Presentació del tema 8, el sector primari a la Unió Europea, Espanya i la C. Valenciana.

1. EL SECTOR PRIMARI A EUROPA I
A ESPANYA
TEMA 8
3r ESO
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

2. EL SECTOR PRIMARI A EUROPA Al sector primari en la Unió
El sector primari europeu aporta un Europea treballen entre un 5 i
percentatge reduït en el conjunt de un 7% de la població
l’economia (3% del PIB) activa, sent les diferències
A Europa, per raons històriques conviuen regionals molt marcades:
petites propietats (minifundis) amb altres - R. Unit = 2,1%
grans (latifundis). - Grècia = 20%
Es dona una escassa especialització dels
conreus i la ramaderia té un important
paper.
Podem distingir tres grans àrees:
1. Països mediterranis: conreu de
cereals, vinya, olivera i fruiters.
2. Països de centre Europa: planes
dedicades al conreu de blat i remolatxa
sucrera.
3. Països atlàntics: pastures, ramaderia
molt tecnificada, conreus de farratge.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

3. 1 2
3 4
Holanda, Alemanya, Irlanda,
Espanya? Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

4. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

5. LA UNIÓ EUROPEA I LA P.A.C. (POLÍTICA
AGRÀRIA COMUNITÀRIA)
La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són :
1. Afavorir l’autoconsum dins la UE
2. Augmentar la producció i modernitzar les
explotacions, assolint una major productivitat
3. Millorar i igualar les rendes dels agricultors a les
d’altres treballadors
4. Estabilitzar els mercats
5. Garantir els recursos alimentaris, a preus
raonables
6. Augmentar la superfície de les explotacions Tots aquests objectius són
7. Aconseguir una major especialització dels països articulats pel FEOGA (Fons
(més rendabilitat) europeu d’orientació i
garantia agrària), organisme
que gestiona els
pressupostos de la PAC i
representa el 65% de les
despeses de la UE.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

6. L’EVOLUCIÓ DE LA P.A.C.
Anys 80 : actuacions orientades
cap una racionalització dels
excedents agraris (llet, cereals,
carn de boví..) establint unes
quotes de producció.
A partir de 1992, el Tractat de la
Unió determinaria nous objectius
en el sector primari:
• Jubilació anticipada
d’agricultors.
• Potenciació de mètodes de
producció respectuosos amb el
medi ambient.
• Mesures de protecció de
l’entorn i reforestació.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

7. En l’actualitat, les polítiques europees en el sector primari són:
•Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea.
La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a
uns preus mínims.
•Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es
tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb
aranzels
•Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb
dificultats per poder oferir preus competitius.
Actualment hi ha
dificultats de repartiment
de les ajudes, degut a
l’entrada de molts països
de l’antiga Europa de l’Est
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

8. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA
La integració d’Espanya en la CEE (hui Unió Europea) va tenir una
gran influència en l’economia del país, ja que la UE, a través de les
polítiques comunitàries (agrícola, pesquera, industrial, comercial,
etc.), influeix decisivament en tots els sectors econòmics
espanyols.
Així mateix, Espanya rep ajudes econòmiques o ingressos
procedents dels fons estructurals de la Unió Europea destinats a
la construcció d’infraestructures, el foment del desenvolupament
rural, etcètera.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

9. Espanya té una agricultura moderna o de mercat
caracteritzada pels trets següents:
Predomini dels cultius intensius, afavorit per
l’ampliació del regadiu i l’escassa utilització del
guaret.
Ús de noves tecnologies:fertilitzants i
plaguicides, selecció de llavors i nous sistemes de
cultiu (arenaments, hivernacles…).
Especialització dels cultius per regions. Així, el
litoral d’Almeria s’ha especialitzat en cultius
hortofructícoles d’hivernacle.
Recursos humans més qualificats i rejoveniment
dels treballadors agrícoles gràcies a la immigració.
Utilització de cultius destinats a l’exportació i a la
indústria alimentària.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

