2. Els mursi són una tribu
africana que es localitza en
Etiòpia. Els habitants són
uns 9.000 aprox., i viuen
principalment en les
estepes de Jinka i les
muntanyes de l'Omo Park a
la regió de l'Omo Central a
Etiòpia.
3.
4. Els costums del continent africà
són molt variats, dependrà de la
regió africana en què es trobi el
país, per exemple en els països
africans musulmans les tradicions
i costums seran diferents a les
de l'Àfrica Negra.
5. A Líbia les dones es vesteixen amb el tradicional barracano, un vestit
llarg que les cobreix del cap fins als peus i que només deixa lliure una
part de la cara. Lobola és un costum molt pròpi dels països
subsaharians, la tradició no és més que un acord comercial entre dues
famílies per casar als seus fills, a ella la família del nuvi acorda la
quantitat a pagar per poder casar-se amb la jove, aquest tipus de
negociacions pot arribar a durar dies.
6. Una altra tradició important és l'ús de màscares Bundu a la societat
Sande de Sierra Leone, la qual consta a utilitzar màscares de fusta
polida, per representar el més pur de la bellesa femenina. Una altra
important característica dels costums africans és el fet que moltes
tribus encara practiquen la poligàmia, és a causa d'això en gran part
que s'ha propagat amb tal rapidesa les malalties de transmissió
sexual, per a molts homes el fet de tenir diverses dones no és més
que un símbol d'estatus.
7. La Gastronomia de Sud-àfrica té una varietat de fonts i d'estats:
Els usos culinaris dels indígenas de Sud-àfrica tals com els Khoisan i
Xhosa- i Sotho- Els usos forans introduïts durant l'època colonial
per descenents d'Afrikaner i British així com pels seus esclaus i
sirvents això inclou les influències de la cuina malaya de les gents
provinents de Malàsia i Java.
8. Libèria:
-Fufu: mandioca fermentada.
-Jala: arròs amb carn i verdures.
Nigèria:
-Fufu: farinetes que s'elabora amb mandioca o nyam mòlts.
-Seva: carn de fetge i dors en broquetes a la graella.
-Killishi: carn seca amb espècies.
Mali:
-Capitaine sangha: au servida amb salsa picant, plàtans fregits i arròs
9. Tànger, Marroc
Lichin b kerefa (Taronges amb sucre i
canyella)
Ingredients:
taronges
sucre
canyella
Preparació:
Peleu les taronges i retireu-ne tota la part de
pell blanca que hi pugui quedar. D'aquesta
manera evitareu que amarguegi.
Talleu-les a rodanxes i repartiu-les en una
safata de servir.
Escampeu-hi força sucre per sobre i,
després, canyella mòlta. Com que el gust de la
canyella és força dominant, val més no posar-
n'hi gaire. És preferible que, a qui li agradi i
en vulgui més, se n'afegeixi a la seva ració.
10. El Monument al Renaixement
Africà és una escultura de
bronze de 49 metres d'altura
situada als afores de Dakar,
Senegal. Construïda amb vistes
sobre l'oceà Atlàntic al suburbi
de Ouakam, l'estàtua va ser
dissenyada per l'arquitecte
senegalès Pierre Goudiaby.
La inauguració solemne del
monument va tenir lloc l'any
2010.
13. La malaltia equina africana és una
malaltia infecciosa i mortal.
Normalment afecta els cavalls les
mules i els ases. Està causada per
un virus que, s'estèn primer pel
cos. Es va trobar al desert del
Sàhara amb la introducció de
cavalls del sud d'Àfrica i diversos
brots de la malaltia han ocorregut
a tota Àfrica i altres llocs per
vectors que són insectes.
14.
15. Els beduïns, per suportar la calor
extrema del desert, utilitzen roba
lleugera, túniques que permeten la
circulació de l'aire i llibertat de
moviment, proporcionant protecció
contra el sol i la sorra.El vestit
principal per als homes és el thawb
de cotó blanc o la túnica gris. A
sobre de la túnica, els homes porten
mantells de seda llarga o jaquetes
de cotó anomenades kirbs. Les
jaquetes estan obertes per davant i
porten fermalls de cuir.
18. La música i les danses tradicionals africanes
han estat transmeses via tradició oral i és
diferent tant al nord com al sud.
Les danses africanes són un important
manera de comunicació, i els ballarins
utilitzen gestos, màscares, vestits, pintura
corporal i un sens fi de mitjans visuals. Els
moviments bàsics solen ser simples,
accentuant el cos, el tors o els peus només,
tals moviments solen ser simple coordinació
de les parts del cos. Les danses de vegades
es realitzen sol o en petits grups d'entre dos
a tres persones, encara que també la dansa
per equips és practicada en formacions de:
línia, cercle, serpentina, entre altres.
