època clàssica a antiga grècia

1. L´ÈPOCA CLÀSSICA
(500-328aC)
Leònides a les Termòpiles, Jean Louise David
-Guerres Mèdiques
-Segle d´or de Pèricles
-Guerra del Peloponnès

2. 1. L´imperi persa
A mitjans del s VI aC l´imperi persa ocupava un extens territori. La seva
presència suposava una amenaça per als països veïns. Estava integrat
per una gran quantitat de pobles, cultures i llengües, sense cohesió
econòmica ni militar. El territori estava dividit en districtes governats per
sàtrapes, delegats del rei encarregats de recaptar-ne els tributs.
L´exèrcit persa, tot i que nombrós, era poc eficient per la manca de cohesió
interna.

3. 2. Conflictes previs: la revolta de la Jònia
L´any 546 aC, el rei persa Cir el Gran va
conquerir les ciutats gregues de la Jònia,
intentant així ampliar les fronteres del regne fins
al Mar Egeu.
La pèrdua de la seva independència va tenir
terribles conseqüències econòmiques pels jonis
(interrupció del comerç maritim que abans
controlaven, pagament de tributs al rei persa,
etc.). A més, el perses, per tal d´assegurar-se el
control sobre aquestes ciutats, van imposar
tiranies aristocràtiques en contra de la voluntat
del démos.
Cap al 500 aC, els jonis de la ciutat de Milet es
rebel.laren contra l´imperi persa. Ràpidament la
conspiració es va extendre a la resta de ciutats
jòniques. Els tirans foren derrocats i es van
establir règims democràtics.
La Jònia

4. Després de la insurrecció, els jonis es
dirigeixen a Grècia per demanar ajuda.
Esparta decideix no intervenir-hi (estava en
guerra contra la ciutat d´Argos), però Atenes
hi envià la flota per fer front a l´exèrcit persa.
L´exèrcit atenès fou derrotat a Efes l´any 498
aC. Com a conseqüència, decideix retirar-se i
no recolçar més la insurrecció jònica. La ciutat
de Milet fou conquerida i arrassada pels
perses.
El 494 aC les ciutats sublevades van ser
derrotades pels perses i es tornaren a
imposar tributs. Aquestes ciutats, que havien
estat molt pròsperes, van entrar en
decadència i cediren el protagonisme
econòmic i cultural a Atenes.
Arquers perses

5. 3. Les Guerres Mèdiques (490-480aC)
►Causes:
- Després de la sublevació de la Jònia, els
perses s´adonaren del perill que suposava tenir
grecs lliures tan a prop de les fronteres del seu
imperi.
- Després de la destrucció de Milet, els grecs van
començar a preocupar-se per la seva seguretat.
Els espartans, que s´havien mantingut al marge
del conflicte, van començar a mostrar-se
partidaris de la guerra contra els perses.
L´any 492 aC el rei Darios, decidit a evitar noves
revoltes, va emprendre la conquesta de tota
Grècia. Va enviar-hi ambaixadors exigint “aigua i
terra”, com a símbol de submissió. Atenes i
Esparta van refusar-hi.

6. ►Batalles:
Marató (490 aC)
Termòpiles i Artemísion (480 aC)
Salamina (480 aC)
Platea (479 aC)
Mícale (479 aC)

7. Batalla de Marató (490 aC)
Lloc: plana de Marató, a 40 km d´Atenes
Comandants: el rei persa Darios i el strategós atenès Milcíades
Desenvolupament:
Els perses van desembarcar a Marató. Els atenesos van decidir sortir de la
ciutat i fer-los front (els espartans no van participar-hi perquè estaven
celebrant unes festes religioses). Els atenesos van derrotar els perses i es van
apoderar de 7 naus enemigues. Els perses van perdre 6.400 homes, els
atenesos només en van perdre 192. La resta de vaixells perses es dirigiren
directament cap a Atenes. L´exèrcit atenès va recular ràpidament per protegir
la ciutat de l´atac enemic. Els perses no s´atreviren a desembarcar i salparen.
Aquesta victòria va infondre molta moral a les tropes gregues.

9. Després de la batalla de Marató, els atenesos van tenir clar que la pau
no seria duradora. Van entendre que el millor era atacar els perses per
mar. Van construir una gran flota, pagada amb la plata extreta de les
mines de Làurion. Poc després, Atenes ja comptava amb una flota de
180 trirrems.
Els espartans i els atenesos signen una aliança contra els perses. Va
sorgir la Lliga Panhel.lènica, capitanejada per Esparta. Des d´aleshores,
el rei espartà Leònides es va posar al capdavant de les operacions
militars.
Trirrem: embarcació de guerra
caracteritzada per tres fileres de
bancs de remers superposades a
diferents nivells.

