2. QUÈ SÓN? La superfície terrestre està construïda per una sèrie de peces de puzle que es diuen plaques tectòniques o litosfèriques, que encaixen unes a unes altres. Aquestes plaques són grans blocs de roca. Les plaques que es troben al fons del mar es diuen plaques oceàniques i les que estan sota la superfície plaques continentals . Placa oceànica Placa continental
3. LA DERIVA CONTINENTAL La Terra no ha tingut sempre la forma que té ara. Les plaques es mouen i canvien l’aspecte de l’escorça. Fa 225 milions d'anys tots els continents estaven units formant un únic continent anomenat Pangea . Llavors, aquest supercontinent es va anar trencant en diferents peces que es van anar movent fins arribar a formar la disposició actual dels continents.
4.
5. TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. Wegener es va basar en diferents dades per elaborar la seva teoria: Dades geogràfiques: basades en l'encaix dels contorns actuals dels continents (per exemple Sud-amèrica i Àfrica). Dades paleontològiques: els fòssils indiquen que fa uns 350 milions d'anys la flora i la fauna d'Àfrica, Sud-Amèrica, l'Índia i Austràlia eren les mateixes i, per tant, aquests continents havien d'estar units. Dades geològiques: hi ha zones d'Àfrica que tenen unes roques idèntiques a d'altres que hi ha a Sud-Amèrica. Si posem els dos continents junts veiem, a més, que les zones queden una al costat de l'altra... http://es.wikipedia.org/wiki/Alfred_Wegener
6. LES PLAQUES TECTÒNIQUES Segons aquesta teoria, molt acceptada actualment perquè explica molts dels fenòmens que s’esdevenen a la Terra, la superfície, que podem considerar que inclou l’escorça i la part superior i rígida del mantell, està dividida en plaques que encaixen com les peces d’un trencaclosques. Aquestes plaques, rígides, tot i encaixar, estan sotmeses a lleugers moviments ja que suren damunt una part més plàstica del mantell, els materials de les quals estan sotmesos a moviments de convecció (desplaçament de la matèria entre regions de diferents temperatures). Tot plegat provoca certs moviments en les plaques que fan que se separin, s’enfonsin unes en les altres, xoquin i que acabin originant fenòmens com volcans, terratrèmols i l’origen de les muntanyes, que modifiquen l’orografia (tracte sobre la descripció de les muntanyes) del nostre planeta.
7.
8. 3. Zones transformadores: és quan el moviment de les plaques provoca que llisquin lateralment les unes contra les altres. http://ww2.barcanova.cat/descargas/propuestas/1465707_MI_0301/mat/inici.htm Això origina els volcans i els terratrèmols i ha estat la causa de la formació de les grans serralades.
