3. principis de disseny interactiu
Simplicitat en la interacció
Càrrega de la tasca
Limitació
Equilibri entre flexibilitat i eficàcia
4. simplicitat en la interacció
Una de les característiques de l’efectivitat d’un sistema és la seva facilitat en l’ús.
La facilitat en la interacció s’associa completament a la simplicitat visual, i a la
usabilitat interactiva.
5. simplicitat en la interacció
Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que
aquesta no es faci amb èxit.
És el grau d'activitat mental i física que es requereix per assolir un objectiu.
De manera que si la càrrega és elevada, el temps i la possibilitat de cometre errors
augmenten.
6. simplicitat en la interacció
La reducció de la càrrega es pot realitzar utilitzant estratègies de minimització de
soroll o interferències, fragmentació de la informació per recordar, aprofitar els
avantatges del reconeixement enfront del record, l'ús d'ajudes i l'automatització de
tasques.
7. simplicitat en la interacció
· Càrrega cognitiva, amb relació a les activitats mentals que calen per utilitzar un
sistema interactiu o un entorn web.
8. simplicitat en la interacció
· Càrrega cinemàtica, amb relació al grau d'activitat física que cal per realitzar una
activitat.
Com per exemple els comandaments a distància que ajuden en sistemes electrònics i
també en l'obertura de portes, per exemple, dels cotxes.
Les estratègies per reduir la càrrega cinemàtica es basen en disminuir el nombre de
passos necessaris per a realitzar una tasca, minimitzar les distàncies i automatitzar les
tasques repetitives.
9. simplicitat en la interacció
Un sistema simple: l’enviament d’un mail, només requereix un destinatari i un missatge.
Tota la resta es pot obviar, i el destinatari encara
es pot pre-detectar.
Sistemes de predicció lectora que s’utilitzen ada cop més en cerques i
accions repetitives per alleugerir la càrrega de la tasca.
10. simplicitat en la interacció
Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema.
En una evident relació amb la càrrega de la tasca i les estratègies de reducció de la
complexitat, la limitació és una tècnica que ajuda en aquest procés.
11. simplicitat en la interacció
La limitació de les accions d'un sistema és una forma de gestionar el control que
l'usuari tindrà del programa o entorn.
Si les limitacions afecten directament la càrrega de la tasca, també tenen dues
aplicacions directes, les limitacions físiques i les limitacions cognitives.
12. simplicitat en la interacció
· Les limitacions físiques permeten reduir les possibles accions a fer d'una manera
determinada. Atenent al trajecte a realitzar, l'eix i la barrera.
13. simplicitat en la interacció
· Les limitacions psicològiques redueixen les opcions influenciant la percepció humana
mitjançant l'ús de símbols, convencions i direccions.
Els símbols comuniquen significats a través del llenguatge, els pictogrames en el món
físic i les icones en els sistemes digitals ens indiquen limitacions i orientacions visuals
per accions a realitzar. En un entorn web les fletxes o els sistemes de navegació icònics
ens ajudaran a moure'ns entre els continguts.
15. simplicitat en la interacció
Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per
aquesta raó són menys eficaços
Quantes més opcions té un sistema, quant més flexible és per adaptar-se a cada usuari
i a les seves necessitats, menys eficient és també, perquè el conjunt de moltes opcions
en una mateixa aplicació fa que es redueixi la seva complexitat i per tant assoleixin de
forma menys eficaç els objectius pels quals han estat programades.
La idea de la navalla suïssa
amb moltes eines, la
converteix en un instrument
flexible, però qualsevol
d'aquestes eines (per exemple
un tornavís) treballat de forma
independent funciona molt
millor i és més eficaç.
16. simplicitat en la interacció
Si per realitzar una acció concreta, (una suma), un usuari necessita conèixer un
sistema complex, (full de càlcul: excel) probablement perdrà temps i esforços i per tant
optimització en l'assoliment dels objectius.
El nostre usuari necessitarà una aplicació senzilla que li permeti portar a terme la seva
tasca concreta (una calculadora).
17. simplicitat en la interacció
En dissenys webs ens cal cercar l’equilibri entre flexibilitat i eficàcia d’un sistema,
trobant les mesures de les accions necessàries i les característiques dels nostres usuaris
potencials.
21. simplicitat en la interacció
Recordem, però, que els usuaris més experts o que necessiten utilitzar les complexitats
d'un sistema per les seves tasques, preferiran en qualsevol cas un disseny adient a un
disseny senzill.
22. simplicitat en la interacció
Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que
aquesta no es faci amb èxit.
Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema.
Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per
aquesta raó són menys eficaços
23. principis de disseny interactiu
LEER NO MATA
Cañada, J. (2004, 4 de febrer), «Dando “palos de ciego” con la accesibilidad». Des de
http://www.terremoto.net/x/archivos/000076.html
Card, S. & Moran, T. (1988), «User Technology: From Pointing to Pondering», dins Goldberg,
A. (ed.), A History of Personal Workstations. Massachusetts: Addison-Wesley.
Dürsteler, J. C. (2003), «El control de la interacción». Infovis, 145. Des de
http://www.infovis.net
Norman, D. A. (2010), Living with complexity. Cambridge, MA: MIT Press (http://jnd.org/books.html).
Raskin, J. (2000), The Humane Interface: New Directions for Designing Interactive Systems.
Massachusetts: Addison-Wesley.
Tognazzini, B. (2003), «First Principles of Interaction Design». Asktog. Des de
http://www.asktog.com/basics/firstPrinciples.htm