10. Batalla de les Termòpiles (480 aC)
Lloc: congost de les Termòpiles
Comandants: Xerxes, fill de Darios, i el rei espartà Leònides
Desenvolupament:
Els perses comptaven amb 200.000 soldats i prop de 1.000 vaixells. Leònides
comptava amb 5.000 grecs i 270 vaixells. La batalla va durar 3 dies. Les tropes
de Xerxes van avançar pel congost, on es toparen amb els guerrers grecs. A
causa d´una traició, els perses trobaren un camí cap a la reraguàrda. Leònides
va ordenar la retirada de tots els soldats, excepte 300 espartans, que van morir
lluitant.
Grècia va quedar indefensa i Xerxes va avançar sense trobar cap resistència.
Els atenesos, davant del perill, van evacuar la població a l´illa de Salamina.
Quan arribaren els perses a Atenes, tot i ser gairebé buida, la van incendiar.

12. “Caminant, vés a Esparta i digues als espartans que aquí
jaiem per obeir les seves lleis“. (Simònides de Ceos)

13. Batalla de Salamina (480 aC)
Lloc: costes de l´illa de Salamina
Comandants: Xerxes i el general atenès Temístocles
Desenvolupament:
L´embús provocat pels vaixells perses, que eren molt nombrosos i
no podien maniobrar correctament, i la força i l´estratègia de la flota
atenesa, van afavorir la victòria grega.
Després de la derrota, Xerxes va decidir tornar a Àsia i va cedir el
comandament de seu exèrcit al general persa Mardoni. Aquest va
ocupar de nou l´Àtica i els atenesos van haver de refugiar-se un
altre cop a Salamina.
En aquesta batalla va participar Artemísia, tirana d´Halicarnàs.

15. Batalla de Platea (479 aC)
Lloc: plana de Platea, a Beòcia
Comandants: Mardoni i el rei espartà Pausànies
Desenvolupament:
Atenesos i espartans s´uneixen de nou per derrotar els perses. Els
perses van atacar el nucli fort de l´exèrcit grec, els hoplites
espartans, que resistiren l´atac amb valentia. De nou, la falange
hoplítica es va imposar als arquers perses. Així, els espartans van
derrotar l´últim reducte de l´exèrcit persa.

18. Conseqüències de les Guerres Mèdiques:
1. per als perses:
▪ Es va aturar la seva expansió terriorial (límits al seu imperi)
▪ Encara va seguir sent la principal potència de l´època
2. per als grecs:
▪ Les póleis gregues van conservar la seva independència (les ciutats de la Jònia
van recobrar la seva sobirania)
▪ Esl atenesos van confirmar la superioritat de la democràcia com a sistema
polític (derrota de l´aristocràcia filopersa i instauració de democràcies a
moltes póleis)
▪ Enorme pretigi polític i militar d´Atenes > hegemonia d´Atenes a Grècia: va
encapçalar la Lliga de Delos, que va esdevenir part d´un imperi atenès.
▪ Esplendor econòmic i cultural d´Atenes: “el segle de Pèricles”
▪ Enfrontament entre Atenes i Esparta ►Guerra del Peloponnès

19. 4. Les fonts històriques
Coneixem amb detall els esdeveniments de les
Guerres Mèdiques gràcies a l´historiador grec
Herodot.
Heròdot d'Halicarnàs (ca. 490-ca. 425 a.C.) va
ser considerat, ja per Ciceró, com "el pare de la
història", perquè va ser el primer va crear una
història general, d'àmbit supranacional. A més va
forjar el terme història ( στορ αἱ ί ) per referir-se a les
seves investigacions i, en concret, a aquelles que
tracten sobre els esdeveniments del passat. La
seva obra, titulada Història, consisteix en una
investigació de les causes i el desenvolupament de
les Guerres Mèdiques entre grecs i perses, des del
passat llunyà al pròxim, abraçant tot el món
conegut.

