Document elaborat per ERF sobre els beneficis ambientals del verd urbà i presentat dins l'Ecotendència dedicada a Ciutat i Natura. Abril 2015.

1. Abril de 2015
La ciutat renaturalitzada
Concepte, elaboració de continguts i disseny
Els beneficis ambientals del verd urbà

2. La ciutat és un sistema que necessita moltes
entrades pel seu funcionament diari: oxigen,
matèries primeres, radiació solar, energia, aigua;
per generar productes manufacturats i serveis.
Al mateix temps, se’n deriven, però: emissions
de gasos contaminants, residus sòlids o aigües
residuals, entre d’altres. El metabolisme
ineficient de la ciutat reclama massa de la
natura. Però quan és eficient, les disfuncions
ambientals es minimitzen i la qualitat de vida
dels ciutadans millora.
En aquest metabolisme cíclic el verd urbà té
una funció clau exercint múltiples funcions que
van molt més enllà del seu valor ornamental o
estètic i que, al capdavall, representen una
important millora global de la qualitat dels
entorn urbans.
Més enllà del valor ornamental
Imatge recreada d'una Barcelona verda.
Jornet-Llop-Pastor Arquitectes

3. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 3
+ verd urbà =
- calor
- contaminació i soroll
- CO2
+biodiversitat
+ infiltració i - erosió
+salut i +relacions socials
- despeses

4. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 4
Existeix una clara correlació entre els
espais verds densos i la disminució de
la temperatura. La reducció de
temperatura ambiental associada a la
presència de vegetació constitueix un
element important de cara a l’estalvi en
climatització al pic de l’estiu, així com
un factor de confort per a la població.
Més verd, menys calor
Regulador climàtic a gran escala
El fenomen de l’illa de calor a Nova York i el paper mitigador de les
temperatures per part de la vegetació. A l’esquerra es mostra el gradient de
temperatures i a la dreta la densitat de coberta vegetal. Es pot observar una forta
correlació entre les àrees més vegetades i les que presenten temperatures més
baixes.
Font: Earht Observatory (NASA).
Un estudi recent de la Universitat de Manchester ha
calculat que un increment d’un 10% dels espais verds de la
ciutat podria reduir la temperatura fins a 4ºC.
Un estudi recent de la Universitat de Manchester ha
calculat que un increment d’un 10% dels espais verds de la
ciutat podria reduir la temperatura fins a 4ºC.
Segons un informe de la Universitat de Tokio[1]
, la zona
arbrada té una temperatura mitjana de 2,7 ºC més baixa
que una zona urbana anàloga sense vegetació.
[1]
Tsuyoshi Honjo. 2003. Analysis of surface temperature in urban green
spaces by using Landsat data. University of Tokyo. Presentat durant la
cinquena Conferència de clima urbà del 2003 a Lodz (Polònia).
Segons un informe de la Universitat de Tokio[1]
, la zona
arbrada té una temperatura mitjana de 2,7 ºC més baixa
que una zona urbana anàloga sense vegetació.
[1]
Tsuyoshi Honjo. 2003. Analysis of surface temperature in urban green
spaces by using Landsat data. University of Tokyo. Presentat durant la
cinquena Conferència de clima urbà del 2003 a Lodz (Polònia).

5. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 5
En el metabolisme cíclic de la ciutat, el verd urbà té
una funció clau en la regulació climàtica, aconseguint
temperatures més suaus i confortables amb els
següents tres efectes:
• La intercepció de la radiació solar incident.
• L’efecte refrigerant sobre l’aire pel fenomen de
l’evapotranspiració.
• La modificació dels fluxos d’aire i la reducció de la
velocitat del vent.
En conjunt aquests tres efectes redueixen la
temperatura ambiental i també la de les façanes i
l’interior dels habitatges comportant una reducció
directa de les necessitats de climatització i,
eventualment, un efecte indirecte de millora de
l’eficiència dels aparells d’aire condicionat en reduir
la diferència tèrmica entre l’interior i l’exterior dels
edificis.
Més verd, menys calor
Efecte microclimàtic
Comparació del microclima urbà i el rural, des de la
perspectiva de l’arbrat.
Font: Bourgery, Corinne; Maillet, Laurent (Paris, 1993). L’Arboriculture
urbaine.
Els percentatges de radiació absorbida mesurats en diversos estudis
mostren xifres força elevades, gairebé sempre superiors al 65%, i properes
al 80-90% en la majoria de casos.
Els percentatges de radiació absorbida mesurats en diversos estudis
mostren xifres força elevades, gairebé sempre superiors al 65%, i properes
al 80-90% en la majoria de casos.

6. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 6
La vegetació exerceix una funció significativa
en la retenció de contaminants atmosfèrics.
Els principals aspectes que determinen la
capacitat de retenció de contaminants per part
de la vegetació són:
•Les concentracions de contaminants a
l’atmosfera (nivells d’immissió). En la
mesura que no se superin els llindars de
tolerància de la vegetació, com més
contaminants hi hagi a l’atmosfera més gran
serà la retenció de la vegetació.
•La tipologia de verd i de les espècies que el
formen. La ubicació i alçada de la vegetació, la
forma i disposició de les fulles i l’hàbit caducifoli
o perennifoli de l’espècie constitueixen factors
determinants.
•Les condicions meteorològiques incideixen
de manera diversa i complexa en els nivells
d’immissió.
Més verd, menys contaminació i soroll
Retenció de contaminants atmosfèrics
Elements químics retinguts per les fulles d’alguns arbres planifolis
habituals en el verd urbà.
Font: Seminari Internacional sobre Verd urbà (UNESCO/MAB, 1989).
El cinquè programa marc de la UE en matèria de medi ambient va
finançar el projecte BUGS (Benefits of urban green space), finalitzat el
juliol de 2004. L’objectiu principal del projecte era desenvolupar una
metodologia per avaluar el paper del verd en la mitigació de les
externalitats derivades del model de vida urbà.
Resultats del projecte BUGS:
• L’increment d’un 20% a un 40% del verd urbà d’una ciutat –ja sigui en
forma de parcs urbans, teulades vegetals, verd de carrer, etc.– es
tradueix en una reducció d’un 4% dels nivells d’immissió de l’ozó
troposfèric, principalment per l’efecte de refredament que provoca la
vegetació.
• La vegetació és responsable de la reducció d’un 10% de la
concentració de partícules.
El cinquè programa marc de la UE en matèria de medi ambient va
finançar el projecte BUGS (Benefits of urban green space), finalitzat el
juliol de 2004. L’objectiu principal del projecte era desenvolupar una
metodologia per avaluar el paper del verd en la mitigació de les
externalitats derivades del model de vida urbà.
Resultats del projecte BUGS:
• L’increment d’un 20% a un 40% del verd urbà d’una ciutat –ja sigui en
forma de parcs urbans, teulades vegetals, verd de carrer, etc.– es
tradueix en una reducció d’un 4% dels nivells d’immissió de l’ozó
troposfèric, principalment per l’efecte de refredament que provoca la
vegetació.
• La vegetació és responsable de la reducció d’un 10% de la
concentració de partícules.
Espècies Núm. elements Principals elements
Castanyer d’Índies (A. hippocastanum) 50 Mn, Zn, Sr
Sòfora (Sophora japonica) 45 Pb, Mn
Robínia (Robinia pseudocacia) 45 Mn, Zn
Morera blanca (Morus alba) 44
Lledoner (Celtis australis) 43 Cu, Pb, Mn, Zn, Sr
Auró (Acer platanoides) 43 Mn, Zn, Sr
Tell (Tilia sp.) 43 Cu, Pb, Mn
Plàtan (Platanus sp.) 40 Mn, Sr
Ailant (Ailanthus altissima) 39 Cu, Pb, Zn

7. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 7
La vegetació té un cert efecte en reduir la contaminació
acústica, tot i que clarament inferior al de les pantalles
artificials. Per tal que l’absorció de soroll per part de la vegetació,
exclusivament, sigui rellevant, cal utilitzar vegetació alta i densa i
en una franja extensa, situació poc factible en entorns urbans, tret
que no existeixen grans àrees forestals al mig de la ciutat.
De totes maneres, l’ús mixt de pantalles artificials vegetades o de
motes vegetades resulta molt més positiu, per bé que la vegetació
juga en aquests casos un paper més ornamental, ambiental i/o
psicològic que no pas de mitigació del soroll.
Més verd, menys contaminació i soroll
Reducció de contaminació acústica
Font: ISon21. Blog de ingeniería y sostenibilidad del s.XXI.
La Norma tècnica de jardineria i paisatgisme: pantalles vegetals, recomanacions per al seu
ús com a barreres acústiques i visuals, del Col·legi oficial d’enginyers tècnics agrícoles i
perits agrícoles de Catalunya, indica que una pantalla vegetal de 3 a 10 m d’amplada pot
presentar un índex d’absorció de 0,5 a 1 dB, i una de 30 m un índex de 5 dB. La Norma
també descriu el potencial d’atenuació físic del soroll de les pantalles vegetals com baix,
però en canvi, destaca l’efecte psicològic important que té la seva presència en la reducció
de la percepció del soroll.
En el marc del projecte BUGS, ja esmentat, s’indica que la combinació d’arbres, vegetació
herbàcia i substrat porós entre una via transitada i els edificis aconsegueix reduir el soroll
que arriba a les façanes en xifres realment elevades: entre 10 i 15 dB(A).
La Norma tècnica de jardineria i paisatgisme: pantalles vegetals, recomanacions per al seu
ús com a barreres acústiques i visuals, del Col·legi oficial d’enginyers tècnics agrícoles i
perits agrícoles de Catalunya, indica que una pantalla vegetal de 3 a 10 m d’amplada pot
presentar un índex d’absorció de 0,5 a 1 dB, i una de 30 m un índex de 5 dB. La Norma
també descriu el potencial d’atenuació físic del soroll de les pantalles vegetals com baix,
però en canvi, destaca l’efecte psicològic important que té la seva presència en la reducció
de la percepció del soroll.
En el marc del projecte BUGS, ja esmentat, s’indica que la combinació d’arbres, vegetació
herbàcia i substrat porós entre una via transitada i els edificis aconsegueix reduir el soroll
que arriba a les façanes en xifres realment elevades: entre 10 i 15 dB(A).

8. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 8
En funció de les escales espacials i
temporals considerades, la vegetació pot
actuar com a embornal temporal de
CO2.
Però en l’aspecte en el qual el verd
desenvolupa una funció molt rellevant és
en la regulació tèrmica de les ciutats,
afavorint, entre d’altres aspectes un
important estalvi energètic en
climatització. És, justament, en aquesta
qüestió, per tant, on es pot afirmar que el
verd urbà contribueix a mitigar el canvi
climàtic: reduint el consum energètic i,
per tant, les emissions de CO2
associades.
Més verd, menys CO2
Efecte embornal i mitigació del canvi climàtic
Variació estacional de la coberta vegetal i de la concentració de CO2. La
variació de les concentracions de CO2 en l’arbrat caducifoli depèn de la
presència de fulles a les capçades dels arbres. Considerant ambdós
hemisferis, els moments de màxima captació de CO2 es produeixen el març i
el setembre i els de mínima el maig i el novembre.
Font: ERF/AGBAR (1995).

9. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 9
La riquesa d’espècies vegetals que es pot trobar en
una ciutat pot ser considerable, fins al punt que és
fàcil que superi l’existent en d’altres ambients menys
antropitzats de l’entorn.
La importància del verd urbà per moltes espècies
faunístiques, especialment ocells, és molt gran, pel
fet que constitueix un element diferencial que
recrea o conserva un hàbitat, relativament similar
al natural, inscrit en una matriu urbanitzada força
més homogènia.
És evident que la tipologia de verd i les seves
característiques (dimensions, forma, etc.), així com
la proximitat o connexió amb d’altres espais verds,
condiciona la importància de l’espai en termes de
biodiversitat. Així, els espais verds d’una certa
entitat, amb una barreja d’ambients herbacis,
arbustius, forestals i aquàtics presenten un elevat
potencial de cara al foment de la biodiversitat.
Més verd, més biodiversitat
Foment de la riquesa biològica
Preferència d’hàbitats dels principal ocells de la ciutat.
Font: Ocells de Barcelona. Guies d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona,
número 23.

10. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 10
En el medi urbà, la pavimentació i impermeabilització de bona
part del sòl comporten l’alteració de processos naturals com la
infiltració o la percolació; i generen problemes importants
derivats de l’increment del volum i la velocitat de les aigües
d’escolament en cas de pluges torrencials.
El manteniment d’un percentatge elevat de sòl permeable i
cobert de vegetació en el medi urbà ajuda a regular la
infiltració i l’escolament mitigant, per tant, els efectes
negatius derivats de les pluges intenses. Alhora, aquest
procés facilita la recàrrega dels aqüífers i el manteniment
de la humitat del sòl, reduint les necessitats de reg. Aquest
triple efecte de la vegetació, per tant, pot contribuir a una
regulació i millora important dels fluxos d’aigua a la ciutat, més
rellevant com més gran sigui la superfície verda de la ciutat.
La vegetació també exerceix un paper molt important en la
prevenció de l’erosió, gràcies a la capacitat de fixació del sòl
que exerceix el sistema radicular de les plantes.
Més verd, més infiltració i menys erosió
Regulació dels fluxos d’aigua
Relació entre la impermeabilització del sòl i el
percentatge d’escolament de la precipitació
caiguda.
Font: Servei d’hidrologia de Duluth, Minnesota.
En entorns plenament naturals amb vegetació
l’escolament superficial és de l’ordre del 10%,
mentre que en els que presenten un elevat grau
d’impermeabilització aquest percentatge
s’incrementa fins el 55% o més.
En entorns plenament naturals amb vegetació
l’escolament superficial és de l’ordre del 10%,
mentre que en els que presenten un elevat grau
d’impermeabilització aquest percentatge
s’incrementa fins el 55% o més.

11. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 11
El verd urbà té nombrosos efectes indirectes beneficiosos
sobre la salut, especialment pel que fa als associats a la
reducció de la contaminació atmosfèrica. Per altra
banda, el verd exerceix altres efectes indirectes sobre la
salut que, sovint, es troben a mig camí entre el benefici
fisiològic i el psicològic. Tant la pròpia contemplació del
verd –valor simbòlic i ornamental–, com la seva utilització
per realitzar-hi activitats lúdiques o recreatives –valor
utilitarista– també tenen un clar efecte psicològic sobre la
població d’entorns netament urbans.
Un altre efecte indirecte sobre la salut dels espais verds a
les ciutats, es troba en el fet que aquests espais estimulen
i indueixen la pràctica de l’esport, amb els efectes
beneficiosos que això comporta. Finalment, els espais verds
també constitueixen una part significativa dels espais
públics de la ciutat i, com a tals, esdevenen àrees de
relació i de convivència que fomenten la cohesió social.
Un exemple clar serien els horts urbans.
Més verd, més salut i relacions socials
Efectes indirectes sobre la salut i beneficis socials
Nombres de morts i percentatges atribuïbles als
nivells diaris de PM10 superiors a 50µg/m3.
Barcelona 2001-2004.
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.
La contaminació atmosfèrica s’està convertint en un
dels principals problemes de salut pública d’Espanya
i d’Europa. La Comissió Europea estima que a
Espanya cada any moren 16.000 persones
prematurament per càncer i problemes respiratoris
relacionats amb la contaminació, principalment a les
grans àrees urbanes .
La contaminació atmosfèrica s’està convertint en un
dels principals problemes de salut pública d’Espanya
i d’Europa. La Comissió Europea estima que a
Espanya cada any moren 16.000 persones
prematurament per càncer i problemes respiratoris
relacionats amb la contaminació, principalment a les
grans àrees urbanes .
Diversos estudis remarquen la importància d’un
“entorn natural” per afavorir un millor estat físic i
psíquic de les persones, facilitar recuperacions més
ràpides (i amb menys complicacions) dels ingressos
hospitalaris, disminuir els símptomes de l’estrès,
potenciar el sistema immunitari front eventuals
malalties, fomentar la capacitat de concentració (en
general i en malalties concretes com el dèficit
d’atenció crònica), etc.
Diversos estudis remarquen la importància d’un
“entorn natural” per afavorir un millor estat físic i
psíquic de les persones, facilitar recuperacions més
ràpides (i amb menys complicacions) dels ingressos
hospitalaris, disminuir els símptomes de l’estrès,
potenciar el sistema immunitari front eventuals
malalties, fomentar la capacitat de concentració (en
general i en malalties concretes com el dèficit
d’atenció crònica), etc.

12. La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 12
Més verd, menys despeses
Beneficis econòmics associats al verd urbà
El Center for urban forest resarch del Departament d’Agricultura d’Estats
Units ha realitzat modelitzacions i estudis cost-benefici en els quals es
comparaven els costos de manteniment anual amb els beneficis reportats
per distintes espècies d’arbres. A partir d’aquests estudis es constatava
que mentre els costos de gestió es mantenien relativament estables en el
temps –tret d’una inversió inicial més elevada– els beneficis
proporcionats s’anaven incrementant amb la longevitat de l’arbre, de
manera que hi havia un moment, variable en funció de l’espècie, en què
el balanç net cost-benefici començava a ser positiu i cada vegada
esdevenia més favorable
Més informació a http://www.fs.fed.us/psw/programs/cufr/
Els beneficis econòmics derivats de la presència
de vegetació en les ciutats s’associen a diverses
funcions ambientals del verd urbà:
•En relació a la regulació climàtica, l’arbrat pot
suposar un estalvi energètic per a habitatges i
oficines (climatització i calefacció), considerant
tres efectes diferenciats: l’ombra, l’efecte
refrigerant de l’evapotranspiració i la reducció de
la velocitat del vent. Un estalvi energètic que es
tradueix en un estalvi econòmic.
•L’atractiu estètic, la millora de la qualitat
ambiental i el caràcter d’espai públic de
qualitat que ofereix el verd urbà constitueixen
factors positius – socialment ben percebuts i
desitjats– que tenen repercussions
econòmiques positives sobre el seu entorn
immediat (barri) i en relació al conjunt de la ciutat.
•Cal destacar, finalment, un darrer aspecte que sí
admet una clara parametrització: la relació entre
el preu de l’habitatge i la proximitat d’espais
verds.
El verd i els espais naturals són susceptibles de ser valorats
econòmicament atenent a metodologies de l’economia ecològica,
d’acord amb les quals es posa preu a les funcions ecològiques,
socials i de suport a l’activitat econòmica que aquells espais
representen.
El verd i els espais naturals són susceptibles de ser valorats
econòmicament atenent a metodologies de l’economia ecològica,
d’acord amb les quals es posa preu a les funcions ecològiques,
socials i de suport a l’activitat econòmica que aquells espais
representen.