TEMA 10.- LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

1. LES PRIMERES
CIVILITZACIONS
FLUVIALS:
MESOPOTÀMIA I EGIPTE

2. Objectitus
1-Distingir quan comença i acaba la Història
Antiga i les diferents civilitzacions que van
desenvolupar-se en aquest període.
2-Saber explicar on, quan i per què van sorgir
les primeres civilitzacions de la Història.
3-Localitzar en l'espai i el temps els diferents
períodes de la Història de Mesopotàmia i
Egipte

3. EIX CRONOLÒGIC DE L'EDAT ANTIGA
IV MIL·LENNI a.C. SORGIMENT DE L' ESCRIPTURA A
MESOPOTÀMIA I EGIPTE
LES PRIMERES CIVILITZACIONS
URBANES
III MIL·LENNI a.C. SORGIMENT DE LA CIVILITAZACIÓ GREGA
(màxim apogeu durant el segle V a.C.)
I MIL·LENNI a.C. LA CIVILITZACIÓ ROMANA
476 d.C. CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ

4. CONCEPTES
ESTAT: és el conjunt d'Institucions amb autoritat per dictar lleis
que regulen el funcionament de la comunitat.
L'Estat compta amb un territori delimitat, lleis i organismes de
govern.
CIVILITZACIÓ: comunitat que ha adoptat una forma
d'organització, constituint Estats delimitats i on s'asseu la
població que posseeix governants i lleis que asseguren una
coexistència pacífica.
FUNCIONARI: persona que desenvolupa un càrrec públic, això
vol dir que el funcionari compleix funcions en un organisme de
l'Estat i està al servei de la societat.

7. FITXA LES PRIMERES
CIVILITZACIONS

9. Mitja lluna fèrtil
La mitja lluna
fèrtil
Les ciutats més
antigues del món.

10. HISTORIA DE MESOPOTAMIA – FITXA EIX CRONOLÒGIC
FITXA L'ANTIGA I L'ACTUAL MESOPOTAMIA (IMPERIS-MAPES)

11. TORRE D'ASSALT ASSIRIA
Per tirar les portes i enderrocar les muralles de les ciutats fortificades

12. CIUTAT-ESTAT, territori amb el seu propi governant, les
seves lleis i administració, els seus recursos.
Quan el poder d'un governant s'exercia sobre un territori
més ampli que comprenia un conjunt de ciutats, parlem
de REGNES.
Aquests regnes es transformen en IMPERIS quan
conquereixen nous territoris i els incorporen als seus
dominis per a ser sotmesos al seu poder i explotar els
seus recursos.

14. Epoca Tardana
FITXES, EIX CRONOLÒGIC, MAPA EGIPTE
IMPERI ANTIC
IMPERI MITJÀ
IMPERI NOU
ÈPOCA TARDANA

15. HISTÒRIA D'EGIPTE
3.000 a.C. –--> IMPERI ANTIC (la capital és MENFIS)
Construcció de les PIRÀMIDES, per als faraons KEOPS, KEFREN I
MICERÍ.
2.000 a.C. –-→ Època de crisi que provoca la caiguda de l'Imperi
Antic.
2.050 a.C. –--> IMPERI MITJÀ (la capital és TEBES)
1.800 a.C. –-→ Egipte va ser envaït per pobles estrangers (hicses)
1.600 a.C. –--> IMPERI NOU (època d'esplendor)
1.100 a.C. –--> Egipte va ser envaït per pobles estrangers: assiris,
perses, grecs i romans.
31 a.C. –-→ Dominació estrangera. Els romans conquereixen Egipte
i acaba el domini dels faraons.

16. Objectius
1-Conèixer com eren les primeres ciutats de la
Història.
2-Entendre com controlaven l'aigua per poder
regar els cultius.
3-Explicar les conseqüències del gran
excedent que es produïa a Egipte i
Mesopotàmia.

17. 1)
COM EREN LES CIUTATS - EXERCICIS pag. 151 - SINTETITZA (1,2,4)

18. LA CIUTAT D'URUK

19. PLAÇA PRINCIPAL DE LA CIUTAT DE NÍNIVE DURANT L'IMPERI ASSIRI

22. TRES
ESTACIONS
LLIM: sals
minerals
que
fertilitzen
els conreus

25. EL XADUF
Per poder
portar
l'aigua
als camps
de cultiu,
després
de les
inunda-
cions.

26. EXERCICIS PAG. 155, SINTETITZA (4,5) Pensar (1,2,3)
COMENTARI DE TEXT SOBRE EL RIU NIL

27. LA ARADA
EL VAIXELL DE VELA LA RODA

28. PRIMERA MONEDA
EN LIDIA (ASIA MENOR)
ÀMFORA
Aleació d'or i plata

29. Objectiu
1-Valorar qui manava a Egipte i
Mesopotàmia.
2-Comprendre què és un funcionari i el
concepte de Estat.
3-Analitzar i diferenciar els grups socials a
Egipte i Mesopotàmia.

