Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèneres i subgèneres.

1. Els Trobadors

2. La poesia trobadoresca
-La poesia culte néix el s.XI al sud de l'actual Estat francés.
-La poesia trobadoresca floreix de la culte al s.XII.
Escrita en llengua vulgar, l’occità.
-Guilhèm d'Aquitània (1071-1127), duc d'Aquitània.

3. El trobador
-Era un noble, que creava composicions literàries i musicals.
-Tenia coneixements de poesia, del trivi i el quadrivi.
-A diferéncia d’un poeta, que escrivia
en llatí, escrivia en llengua vulgar,
perque pogués ser difós pel poble.
-El seu nom deriva del verb trobar,
en el sentit de crear literàriament
(en llatí).
-Els trobadors ajudaven a la
transmissió de notícies entre una
regió i altra..

4. El trobador
-Alguns trobaven per passar l'estona, altres eren autèntics
professionals de la poesia, de la qual vivien.
-Es movien per un ambient cortesà, i això
suposava un prestigi i confiança que en
altres circumstàncies no haurien tingut.
-El trobador treballava molt lentament. 10
poemes any.

5. Les trobairitz
-Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les
trobairitz).
-Cantaven als cavallers i trobadors, no pas als
seus marits.
-Comtessa de Dia (finals del segle XII mitjans del segle XIII)

6. El Joglar
-Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que
difonia les seves creacions.
-Eren d'estament social baix i es dedicaven
professionalment a aquestes activitats: Malabarisme,
acrobàcia, i a recitar les composicions dels trobadors.

7. Característiques: Principis
Els trobadors es guiaven per uns principis:
Joi (joia)
Jovent
Mesura
Gai saber
Fin'amor
Paratge
Convivéncia
Pretz (preu) i Valor
Larguesa

8. Característiques: Temàtica
-Orrnament de la seva personalitat
-La seva visió del món
-Arma política
-Sobretot cançons amoroses

9. Característiques: Temàtica
-El tema central és l'amor: l'amor cortès (o fin'amor).
El trobador és cortès: lleial, generós, valent…
La dama sol ser inaccessible i el trobador ha de fer mèrits
per aconseguir-la.
-Personatges:
Trobador (vassall)
Midons (dona)
Gilós (marit)
Lauzengiers (tafaners, aduladors)

10. Característiques: Mètrica
Seguien unes normes, la Mètrica:
-Versificació: còmput de síl·labes
sempre exacte.
-Rima: consonant, Masculina o
femenina.
-Estrofes
S’anomenaven coples
Algunes composicions tenien
tornada
Algunes, refranys (versos repetits a
les estrofes)

11. Característiques: Estil
-Trobar lleu:
Versificació senzilla
Absència de recursos estilístics
complicats
Comprensió fàcil
-Trobar clus:
Complicació de conceptes
Dificultat de comprensió
Llenguatge d’argot
-Trobar ric:
Complicació de la forma
Rimes estranyes

12. Característiques: Llengua
Koiné: qualsevol llengua que
s'utilitza com a model i que és
comuna i general en un mateix
territori.
-L'occità literari va ser koiné
literària del català que van fer
servir els trobadors catalans i
també els francesos, italians i
provençals.
-L'occità literari va ser una varietat
artificial utilitzada només en la
poesia.

13. Gèneres i subgèneres
Balada:
-Com indica el seu nom, tenia per finalitat ésser ballada.
-El seu esquema mètric solia ser el següent: refrany -un apariatA A,tres versos del solista amb un vers del refrany b A b a,
refrany A A
-lletres majúscules indiquen la intervenció del cor, mentre que les
minúscules corresponen al
solista

14. Gèneres i subgèneres
Gèneres condicionats per la versificació:
-Dansa:
-Normalment està formada per algunes estrofes de vuit versos i
abans i després un refrany de quatre versos o bé després una
tornada amb rima habitualment igual a la de quatre versos de
l'estrofa anterior.
- Tenia per finalitat ésser ballada.

15. Gèneres i subgèneres
Gèneres condicionats pel contingut:
-Cançó:
-Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la
composició que es denomina cançó.
-Els seus temes centrals i gairebé exclusiu és l'amor cortès (o
fin'amor) que participa en els aspectes socials i espirituals de
l'època medieval.

16. Gèneres i subgèneres
-Serventès:
-És el gènere més estès després de la cansó entre la poesia
trobadoresca conservada.
-S'anomena així perquè se servia com a melodia d'una cançó ja
existent perquè fos fàcilment recordada per tothom.
-Tipus de serventès:
-Serventès moral:
Plasma mals costums o abusos de determinats estaments
socials, dóna preceptes de comportament, critica la
degeneració dels costums dels cavallers.

17. Gèneres i subgèneres
-Serventès personal:
Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel
trobador autor del sirventès.
-Serventès polític:
El trobador es converteix en portaveu d'un país, un senyor o
una política que defensa al mateix temps que ataca el país,
el senyor o la política contrària.

18. Gèneres i subgèneres
-Serventès literari:
Es tracta de manifestos, exposició de gustos literaris,
critiques contra la manera de fer de determinat trobador.
-Cançó de croada:
Té per finalitat animar els cristians a participar en la conquesta
de Terra Santa, tot creant l'ambient propici.

19. Gèneres i subgèneres
-Alba:
Descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han
de separar-se al matí per a no ser sorpresos pel marit.
-Alba religiosa:
L'alba religiosa és una variant de l'Alba, En l'alba religeosa, el
poeta expressa un desig que arribi el matí, i per tant que quedi
enrere la nit.
El matí és el símbol de la glòria divina, de la gràcia, de la Verge,
que és la dama a la qual tothom pot expressar el seu amor Per
contra, es tem o es malparla de la nit, que és el símbol de
temptacions, del pecat.

20. Gèneres i subgèneres
-Pelany:
Un plany és un estil trobadoresc consistent en una lamentació
fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, etc.
-Serranilla:
És
una
composició
líriconarrativa
en vers d'art
menor
típicament castellana que canta la trobada amorosa amb una dona
de la serra o serrana. El seu equivalent en la literatura
provençal seria una pastorel·la, si bé en aquest cas el personatge
femení és una pastora

21. Gèneres i subgèneres
-Pastorel·la:
Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb
una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició
dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una
situació real, malgrat que poden aparèixer localitzacions
geogràfiques identificable

22. Autors principals
-Ponç de la guàrdia:
Ponç de la Guàrdia (1154?-1188?) fou un cavaller del llinatge de
Saguàrdia, senyors d'un castell prop de Ripoll. No era
un trobador professional, sinó un cavaller al qual, segons diu ell
mateix, li agradava que les dames occitanes celebressin les seves
composicions.
La seva obra la formen nou composicions amoroses, quatre de les
quals formen un petit cicle dedicat a una dama que anomenava
amb el senhal de On-tot-mi-platz. Encara que com tots els
trobadors escriu en occità, es poden detectar, alguns mots en
català en els seus poemes

23. Autors principals
-Guillem de cervera:
Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou
un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu
fill Pere el Gran.
De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120
composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap
trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives

24. Autors principals
-Berenguer d'Anoia:
Es tenen molt poques dades d'aquest trobador. Es tracta d'un
escriptor mallorquí de pares catalans
Es coneix sobretot per un treball anomenat Mirall de trobar on
predomina el caràcter poètic i retòric per damunt del gramatical, i
per el seu llibre dividit en quatre parts que estudien les formes
retòriques, els errors principals de la versificació, etc.

25. La fi dels trobadors: Àusias March
-S. XIII desprovençalització de la
lírica
-Llengua occitana s’omple de
catalanismes
-Nova concepció de l’amor
-Visió renovada dels continguts
-Es mantenen formes i estils de la
lírica medieval
(s. XV)

26. Webgrafia
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.ht
m
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors
http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador
http://literaturacatalana0910.blogspot.com.es/2010/03/
16-temes-i-subgeneres-de-la-lirica.html
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.ht
m#anoia