Mercé Rodoreda. Narrativa. Tema 3 de literatura per a 2n de BAT.

1. TEMA 3:
La producció literària de Mercè Rodoreda
incideix sobre la psicologia dels
personatges. Estàs d’acord amb aquesta
asseveració? Explica per què.

2. MERCÉ RODOREDA

3. MERCÉ RODOREDA: Biografia
● Barcelona 1908-1983
Criada en un ambient on la literatura, el teatre i la música hi
estaven presents.
El seu avi li va imbuir l'estima per la cultura i la llengua
catalana.
Es va casar amb un oncle seu, 14 anys major que ella que
havia tornat d'Argentina.

4. MERCÉ RODOREDA: Biografia II
El 1932 publica la primera novel·la: Sóc una dona honrada?
Un any després es dedica al periodisme.
Abans de començar la Guerra Civil ja hi havia publicat quatre
novel·les de les que després renegarà.
Entre elles Aloma que tornarà a publicar molt retocada l'any
1969.

5. ● Durant la Guerra recolza a la República amb els seus escrits.
A principis de 1939 s'exilia fins 1972. Se'n va cap a França en
un bibliobús de la Generalitat de Catalunya.
● Al castell de Roissy-en-Brie, estança d'exiliats, inicia una
relació amb Armand Obiols, que durarà fins que ell mor.
● Ella es dedicarà a la costura per a sobreviure, sense temps
per a escriure, sobretot novel·la.
Encara així el 1949 serà nomenada Mestra en Gai Saber, per
haver guanyat tres vegades els Jocs Florals en llengua
catalana, durant l'exili.
● Es traslladen a viure a Ginebra.
En aquesta etapa escriurà La plaça del diamant, considerada
l'obra més important de la narrativa catalana. Aquesta obra
aconseguirà un gran ressò internacional.

6. ● El 1971 mor Armand Obiol, i
l'any següent tornarà a
Catalunya. A Romanyà de la
Selva on morirà el 1983.
● L'any 1974 acabà i publica
Mirall trencat.

7. Etapes de l'obra
A. Anys d'aprenentatge (1932-1951)
B. La transició: les novel·les psicorealistes (1952-1966)
C. La maduresa: la novel·la i els mites (1967-1974)
D. Les acaballes: les novel·les miticosimbòliques
(1974-1983)

8. Anys d'aprenentatge (1932-1951)
● Des d'abans de la Guerra fins a l'exili francés.
● La condició de la dona, protagonista de les seues obres,
té el tret característic en la frustració.
● Obres:
● Sóc una dona honrada?
● Del que hom no pot fugir
● Un dia en la vida d'un home
● Crim
● Aloma
● Poesia dels Jocs Florals

9. ● Aloma
Novel·la autobiogràfica, relata la història d'amor entre
una adolescent solitària i idealista, i el germà de la seua
cunyada.
Aquesta relació comporta malestar familiar i fracàs
sentimental.
Escrita amb narrador omniscient i monòleg interior,
presenta una dona que es veu obligada a enfrontar el
futur amb el fill del que està embarassada.

10. La transició: les primeres novel·les
psicorealistes (1952-1966)
● Durant l'exili inicia un període de tristesa, dolor i
pessimisme, que plasma en una obra d'òptims
resultats literaris.
● Obres:
● Vint-i-dos contes
● La plaça del diamant
● El carrer de les camèlies.
● El pas del temps fa infeliços els protagonistes,
abocats a la solitud i a la incomprensió.

11. La plaça del diamant
● Novel·la psicològica, costumista, centra la història en el
personatge femení de Natàlia.
La protagonista femenina conta la seua vida en un llarg
monòleg interior dirigit a un receptor imaginari.
La vida de la protagonista la divideix en tres etapes:
joventut, primer matrimoni amb Quimet, i segon
matrimoni amb Antoni.
Ambientada al barri de Gràcia.
Ens trobem davant el retrat minuciós d'una dona. Natàlia
viu una vida desgraciada: pateix un procés de pèrdua
d'identitat, sotmesa pel seu primer matrimoni que la
desposseix fins i tot del seu nom i la converteix en
Colometa.

