Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Eines per a l'exploració dels esquemes previs

11,743 views

Published on

Tècniques i recursos per treballar una estratègia (connectar amb els esquemes previs) a diferents situacions:

Projectes de treball. Durant la fase inicial, què sabem?
Treball amb textos. Comprensió lectora. Abans de llegir i durant-després (amb quins coneixements o experiències puc connectar la lectura)
Projectes de recerca. Abans de fer les hipòtesis. Què sabem.
Jocs de rols i simulacions a tutoria. Quines experiències hem viscut?
Matemàtiques. Quines estratègies conec?

Published in: Education
  • ⇒⇒⇒WRITE-MY-PAPER.net ⇐⇐⇐ has really great writers to help you get the grades you need, they are fast and do great research. Support will always contact you if there is any confusion with the requirements of your paper so they can make sure you are getting exactly what you need.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Writing a good research paper isn't easy and it's the fruit of hard work. For help you can check writing expert. Check out, please ⇒ www.HelpWriting.net ⇐ I think they are the best
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Eines per a l'exploració dels esquemes previs

  1. 1. Setembre 2009 Actualitzat Octubre 2009 Juliol 2011 Octubre 2011 Gener 2013 Novmebre 2013 Novembre 2014 Octubre 2016 Guida Al·lès Exemples per a compartir amb els alumnes els objectius d’aprenentatge i connectar-los amb els esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs de l´alumnat
  2. 2. L’avaluació en l’etapa inicial del procés de formació 1.Hi ha mestres i professors que pensen que ja saben quins és el punt de partida de l’alumnat i que l’avaluació inicial comporta perdre temps que es pot dedicar a fer d’altres activitats. Hi esteu d’acord? Per què? 2.D’altres pensen que sí que és important, però que n’hi ha prou amb una conversa amb tot el grup-classe. Hi esteu d’acord? Per què? Neus Sanmartí
  3. 3. Fase EXPLORACIÓ Una conversa no és suficient. S´ha de fer visible el pensament a través de: Equips cooperatius En parella Amb un padrí Escrits, post-its a un mural, taules de coavaluació TAC (xarxes socials, escriptura col·laborativa, skype...) Mapes mentals i conceptuals. Organitzadors gràfics Dibuixos Individualment Agrupaments Maquetes
  4. 4. Autoregular el propi coneixement és necessari pels alumnes, no pels mestres Neus Sanmartí
  5. 5. Dibuixos
  6. 6. Com passa la xocolata dins el nostre cos? P4
  7. 7. Com passa la xocolata dins el nostre cos? (P4) P4
  8. 8. Mar Soleto Ceip Son Ferrer (Calvià-Mallorca) P5
  9. 9. Com m’imagino que menja l’insecte pal? Cicle inicial Teresa Pigrau
  10. 10. Dibuix del que anem a estudiar. Necessitem entendre la seva “lògica” Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants. Cicle inicial
  11. 11. Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants. Cicle inicial
  12. 12. Com m’imagino la gallina per dins? Cicle Mitjà Teresa Pigrau
  13. 13. Què sabem?- Conversació + dibuix Font: Calveras, T. Proposta didàctica del CESIRE-CDEC. 1. Individualment fan un dibuix responent a les tres preguntes. 2. Després el grup base els posa en comú i en fa un de col·lectiu damunt una cartolina QUÈ ENTRA DE FORA? QUÈ PASSA DINS? QUÈ VEIM DES DE FORA? La mestra els recorda la rúbrica del treball en equip: ● Hem d´escoltar totes les opinions ● Les opinions s´han d'argumentar. ● Al mural hi aniran les que s´aprovin per consens. Cicle mitjà
  14. 14. Què volem saber? Diàleg a partir dels dibuixos per a dissenyar el guió d´investigació Font: Calveras, T. Proposta didàctica del CESIRE-CDEC. ● Els portaveus dels equips base expliquen els dibuixos ● Cada grup ha de pensar algun aspecte per millorar el dibuix que s´ha exposat. Coavaluació molt positiva perquè els ajuda a millorar els propis. S´anoten els dubtes. La mestra comprova si hi ha representats els òrgans dels sentits i la seva relació amb el sistema nerviós i l´aparell locomotor. Si hi ha el moviment com a resposta als estímuls. Tots els continguts que no hi siguin els transformarem en preguntes per al guió d´investigació. Anotam cartonets amb les paraules clau (=paraules essencials que hem de descriure o definir) Cicle mitjà