30. REI-PATESI FARAÓ

31. LA SOCIETAT A EGIPTE I MESOPOTÀMIA
Era una societat JERARQUITZADA, això vol dir que la
societat estava dividida en grups molt diferenciats:
1.- ELS PRIVILEGIATS, que eren propietaris de la major part
de les terres, les riqueses i els càrrecs públics principals.
2.- ELS NO PRIVILEGIATS, era la majoria de la població,
estava sotmesa a les decisions dels reis-faraons i els nobles.

32. SÍMBOLS
DE PODER
DEL
FARAÓ
COMENTARI ORAL «El poder
del faraó» PAG.156

33. ELS PRIVILEGIATS
SACERDOTS
ESCRIBES
CAPS DE L'EXÈRCIT
El conjunt de poder,
lleis i administració
de les persones
s'anomena ESTAT

34. ELS NO PRIVILEGIATS
PAGESOS
ARTESANS COMERCIANTS
SOLDATS

35. ESCLAUS

37. Copia la piràmide i escriu en cada esglaó el nom del grup corresponent.
Explica les funcions de cada grup social.
PIRÀMIDE SOCIAL
Societat Jerarquitzada
REI-FARAÓ i família
FUNCIONARIS: GOVERNADORS
SACERDORS-ESCRIBES- CAPS
DE L'EXÈRCIT
ARTESANS I
COMERCIANTS
PAGESOS I SOLDATS
ESCLAUS (no són
lliures)
NO PRIVILEGIATS
NOBLESA-ARISTOCRÀCIA
PRIVILEGIATS

38. Objectiu
Reflexionar sobre l'origen dels nombres i
de l'escriptura a Egipte i Mesopotàmia.

39. LA INVENCIÓ DE L'ESCRIPTURA
Causes:
a.- Perquè els reis i faraons publiquessin les
seves normes i lleis.
b.- Perquè els funcionaris portessin la
comptabilitat dels impostos, el registre dels
intercanvis comercials i de les propietats.
c.- Perquè els sacerdots expliquessin l'origen
del món.

40. ESCRITURA
CUNEÏFORME
MESOPOTÀMIA

41. ESCRITURA JEROGLÍFICA
EGIPTE

44. INTENTA ESCRIURE EL TEU NOM AMB JEROGLÍFICS.
JEROGLÍFIC 700 signes

45. prestigi
privilegiats

46. Objectiu
Conèixer l'art mesopotàmic i desenvolupar
la sensibilitat per gaudir amb diferents
manifestacions del patrimoni cultural.
DEURES: exercicis SINTETITZA pag. 153 (1,2,3,4)
El Ziggurat (exercicis 1,2,3)

47. ARQUITECTURA:
Mesopotàmia
Construccions: Temple i Palau
Elements constructius: l'arc i
la volta
Materials: maó
EXERCICIS: FITXES D'ACTIVITATS, Reconèixer una
obra d'art.

48. La ciutat de Babilònia

49. ZIGGURAT DE
LA CIUTAT
D'UR
Muntanya artificial o torre
esglaonada dels mesopotàmics per
comunicar-se amb els seus déus.
Però dins del ziggurat també hi
havia magatzems, tallers i estàncies
per als sacerdots.
EL ZIGGURAT o TEMPLE SSANTUARI

50. ELS JARDINS COLGANS DE BABILONIA – La tercera meravella del món antic
Manats construir pel
rei Nabucodonosor
(s.VI a.C.)
Ziggurat de set pisos.
Canals de reg
permanents.

51. És la porta d'ISHTAR. Entrada cerimonial a la ciutat de
Babilònia. Va reconstruir-se en 1930 i es troba al museu
de Pèrgamo de Berlín. ISHTAR, deessa de l'amor, AFRODITA per als grecs
http://www.3viajes.com/la-puerta-de-ishtar-de-babilonia-visitala-en-berlin/

52. Durant el govern de
Saddam Husseim va
construir-se una
rèplica a Iraq, a
l'antic emplaçament.
ÚS DE L'ARC I
LA VOLTA
Decorada amb revestiment
de ceràmica vidriada

53. ESCULTURA
-Les Estàtues
-Els relleus
-Les Esteles
L'ESTENDARD D'UR

54. ESTÀTUA DEL REI
GUDEA DE
LAGAIX
En actitud d'orar
Es troba al Museu del
Louvre (París)
46 cm.

55. BOUS ALATS - ESFINXS
VIGILANTS DE PORTES
HOMENATGE A TOTES LES
NACIONS CONQUERIDES
PELS PERSES (inscripcions)
PER AQUESTA PORTA
S'ACCEDIA AL PALAU
MATERIAL CONSTRUCTIU:
PEDRA (polimentada fins alcançar
la textura de màrmol).
PORTA DE LES NACIONS
DE PERSÈPOLI O PORTA
DE JERJES (rei persa que
la va manar construir)

56. BOU ALAT
DE NÍNIVE
ROSTRE
HUMÀ
DE REI
5 POTES per intentar
representar la perspectiva
ALES, SÍMBOL DE
DIVINITAT

57. MÀSCARA DE SARGON
D'ACCAD
Museu Nacional de Irak en Bagdag
ESTELA DE NARAM-SIM(accadi)
Museu del Louvre (París)

58. CÒDI DE
HAMMURABI
ESTELA DE
HAMMURABI
(babilònic)
Material: basalt
Es representa el rei davant la divinitat,
en actitud de respecte i adoració.
El déu Shamash va dictar les lleis
directament al rei, per això les lleis són
sagrades.
282 lleis.
Es troba al Museu del Louvre (París)
2,25 m.

