Vida i obra del considerat creador de la novel.la catalana moderna, centrant-se en l'anàlisi de la seva novel.la Pilar Prim

1. NARCÍS OLLER
CREADOR DE LA NOVEL.LA
CATALANA MODERNA
Lit. Catalana Modalitat INS Pla de les Moreres,
Professor: Domènec Garrido

2. EL REALISME: LA NOVEL.LA
 S. XIX: ASCENS SOCIAL I ECONÒMIC
BURGESIA reclama literatura en què es
vegi reflectida.
 NOVEL.LA: gènere per excel.lència
OBJECTIUS NOVEL.LA REALISTA:
• RETRATAR LA REALITAT DE L’ ÈPOCA, AMB
EXACTITUD.
• MOSTRAR ELS CANVIS HISTÒRICS I SOCIALS DEL
MOMENT (APARICIÓ PROLETARIAT, ASCENS DE LA
BURGESIA)
• OBJECTIVITAT DAVANT LA REALITAT, COM SI FOS UN
FOTÒGRAF. FUGIDA DE L’IDEALISME,
SENTIMENTALISME I EMOCIÓ, CARACTERÍSTICS DEL
ROMANTICISME

3. NOVEL.LISTES EUROPEUS
GUSTAVE
FLAUBERT
CHARLES
DICKENS
STENDHAL
(passar un
mirall al llarg
d’un camí)

4. EL REALISME A CATALUNYA
EL MODEL
DE NOVEL.LA
REALISTA
ARRIBA
TARD.
INTRODUÏT
PER YXART I
SARDÀ,
CRÍTICS
LITERARIS
MANCA DE
BASE
LITERÀRIA
DESPRÉS DE
3 SEGLES
D’ESCASSA
PRODUCCIÓ
LITERÀRIA
EN CATALÀ
NO SÓN
PROFESSIONALS,
PER ELLS ÉS UNA
ACTIVITAT DE
LLEURE
ÚNICA TRADICIÓ
VÀLIDA: EL
COSTUMISME
(ALLUNYAMENT DEL
REALISME) JOSEP
YXART

5. LA NOVEL.LA NATURALISTA
 1880: EMILE ZOLA PUBLICA LE ROMAN
EXPERIMENTAL (Aplica el mètode científic a la
literatura observació de la realitat amb ulls
de científic)
SEGONS EL NATURALISME:
1. L’Home està sotmès a les lleis de l’herència i del medi
(determinisme)
2. El novel.lista ha d’experimentar amb els personatges i
els porta a situacions extremes per observar les seves
reaccions.
3. Observació, impassibilitat davant la realitat, descripció
crua i analítica dels fets

6. LA NOVEL.LA NATURALISTA
Es descriuen ambients
marginals, personatges
conflictius, amb una visió
distant i crua.
La taverna, de
Zola, on es
descriu el món
d’uns
personatges
alcohòlics, que no
poden escapar al
seu destí
(determinisme)
Émile Zola, “pare”
del Naturalisme

7. EL NATURALISME A CATALUNYA
El Naturalisme català no va més enllà del
Realisme anterior.
Introduït per Yxart i Sardà.
El Naturalisme català rebutjarà la ideologia
del moviment:
• Acceptació,amb recel, de les lleis de
l’herència i del medi, però no la visió
determinista del món.
• No acceptació identificació CIÈNCIA:
LITERATURA, ni l’aplicació del mètode
experimental

8. IMATGES OLLER
CREADOR
NOVEL.LA
CATALANA
DESCRIPCIÓ
SOCIETAT
BURGESA
INTRODUCTOR
DEL REALISME

9. LA CRISI DE LA NOVEL.LA REALISTA-
NATURALISTA
 La novel.la realista-naturalista decimonònica, que havia
tingut el seu moment d’apogeu entre Balzac i Zola del
1850 al 1880, arriba al voltant dels noranta a una crisi
definitiva.
 FACTORS:
1-D’ordre intern: a causa de l’exhauriment i les
limitacions d’uns esquemes que ja no podien oferir
res de nou.
2-Altres tenen a veure amb la incapacitat de
vehicular a través d’aquell gènere les inquietuds i la
nova sensibilitat de l’home del segle XX.

