2. Malbaratament
Els animals poden ser un recurs per als humans. Es tracta d’aprofitar
aquest recurs sempre que sigui necessari però evitant el seu
malbaratament.
Caçar animals és correcte, sempre i quan sigui per a consum humà i no per diversió
Podem fer servir mitjans per a evitar que els animals malmetin el nostre entorn (control
de plagues)
Es pot utilitzar animals per a la investigació però només la mínima quantitat necessària
3. Degradació
La relació amb els animals no pot implicar cap tracte indigne o
degradant, tot i que no impliqui patiment físic. Es considera tracte
degradadant la instrumentalització d’una animal per a l’obtenció
d’un benefici que no recau en l’animal.
Exposició i ús d’animals en espectacles (circs, zoològics, curses, botigues, fires)
4. Emotivisme
La capacitat d’experimentar dolor iguala l’animal amb l’ésser humà.
S’ha d’evitar qualsevol conducta que impliqui un patiment
innecessari en l’animal.
La cria d’animals per al consum humà és correcta sempre i quan es desenvolupi en
condicions de benestar i la mort sigui indolora
5. Utilitarisme
Com que compartim amb els animals la capacitat d’experimentar
plaer i dolor, aleshores quan es produeix un conflicte d’interessos
entre els plaers d’uns i altres, cal fer un càlcul global. Cal tenir en
compte que no tots els plaers són els mateixos, n’hi ha de més i de
menys importants.
Criar animals per obtenir pell i fabricar abrics de luxe implica comparar la qualitat de
dolor que es provoca (patimement, mort) amb la qualitat de plaer que s’obté (un
comfort innecessari i substituïble)
6. Drets
Els humans no són els únics subjectes de drets (especisme). Tots els
animals disposen de drets que han de ser tutelats i protegits pels
humans.
Existeix una declaració universal de drets dels animals (1978). Cada país aplica en major
o menor mesura aquesta declaració en la seva legislació particular