10. Tanmateix, l’agricultura espanyola actual s’enfronta
a alguns problemes i reptes, entre els quals
destaquen:
L’abandó de l’activitat agrària en nombroses àrees
de l’interior d’Espanya.
La pervivència en moltes zones de sistemes
tradicionals de regadiu, que consumeixen molta
aigua.
El compliment de les condicions que exigeix la Unió
Europea per a concedir ajudes a l’agricultura. Entre
aquestes hi ha el respecte al medi ambient i el
manteniment de les terres en bon estat.
Les dificultats d’alguns productes (cotó, raïm de
taula…) per a competir en els mercats
internacionals amb les produccions d’uns altres
països.
La demanda de sòl rural per a altres activitats més
rendibles: segones residències, centres comercials,
etcètera.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

11. ELS PAISATGES AGRARIS ESPANYOLS
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
INFORMACIÓ GRÀFICA

12. USOS DEL SÒL
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
INFORMACIÓ GRÀFICA

13. PRINCIPALS CULTIUS
Cultius de secà
Ocupen la major part de les terres cultivades (81,2 %). S’estenen sobretot
per l’interior peninsular: ambdues Castelles,
Aragó i Extremadura. Hi predomina el monocultiu extensiu de baix
rendiment.
Els cultius principals són:
Cereals: destaquen, entre altres, el blat, l’ordi, la civada i el ségol.
Lleguminoses (cigrons, fesols, llentilles, faves…), es cultiven en rotació amb
els cereals. La seua producció, que estava en retrocés, s’ha recuperat els
últims anys gràcies a les ajudes de la Unió Europea.
Olivera. La superfície d’oliverar més gran correspon a Andalusia (Jaén,
Còrdova i Sevilla), seguida per Castellala Manxa, Extremadura i Catalunya.
Els rendiments han millorat a pesar de l’escassa mecanització de les faenes
agrícoles.
Vinya. La superfície cultivada més gran correspon a Castella-la Manxa,
seguida de la Rioja, Jerez, Castella i Lleó, Utiel-Requena i la Tierra de Barros.
Encara que la superfície cultivada ha descendit durant l’última dècada, la
productivitat ha augmentat.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

14. Cultius de regadiu
L’extensió de les terres de regadiu (18,8 % de la superfície cultivada) és inferior a les de
secà, però aquests cultius aporten la major part de la producció i de la renda agrícola. Es
localitzen a les planes fèrtils dels rius, al litoral mediterrani i a les Canàries.
Destaquen els següents:
Fruites i hortalisses. Són cultius intensius d’alta rendibilitat destinats a l’exportació i a la
indústria alimentària.
Les hortalisses (tomaques, lletugues, pebreres…) són molt importants a la costa
mediterrània (València, Múrcia i Almeria).
Entre els fruiters, els cítrics es concentren a la C. Valenciana, a Andalusia i a Múrcia;
altres fruiters (bresquilles, pomes…) s’estenen, sobretot, per Andalusia, la C. Valenciana,
la vall de l’Ebre i Catalunya. A les Canàries destaca el cultiu del plàtan.
Cultius industrials. El gira-sol, el cotó, el tabac i la remolatxa sucrera es cultiven sobretot
al centre i al sud de la península.
Cultius farratgers . La dacsa i la remolatxa són més abundants al nord peninsular.
Arròs. Es cultiva, sobretot a Andalusia, Extremadura, Catalunya i a la C.Valenciana.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

15. 1
2
3
4
5
6
Tabac, cotó, remolatxa, dacsa, arr
òs, lli? Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

16. La ramaderia
La ramaderia a Espanya presenta
els trets següents:
• Hi ha nombroses explotacions
ramaderes intensives. El bestiar
està estabulat i la producció es
destina a la indústria alimentària.
Els animals s’alimenten amb
pinsos i algunes tasques s’han
mecanitzat, la qual cosa ha donat
lloc a un gran augment de la
productivitat.
•La introducció d’espècies estrangeres per a Ramat transhumant passant per davant
de les muralles d’Àvila.
millorar la cabanya ramadera va provocar la
disminució de les races autòctones.
• L’especialització de la producció (carn, llet, ous…).
Entre els problemes que ha patit la
ramaderia espanyola hi ha malalties com la pesta
porcina i l’anomenat mal de les vaques boges, així
com la necessitat d’importar pinsos per als animals
a causa de la producció nacional insuficient.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