10. FACTORS DE LA CRISI: nova mirada a la
realitat
CIÈNCIA
1-Darreries s. XIX: els principis que havien
fonamentat la ciència moderna comencen a
trontollar. El pensament positivista, que confiava en
el progrés com en un valor absolut i que creia haver
establert una imatge exacta de l’univers, es veu
depassat pels avenços de la matemàtica i la física
TEORIA DE LA RELATIVITAT De la seguretat
positiva es passa a la idea d’indeterminació, segons
la qual ja no es pot afirmar que una teoria sigui
“vertadera” o “falsa”, tan sols si és “útil”.

11. FACTORS DE LA CRISI: nova mirada a la
realitat
LA NOVEL.LA JA NO POT DONAR COMPTE D’UN MÓN QUE HA
DEIXAT DE SER PER A L’HOME UN TOT ARTICULAT I
ARMÒNIC EXPLICABLE A PARTIR DE LA RAÓ
FILOSOFIA:
1-El positivisme de d’August Comte dóna pas a les
teories de contingut irracionalista (Schopenhauer,
Kierkegaard o Nietzsche, que exalten els impulsos vitals
sobre la raó, són precedents del pensament
contemporani). També Freud, amb els seus estudis
psicoanalítics parlarà d’una altra lògica que regeix la
personalitat humana, la de les associacions
subconscients.

12. EL TOMB CAP A LA NOVEL.LA PSICOLÒGICA
El crític Michel Raimond explica així el
canvi produït en el gènere novel.lístic: “És
un fet que des de finals del s. XIX,
comencen a aparèixer novel.les que, més
o menys tímidament, ja no es proposen
d’explicar els diferents moments d’una
història captivadora. Mutació que porta del
relat objectiu al monòleg interior: de la
novel.la escrita per un autor omniscient al
relat fraccionat en què els esdeveniments
són viscuts dins de la consciència de cada
personatge”
SIGMUND
FREUD

13. BIOGRAFIA NARCÍS OLLER
 Valls 1846- Barcelona 1930
 Família benestant, culta i liberal
 Orfe als 2 anys viurà amb la família
materna, els Moragas. El seu oncle li farà
de pare.
 Josep Yxart, crític literari i cosí d’Oller.
 1868 es trasllada a Barcelona
(estudia Dret). Acaba el 1871
 Fou procurador dels tribunals
 Feina coneixement de casos reals
font d’inspiració de personatges

14. BIOGRAFIA
 Ideologia catalanista, militant de la Lliga
Regionalista Moviment
conservador catalanista.
 Vida ordenada, burgesa, no bohèmia
 1877: entra en contacte amb la revista La
renaixença adheriment a la
recuperació del català.
 1879 1r llibre: Croquis del natural
recull contes realistes

15. OBRA NARRATIVA
 Obra novel.listica: fidel a un realisme que
voreja el naturalisme, sense renunciar a
importants dosis de moralisme i
sentimentalisme
 1882 La papallona: el donà a conèixer.
Pròleg a la traducció francesa de Zola.
 1884: L’escanyapobres novel.la
curta sobre un cas d’avarícia patològica
 1885: Vilaniu
 1890-92: La febre d’or descripció
societat burgesa, període especulació
borsa i enriquiment fàcil

16. OBRA NARRATIVA
 1899: La bogeria novel.la curta molt
propera tesis deterministes naturalisme:
l’herència biològica com a causa de la bogeria.
 1906: Pilar Prim darrera novel.la, de les
més importants de la seva obra. S’aparta dels
plantejaments de la novel.la estrictament
realista-naturalista i s’acosta als de la novel.la
psicològica. Interès en mostrar l’experiència de
coneixement que els personatges tenen
d’aquests fets, tal com es produeix a la realitat.
Els sumaris narratius deixen de tenir tanta
importància i donen lloc a unes tècniques que
l’apropen al subjectivisme: l’estil indirecte lliure i la
utilització des espais com a reflex dels sentiments
dels personatges.

