2. FITXA TÈCNICA
Títol:
Autor:
Victòria de Samotràcia
Atribuïda a Pitòcrit de Rodes
(Pithokritos)
Cronologia: 200-190 a C.
Forma: Escultura exempta
Tipologia: Dempeus
Material: Marbre de Paros
Mides:
Estil:
2,45m.(alt)
Escola de Rodes. Grec hel·lenístic.
Lloc original: Santuari dels Cabrils (Illa de Samotràcia)
Ubicació actual: Museu del Louvre
3. 1.
CONTEXT HISTÒRIC: Període Hel·lenístic
Segle: IV-I a. C. (323-146 a. C.)
l’Imperi Alexandrí va quedar
fragmentat en diversos estat
de característiques força
similars entre ells. Són els
anomenats regnes
hel·lenístics.
a)
b)
c)
Des prés de la mort d’Alexandre
el Gran els seus generals es
varen repartir l’imperi, aquest fet
va donar pas a vint anys de
lluites per obtenir el poder.
Després de les lluites entre els
seus generals (diàdocs) es van
consolidar tres estats:
Macedònia sota els Antigònides
descendents d’ Antígon (Grècia)
Egipte sota els Lapides o
Ptolomeus descendents de
Ptolomeu
Síria sota els Seleucides,
descendents de Seleuc.
4.
Monarquies despòtiques que van mantenir disputes entre elles fins
a caure sota poder de Roma als segles II i I a. C.
5. CONTEXT HISTÒRIC
VIDA CULTURAL
Durant l’etapa hel·lenística es va desenvolupar una
civilització urbana de gran vitalitat. El propi Alexandre ja
havia fundat moltes ciutats noves en les quals es
realitzaven intercanvis comercials amb Orient i Occident,
i activitats artesanals.
La vida cultural, artística i científica d’aquestes ciutats va ser força
intensa. Es van crear biblioteques, com la d’Alexandria, que va arribar
a tenir 700.000 rotlles, que contenien la major part dels coneixements
de l’època. En aquesta ciutat també s’hi va fundar un museu, temple
en el qual es conreaven totes les ciències i la filosofia, i on acudien
tots els savis de l’època.
6. ESTIL HEL·LENÍSTIC
La influència oriental es palesa sobretot
en la grandiositat i l’exageració que
substitueix l’harmonia clàssica.
En arquitectura això es va traduir en una
tendència al colossalisme i el luxe.
L’ordre més emprat fou el corinti.
En escultura una forta expressivitat
reemplaça la serenitat clàssica, hom
tendeix fins i tot al dramatisme (pathos).
Apareix un nou tipus d’escultura (amb
molt d’èxit entre els romans): el retrat.
7. ANÀLISI FORMAL
COMPOSICIÓ
http://www.selectividad.tv/S_A_1_1_3_S_la_victoria_de_samotracia_
de_pithokritos_de_rodas.html
La Victòria de Samotràcia és una escultura de marbre pertanyent a
l’ escola de Rodes.
La figura femenina està situada damunt la proa d’un navili que
actua de pedestal
Trobem a faltar les cames i els braços
COMPOSICIÓ OBERTA, les línies d’eix de l’obra són diagonals i
corves, que produeixen desequilibri.
Observada des de diferents cares:
FRONTAL: la figura es recargola i s’obre en les dos llargues corves
de les ales.
LATERAL: s’observa una gran línia diagonal que enllaçaria des de
la cama fins al cap.
8. RITME: MOVIMENT
DINAMISME: Produït per dos factors principals:
1. Contrapés compositiu que formen les ales de
l’esquena i la cama dreta avançada, que
remarca la intencionalitat de la figura d’anar cap
endavant.
2. Draps molls. Corves i plecs de la roba
adherides al cos de la dona
Consegueix reforçar la sensació de moviment i fa
visible l’anatomia del cos
L’escultor vol captar el moment que aterra
(instant). Moment anecdòtic.
