It's in catalan language

1. Espanya: el relleu
L’Espanya continental
La península Ibèrica és una de les zones més muntanyoses
d’Europa. El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplà
central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Per aques-
ta raó els seus rius desemboquen a l’oceà Atlàntic.
La Meseta està travessada per una muralla granítica, el Siste-
ma Central, que divideix l’altiplà en dues subunitats: la Sub-
meseta nord (750 m d’altitud mitjana) i la Submeseta sud
(550 m d’altitud mitjana). Aquesta última és travessada pels
Monts de Toledo.
El paisatge de la Meseta és monòton i uniforme i els terrenys
plans s’hi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, les
valls d’alguns rius en trenquen la monotonia.
La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els
Monts de Lleó (nord-oest), la Serralada Cantàbrica (nord), la
Serralada Ibèrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).
116
Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galícia).
Pel que fa a les costes de l’Espanya continental, a
la façana nord, la Serralada Cantàbrica i les
Muntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. A
la costa s’alternen els penya-segats i les platges
allargades. A Galícia la mar entra a les antigues
valls dels rius, on forma àmplies zones d’aigües
tranquil·les: les ries.
Font 2. La Mar Menor (Múrcia).
Quan les muntanyes no entren en contacte direc-
te amb la mar es formen costes sorrenques ano-
menades costes baixes. És el paisatge predomi-
nant de la façana mediterrània de la Península,lle-
vat de la zona de la Serralada Bètica, ja que
aquesta també arriba fins a la mar. A la costa
oriental cal destacar-hi les albuferes* (l’Albufera
de València i la Mar Menor de Múrcia).
V O C A B U L A R I
Albufera. Llacs d’aigua salada se-
parats de la mar per una llenca de
sorra.
Depressió. Sector de la superfície
terrestre enfonsat respecte de les
zones del seu voltant.

2. Font 3. El relleu d’Espanya.
1. Respon a les preguntes següents:
a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i qui-
nes, la Submeseta sud?
b) Quin és el pic més alt de la Serralada Cantàbrica? I el
més alt de la Ibèrica? I de la Penibètica?
c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressió de
l’Ebre?
d) Localitza els accidents geogràfics següents i digues en
quin punt cardinal estan situats: el cap de Peñas, el cap
de Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.
e) Quin sistema muntanyós té més a la vora el cap de
Finisterre?
f) Digues el nom d’una serralada que es trobi al nord del
Sistema Central i el d’una altra que estigui al sud de
Sierra Morena.
g) Quina depressió es troba al nord-est de la Península?
0 200 km
Cap de Peñas
Punta de l’Estaca de Bares
Cap Finisterre
Ria d’Arousa Sil
Miño
M
ASSÍS
GALAIC
Peña Trevinca
2045
Naranco
de Bulnes
2519 Peña Labra
2007
Nalón
Cap de
Matxitxako
S E R R A L A D A C A N T À B R I C A
Golf
de
Biscaia
Nerbión
Bida
soaMUNTANYES
BASQUES
Gorbeia Mendia
1475
Ebre
M A R C A N T À B R I C
P
I
R
I N E U
F R A N Ç A
ANDORRA
Golf de Roses
Cap de Creus
Aneto
3404
Cadí
2647
Llobregat
Ebre
Ter
Cap de Salou
Delta de l’Ebre
Golf
de València
Tajo
Duero
Túria
Peñarroya
2024
Moncayo
2313
S E R R
A
L
A
D
A
I
B
È
R
IC
A
D E P R E S
S
I Ó
D
E
L ’ E
B
R
E SERRALADA LITORAL CATALANA
Puig Major
1445
Cap
d’Artrutx
Cap
de Formentor
Cap de Salines
Mallorca
Menorca
Cabrera
Sa. DE TRAMUNTANA
Eïvissa
Formentera
I L L
E
S
B
A
L
E
A
R
S
Cap de
la Nau
G
uadiana
Xúquer
Duero
MONTS
D
E
LLEÓ
S U B M E S E T A
N O R D
S U B M E S E T A
S U D
S I S T E M
A
C
E
N
T
R
A
L
SERRA DE GATA
SERRA DE GREDOS
GUADARRAMA
SO
MOSIERRA
Tajo
M E S E T A
PORTUGAL
M O N T S D E T O L E D O
Corocho de Rocigalgo
1447
Guadiana
S E R R A L A D A P E N I B È T I C A
S
I E R R A
M O R E N A
S E R R A L A D A
S U B B È T I C
A
DEPRESSIÓ
DEL GUADALQUIVIR
Odiel
Tinto
Guada
lquivir
Golf
de Cadis
Cap Trafalgar
Punta de Tarifa
Estret de Gibraltar
Mulhacén
3478
Veleta
3392
Guadalquivir
MAR MENOR
Cap de Gata
Cap de Palos
Se
gura
M A R R O C
A L G È R I A
M A R
M E D I T E R R À N I A
Roque de
los Muchachos
2426
Teide
3718
Fuerteventura
Gran Canària
Tenerife
Gomera
La Palma
El Hierro
I L L E S C A N À R I E S Lanzarote
OCEÀATLÀNTIC
A la part més exterior de la Meseta, gairebé sem-
pre tocant a la mar, la part espanyola de la penínsu-
la Ibèrica presenta cinc sistemes muntanyencs: el
Massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Piri-
neu, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades
Bètiques.
Les Serralades Bètiques presenten dos arcs de
muntanyes: l’un situat més a la vora de la costa, des
de Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serra-
lada Penibètica, i l’altre situat més a l’interior, que
s’anomena Serralada Subbètica.
Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la
de l’Ebre, entre el Pirineu i la Serralada Ibèrica i la
del Guadalquivir entre les serralades bètiques i
Sierra Morena.