17. LA RECREACIÓ DEL GÈNERE NOVEL.LÍSTIC
CATALÀ
 Manca de precedents per crear la seva
obra (realistes europeus, francesos i
espanyols).
 Dificultat del gènere de la novel.la
(classes dirigents poca valoració
llengua. Dificultat descriure una realitat
anòmala lingüísticament)
 La papallona: resol aquests resptes
Novel.la
d’èxit,
projecció
internacional

18. DIFERÈNCIES ENTRE PILAR PRIM I LES SEVES
NOVEL.LES ANTERIORS
REALISME PILAR PRIM
PUNT DE VISTA Omnisciència demiúrgica
del narrador. El narrador
dóna la realitat des d’un
punt de vista absolut.
No arriba al monòleg
interior, però fa ús de
tècniques que
s’apropen des de dins
a la manera com els
fets són percebuts,
afecten i modifiquen
els personatges.
ESTUCTURA Dóna una importància
secundària a l’equilibri de
les parts dins del conjunt.
Novel.les molt cops fetes
mentre sortien publicades
en fulletons.
Condensació i
fragmentació de la
història per articular
un relat en què la
impressió del conjunt
s’obté per la justa
disposició de les
parts.

19. CONTINUACIÓ
REALISME PILAR PRIM
PERSONATGES Tendien a construir
personatges que
responien més a un
clixé o tipus
preestablert que no a
una veritable entitat
humana i, com a tal,
complexa i
contradictòria.
Representaven més
que no eren. (excepte
aquelles obres de
qualitat literària)
Al costat de
personatges que no
arriben a tenir una
veritable entitat
humana, n’hi ha
d’altres de
contradictoris i d’una
notable complexitat:
ex, l’Elvira, Deberga
o Pilar Prim.

20. PILAR PRIM , UN LLARG I LABORIÓS
PROCÉS D’ESCRIPTURA
 Idea embrionària: un cas real (Usdefruit
condicional) procurador tribunals
 Escola naturalista: argument, reflex d’un
fet sociològic observat i estudiat
científicament (no fruit imaginació)
 Conte: “Un divendres amb la Solís”,
embrió de la novel.la.
 Comença Pilar Prim el 1899:inseguretat
creativa mort Sardà i Yxart (cri. Lit)
canvi realisme modernime

21. ESTRUCTURA I ARGUMENT
 ESTRUCTURA DUAL:
Diferències primera part i segona
Primera part Segona part
Capítols I-VII VIII-XVI
Espais Muntanya: la
Cerdanya
Ciutat: Barcelona
Temps narratiu (20
mesos)
Estiu: juliol-
setembre
Tardor i hivern:
setembre-març
Tècniques narratives Descripcions
paisatgístiques.
Escenes costumistes
Narració d’intrigues
amoroses. Anàlisis
psicològiques

22. ESTRUCTURA
 Argument desenvolupament lineal,
ordre cronològic. Comença in media res.
 No hi ha gairebé retrocessos temporals
S’allunya del realisme i el
naturalisme i s’apropa a
la novel.la psicològica,
novel.la centrada en
l’estudi del mòn interior
dels personatges,
sobretot femenins.

23. LA PERVIVÈNCIA DEL REALISME I EL
NATURALISME
 Suposa l’abandó del naturalisme i
l’apropament al modernisme?
 No pretén retratar la societat catalana en
el seu conjunt. Focalització en un sector:
la burgesia barcelonina fabricants
tèxtils.
 Desaparició classes populars: àmplia
presència en les obres anteriors.
 Visió esteticista de la realitat: no pretén
reproduir conflictes socials obrers.