  15. 15. Com ens movem? A Educació Física ens fem fotos uns als altres de tots els moviments possibles Font: Calveras, T. Proposta didàctica del CESIRE-CDEC. ● Diàleg a l´aula per a presentar la pregunta: Com ens movem? Com ho podem comprovar? Primer necessitaríem recollir mostres de tots els moviments possibles. ● Cada grup base fa una llista dels moviments que fotografiaran o dibuixaran i qui s´encarregarà de fer i protagonitzar cada foto. Cicle mitjà Educació Física
  16. 16. 5º. CEIP Coves d’en Cimany. Neus Sanmartí i Teresa Pigrau El peix té pulmons (una analogia amb els humans) Cicle Superior
  17. 17. No dibuixa partícules Les partícules es mouen cada vegada més Dibuixa partícules i objectes Les partícules conserven les distància Les partícules canvien de grandària Com imagines l´aigua en els tres estats? Neus Sanmartí ESO
  18. 18. Maquetes
  19. 19. Representem processos La maqueta ha d´aportar la resposta a una pregunta complexa Durant l´explicació es dóna més rellevància al coneixement científic que a la realització artística Què li passa per dins quan menja una poma i li surten excrements? Imatge: Teresa Pigrau
  20. 20. On van a parar els macarrons que mengem? (educació infantil, P4 CEIP Dovella + ICE UAB) P4
  21. 21. Fase d´exploració. Maqueta amb materials reciclables Què deu passar dins de l´ou perquè es formi un pollet? Neus Garriga i Verdaguer Maqueta i explicació d'un equip 1. Hi ha el rovell i la clara. Aquest plàstic és l´aire. I aquests puntets blancs del rovell és el lloc on es formarà el pollet 2.En el rovell es va formant el pollet, és aquesta cosa groga. Això vermell és el cordó per on agafa l´aire i la clara 3. És el pollet. El paper blau és l´aire. Quan s’acabi la clara i l’aire sortirá 4. El pollet ja ha sortit de l´ou. Ara respira com nosaltres i menja pel bec
  22. 22. 1. Del rovell surten moltes venes ... 2. Es comença a formar el pollet i el cordó. El plàstic és l’aire. 3. En el rovell es comença a formar el pollet i el cordó. 4. Cada vegada es va fent més gran. Fase d´exploració. Maqueta amb materials reciclables Què deu passar dins de l´ou perquè es formi un pollet? Neus Garriga i Verdaguer
  23. 23. 8 Text: Neus Sanmartí, Teresa Pigrau i Adrianna Gómez Maqueta del bosc mediterrani Simulació de dues situacions noves: sequera i bosc amb pluges normals Formulació de prediccions: quines limitacions té tal organisme per fer les funcions en tals condicions? No hi hauria animals, perquè amb els seus sentits captarien que no hi ha aliment i buscarien un altre lloc ... Els animals no tenen aliment i no tenen energia ni vitamines i es moren les cèl·lules... Si no tenen aliment el cos es mor, perquè les venes no poden repartir aliment pel cos... Cicle Superior
  24. 24. On es troba la informació que fa que siguem com som? Escrit. Què he posat a la maqueta i per què? Equips fan suggeriments de millora Escrit. Què canviaria Enriquim model sistèmic amb noves preguntes ESO. Escola Pia de Caldes
  25. 25. A través de l'experimentació
  26. 26. Què farem? Font: Izquierdo, M. (2011): Química a infantil i primària. Graó, Barcelona Equips Base. A partir del conte d´Epaminondes. Cada equip fa un experiment diferent. Contesten la mateixa pregunta: Què els hi passat als materials que surten al conte quan se´ls hi han provocat canvis? MATERIAL ELEMENT PROVOCADOR DEL CANVI CANVIS PROVOCATS Púding Pressió S´esmica Mantega Calentor Es desfà Canet Aigua S´ofega o es banya Barra de pa Fricció S´esmica Panellets Corrent d'aire Es refreden Pastissets Pressió S´esmiquen Recerca científica Educació infantil
  27. 27. Què ha passat durant l´experimentació? Font: Izquierdo, M. (2011): Química a infantil i primària. Graó, Barcelona PRÉMER ESCALFAR BANYAR Educació infantil