3. L’Espanya insular
Espanya comprèn, a més del ter-
ritori peninsular, dos grups d’i-
lles: l’arxipèlag de les Balears, a
la mar Mediterrània, i el de les
Canàries, a l’oceà Atlàntic, da-
vant de les costes africanes del
Sàhara.
El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de l’illa de
Menorca, és una continuació de la serralada Subbètica. Les illes
Canàries són unes illes volcàniques situades sobre una plataforma
de falles.
Font 4. Serra de Tramuntana
(Mallorca).
Les illes Balears presenten costes
altes i retallades, amb abundoses
cales sorrenques. En general aques-
tes illes tenen un relleu baix, llevat
de Mallorca que és travessada per la
Serra de Tramuntana.
Font5.Conreudevinyaenterravolcànicaal’illadeLanzarote(Canàries).
Les Canàries, situades davant la costa occidental d’Àfrica, són illes
d’origen volcànic. El relleu presenta formes molt peculiars,com ara les
calderas (cons volcànics) o els malpaíses (terrenys coberts de lava). A
l’illa de Tenerife es troba el pic més alt d’Espanya: el Teide (3718 m).
SABIES QUE…?
El nom de les illes Canàries prové
del mot llatí canis,que vol dir ‘gos’.
El nom de les illes Canàries,doncs,
vol dir ‘illes dels gossos’. La raça
dels gossos de les illes Canàries
és representada en el seu escut.A C T I V I T A T S
2. Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica?
3. Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriors
respecte de la Meseta.
4. A partir del mapa físic de la península Ibèrica, fes un esbós amb
totes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de mane-
ra que sàpigues situar-les damunt d’una mapa físic mut.
5. Localitza en el mapa de la península Ibèrica el nom dels accidents
geogràfics següents: tres ries, tres caps i tres golfs.