24. LA PERVIVÈNCIA DEL REALISME I EL
NATURALISME
 Realisme: crítica a la classe social burgesa
pel seu materialisme i grolleria.
 Pinzellades naturalistes:al.lusions al
determinisme de l’herència biològica que
configura la personalitat de personatges
(temperament ociós Deberga: mare
cubana)
Idees racials de l’època, que
consideraven que cada raça tenia
uns trets temperamentals que es
transmetien hereditàriament

25. LA NOVEL.LA PSICOLÒGICA
 Influència important novel.la psicològica.
 Centrada en la psicologia femenina
moda literària/interès de la medicina pels
fenòmens psíquics i les malalties mentals
 Importància Sigmund Freud
 PILAR PRIM: reflectides patologies
mentals femenines (Ex: rivalitat
Pilar/Elvira complex d’Electra).
 Novel.la francesa: converteix temàtica
malalties mentals i psicologia femenina en
argument de la novel.la psicològica.

26. NOVEL.LA PSICOLÒGICA
Paul Bourget, un dels
màxims representants
d’aquesta narrativa, on
s’hi troben semblances
temàtiques amb Pilar
Prim, com ara l’atracció
de la vídua per un
seductor, que li farà
replantejar-se la seva
vida
La dona, presonera de la moral
burgesa masclista

27. EL TEMA DE LA DONA INFELIÇ
 Subgènere narratiu dona infeliç (típic
novel.la europea s. XIX) dones
casades sense amor,frustració femenina
que duu a l’adulteri.
 Tema dones adúlteres/vídues
usufructuàries: rebel.lia contra l’opressió
societat patriarcal.
 La rebel.lia de Pilar Prim no arriba a ser
radical Oller: no radicalismes, lluny
de la Nora de Casa de nines, d’Ibsen

28. LA INFLUÈNCIA MODERNISTA
 Influència de Víctor Català (Solitud)
 Nou tractament paisatge:correspondència
neoromàntica paisatge/estats d’ànim de
qui les observen.
“La quietud, el misteri, l’agonia lenta i gradual d’aquelles
postremes lluïssors del dia, que semblaven negar-s’hi,
desprenien com una bavor de melangia que penetrava el cor,
despertant l’emoció agradolça d’una balada heineiana o d’un
nocturn de Chopin”
 Ús d’un vocabulari més ampli i més
genuïnament català (sobretot en les
descripcions paisatgístiques de la 1ªpart)

29. PUNTS DE VISTA NARRATIUS
 Gran varietat de tècniques narratives:
1. Autor o narrador omniscient: el narrador coneix
el món interior dels personatges, sap qüestions
que els personatges no saben, o introdueix els
seus judicis de valor i opinions.
“En Deberga tenia raó: la Pilar fugia” (p.200)
“Pobra d’ella si hagués arribat a sospitar, només,
els projectes que duien els Ortal dins del magí”
(p.150)
“La simpatia que aquelles dones havien despertat
en l’esperit d’en Deberga havia d’ésser també molt
més intensa del que ell mateix es prometia ...” (p.
112)

30. PUNTS DE VISTA NARRATIUS
 Narrador testimoni: el narrador fingeix que
només sap allò que diuen o fan els personatges,
com si ell fos un observador extern (primer
capítol de la novel.la)
 Estil indirecte lliure: consisteix en una barreja de
la veu del narrador i la d’un personatge, sense
nexes verbals. S’utilitza per fer anàlisis
psicològiques:
“... En Deberga es preguntava si devia estar-se
enamorant de la Pilar, d’una dona més gran que
ell. “Aquesta sí que fóra bona! ¡Quin ridícul, quina
brometa no en farien, els seus companys! (p. 181)

31. EL LLENGUATGE
 REPRODUCCIÓ DELS USOS LINGÜÍSTICS DEL
SEU ENTORN, SOBRETOT DE BARCELONA.
 DIÀLEGS DE GRAN NATURALITAT, ESPONTANIS.
 NOVEL.LA: DOCUMENT SOCIOLÒGIC DE L’ÚS
DEL CATALÀ I CASTELLÀ ENTRE LA BURGESIA DE
L’ÈPOCA.
 OLLER CREA EL SU PROPI MODEL DE LLENGUA,
DIRECTAMENT INSPIRAT EN EL QUE
S’UTILITZAVA EN ELS AMBIENTS DE LA
BURGESIA.
 CATALÀ MOLT INFLUÏT PEL CASTELLÀ (voluntat
de versemblança)