9. MODELAT
Estudi anatòmic de gran habilitat tècnica
Gran expressivitat: cops del vent damunt del cos.
Delínia amb perfecció el pit, el ventre i la diferència de
gruix de les cames
Draps molls: el vestit fi vela les formes del cos i el
carga de sensualitat
LLum s’accentua amb els plecs, creant violents
contrastos de llum i ombra.
Factura de l’obra és refinada,virtuosa, bentreballades les
diferents textures (roba, plomatge de les ales, cos....)
10. ESTIL HEL.LENÍSTIC: ESCOLA DE RODES
Complicació compositiva
Il·lusionisme escenogràfic
Grandiositat i ruptura de la proporció clàssica
Realisme
Trencament de l’equilibri
Gust pel moviment
Tensió dramàtica, sensualitat i bellesa
Habilitat tècnica
Altres obres de l’escola: Toro de Farnesi,
Laoocont i els seus fills, Colòs de Rodes...
11. INTERPRETACIÓ
S’ha d’ atribuir a Pitòcrit , encara
que també es considera d’autoria
desconeguda
Primerament es va pensar que
l’obra havia estat encarregada
pel rei de Macedonia Demetri
Poliorcetes per commemorar el
triomf naval a Salamina de Xipre
sota la flota de Ptolomeu I Soter
(306 a. C.)
Però sembla que va ser donada
pels habitants de Rodes al
Santuari de Cabirs a l’illa de
Samotràcia.
12. TEMA
És una Niké o Victoria, representada
com una dona amb ales que acaba d’
aterrar damunt la proa d’una nau.
Manté les ales desplegades i vestida
amb un xitó fi i transparent lligat amb
un cordó sota el pit i enrotllat a
l’alçada dels malucs un himatió.
Les robes adherides al cos
s’ entortolliguen a causa del vent marí,
sentint la sensació de l’aigua en la
roba i l’efecte d’ anar contra el vent .
Els infinits plecs del vestit flueixen al
voltant del cos, s’enganxen al pit i al
ventre, insinuen , tot conferint a la
figura una notable sensualitat.
Descansa el pes damunt la cama
dreta mentre l’esquerra va endarrera,
en una suau i llarga ondulació.
13. INTERPRETACIÓ:
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
Representa a una de les divinitats de l’ antiga
Grècia: Victòria , Niké en grec.
Considerada una deesa portadora de la bona
sort. Es tenia per filla de Zeus, personificada
amb la imatge d’Atena (deessa de la saviesa i
de l’estratègia militar).
La personificació de la Victòria, solia ser
representada amb unes ales, que li permetien
desplaçar-se a una gran velocitat, i portant una
garlanda o fulla de palma com a símbols de la
victòria
14. INTERPRETACIÓ:
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
FUNCIÓ: COMMEMORATIVA
• És una obra original, aixecada damunt la
proa d’un vaixell de pedra, formava un
espectacular conjunt escultòric erigit al cim d
´un santuari rocòs.
•Commemora: una important victòria naval
sobre les tropes del rei persa Antíoc III de Síria
(190 a. C.) al mar Egeu i que suposà per als
rodis el control de grans comarques a Cària i
Lícia i l´aliança de nombroses ciutats i illes
pròximes.
• Normalment la representació escultòrica de la
Victòria era una petita figureta que duia una
altra divinitat a la mà. Però les dimensions de
la Victòria de Samotràcia ens indiquen que en
aquest cas es tracta d´una obra de caràcter
commemoratiu. SIMBOLITZA EL TRIOMF.
15. MODELS I INFLUÈNCIES
Presenta una ruptura estètica respecte els
cànons de proporció i d’equilibri de l’època
clàssica
Ús de la tècnica dels draps molls utilitzada al
Partenó per Fídies al s. V a. C.
Influència: La llibertat guiant el poble (Delacroix)
Futurisme: model a superar, moviment i
velocitat “Un automòvil de curses és més bell que la
Victòria de Samotràcia” (Manifest futurista).
