1. PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA
1. QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?
- Fer emergir creences i contrastar-les
OBJECTIUS - Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en
tots ells.
- El paper del professorat
CONTINGUTS
- La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
ABANS DE COMNEÇAR LES PRÀCTIQUES:
A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu
SABER
TRASMETRE'L CAPACITAT EMOCIÓ PELS AVENÇOS (petits i
PACIÈNCIA AFECTE D'ESCOLTA grossos) DELS INFANTS
SABER
REBRE'L
PASSIÓ PER CREATIVITAT, REALISTA I
LA SEVA RESPECTE PERSEVERÀNCIA SOMIADORA,
PROFESSIÓ ENGINY i MOTIVACIÓ
cercar l'equilibri
VALORACIÓ, COOPERACIÓ
PRESÈNCIA, L'INFANT SÀPIGA QUE HUMILITAT I CURA DE TOTA LA COMUNITAT
SEMPRE POT HI POT COMPTAR
EDUCATIVA
A mida que passi el temps, pot ser que trobi que aquesta pluja d'idees no estigui acabada i calgui
afegir-hi més trets de la meva mestra ideal.
És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En
què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.
Suposo que si que tenen trets diferents, però diria que hi ha més semblances que diferències, ja
que s'hauria de partir d'educar amb afecte, ja que sinó cap aprenentatge és possible, ni al
primer cicle d'infantil ni al segon (i als posteriors), és important també que l'infant percebi que
comptem i creiem en ell, en les seves possibilitats i en les seves accions, transmetent-li la
seguretat tant necessària, pel seu desenvolupament satisfactori i global.
Potser el tret més diferenciat, diria que pot ser la manera de conèixer el seu propi cos i l'entorn,
al primer cicle es centra més en el coneixement a través del propi cos, de les sensacions
perceptives,... en canvi al segon cicle, sense deixar de banda la part sensorial, l'infant comença
a percebre el seu cos i el seu entorn a nivell més social, a través de les relacions amb els altres
i amb l'ambient directament.
També trobo que la manera de relacionar-se amb les famílies és ben diferent. Al primer cicle els
pares entren més a l'aula, cada dia la mestra pregunta com ha passat la nit, si ha dormit bé, si
ha berenat bé,etc. Al sortir els pares també tenen la possibilitat, de forma tranquil·la, de
demanar-li a la mestra com ha anat el dia. En canvi al segon cicle, aquest contacte, tot hi ser-
hi, es torna més breu i sovint més superficial, depen molt més de l'actitud de la mestra.
1

2. DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de
mestre ideal que vares definir.
La meva tutora de pràctiques és una mestra fantàstica. Des de el primer moment em va afinar el
primer tram del camí, i dia rera dia m'ho segueix fent.
Sobretot m'agradaria descriure les meves sensacions del primer moment, quan encara no saps
com anirà tot.
Na Joana em va presentar als infants i també als pares a
mida que anaven arribant. A tots els deia una frase força
semblant referint-se a mi. Una frase que m'ha fet sentir
important i segura. Deia una cosa com ara “tenim molta sort
de tenir a na Montse”, ho deia amb tanta naturalitat que cap
pare s'ha estranyat de veure'm allà.
Ha sigut el millor acolliment que m'hagués pogut
imaginar. M'ha presentat com si fos quelcom natural, i
estic segura que aquesta manera de fer ha habilitat que
els infants s'acostessin a mi també d'una forma
tranquil·la i fluïda, uns abans, uns altres més tard, però
tots s'han acostat a mi al seu ritme i d'una manera
natural.
Amb naturalitat, així és com na Joana enfoca la seva
relació amb els altres, siguin infants o adults, i per tant
des de el meu punt de vista, també és una forma
honesta de relacionar-se, cosa que inculca, sense
adornar-se'n, a la seva aula.
Després també m'agradaria recalcar que educa des de el respecte al ritme dels infants, dels
infants i també de les seves famílies, amb les quals es comunica amb tota fluïdesa, sempre i
quan el idioma no sigui una trava, cosa que passa amb un sol infant que no parla ni català ni
castellà, tot i així en aquest cas, sabent que el vincle amb el infant també necessita del vincle
amb la família, ella fa tot el possible per a comunicar-se minímament, pel benestar de l'infant.
És una mestra que cerca la tranquil·litat, la calma i la seguretat dels infants, prioritza un
ambient no autoritari i sense presses, impregnat d'educació lenta, abans que tenir la jornada
repleta d'activitats.
Dir també que és una persona amb molta mà esquerra, característica important en tot docent,
ja sigui en la relació amb les famílies com amb la resta del personal docent.
Finalment voldria destacar que és una mestra, que malgrat moments d'estres o més moguts,
sempre està present per l'infant que la necessita, sempre troba una frase amorosa i personal per
a cada infant. És una mestra que escolta als infants, no els sent, els escolta.
Quin tipus de mestre vols ser?
Uff, vull ser la millor mestra que em pugui imaginar!
Vull ser una mestra coherent amb els meus pensaments i amb els meus actes, sense però deixar
de respectar a ningú.
Vull ser una mestra oberta al món sencer i vull ajudar a que els infants el descobreixin, a que
s'interessin pel món que els envolta, a que es sentin i vulguin ser partícips d'aquest món, a que
es sentin responsables del que passa al seu voltant i vulguin actuar.
Vull ser una mestra afectiva, atenta, acollidora, propera. Vull sobretot crear ambients i relacions
que permetin que els infants es puguin desenvolupar lliurament, segons marqui el seu ritme i les
seves necessitats, a on puguin expressar allò que senten i que pensen, a on es sentin escoltats.
2

