers manuals. poder aplicar totes aquestes innovacions: una
feines que feien les dones (bugaderes, gran inversió econòmica i l’ajut de l’estat.
cosidores, etc.). Les primeres màquines que utilitzava la Josep Bonaplata, industrial pioner, va
indústria textil catalana, en els seus inicis, que aconseguir de l’estat exempcions de drets
9. aranzelaris durant deu anys per al ferro, el El mismo día [es refereix al 5 d’agost de 1835] D’aquesta descripció podem deduir que es
coure, el carbó mineral, productes químics i y por el mismo movimiento fue asaltada y en tractava d’una fàbrica moderna, però que
tintoris i altres matèries primeres, a més de parte destruída otra fábrica de propiedad l’edifici on s’allotjava no era propietat de
subvencions directes i la cessió d’uns terrenys exclusiva del que suscribe, situada en la villa l’empresari. Ens imaginem també còm la gent
dins el recinte tancat de Barcelona, a prop de de Gracia. Era el primer blanqueo montado a de Gràcia que anomenava indistintament la
la muralla, amb façana al carrer de Tallers. la moderna, con máquina de vapor, etc. De fàbrica Vapor Vilaregut o Can Vilaregut, en
Bonaplata aconseguí també la unió d’altres resultas de aquel desastre, hubo que deshacer canviar el nom del propietari, per corrupció
industrials i junts van formar la Bonaplata, la fábrica, perdiendo tres cuartas partes del del llenguatge (Pelegrí, Peregrino….. Perill)
Rull, Vilaregut i Companyia. La fàbrica capital que se había invertido en ella. va començar a anomenar la zona adjacent
Bonaplata s’inaugurà el novembre de l’any Perill i d’aquí el nom del C/ Perill.
1933. El diari El Vapor publicà l’anunci de El Vapor Vell de Gràcia, propietat de Joan
Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia en el Vilaregut, estava situat a la zona del C/ Perill L’any 1838 Joan Vilaregut recompra la venda
qual s’obria la fàbrica i es convidava als / Torrent de l’Olla. I és curiòs l’orígen del nom feta al seu germà i possiblement donà una
industrials que la volguessin visitar. I aquí és de C/ Perill. Va estretament lligat a aquesta nova orientació a la fàbrica de Gràcia. S’associa
on la història industrial de Barcelona es creua història del Vapor Vell. Després de l’assalt i amb Josep Font Matalí perquè elabori filats i
amb la de Gràcia –aleshores vila independent- crema del 5 d’agost, la fàbrica va sofrir teixits de cotó en blanc..
perquè resulta que el soci Vilaregut tenia un quantiosos danys, però el propietari la va
blanqueig amb Vapor a Gràcia. reconstruir. L’any 1837 decideix vendre al seu La presència de Joan Vilaregut a Gràcia és
germà Pelegrí tots els seus negocis i fàbriques. confirmada amb una altra notícia de 9 d’octubre
La fàbrica Bonaplata va durar molt poc, només vint A partir d’aquell moment era la fàbrica de de 1839 apareguda a El Constitucional on es
mesos. El Vapor Bonaplata fou assaltat i cremat la Don Pelegrí Vilaregut – Don Peregrino. El ressenyen les eleccions de la plana major del
nit del 5 al 6 d’agost de 1835 pels obrers revoltats protocol del notari Marià Barallat descriu així batalló de Milícia Nacional de Gràcia. Joan
que no acceptaven sense resistència la introducció l’inventari del Vapor de Gràcia: Vilaregut ha estat elegit primer comandant.
del sistema fàbril i les màquines modernes a les
que veien com a competidors deslleials. Aquests La fàbrica de blanqueo por vapor que tiene en L’any 1842 apareix al diari El Republicano,
sentiments i lluites es van produir a tota Europa als Gracia con las máquinas de secar, la del vapor, del 24 d’octubre, una denúncia dels obrers en
inicis de la industrialització. És el que es coneix el cilindro de fuerte presión, la grande rueda la que acusen a Vilaregut de rebaixar el jornal
com a ludisme. de picar, sus grandes calderas, botas de cinco als filadors de la fàbrica que té a Gràcia.
cargas y tinas como también los estenedores,
El destí de la fàbrica Bonaplata el va compartir los carros, caballo, bombo, y cuanto hay en el Ens interessa també explicar, per a la història
el mateix dia el blanqueig de vapor que tenia día todo igualmente comprendido sin más del nostre barri, quan va tenir lloc la
a Gràcia Joan Vilaregut. Ell mateix ens descriu excepción que del edificio por no ser este de urbanització del carrers de la Llibertat, Progrés,
anys més tard: su pertenencia. Fraternitat i els trams corresponents del Torrent
10. de l’Olla. Va ser l’any 1838 i va ser precisament Maspons, el C/ del Canó, el dels Xiquets de al terrat, que recollia l’aigua pluvial.
