4. Pascal
1642 - Blaise Pascal, la primera calculadora, sumava i restava nombres de fins a 8 xifres.
La Pascaline.
Estudis sobre la matemàtica binària
50 prototips de màquines de calcular > cap èxit
5. el s. XIX
Joseph Marie Jacquard inventà, el
1805, un sistema de control dels
telers mitjançant l’ús de targetes
perforades que permetien introduir
trames en una màquina tèxtil.
6. Charles Babbage
Charles Babbage és considerat el precursor de la informàtica pels aparells que va
dissenyar i, sobretot, per haver establert els conceptes teòrics en què es fonamenta la
informàtica, (Almiron, 2000).
Al 1822 intenta crear una màquina
capaç de resoldre equacions diferencials
la màquina diferencial (the difference engine).
7. The analytical engine
1842 - The analytical engine, estava pensada per realitzar qualsevol tipus de càlcul, i
utilitzava les targetes perforades de Jacquard.
És considerada el primer prototip d’ordinador de la història per cinc característiques clau
en qualsevol ordinador actual:
· Input: dispositiu per entrar
dades, les targetes perforades.
· Store: un dispositiu
d'emmagatzematge de dades.
· Mill: una calculadora, avui un
processador.
· Control: una unitat de control
dels processos.
· Output: dispositiu de sortida per
mostrar-ne els resultats.
12. ADA
La màquina analítica de Charles Babbage (1833) és considerada
el primer prototip d’ordinador de la història.
Els treballs de Babagge amb la màquina analítica són coneguts gràcies
a la difusió que en va fer Ada A. Byron (filla de Lord Byron),
que va ser la seva col·laboradora.
A l'Ada les casualitats de la seva vida la van portar a ser qui va ser: la seva mare la va obligar a
estudiar matemàtiques per allunyar-la de l’herència poètica del pare, i, més tard, el seu marit
(Compte de Lovelace) es va encarregar de tenir cura i educar els seus fills permetent que ella
estudiés amb els millors científics.
Ada Byron és considerada la primera persona que es va iniciar en la programació, ja que va
dissenyar les primeres instruccions, les primeres línies de codi, que havia de realitzar la màquina
analítica.
Ada Lovelace era una visionaria, va imaginar el que llavors era impossible, que una màquina
podria compondre música, generar imatges i gràfics i convertir-se en una eina revolucionària per
a la comunitat científica.
Un segle més tard, l’any 1979, quan el Departament de Defensa Nord-americà va desenvolupar
el seu primer llenguatge de programació, el va anomenar ADA en el seu honor.
13. The Tabulating Machine
El 1890, Herman Hollerith, utilitzant
el sistema de targetes perforades, va
aconseguir fer el cens de la població
en només 3 anys,
va crear una màquina tabuladora
que llegia les targetes perforades:
Tabulating Machine.
14. The Tabulating Machine
El 1896, Hollerith va muntar la seva empresa: Tabulating Machine Company, que al
1924, va passar a denominar-se International Bussines Machine,
15. Primera part del segle XX
Els interessos militars van afavorir l’avenç tecnològic en molts camps, també en la
informàtica.
ENIGMA
COLOSSUS
COLOSSUS MARK
17. The Baby i Grace Hopper
Grace Hoper, fíca i matemàtica, i militar.
Primera programadora del Mark I, II, III, IV
Va crear el concepte de compilació
per un llenguatge de programació.
18. The Baby i Grace Hopper
La programació implicaba, canviar la disposició del cables.
Grace Hoper
va inventar el concepte
de BUG,
una mosca morta
entre els cables
va provocar
el primer error informàtic,
el primer bug.
19. ABC
1942 el Dr. John Vincent Atanasoff, de la Universitat de Wisconsin
amb l’ajuda d’un alumne Clifford Edward Berry
creen l’ABC (Atanasoff Berry Computer).
És considerat el primer ordinador electrònic digital, però no va ser mai patentat.
20. ENIAC
1946 - John Mauchly i John Presper Eckert de la Universitat de Pennsilvània,
construeixen l’Electronic Numerical Integrator and Calculator (ENIAC).
21. ENIAC
1946 - John Mauchly i John Presper Eckert de la Universitat de Pennsilvània,
construeixen l’Electronic Numerical Integrator and Calculator (ENIAC).