  28. 28. Què volem saber? Font: Izquierdo, M. (2011): Química a infantil i primària. Graó, Barcelona A partir de la conversació sorgeixen les preguntes del guió d´investigació. 1 Què passa si aixafam el púdding i la mantega? Què és el que els provoca canvis? Les coses canvien sempre quan hi feim força? Què passa si els banyem amb aigua? 2 Què passa si apliquem calor al púding i la mantega? Grups 1, 2 (els tres grups fan els tres experiments) Grup 3. Quines coses canvien si les prems, si les escalfes o les banyes? Analitzem la llista. Com que no ho podem experimentar tot, eliminem els que canvien quan els apliques les tres accions. Miram quins estan repetits. Vam elegir tres accions: PRÉMER, ESCALFAR, BANYAR. Educació infantil
  29. 29. Amb objectes
  30. 30. Com es mesura? (Introducció a les mesures no estàndaritzades) Fase d´exploració Substituïrem la conversa inicial per diverses activitats de classificació d´objectes en funció de l'alçada. Quin és més gran? Els podries ordenar? FONT: Wise Old Factory
  31. 31. Què necessita del medi? http://aladouce.blogspot.com.es/2011/03/marche-vole-ou-nage.html
  32. 32. Semblances i dif entre un... i un..... Tots els éssers vius (o màquines) necessiten el mateix per viure o funcionar? INTERACCIONS AMB EL MEDI Comparar y contrastar Educació infantil i primària Animals d'aigua i animals de terra tamingthegoblin.blogspot.co.uk/
  33. 33. Escrits
  34. 34. Escola Infantil Verge Miraculosa. Formentera Després d´una conversa inicial els alumnes van anotar sobre una pissarra vileda (o digital) totes les idees que recordaven. Les anotacions van donar lloc a nous diàlegs. Educació infantil
  35. 35. Què mengen? Com són per dins? El procés de naixement Escrit individual. Què creieu que aprendrem sobre les plantes? (després d’una conversa inicial) 3r CEIP Bellaterra A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-les fluixet Neus Sanmartí Cicle mitjà
  36. 36. Copia del llibre sense comprendre En argumentar, no es refereix a aspectes rellevants Ens hem de fixar com descriu, defineix o argumenta Neus Sanmartí
  37. 37. - Fan una descripció. No utilitzen cap model per a explicar . - Alguns parlen de que ... ‘els animals fugen pel foc’ - En general no veuen la recuperació del bosc com un procés d’interacció : ( ...després d’un temps el bosc torna a estar com abans) 5è. Coves d’en Cimany Cicle superior Teresa Pigrau La mestra analitza el text escrit
  38. 38. IES Marta Mata. Montornès del Vallès. Xarxa CB ESO
  39. 39. Font: PILAR ETXEBARRIA Unidad didáctica de CCNN. 3º de ESO
  40. 40. Mapes mentals i conceptuals Objectius: fer visible, organitzar i comunicar el pensament. Adonar-se dels avanços en els esquemes cognitius Mapes mentals o teranyines Mapas conceptuals
  41. 41. Organitzadors gràfics Objectiu: Aprofundir en una pregunta en funció de l´estructura textual que tindrà la resposta. Comparar contrastar. Diagrames de Venn Causa-efecte Seqüències. Línies del temps Rutines de pensament Problema-solució Instruccions
  42. 42. Imatge: http://kristinmjordan.wordpress.com/ Quan la resposta a la pregunta que hem plantejat és concreta i segueix una sola estructura (exemple: causa- conseqüència: per què ha augmentat el nombre de porcs senglars a Catalunya?), empram un organitzador gràfic. Moltes vegades, però, les preguntes dels projectes són més complexes. En aquest cas és millor fer el procés per parts, pregunta a pregunta.
  43. 43. Comparar i contrastar. Diagrames de Venn Font: Taming The Goblin
  44. 44. Diagrames de Venn Eduteka
  45. 45. Diagrames de causa-efecte Quan les preguntes sobre les que pensam tenen una relació de causalitat amb les respostes. Judie Baxter Swimming into second grade
  46. 46. Problemes i solucions Font: Connectualise.connect.com
  47. 47. Línies del temps Aplicacions TIC per fer línies del temps
  48. 48. Amb eines TIC
  49. 49. Un mural digital
  50. 50. Escriptura col·laborativa amb google docs Veure l´explicació de n´Àngels Pons sobre Google Drive. Google Drive és una plataforma que col·laborar online per a: escriure, dibuixar, fer presentacions, fulls de càlcul i mapes
  51. 51. Dossiers digitals compartits Evernote Permet guardar apunts de classe, textos, imatges, vídeos, enllaços i classificar-los no només amb etiquetes sinó amb quaderns. Els quaderns ademés poden ser compartits pels alumnes. Una eina imprescindible. Quan la descobreixes deixes d´emprar marcadors socials. Vull veure exemples de per a què serveix Vull veure un tutorial Quaderns Etiquetes