17. Actualment conviuen a Espanya dos sistemes ramaders:
Tradicional extensiu
Està en decadència en moltes àrees. Destaquen:
Bestiar boví: al nord d’Espanya , destinat a
la producció de carn i de llet.
Bestiar oví: en pastius de l’interior peninsular i es
dedica a la producció de llet, formatge, carn i llana.
Bestiar porcí: És característic de les deveses de l’oest de
la península, on destaca el porc ibèric.
Bestiar caprí. És propi de zones àrides i muntanyoses
del sud
Modern intensiu
Hi destaquen dos tipus de bestiar:
Bestiar porcí: animals destinats a la producció de carn; es localitzan
a Catalunya i Aragó, i altres zones mediterrànies (Castelló,Múrcia) i
algunes de l’interior (Segòvia i Toledo).
Bestiar avícola: cria de pollastres, gallines i indians per a la
producció de carn i d’ous. Es localitza, sobretot, a Castella-la Manxa,
Castella i Lleó,
Catalunya i Andalusia, encara que s’estén per tot Espanya.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

18. UN POC D’HISTÒRIA SOBRE LA RAMADERIA...
Com a criadors originals de la raça d'ovella merina, de llana fina, que
històricament ha dominat el comerç de la llana, els espanyols obtingueren
grans riqueses. Els fons provinents del comerç de la llana finançaren
notablement els monarques espanyols i per consegüent els viatges al Nou
Món. La potent Mesta (el nom complet del qual era Honrado Concejo de la
Mesta) fou una corporació de ramaders ovins pertanyents principalment
als rics mercaders d'Espanya, al clergat i a la noblesa que controlava els
ramats d'ovelles merines. Al segle XVII, la Mesta posseïa més de dos
milions d'ovelles merines.
Els ramats de la Mesta seguien un
patró estacional
de transhumància a través
d'Espanya. A la primavera
abandonaven els pasts d'hivern
a Extremadura i Andalusia per
pasturar als pasts d'estiu
a Castella, per després tornar al sud
a la tardor.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

19. L’explotació forestal
La superfície forestal ocupa el 52,2 % d’Espanya, si
bé els arbres només representen el 22 % d’aqueixa
superfície. Els més nombrosos són les coníferes,
seguits d’alzines, roures, faigs, castanyers… Els
productes principals que s’obtenen dels arbres són la
fusta, sobretot procedent de les coníferes, el suro
i la resina. Altres productes forestals són l’espart, les
plantes aromàtiques i medicinals, i els fruits
silvestres (castanyes, bellotes…).
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

20. 1 2
2
1
Roure, faig, pi,
3
alzina, castany...?
4 3
4
5
5
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

21. L’anisakis
La pesca L’anisakis és un paràsit que pot
És una activitat econòmica important a
trobar-se en el peix i provocar
Espanya. S’hi diferencien dues
alteracions digestives i
grans regions pesqueres:
reaccions al·lèrgiques,
Regió atlàntica. Les espècies més destacades
a vegades greus. Per a evitar
són la tonyina, el lluç, la sardina, l’anxova, el
aquests problemes, cal seguir
llucet, el peix espasa i el rap.
aquestes indicacions:
Regió mediterrània. Les espècies principals
Si es menja el peix cru o quasi
són l’anxova, la sardina,
cru,cal congelar-lo prèviament
el sorell i la cavalla.
a una temperatura de 20 °C o
inferior durant 24 hores com a
mínim.
Abans de consumir-los, s’han
de congelar també els aladrocs
en vinagre i els peixos en
escabetx, el peix marinat, els
peixos crus en salmorra,
com els arengs, i els peixos
fumats en fred, com el salmó.
www.aesan.msc.es/aesa
(Adaptacio)
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