per donar allotjament als treballadors de la Valls, Pere Serafí i els voltants de la Plaça
fàbrica de Can Vilaregut o Vapor de Gràcia, Rius i Taulet. Durant el bienni Progresista (1854-56) el
que en aquells moments no era “vell”, sinò treballadors de can Vilaregut organitzaren una
l’unic que hi havia. Serà una mica més tard Queden, doncs, d’aquelles indústries la manifestació reivindicativa que va sortir de
quan s’obrirà un nou Vapor, el Vapor tèxtil xemeneia, el nom dels carrers – tant els de les portes de la fàbrica i arribà a la Diagonal,
de Francesc Puigmartí, del qual avui encara nom de persones vinculades amb els primers amb pancartes amb el lema Pa i treball. Durant
es conserva un vestigi: la xemeneia de la Plaça moments de la industrialització i, en concret, l’estiu del 1856, en la revolta barcelonina de
del Poble Romaní i un nom dedicat al seu els dels empresaris i tot un reguitzell de noms suport al govern liberal, Gràcia es va mantenir
creador: el c/ Puigmartí, que l’any 1844 va ser que donen fe de testimonis socials dels seus com el darrer nucli de resistència contra les
president de la Comissió de Fàbriques de antics habitants, els obrers, i les seves idees: tropes del capità general Juan Zapatero i
Barcelona. progrés, fraternitat, llibertat, etc…. i queden d’aquesta resistència i lluites obreres en va
també algunes casetes primigènies, com les resultar posteriorment l’execució de 16
Aquest Vapor Nou data de l’any 1841 i del C/ Igualada núms.. 1, 3, 13 i 15 (1810- graciencs, entre ells la del líder obrer Josep
abarcava tota la zona de Travessera de Gràcia 1860), les dels números 29, 31, 33, 35 (1840- Barceló….
entre Torrent de l’Olla i d’en Vidalet. Donava 80). Les cases del C/ Llibertat 36, 38, 40, 42,
feina a 500 persones i en els perídodes de 44, 46 (1810-60) i les dels números 43 i 45 I amb un record encés per aquelles víctimes
màxima activitat va arribar a tenir-ne 800. Al (1840-80) i al C/ Fraternitat. de la repressió política i lluitadors per la llibertat
1852 tenia ja 120 telers i l’any 1861 va ser ens acomiadem de tots vostés i del programa
visitada per la reina Isabel II durant la seva Aquestes edificacions van ser concebudes com d’avui. En properes edicions del nostre
estada a Barcelona. a habitatges unifamiliars, tot i que en realitat programa continuarem explicant aquest passat
eren compartides per més d’una familia. El industrial de la nostra Vila.
Amb l’extensió de les noves indústries es sistema d’il.luminació primer era el gas, més
continuen urbanitzant els carrers. L’any 1840 tard l’elèctric. L’aigua provenia del pou que
s’urbanitzen la Plaça del Sol, el C/ Planeta, hi podia haver o bé del dipòsit o cisterna situat Laura Coll Lluch
11. Fragment extret de la història de Gràcia de la Viquipèdia.
LA GRÀCIA TREBALLADORA
Al segle XIX, la gran majoria dels graciencs es pot contemplar la xemeneia del vapor a sedera que Josep Reig va obrir a l'actual carrer
havien d'anar a treballar a Barcelona, però l'actual Plaça del Poble Romaní. Escorial, a la segona meitat del segle, on es
durant aquell segle es van establir ja algunes van arribar a col·locar 200 persones, i que va
indústries: Una de les més importants va el El "Vapor Vell" no va quedar lliure dels acabar en tragèdia quan, el 1962, es va ensorrar
Vapor Vilaregut, a la zona de Perill/Torrent de problemes laborals de l'época. Al 1842 els l'edifici i van morir quatre persones. A poc a
l'Olla, va que ser conegut com el "Vapor Vell", treballadors ja van haver de lluitar contra el poc, Gràcia va anar creixent gràcies a les
ja que a la zona de Puigmartí també va existir patró per evitar una baixada de salaris, i al indústries i les cases que s'hi construïen per
el Vapor Puigmartí, conegut com el "Vapor 1855 es van manifestar a la frontera de la Vila als treballadors. El 1863, el tren de Sarrià va
Nou", engrandit el 1839. per demanar "pa i treball". tenir el seu baixador a l'oest a la Vila.
El "Vapor Nou" va ser potser una de les Aquestes dues indústries cotoneres, juntament Al mateix temps que Gràcia creixia gràcies a
indústries més importants de la Vila, amb prop amb la gran quantitat de telers manuals que les indústries, els seus habitants anaven
de 500 treballadors, però no va estar exempta molts artesans posseïen, van fer de Gràcia un accentuant el seu tarannà obrerista: durant el
de conflictes laborals: El 1841 es va voler calar centre important dins la producció tèxtil de Bienni Progressista, el triomf de la insurrecció
foc al nou vapor, importat d'Alemanya, i a l'època. El 10 de maig del 1840 es va constituir va ser absolut. El 1856 set oficials es van
l'estiu del 1855 es va denunciar l'existència la primera societat obrera de Catalunya, refugiar a la casa de la Marquesa, a l'entrada
d'un complot per matar en Puigmartí, es van l'Associació de Teixidors de Barcelona, molts de Gràcia: els insurrectes hi van calar foc, i,
jutjar cinc treballadors, però no es va poder dels socis de la qual eren graciencs. un cop van sortir els oficials, van ser executats
provar res i les penes van ser lleus. La fàbrica allà mateix. Vuit dies més tard, setze graciencs
va mantenir-se forta fins el maig del 1876, Altres indústries es van anar establint, com la que fugien de la repressió i van ser capturats,
quan un incendi la va destruir totalment. Els fàbrica de teixits elàstics d'en Miquel Matas, van ser executats sense judici previ davant de
terrenys de l'antiga fàbrica son ara ocupats per al 1851, la qual, al 1889 ja tenia 140 les runes de la mateixa casa.
pisos, el el mercat de l'Abaceria Central. Encara treballadors i va subsistir fins el 1935; la fàbrica