22. ENIAC and refrigerator ladies
No són models davant electrodomèstics
són les 6 programadores de l’ENIAC
Betty Snyder Holberton
Jean Jennings Bartik
Kathleen McNulty Mauchly Antonelli
Marlyn Wescoff Meltzer
Ruth Lichterman Teitelbaum
Frances Bilas Spence
precursores de la programació actual, van crear els primers conjunts
de rutines i les primeres aplicacions de software.
23. EDVAC el disseny del primer ordinador modern
John von Neumann s’incorporà a l’equip de Mauchly i Eckert a partir del 1946
per dissenyar l’EDVAC.
Primer ordinador binari creant l’estandard per a l’arquitectura de la computació.
EDVAC
- Electronic Discrete Variable
Automatic Calculator
- Calculador Discret Electrònic
Automàtic Variable
24. EDSAC
1949 - EDSAC (Electronic Delay Storage Automatic Computer)
construït per Maurice Wilkes i el seu equip a la Universitat de Cambridge,
basat en el disseny de l’ENIAC i l’EDVAC
25. Naixement de la informàtica
1951, amb l’UNIVAC neixen els ordinadors comercials.
1953 apareixen l’IBM 701, el Burrough E-101 i el Honeywell Datamatic 1000.
Són la primera generació
d’ordinadors, amb un
sistema de làmpades de
buit que permetien o
interrompien el pas del
corrent elèctric.
26. Segona generació
els ordinadors que començaren a utilitzar el transistor a mitjan anys cinquanta
corresponen a la segona generació
27. Tercera generació
Amb la integració de diversos transistors en un tros de silici es van crear els circuits
integrats, i el 1964 va ser l’any de l’aparició de la tercera generació d’ordinadors
amb l’IBM 360, que incorporava el transistor en un xip de circuits tancats.
28. Quarta generació
Fins en aquell moment la tecnologia informàtica se centrava en els càlculs per a
grans empreses i per a organitzacions militars, científiques o acadèmiques.
Però als anys setanta es desenvolupa el microprocessador a Intel el 1971
És la 4a generació
Canvia la perspectiva, totes les opcions d’input i output, i tota la interfície i el seu
plantejament.
Neixen els ordinadors personals, de mida reduïda
Apareixen les grans marques de la informàtica: Intel crea el microprocessador
4004 i, més tard, el 8080; Altair crea el primer ordinador amb el 8080; neixen
Microsoft (1975) i Apple (1976); ...
29. Cinquena generació
Wozniak i Jobs creen l’Apple I i, posteriorment, l’Apple II, que donà pas a una
revolució dels ordinadors en la cinquena generació.
IBM s’emporta el mercat els primers anys.
Però l’exponent de la 5a generació
és el Japó,
més rellevant la interficie
i el software
que la velocitat dels processadors.
30. Cinquena generació
L'ordinador deixa de ser, doncs, una màquina per al càlcul, la informació i
l’ordenació, i esdevé una eina per a la comunicació
31. Sisena generació
No es considera cap canvi disruptiu
des de l’inic dels 80 en els
ordinadors.
Potser la generació mòbil serà
considerada com la sisena
generació, però en realitat s’espera
l’èxit de la inteligència artificial per
declarar la 6ª generació
U n alt re paradigma se rà la
computació quàntica.
32. «La interacció amb els ordinadors podria ser
deu vegades més fàcil, deu vegades més
potent i deu vegades més emocionant»
(Nelson, 1987).
33. leer no mata
Almiron, N. (2001), De Vannevar Bush a la WWW. Una genealogia
de la humanització de les tecnologies de la informació: els pares de la
interfície gràfica. València: Editorial 3i4.
Disponible a: http://www.almiron.org/vannevarbush.html
Bush,V. (1945), «As We May Think» [versió electrònica], The Atlantic
Montly, juliol del 1945.
Disponible a: http://www.theatlantic.com/doc/194507/bush
Levy, S. (1984), «Of mice and men» [versió electrònica], Popular
Computing, 5, 84, p. 70-78.
Disponible a http://www.guidebookgallery.org/articles/ofmiceandmen
Nelson, T. (1987), Literary Machines. Watertown: Mindful Press &
Eastgate Systems Inc.
