SlideShare a Scribd company logo
1 of 56
 
EDAT MODERNA CRONOLOGIA REPRESENTA - Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453) - Acaba amb la Revolució Francesa (1789) - El naixement de l’estat modern    monarquia autoritària - Un canvi de mentalitat -Humanisme, en el pensament - Renaixement, en l’art genera Reforma: escissió del cristianisme Catòlics Protestants Descobriments geogràfics    ampliació del món conegut
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Erasme de Rotterdam Thomas More Joan Lluís Vives
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Catapulta. Va fer diversos projectes de màquines militars pel duc de Milà, Ludovico Sforza. Projecte de giny volador. Va analitzar el vol dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica.
Desenvolupament científic NICOLAU COPÈRNIC:  - desenvolupa la teoria heliocèntrica    el Sol és el centre de l’univers.  - Església nega aquesta teoria    sistema de Ptolomeu (s.II dC) defensa la posició central de la Terra. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
NOUS INVENTS PER A LA NAVEGACIÓ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Pàg. 161
CAUSES:  - finals E.M. malestar de la societat en general per: - luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica    contra els principis de l a religió cristiana. - escassa cultura i relaxament del clero. - compravenda de càrrecs eclesiàstics    no vocació, ganes de tenir beneficis - venda de butlles i indulgències    obtenir el perdó dels pecats CRÍTIQUES: - es demana una religiositat més íntima, basada en la  lectura de la Bíblia (cadascú fa la interpretació).  Erasme de Rotterdam. - Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. ENFRONTAMENT: - 1515: venda de noves indulgències per sufragar la construcció de la  Basílica de Sant Pere del Vaticà. - indulgència: document emès pel papa (Lleó X) pel qual es  comprava el perdó dels pecats.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Denominació: - 1529: Dieta Espira    reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi  amb l’emperador Carles. - es prohibeixen les doctrines de Martí Luter.  - els prínceps alemanys s’enfronten a l’emperador. - opositors coneguts com a  PROTESTANTS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA Concili de Trento
LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],NOVA CONCEPCIÓ D’ART ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Déu Hermes. Praxítel·les David, Miquel Àngel
Temple romà de Vic La Rotonda, Andrea Palladio Elements d’inspiració romana:  1.Figures exemptes. 2. timpans. 3. Columnes  corinties. 4. Escalinates. Aquesta vil·la era el centre d’1 gran explotació agrícola. Va ser imitada en molts països, ex: les mansions de camp angleses i del sud-est dels EUA construïdes en els segles XVII i XVIII, imiten aquest patró. 1 2 3 4 Planta de la vil·la composta per les formes geomètriques més senzilles: quadrat, cercle i rectangle.
Perspectiva :  Representació dels objectes en un pla, conservant la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició en la que s’ofereixen a la vista. Permet representar les 3 dimensions de la realitat (alçada, amplada i volum) en una superfície de 2 dimensions. Esposori de la Mare de Déu, Rafael (1504)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència) ALBERTI ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, Florència. BRUNELLESCHI La nau central és coberta d'un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals són voltades.  Al costat de la nau central s'alcen esveltes columnes corínties, amb capitells que es perllonguen en originals fragments d'entaulaments (compostos d'arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt que col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que corona la nau central.  ,[object Object],[object Object],[object Object]
PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTI ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Sacrifici d’Isaac, 1401.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484 Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors. A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la llegenda després es convertiran en éssers. Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals, es creu que es tracta, específicament, de la  Primavera , l'estació del renéixer. Porta un vestit florit: és blanc i està brodat de blauets.
LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ESCULTURA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
SANT PERE DEL VATICÀ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Cúpula Miquel Àngel, 1546  Baldaquí, de Bernini (s. XVII) Façana, Carlo Maderno (s.XVII )
MOISÈS. MIQUEL ÀNGEL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Teories: està col·locada no al seu lloc original, potser havia d’estar enlairada (il·lusions òptiques). O bé, mostrar la juventud de Maria per ser una figura impura. Pietat de Florència .  Mitjans s. XVI. Manierisme Esquema piramidal.
PERSEU, BENVENUTO CELLINI ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
PINTURA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA GIOCONDA. LEONARDO ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
SANT SOPAR. LEONARDO ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA CAPELLA SIXTINA  Autor : Miquel Àngel (1475-1564) Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat. Tècnica:  pintura al fresc Mides:  13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (absis) Temàtica:  històries de la Bíblia. 2n autor:  Daniele da Volterra  (1509-1566) Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel. - sobrenom:  Il Braghettone , pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segnt l’encàrrec del Papa Pius V. Capella Sixtina : lloc on es celebra el  conclave    la reunió del Col·legi de Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma, càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de l’Esglésica Cat`lica) i Cap de l’Estat del Vaticà. Nom: cum clavis (sota clau)    reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa. Fumata blanca : HABEMUS PAPAM    es cremen les paperetes amb palla seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre. Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)
Creació d’Adam . El pecat original . El diluvi universal.
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],1 2 3 4
 
ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],1 2 1 2 3 4 5
BACANAL. TICIÀ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
David, Miquel Àngel David, Donatello
La Gioconda, Leonardo da Vinci La Trinitat, Massaccio
La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli  La Bacanal, Ticià
Madonna de la Cadernera, Rafael Madonna de San Sisto.  Mare de Déu amb el Nen i Sant Sixt i Santa Bàrbara als costats.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565
El Bosco. El jardí de les delícies, 1515 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El jardí de l’Eden.  El jardí de les delícies L’infern Tancat, 3r dia de la creació del món.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
FRANÇA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Castell de Chenonceaux, 1520-1560