3. Vull ser una mestra entusiasta de la seva professió, ser capaç de transmetre-ho als altres.
Vull ser una mestra que sàpiga escoltar i acceptar les crítiques, que aquestes m'ajudin
reflexionar i les utilitzi per a millorar. Que pugui créixer a través de la pràctica i de les
experiències, tant les bones com les dolentes.
Vull ser una mestra que s'emocioni per a cada petit pas que faci un infant i que l'encoratgi a
creure en ell mateix i en les seves possibilitats.
Vull ser una mestra que mai oblidi l'alegria, la responsabilitat i el luxe que és estar envoltada
d'infants.
Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
Moltíssim! Tot i ser mare i haver entrar en contacte amb escoles i escoletes i mantenir una
relació estreta tant amb els centres com amb les educadores, ha sigut a traves de conèixer les
diverses pedagogies, tant les més pioneres com les més actuals, a través dels professors
apassionats de la seva feina, a través de les companyes i de les seves experiències, de les meves
pròpies experiències, etc. Que a mica en mica va evolucionant el concepte de mestre, tot i que
sospito que em falta molt per aprendre, bé probablement sempre hauré d'aprendre,
sortosament.
2. VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
- Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional.
- Auto avaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions
OBJECTIUS
professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten
d’una millora.
- El paper del professorat
CONTINGUTS
- La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits
que s’inicien amb l'auto bservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps
per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que
valores negativament de la teva manera de fer en relació a les deu competències del document
electrònic de P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona: Graó
Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com a
mestra i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum.
A través d'aquestes competències podré saber quin tipus de mestre sòc, quins són els meus punts
forts i quins els que haig de millorar o fins i tot començar a tenir, tot i que mida que em vagi
endinsant en la pràctica diària, seré capaç de saber amb més exactitud les meves qualitats i les
meves mancances com a mestra.
ORGANITZAR I ANIMAR SITUACIONS D’APRENENTATGE
Actituds favorables: Actituds per millorar:
- Construir i planificar dispositius i - Conèixer, a través d'una disciplina determinada,
seqüencies didàctiques els continguts que hi ha que ensenyar i la seva
- Implicar als alumnes en activitats de traducció en objectius d'aprenentatge.
investigació, en projectes de - Treballar a partir dels errors i els obstacles en
coneixements l'aprenentatge.
3

4. GESTIONAR LA PROGRESSIÓ DELS APRENENTATGES
Actituds favorables: Actituds per millorar:
- Adquirir una visió longitudinal dels objectius - Establir controls periòdics de competències i
de l'ensenyament prendre decisions de progressió
- Establir vincles amb les teories que sostenen - Concebre i fer front a situacions-problema
les activitats d'aprenentatge ajustades al nivell i les possibilitats dels
alumnes
ELABORAR I FER EVOLUCIONAR ELS DISPOSITIUS DE DIFERENCIACIÓ
Actituds favorables: Actituds per millorar (sobretot ara que estic
- Compartir i extendre la gestió de la classe en en una aula summament heterogènia)
un espai més ample - Fer front a la heterogeneïtat en el mateix
- Desenvolupar la cooperació entre alumnes i grup-classe
certes formes simples d'ensenyament mutu - Practicar un recolzament integral, treballar
amb alumnes amb grans dificultats.
IMPLICAR ALS ALUMNES EN ELS SEUS APRENENTATGES
Actituds favorables: Actituds per millorar:
- Fomentar el desig d'aprendre, explicitar la - Instituir i fer funcionar un consell d'alumnes i
seva relació amb el coneixement, el sentit del negociar amb ells regles i acords.
treball escolar.
TREBALLAR EN EQUIP
Actituds favorables: Actituds per millorar:
- Afrontar i analitzar conjuntament situacions - Impulsar un grup de treball, dirigir reunions
complexes, pràctiques i problemes - Formar i renovar l'equip pedagògic
professionals
- Fer front a crisis o conflictes entre persones
PARTICIPAR EN LA GESTIÓ DE L’ESCOLA
Actituds favorables: Actituds per millorar:
- Administrar els recursos del centre - Elaborar, negociar un projecte institucional
INFORMAR I IMPLICAR ALS PARES
Actituds favorables: Actituds per millorar:
- Afavorir reunions formatives i de debat
- Implicar als pares en la valorització de la construcció
dels coneixements
4