  52. 52. Una imatge amb so Blabberize. Simplement penges una imatge (una paraula clau, una construcció gramatical o el resum visual d´un projecte) i llavors graves la teva veu explicant tot el que saps sobre aquella paraula, expressió o projecte.
  53. 53. Un avatar amb so Voki És Igual que Blabberize però l'alumne crea el seu avatar. Els agrada molt. Clicau a CREATE per fer una prova i veureu que fàcil.
  54. 54. De quina manera la tonyina passa del mar a la taula? Fer un còmic on cada vinyeta sigui una fase del procés. - Estructura cooperativa 1, 2, 4? - Foli rotatori? - Posada en comú tota la classe. Suggerir millores a altres equips? Anotar preguntes? Vull anar a Stripgenerator comiclife.com Un CÒMIC DIGITAL
  55. 55. Tècniques cooperatives per a connectar amb els coneixements previs Serveixen per a preparar l´ escrit, mapa o dibuix
  56. 56. Núvols de pensament Tècniques cooperatives Clicar aquí per veure com es treballa a l´aula Foto: Alumnes de 1r de l´Escola Pintor Torrent de Ciutadella (Menorca), practicant després del modelatge de la mestra (Júlia Al·lès). Per estimular la creativitat
  57. 57. Pluja d´idees o brainstorming Tècniques cooperatives Clicar aquí per veure com es treballa a l´aula Font: A teacher's treasure Per estimular la creativitat
  58. 58. Amb post-its Tècniques cooperatives 1. Primer els anotem individualment 2. Comparem amb els companys 3. Sintetitzem les idees 4. Les compartim en gran grup Clicar aquí per veure com es treballa a l´aula Font: http://lh4.ggpht.com/ Per estimular la creativitat
  59. 59. Font: Edutopia 1. Anoten els pensaments a post-its. 2. Rúbrica= Mestra decideix en què necessita millorar. 3. Formació dels grups en funció de necessitats. Escrits a Post-its + Aprenentatge Cooperatiu
  60. 60. Estructura cooperativa Mural giratori Font de la imatge
  61. 61. Debat inicial sobre un problema que no té una solució evident o requereix una explicació. Debats
  62. 62. Baròmetre d´opinions Tècniques cooperatives Clicar aquí per veure com es treballa a l´aula Font: 123RF Per estimular la creativitat Es coloquen dos cartells als extrems de l´aula. Un que diu vertader i un que diu: fals. Els alumnes s´han de desplaçar al costat del cartell corresponent en funció de la seva opinió. També poden ser els alumnes els que plantegin les preguntes.
  63. 63. Què és el que ja sé? Què vull saber? Un company t´ajuda a pensar en veu alta: Quins són els meus propòsits? què hi busco? què m´aportarà? què en sé? De què parla? què pretén l´autor? Font: Chartcums.wordpress.com En parella o amb el padrí
  64. 64. Font: Col·legi Montserrat, traduït de Project Zero, Harvard Graduate School of Education En catalá aquí resumit. Una rutina de pensament
  65. 65. 1. FASE EXPLORACIÓ. De tots els problemes que pateix un refugiat durant el procés migratori quin creus que és el més important i per què? RUTINA DE PENSAMENT. Projectem la imatge d´un pont o bé el dibuixam en un mural. Resposta individual 3 idees, 2 preguntes i 1 metàfora. Diàleg en parelles practicant l´escolta activa i les anotarem dins aquest full de treball. 2. Posada en comú dins l´equip. 3. Posada en comú grup-classe. Quins dubtes hi queden? (ampliació del guió) Una rutina de pensament Font: Harvard Graduate School of Education. Thinking Routines.
  66. 66. Tècniques cooperatives Jocs, concursos Clicar aquí Per connectar amb els coneixements previs Imatge: Escola Sant Andreu. Badalona
  67. 67. Clicar aquí per veure com es treballa a l´aula Font: 123RF Es coloquen dos cartells als extrems de l´aula. Un que diu vertader i un que diu: fals. Els alumnes s´han de desplaçar al costat del cartell corresponent en funció de la seva opinió. També poden ser els alumnes els que plantegin les preguntes. Un qüestionari d’opinió
  68. 68. Jocs de rol
  69. 69. Un pas endavant Lucius Pare de Lucius, plebeu Domitila, germanaEsclavaPatrici - Podràs tenir un càrrec com a magistrat a la teva ciutat - Tens dret a anar a escola fins els 17 anys. - Podràs elegir amb qui te vols casar - Pagaràs impostos - Podràs canviar d´estament social - Tens dret a un judici just
  70. 70. Materials d´aula. Veure aquest exemple amb tot el procés. Neus Garriga

×