59. ESTENDARD D'UR (sumeri) – 2.600 a.C.21,59 cm xr 49,53 cm Es troba al Museu britànic

60. Objectius
1-Valorar la importància de la religió en la
civilització egípcia.
2-Desenvolupar la curiositat del per què
els egipcis momificaven els seus morts.
3-Conèixer l'art egipci i desenvolupar la
sensibilitat per gaudir amb diferents
manifestacions del patrimoni cultural.

61. LA RELIGIÓ A EGIPTE
-Els déus
-La vida d'ultratomba (la momificació)
ARQUITECTURA RELIGIOSA:
-Els Temples
-Les tombes: mastabes-piràmides-hipogeus
ESCULTURA:
-Els sarcòfags
PINTURA:
- A les parets de les tombes
- Per il·lustrar el Llibre dels Morts
- Per decorar els sarcòfags
COPIAR

62. ELS DÉUS EGIPCIS
La religió egípcia era POLITEISTA, és a dir,
els egipcis adoraven molts déus.
Déu de la resurecció i
del món dels difunts.
OSIRIS
Déu creador de la
civilització egípcia.
HORUS

63. Deessa de la
maternitat i fecunditat.
ISIS
Déu de la mort i de la
momificació.
ANUBIS
Déu del sol
RA-AMON-ATON

64. EL JUDICI D'OSIRIS - LLIBRE EGIPCI DELS MORTS

65. Comentari de text L'art d'embalsamar

66. FITXA D'EXERCICIS - arquitectura-Fitxa d'activitats – Exercici nº 5 pag. 162
EL TEMPLE EGIPCI

67. LUXOR (antiga Tebas)
Era l'edifici on els egipcis adoraven els seus
déus i deesses, però només hi podien entrar
els sacerdots i governants.

68. ARQUITECTURA
ARQUITRAVADA
Els temples eren de enormes dimensions.
No feien servir l'arc. Necessitaven columnes molt
altes i gruixudes per aguantar els blocs de pedra.

69. OBELISC
PILONS
SALA HIPÒSTILA

70. LES COLUMNES

71. TEMPLE d'ABU-SIMBEL (SPEOS)
Totes les estàtues representen a Ramsès II

72. TEMPLE DE LA REINA
HATSHEPSUT (SPEOS)

73. LES TOMBES
Van ser les tombes més antigues.
Amb forma de rectangle i parets
inclinades.
A l'interior disposaven d'una
cambra funerària on se situava el
cadàver, a la qual es podia
penetrar per un passadís.
1.- MASTABES

74. 2.-PIRÀMIDES
Tombes enormes en
forma piramidal.
Servien d'última
morada als faraons
de l'Imperi Antic.
Dins de la piràmide
s'estenien una xarxa
de passadissos per
tal de dificultar
l'accés als
saquejadors de
tombes.

75. ESFINX DE GIZET,
construïda per al faraó
Kefren davant de la
piràmide per protegir-la

76. 3. HIPOGEUS
Eren tombes subterrànies que
s'excavaven a dins d'una muntanya.
Un conjunt de galeries dins la
muntanya portaven cap a la càmara
del sarcòfag.

77. LA VALL DELS REIS

78. ESCULTURA

79. Howard Carter, 1922 A LA VALL DELS REIS
USHEBTIS

80. MÀSCARA
D'OR DE
TUTANKAMON
COMENTARI
El tresor del faraó

82. Faraó Micerí amb la seva esposa i la deessa
Athor. -Museu egipci de El Caire -
ROSTRES INEXPRESSIUS
PUNT DE VISTA FRONTAL
FIGURES RÍGIDES, HIERÀTIQUES.
BRAÇOS ENGANXATS AL COS
MANCA DE MOVIMENT
PEUS ENGANXATS AL TERRA

83. Príncep Rahotep i la seva esposa Nefret
-Museu egipci de El Caire-
SHEIK-EL-BELED. Funcionari
-Museu egipci de El Caire-

84. BUST DE NEFERTITI
ES TROBA AL MUSEU EGIPCI DE
BERLÍN

85. La pintura dels egipcis la trobem
majorment, dins les tombes.
Decoraven les parets amb
escenes de la vida quotidiana
(treballs agrícoles, caça, pesca,
banquets, balls).
La pintura també es va utilitzar
per decorar sarcòfags i per
il·lustrar el Llibre dels morts.

88. ORFEBRERIA

89. ELS AMULETS
ESCARABAT ULL D'HORUS
PER PROTEGIR-SE DEL AMULET PER PROGEGIR-SE DEL
QUALSEVOL MAL VISIBLE O MAL D'ULL
INVISIBLE