5. EMPRAR LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
Actituds favorables: Actituds per millorar:
- Utilitzar els programes - Comunicar-se a distància a través de la telemàtica
d'edició de texts - Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb
els objectius dels dominis de l'ensenyament
AFRONTAR ELS DILEMES I ELS PROBLEMES ÈTICS DE LA PROFESSIÓ
Actituds favorables: Actituds per millorar:
- Prevenir la violència en l'escola o en la ciutat - Participació en la creació de regles de vida
- Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, comunes referents a les regles de disciplina en
la solidaritat, el sentiment de justícia el centre, les sancions, l'apreciació de la
conducta
ORGANITZAR LA PRÒPIA FORMACIÓ CONTINUA
Actituds favorables: Actituds per millorar:
- Acceptar i participar en la formació dels - Implicar-se en les feines a novell general de
companys l'ensenyament o dels sistema educatiu
- Saber explicitar les pròpies pràctiques - Establir un control de competències i un programa
personal de formació continua propis.
3. LES MEVES PORS
En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una
entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les pors, dubtes,
inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:
Crec que les pors que més em perseguien abans de començar i que ara, tot i que ja fa uns dies
que hem començat em segueixen perseguint, són si sabré establir un vincle segur amb els
infants, si ells m'acceptaran, ja que el seu estat d'ànim els marca molt cada dia, i la meva por és
no saber diferenciar un estat d'ànim dolent per causes alienes a mi i pensar que és la meva
presència o la meva manera de fer que els provoca rebuig.
També tinc por a creure que no tinc prejudicis ni poso “etiquetes”, tant a les famílies com als
infants, i fer-ho, inconscientment es clar, però tinc por a no saber-me donar compte i seguir
fent-ho.
També m'inquieta no saber el límit o la diferència, en tot moment, entre intervenir i respectar.
Pensar que no haig d'intervenir i deixar fer, resultant que no he motivat suficientment a un
infant o per altre banda, intervenir massa i no deixar actuar lliurament a un infant.
Per suposat abans de començar tenia por a la meva relació amb la tutora, cosa que es va esbaïr
dos segons després d'entrar a l'aula.
5

6. 4. COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?
- Identificar expectatives vers el centre de practiques
OBJECTIUS
- Establir els aspectes que ens semblen importants a una escola infantil
- La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
CONTINGUTS
- La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
Bé primer de tot dir d'escoles únicament 3-6 no en conec cap. Normalment esta tota l'etapa
d'infantil junta, o lo més comú que és 0 -3 i després 3-12 en un mateix centre educatiu.
Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
La meva tutora em va presentar als infants i també als pares a mida que anaven arribant. A tots els
deia una frase força semblant referint-se a mi. Una frase que m'ha fet sentir important i segura. Deia
una cosa com ara “tenim molta sort de tenir a na Montse”, ho deia amb tanta naturalitat que cap pare
s'ha estranyat de veure'm allà.
Ha sigut el millor acolliment que m'hagués pogut imaginar. M'ha presentat com si fos quelcom
natural, i estic segura que aquesta manera de fer ha habilitat que els infants s'acostessin a mi
també d'una forma tranquil·la i fluïda, uns abans, uns altres més tard, però tots s'han acostat a
mi al seu ritme i d'una manera natural.
L'escoleta ja era una coneguda per a mi, ja que els meus dos fills hi han estat, per tant l'espai i
moltes de les mestres no m'eren desconegudes.A més és un paler descobrir, ara com a estudiant
d'educació infantil, el funcionament d'una escoleta per dins. Cada dia entenc moltes més coses
dels perques que com a mare ni acabava d'entendre.
Ja he vist forces coses, joc heurístic, taller de llenguatge, música, la hora del pati, l'hora de
dinar i de dormir. Però encara mén falten més per veure, com ara la psicomotricitat, que
segurament aquest divendres ja podré assistir a una classe amb el meu grup. Hi ha hagut moltes
baixes i aquest ha sigut el impediment de no haver pogut assistir encara a psicomotricitat.
6