More Related Content

What's hot

El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
Marcel Duran
 
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIIITEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
Assumpció Granero
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeArt segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Carles Olmedo Quirós
 

What's hot (20)

El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
L' humanisme
L' humanismeL' humanisme
L' humanisme
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 
Mare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellersMare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellers
 
Descartes i les coses materials
Descartes i les coses materialsDescartes i les coses materials
Descartes i les coses materials
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIIITEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
 
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 
Material de laboratori
Material de laboratoriMaterial de laboratori
Material de laboratori
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeArt segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 

Similar to Reforma i renaixement

De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
Ximpas1BA
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
msimo6
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma
rafelsegui
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
MartaRibasTur
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
rguas
 
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana
feammoiofeammoio
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
Sílvia
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianisme
tomasggm
 
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostesE.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
6sise
 

Similar to Reforma i renaixement (20)

Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
 
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modern
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
 
El Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat ModernaEl Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat Moderna
 
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESOTema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
 
Ud2
Ud2Ud2
Ud2
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianisme
 
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostesE.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
 

More from histgeo345

Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
histgeo345
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europees
histgeo345
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerres
histgeo345
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règim
histgeo345
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyola
histgeo345
 

More from histgeo345 (20)

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Gang
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Biswork
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauració
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europees
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerres
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règim
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyola
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
 
imperialisme
imperialismeimperialisme
imperialisme
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISME
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓ
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
 
L’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURG
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 

Reforma i renaixement

  • 1.  
  • 2. EDAT MODERNA CRONOLOGIA REPRESENTA - Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453) - Acaba amb la Revolució Francesa (1789) - El naixement de l’estat modern  monarquia autoritària - Un canvi de mentalitat -Humanisme, en el pensament - Renaixement, en l’art genera Reforma: escissió del cristianisme Catòlics Protestants Descobriments geogràfics  ampliació del món conegut
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11. CAUSES: - finals E.M. malestar de la societat en general per: - luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica  contra els principis de l a religió cristiana. - escassa cultura i relaxament del clero. - compravenda de càrrecs eclesiàstics  no vocació, ganes de tenir beneficis - venda de butlles i indulgències  obtenir el perdó dels pecats CRÍTIQUES: - es demana una religiositat més íntima, basada en la lectura de la Bíblia (cadascú fa la interpretació). Erasme de Rotterdam. - Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. ENFRONTAMENT: - 1515: venda de noves indulgències per sufragar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. - indulgència: document emès pel papa (Lleó X) pel qual es comprava el perdó dels pecats.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15. DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA Concili de Trento
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19. Déu Hermes. Praxítel·les David, Miquel Àngel
  • 20. Temple romà de Vic La Rotonda, Andrea Palladio Elements d’inspiració romana: 1.Figures exemptes. 2. timpans. 3. Columnes corinties. 4. Escalinates. Aquesta vil·la era el centre d’1 gran explotació agrícola. Va ser imitada en molts països, ex: les mansions de camp angleses i del sud-est dels EUA construïdes en els segles XVII i XVIII, imiten aquest patró. 1 2 3 4 Planta de la vil·la composta per les formes geomètriques més senzilles: quadrat, cercle i rectangle.
  • 21. Perspectiva : Representació dels objectes en un pla, conservant la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició en la que s’ofereixen a la vista. Permet representar les 3 dimensions de la realitat (alçada, amplada i volum) en una superfície de 2 dimensions. Esposori de la Mare de Déu, Rafael (1504)
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28. NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484 Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors. A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la llegenda després es convertiran en éssers. Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera , l'estació del renéixer. Porta un vestit florit: és blanc i està brodat de blauets.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32. Cúpula Miquel Àngel, 1546 Baldaquí, de Bernini (s. XVII) Façana, Carlo Maderno (s.XVII )
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39. LA CAPELLA SIXTINA Autor : Miquel Àngel (1475-1564) Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat. Tècnica: pintura al fresc Mides: 13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (absis) Temàtica: històries de la Bíblia. 2n autor: Daniele da Volterra (1509-1566) Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel. - sobrenom: Il Braghettone , pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segnt l’encàrrec del Papa Pius V. Capella Sixtina : lloc on es celebra el conclave  la reunió del Col·legi de Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma, càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de l’Esglésica Cat`lica) i Cap de l’Estat del Vaticà. Nom: cum clavis (sota clau)  reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa. Fumata blanca : HABEMUS PAPAM  es cremen les paperetes amb palla seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre. Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)
  • 40. Creació d’Adam . El pecat original . El diluvi universal.
  • 41.  
  • 42.
  • 43.
  • 44.  
  • 45.
  • 46.
  • 47. David, Miquel Àngel David, Donatello
  • 48. La Gioconda, Leonardo da Vinci La Trinitat, Massaccio
  • 49. La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli La Bacanal, Ticià
  • 50. Madonna de la Cadernera, Rafael Madonna de San Sisto. Mare de Déu amb el Nen i Sant Sixt i Santa Bàrbara als costats.
  • 51.
  • 52. Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
  • 53. Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565
  • 54.
  • 55.
  • 56.