12. La plaça del diamant

13. Maduresa: la novel·la i els mites (1967-1974)
● Aconsegueix la maduresa literària
amb Mirall trencat.
És el relat de la tràgica vida de tres
generacions d'una família benestant
de principis de segle XX.
● Incorpora a les seues novel·les
anteriors un món mític, amb una
densa prosa lírica, carregada de
ressonàncies misterioses i
simbòliques.
● Recorre al símbol de la infantesa, del
jardí. Oposa el món dels xiquets i
dels adults.
● Obra pessimista, impregnada pel pas
destructor del temps.

14. Les acaballes: el retorn a Catalunya
(1974-1983). Novel·les miticosimbòliques
● Domina la fabulació imaginària, plena de simbolisme
i de patetisme, culminació del que començà a Mirall
trencat, amb una constant reflexió sobre la mort.
● Obres:
● Viatges i flors (contes)
● Quanta, quanta guerra...
● Dues narracions pòstumes: Isabel i Maria, La
mort i la primavera.

15. Novel·la d'anàlisi piscològica
● En l'obra de postguerra construeix un món narratiu
original i de gran qualitat literària.
● Presenta el relat entre l'intimisme i el misteri
psicologista.
● Són constants les anàlisis psicològiques que versen
sobre:
● Les dificultats en les relacions humanes
● La relació d'oposició entre els dos sexes
● Reflexió sobre el pas del temps
● Reflexió sobre la vellesa i la mort.

16. Novel·la d'anàlisi piscològica
● Les protagonistes són quasi sempre dones d'una gran
força interior.
● Des de la seua perspectiva femenina prossegueix la
novel·la psicològica de Proust: l'anàlisi detallada dels
sentiments dels protagonistes a través dels records
que els provoquen. Intenta com és possible superar
mitjançant la memòria l'oblit causat pel pas del temps.

17. Repercussió de la novel·la psicològica en
l'estil narratiu
El seu plantejament narratiu implica innovacions de
caràcter formal:
● Desaparició de la trama com a element essencial.
● Abandonament de l'acció a favor de l'observació i
de l'evolució psicològica del personatge.
● El protagonista passa a ser més bé un antiheroi.
● Progressiu desplaçament del narrador.
● Subjectivisme narratiu: ús de la primera persona.
● Nou tractament del temps: trencament de la lògica
temporal.
● Monòleg interior

18. Repercussió de la novel·la psicològica
en l'estil narratiu
● Escriptura parlada dels diàlegs.
● Lector com a confident involuntari del personatge.
● Ús de símbols i imatges per a expressar els
sentiments dels personatges.
● Lirisme, estil narratiu poètic, ple de simbolisme.

19. Repercussió de la novel·la psicològica en
l'estil narratiu
● Protagonistes femenines, caracteritzades per:
● Recerca de la identitat
● Recerca de la llibertat
● Ésser oprimit per la societat
● Enfrontada a l'ordre masclista.
● Protagonistes femenines, preocupades per:
● La maternitat
● Lluita social contra el sotmetiment a l'home, el
desencís, la incomprensió i la infelicitat.
● La seua introversió anímica i social

20. Repercussió de la novel·la psicològica
en l'estil narratiu
Tot açò provoca el desig de trobar un espai propi: la llar
familiar, el jardí.
La llar els permet aïllar-se de la realitat exterior. La
casa i el jardí es convertiran en un símbol obsessiu que
representa la mare que les protegeix.
Símbols rodoredians:
● El món adult, el present de la protagonista, el
patiment.
● El jardí, la flor: el món de la infantesa, si es perd
→ pèrdua de la virginitat.

21. ● El colom, ésser engabiat, presoner.
● L'arbre, el cosmos, la immortalitat i la incorrupció.
● La lluna, símbol de la mort, també del naixement.
● El mirall trencat, la vida trencada, la vellesa, la
mort.
● L'aigua: la puresa, la infantesa, la vida. També
apareix estancada.