4. Espanya: els rius
La majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altes
i vessen les seves aigües a les mars i a l’oceà que envolten la
Península. Per això diem que els rius i els seus afluents s’organit-
zen en xarxes hidrogràfiques, segons el vessant on desemboquen:
vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani.
Miño Sil
Ebre
Tajo
Duero
Guadiana
Guadalquivir
Odi
el
Tinto
Segura
Xúquer
Túria
Llobregat
Ter
Nalón
Nerbión
Bidas
oa
Aragó
Cinca
Gállego
Segre
Jalón
Gu
adalop
Cabriel
Millars
Pisuerga
Torm
e
s
Esla
Ere
sma
Tiétar
Alagón
Jarama
Alberche
Genil
Guad
alho
rce
Huerva
Guadali
m
ar
Vessant atlàntic
Vessant mediterrani
Vessant cantàbric
Menys de 20 m3/s
De 20 a 50 m3/s
De 50 a 100 m3/s
De 100 a 200 m3/s
De 200 a 500 m3/s
Més de 500 m3/s
Cabals:
0 200 km
Tambre
Ulla
Cigüela
Jabalón
F r a n ç a
Portugal
Andorra
Font 6. Les xarxes hidrogràfiques i els
cabals de la península Ibèrica.
6. Respon a les preguntes següents:
a) Per què els rius de la Meseta desem-
boquen a l’oceà Atlàntic i no a la mar
Mediterrània?
b) Quin és el factor que explica que els
rius del vessant cantàbric siguin curts?
c) Quins són els rius més cabalosos
d’Espanya?
Font 7. Els principals rius de la pe-
nínsula Ibèrica.
Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Miño
1120
Llargada en quilòmetres
913 908
744
680
340

5. El vessant cantàbric
Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim* re-
gular. Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a les
Muntanyes Basques o bé al Massís Galaic, sistemes muntanyosos
que són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regular
perquè la seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de ma-
nera constant al llarg de l’any.
El vessant atlàntic
Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règim
irregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans rius
del vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques són
molt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Són
irregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, a
causa de les precipitacions. En canvi, a l’estiu duen poca aigua.
El vessant mediterrani
Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, es caracteritzen
per ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixen
molt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronun-
ciat. A l’estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conques
hi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se a
causa de les pluges intenses. A la zona mediterrània trobem sovint
cursos d’aigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundar-
se a la tardor com a conseqüència dels temporals locals.
L’Ebre constitueix una excepció dins del vessant mediterrani,
ja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de la
Península perquè rep aigües dels afluents procedents del Pirineu.
La sequera i els usos de l’aigua
En els darrers trenta anys el consum d’aigua ha augmentat consi-
derablement. La pagesia, especialment a les àrees de regadiu, con-
sumeix més del 80 % del total de l’aigua que es gasta a Espanya.
La manca d’aigua, doncs, és un problema molt important per a
tothom, però especialment per al sector agrari.
Per intentar resoldre el problema de la manca d’aigua s’han dut
a terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per rete-
nir l’aigua i repartir-la en èpoques d’escassetat, i els transvasa-
ments, que permeten portar l’aigua d’un riu cap a una altra conca
diferent. El transvasament més important fins ara és el del Tajo al
Segura,quepermetregarleshortesdeMúrciaidelsuddeValència.
Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemes
ecològics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades.
V O C A B U L A R I
Règim fluvial. Grau de regularitat
del cabal d’un riu al llarg d’un any
sencer. Si el riu varia poc de cabal
diem que té un règim regular. Si el
riu porta molta aigua en una època
de l’any i molt poca durant la resta,
diem que té un règim irregular.
Conca. Territori del qual un riu i la
seva xarxa d’afluents recullen les ai-
gües.
Recorda
El cabal d’un riu es mesura en
metres cúbics per segon, i es de-
termina en un punt determinat
anomenat estació hidrogràfica.
A C T I V I T A T S
7. Què s’entén per cabal d’un
riu? Posa’n un exemple.
8. Què s’entén per règim d’un
riu? Posa’n un exemple i expli-
ca’n algun factor.
9. Esmenta tres rius d’Espa-
nya que siguin cabalosos i de
règim regular. Digues per què
ho són.
10. Esmenta tres rius d’Es-
panya que siguin poc cabalosos
i de règim irregular. Quins fac-
tors ho expliquen?
11. Busca informació en una
enciclopèdia o a través d’Inter-
net i explica d’on agafa l’aigua i
on la deixa el transvasament
del Tajo al Segura.