20. 5. La Lliga de Delos
Aliança de póleis gregues per a prevenir una possible nova ofensiva persa.
Atenes, que disposava de la millor flota de guerra, la va encapçalar. Totes les
ciutats membres de la lliga havien de contribuir-hi amb vaixells o amb diners.
El tresor de la Lliga es va establir al temple d´Apol.lo, a l´illa de Delos. Esparta
no va voler entrar-hi.
Poc a poc, la Lliga es va convertir
en un imperi al servei dels
interessos atenesos. Finalment, el
tresor de Delos es va traslladar a
Atenes.
Encara que els diners eren per a
finançar un exèrcit comú, en la
pràctica els atenesos hi van gastar
la meitat en reconstruir la seva
ciutat.
Santuari d´Apol.lo a Delos

21. 6. El segle de Pèricles (479-431 aC). La pentecontècia.
S´anomena així el període de 50 anys viscut a Atenes des del final de
les Guerres Mèdiques fins al començament de la guerra del
Peloponnès.
Es considera l´època de Grècia més rica des del punt de vista cultural i
artístic.
L´era de Pèricles, Phillipp von Foltz, 1853
Molts intel.lectuals i artistes van viure al
segle de Pèricles: els filòsofs Protàgoras i
Sòcrates, els dramaturgs Eurípides i
Sòfocles, el còmic Aristòfanes, el metge
Hipòcrates, els historiadors Herodot i
Tucídides, els escultors Fídies i Policlet, etc.
Va impulsar la celebració de certàmens
teatrals i de les festes de les Panatenees, en
honor a la deessa patrona de la ciutat.

22. Pèricles fou anomenat strategós i va impulsar una
sèrie de reformes:
▪ Qualsevol ciutadà podia ser escollit arcont.
Anteriorment, el càrrec estava limitat a les classes
més altes.
▪ va establir una modesta retribució per a tots els
ciutadans que formaven part de la Boulé i de la
Heliea. D´aquesta manera volia afavorir una major
participació política de les classes més baixes
(thétes).
▪ va restringir la ciutadania atenesa només als fills de
pare i mare atenesos: volia afavorir al démos enfront
de l´aristocràcia, que acostumava a emparentar-se
amb la noblesa d´altres ciutats.
▪ Va ordenar traslladar el tresor de la Lliga de Delos a
Atenes i va fer servir aquests diners per a finançar
grans obres públiques a la ciutat: la construcció del
Partenó, els Propileus i d´altres temples
Pèricles

23. Pèricles també va ordenar la construcció d´uns murs que comunicaven
la ciutat d´Atenes amb el port del Pireu i la protegien de setges enemics
(μακρά τε χηί )

24. 7. L´acròpolis d´Atenes

25. L´acròpolis d´Atenes té una alçada de 156 m i unes dimensions de 300 de
llargària per 150 d´amplada. Al començament de les Guerres Mèdiques hi
havia un temple dedicat a Atena, predecessor de l´actual Partenó, però els
perses ocuparen la ciutat i l´acròpolis fou devastada.
Quan va acabar la guerra, es van reparar els murs i es va construir el
Partenó i els Propileus, com única entrada monumental a l´acròpolis.

26. Quan el visitant travessava els Propileus,
topava amb la colossal estàtua d´Atena
Prómachos, obra de Fídies, que tenia una
alçada d´11 m.
Una anys més tard es va construir el petit
temple d´Atena Níke. També es va aixecar
el temple d´Erectèion, famós per les seves
cariàtides (escultures femenines que
substitueixen les columnes)
A l´acròpolis hi tenien lloc importants
cerimònies religioses, com la processó de
les Panatenees, que se celebrarava cada
4 anys en honor a la deessa protectora de
la ciutat.

28. 8. L´art grec d´època clàssica
-El tema central és la figura humana,
però idealitzada: proporció, bellesa i
harmonia (cànon de Policlet).
-Humanització de l´escultura: trets
expressius i arrodonits (corba
praxiteliana).
-Materials: pedra, marbre, bronze...
-Expressió de moviment.

30. ACTIVITATS
1. Fes un esquema de les principals batalles esdevingudes a les
Guerres Mèdiques: lloc, comandants i esdeveniments.
2. Enumera les causes i les conseqüències de les Guerres Mèdiques.
3. Quins creus que foren els motius de la victòria grega sobre els
perses?
4. Entrada al bloc:
Costums dels perses
El Partenó d´Atenes
La festivitat de les Panatenees
Els festivals dramàtics
Aspasia, l´hetera de Pèricles
L´origen de la marató
Artemísia, tirana d´Halicarnàs
Xerxes i el pont sobre el mar del Bòsfor
L´oracle de Delfos

31. 5. Digues el nom i l´autor de les escultures d´època clàssica.