2. 1. Documentació general
Fitxa tècnica
Títol: Discòbol
Autor: Miró (480 - 440 a.C)
Cronologia: 460 a.C
Estil: grec clàssic
Tècnica: fosa
Material: bonze
Dimensions: 1,53 m d’altura
Tipologia: dempeus
Forma: exempta
Cromatisme: monocroma
Lloc actual: Museo Nazionale Romano delle Terme
Tema: ideal anatòmic atlètic.
3. 1. Documentació general
Arquitecte Miró
Un dels escultors més importants de la Grècia clàssica.
Possiblement fou deixeble d’Agelades.
Va viure l’època del govern de Pèricles (s. V a.C).
Artista del moviment per excel·lència.
S’interessa per l’estudi de l’anatomia i el moviment de les figures.
Miró aconsegueix plasmar el concepte de rhytmos.
Major producció en bronze.
Obra naturalisme, equilibri i dinamisme.
*Còpies en marbre
4. 1. Documentació general
Context històric
Segle V a.C. Atenes gran centre polític i artístic,
màxima esplendor.
La ciutat gastava molts diners en obres que li
donaven prestigi.
Moment de la democràcia i màxim esplendor.
Home Antropocentrisme i en centre del saber.
Escultures Gran producció.
- Homenatge als vencedors dels jocs atlètics.
Idealització de l’home.
5. 1. Documentació general
Estil
Hegemonia artística unificació de criteris creatius d’arquitectes,
escultors i pintors.
Inici del període clàssic, recerca de la perfecció.
Discòbol es troba dins del classicisme inicial, per això mostra elements del
període arcaic.
Aquesta escultura mateixa representà un gran avanç en l’estudi del
moviment y la integració amb l’espai.
El bronze permetia que l’escultura s’aguantés sola.
6. 1. Documentació general
Característiques escultura clàssica
Escultura equilibrada en l’expressió.
Té dinamisme.
Flexibilitat als membres de l’anatomia alternar músculs tensos i
relaxats.
Evitar la simetria.
Transparència als vestits de les dones.
Homes continuen nus.
Material marbre o bronze.
Actituds naturals naturalisme.
7. 2. Anàlisi formal
Trenca els principis bàsics de frontalitat i rigidesa.
Postura mostra moviment.
Rhytmos ordenació de les línies en moviment.
Moment de màxima tensió.
Treball anatòmic marcant els músculs.
Presència d’elements arcaics (etapa anterior).
- Cabell geomètric.
- Muscles (part superior i lateral de l’espatlla)
massa plans.
- Faccions del rostre poc expressives.
- Somriure arcaic.
Trets característics cos d’un individu.
Somriure arcaic
8. Ziga-zaga:
Trenca qualsevol
harmonia estàtica.
Màxima tensió:
Braços estesos:
- Dret cap enrere per
agafar impuls.
- Esquerre recolzat
sobre el genoll.
Figura per ser vista en
un sol pla frontal.
Cap, malucs i peus
Equilibri precari i gran
part de sensació de
moviment.
Composició a base de
triangles (diagonals) i
línies corbes, que
accentuen la sensació
de moviment.
9. Jove atleta al
precís moment de
llençar el disc.
El costat esquerre
és angular i obert, i
està regit per una
ziga-zaga.
Volia evitar la simetria.
Els cabells
presenten una mena
de casc de rínxols.
Somriure arcaic i
poc expressiu.
El costat dret és llis i tancat
i està regit per una corba
contínua.
A la còpia de marbre s’hi
va haver d’afegir un
tronc per tal de suportar
el pes de l’escultura.
10. 3. Temàtica
Representa la imatge de Jacint, un jove atleta que va morir en uns jocs
dedicats al déu Apol·lo.
Moment de màxima concentració.
Antigament també es representaven figures llançant el disc però quan
estaven en primer temps, en canvi Miró s’arrisca i ho fa en segon temps.
Els atletes gaudien d’una gran fama, per això eren representats com a
models de bellesa.
Tema dels atletes possibilitat d’expressar tota la força del moviment.
11. 4. Funció
Discòbol era destinat a ser exposat
en públic en un punt estratègic de
la ciutat, per a que el poble
entengués perfectament el tema i
missatge que volia comunicar.
Atletes eren considerats herois.
Els guanyadors dels jocs
aconseguien una altíssima posició
social.
12. 5. Models i influències
Trencaments d’alguns canons de l’arquitectura arcaica.
Els vasos de ceràmica pintats i estàtues petites de bronze van influir en l’obra
de Miró.
En la ceràmica i en aquestes obres menors llibertat creativa i facilitat tècnica.
Miró estudi important del moviment
escultòric.
- La tensió muscular amb l’espai circumdant
va ser una de les innovacions més
importants per al futur de l’escultura.