22. Problemes de la pesca a Espanya:
• L’esgotament dels caladors nacionals.
• La limitació de les captures als caladors exteriors.
•L’antiguitat de la flota pesquera.
Aquests problemes han fet necessària la reconversió de l’activitat
pesquera. Entre les mesures adoptades destaquen:
• La modernització de la flota, amb la renovació dels vaixells i la reducció del nombre
d’embarcacions.
• La creació d’empreses pesqueres mixtes amb altres països (Argentina,Senegal, Marroc…).
• Les ajudes a les zones més afectades per la reconversió pesquera.
• El desenvolupament de l’aqüicultura.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

23. INFORMACIÓ GRÀFICA
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

24. Evolució de la població rural INFORMACIÓ GRÀFICA
Nivell d’estudis al medi rural
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

25. INFORMACIÓ GRÀFICA
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

26. PAÍS VALENCIÀ
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

27. SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA
L'estructura agrària del País Valencià
EL SECTOR PRIMARI VALENCIÀ OCUPA AL és determinada, en bona part, per
3’3% DE LA POBLACIÓ ACTIVA I APORTA
l'aigua. A grans trets hom pot
EL 2’1% DEL PIB (2009)
diferenciar dues grans zones agràries
dins el País Valencià, que vénen
Per les condicions naturals, relleu i definides per dos tipus diferents
clima, es diferencies dues zones: , d'activitat agrícola: el secà i el regadiu
L’interior, d’hiverns més freds i menys
disponibilitat d’aigua dedicat a un secà
arbori (oliveres, ametllers) i
El les planes del litoral, de clima més
suau i aigua de reg més
abundant, dedicada a cítrics, altres
fruites i hortalisses.
Podem dir que l’agricultura es
caracteritza pel predomini dels cultius
arboris i per destinar-se una part dels
seus productes a l’exportació.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

28. SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA
Els principals cultius de secà són la
vinya (en la producció de raïm de
taula destaca la vall del Vinalopó, i en
el raïm per a l’elaboració del vi, la
zona d’Utiel-Requena), l’ametler
(arbre de secà més difós a la
Comunitat), l’olivera (les principals
zones olivereres són el Baix Maestrat,
la vall mitjana del Palància, la Canal
de Navarrés i les valls d’Alcoi i de l’Alt
Vinalopó), el garrofer (la seua
producció ha disminuït molt) i els
cereals (poca superfície cultivada)
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

29. SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA
Els cultius de regadiu són els més
rendibles.
Destaquen els cítrics, que es localitzen a la
franja costanera; les hortalisses, que es
cultiven, sobretot, a les comarques de
l’Horta (València), el Baix Vinalopó i el
Baix Segura (Alacant), i l’arròs, que es
cultiva a la Ribera del Xúquer i als marges
de l’Albufera de València.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

30. SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

31. SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA
L’agricultura valenciana ha
d’encarar-se amb diversos
problemes:
•la poca grandària de les
explotacions
• fenòmens meteorològics
adversos (inundacions,
sequeres…)
• malalties que afecten els
cultius (com ara els virus de la
tristesa, o el minador, que fan
malbé els cítrics)
• l’escassetat i carestia de
l’aigua
• la competència comercial
amb productes
d’altres països (ametles de
Califòrnia).
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

32. SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA
La pesca
És una activitat
secundària, amb bancs
pobres i molt esgotats.
La flota és artesanal i
costanera, petita i familiar.
S’ha reduit el nombre de
vaixells, de captures i de
ports molt.
Entre les tècniques més
emprades hi ha
l’encerclament.
Les principals espècies
capturades són la
sardina, el llucet, el
moll, el sorell i el polp.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

33. L’explotació
forestal
Té una significació
escassa, ja que els
arbres predominants
(pi blanc, entre altres)
resulten poc
apropiats per a
obtenir-ne fusta de
qualitat. Els incendis
han fet minvar el
bosc autòcton de
carrasques i savines,
a favor dels pins.
La Tinença de Benifassà
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent